El Parlament inicia la tramitació d’una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal

/, , /by

El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.

Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc  jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.

Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració  a l’estat espanyol.

Perquè la societat civil catalana dona suport al reconeixement de l’ecocidi com a crim

Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.

L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.

 

 

A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.

Barcelona, 27 de juliol 2023

Necessitem la teva signatura! Suport Internacional pel Sí al Yasuní

/, , /by

UNEIX-TE AL SUPORT INTERNACIONAL PEL SÍ AL YASUNÍ EN LA CONSULTA DEL 20 D’AGOST A L’EQUADOR 

Signa aquí

(Vegeu les signatures al final del manifest)

  • Es compleixen ja deu anys des que el col·lectiu Yasunidos va realitzar una extraordinària campanya recollint 750.000 signatures -legalment eren necessàries 508.000- per a exigir una Consulta popular que posés fre a l’explotació petroliera al Parc Nacional del Yasuní, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO i habitat pels últims pobles indígenes en aïllament voluntari de l’Equador. El govern va intentar impedir la Consulta anul·lant amb raons inconsistents la majoria d’aquestes signatures, la qual cosa va iniciar un llarg i tortuós procés legal resolt finalment aquest mes de maig amb la sentència de la Cort Constitucional ordenant la celebració de la Consulta, que tindrà lloc el pròxim 20 d’agost al costat de les eleccions presidencials.
  • Volem donar la nostra enhorabona, reconèixer i agrair l’esforç sostingut pel col·lectiu Yasunidos, a les i els joves que el van promoure, als pobles indígenes, al moviment ecologista equatorià i a totes les persones i organitzacions socials, que des de 2013 han sostingut contra vent i marea aquesta causa legal per a la defensa del dret a la Consulta, dels drets de la naturalesa i dels pobles indígenes, reconeguts per la vigent Constitució de Montecristi de 2008.
  • Perquè tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, pageses i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció.
  • Un comunicat de l’organització ecologista equatoriana Acció Ecològica afirmava ja en 2013 que “l’Equador no és responsable de l’escalfament global, però la seva societat ha estat capaç de construir i defensar propostes enfront de la crisi climàtica, com és la conservació de la zona més bio diversa del planeta, el Yasuní, i respectar als pobles Tagaeri i Taromenane“. En l’actual context global extremadament crític d’emergència climàtica, energètica i de biodiversitat, aconseguir detenir l’explotació petroliera en el Yasuní és una qüestió que transcendeix l’àmbit local. Encara que és una decisió sobirana del poble equatorià, tothom es juga alguna cosa en el Yasuní. Com va dir recentment l’activista kichwa sarayaku Helena Gualinga a París al costat de l’activista sueca Greta Thunberg i la ugandesa Vanessa Nakate, la Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“.

La Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“. (Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku).

  • Per això mateix també volem denunciar la hipocresia dels països del Nord global que, mentre proclamen plans i programes verds com els Green Deal, continuen incomplint sistemàticament acords i resolucions com les del COP que, des de 2009 reclamen el suport als països del Sud Global per a una transició ecosocial i energètica justa. En aquest cas, la millor manera de saldar el deute ecològic històric dels països del Nord global amb l’Equador és contribuir per a la superació del model extractivista, que fins ara continua sumint al país en una dependència insostenible de l’exportació de matèries primeres i combustibles fòssils.
  • Finalment, fem una crida a les organitzacions climàtiques, ecologistes, sindicals, pageses, solidàries, feministes, etc. a difondre la Consulta, a donar a conèixer els seus motius i implicacions i, de manera especial a fer costat a la diàspora equatoriana a Europa per aconseguir una observació transparent del procés d’escrutini i la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ”.

Existeixen alternatives. El Yasuní depèn de tu. SÍ AL YASUNÍ!

Signa aquí

Fes una donació a la campanya

 

 

Signa aquí

Els 10 moments més destacats de la nostra Assemblea General 2023

/, /by

Al maig va tenir lloc l’Assemblea General Entrepobles 2023 a València. Més de 60 socis i sòcies de tot l’Estat espanyol ens van reunir per a defensar la justícia global i traçar el camí de la nostra associació per a fer front a l’emergència climàtica i la urgent defensa dels drets humans i de la naturalesa. Van ser dos dies plens de trobades entranyables i debats necessaris. Destaquem deu moments que difícilment oblidarem:

  1. Validació de la nostra estratègia per afrontar les crisis i desafiaments actuals. Després d’una etapa de reflexió i concreció en diferents espais de la nostra associació, a l’Assemblea General de maig es va presentar l’última versió de la Estratègia 2023-2027, el nostre full de ruta. Ben aviat, estarà també maquetada per compartir-la amb totes vosaltres, ja que recull a la perfecció la nostra manera d’afrontar la cooperació solidària.
  2. Moments de retrobament i reflexió. La tecnologia ens permet suplir part de la distància als nostres debats, activitats i presa de decisions, però no hi ha res com trobar-nos i poder compartir experiències en persona. També vam donar la benvinguda a les persones que s’han incorporat a l’associació el darrer any. 👉En aquest àlbum pots veure les fotos del nostre retrobament.
  3. Relleu en òrgans de representació. L’Assemblea és un espai per explicar tot el que vam fer en l’últim exercici,  aprovar documents clau, i, cada dos anys, renovar la nostra Junta Directiva. Així ha estat també a València. 👉Pots conèixer en aquest enllaç la nova directiva d’Entrepobles.
    Integrantes de la Junta Directiva Entrepueblos 2023

    Integrants de la Junta Directiva Entrepobles 2023

     

  4. Compartim lluites per la defensa de la vida enfront de la violació dels drets humans per part d’empreses i institucions.Sens dubte, un dels moments més interessants va ser la taula rodona sobre Drets Humans i Empresa, moderada per la nostra companya de l’Oficina Territorial de València, Ana Fornés. Van intervenir Lola Cubells, especialista en drets dels pobles indígenes; Alicia Rodríguez, de l’àrea de Cooperació d’Entrepobles, i Marián Sintes,  de la Comissió Ciutat Port de València
    Cubells ens va explicar com els drets humans, des del punt de vista occidental, han ignorat la relació amb la naturalesa i s’han tractat d’imposar al llarg de les colonitzacions i la globalització econòmica, obviant formes de vida, altres maneres d’entendre la justícia i les organitzacions socials, polítiques i ciutadanes del Sud Global.

    Alicia Rodríguez va centrar la seva intervenció en casos d’incidència contra transnacionals i empreses que coneixem molt bé des d’Entrepobles, com la defensa de la Amazonía davant els projectes petroliers de Repsol o Chevron-Texaco. Va recordar també la victòria del col·lectiu Yasunidos, que ha aconseguit que el 20 d’agost tingui lloc la primera consulta ciutadana per a decidir sobre l’explotació petrolífera d’una de les zones del Yasuní (l’Equador) i la iniciativa del Centre d’Empreses i Drets Humans, que comença a prendre forma al Parlament de Catalunya gràcies a la pressió de les entitats socials.

    Per part seva, Marián Sintes, metgessa d’Atenció Primària, ens va explicar com el projecte d’ampliació del port de València posa en perill la salut de la ciutadania a més de l’entorn natural i la vida cultural i social de la zona. 👉Recupera aquí el fil de Twitter de la taula rodona. 

  5. Tallers per a despertar humanitats, transformar amb la comunicació i millorar la nostra organització. Dissabte a la tarda vam treballar com fer que la nostra comunicació sigui transformadora i mobilitzi a la gent que vol col·laborar en la defensa dels drets humans i els territoris. També vam tenir un taller sobre participació i presa de decisions en organitzacions i un espai molt especial d’autocures i enfortiment institucional impartit per les companyes d‘Asociación Mujeres Maya Kaqlà. 👉Mira les fotos dels tallers.
  6. Música, afecte i energia.
    L’Assemblea va començar amb una tamborada que ens va omplir de força i energia. Gràcies a les artistes de Rebombori per fer-ho possible! També vam gaudir d’una sessió DJ amb vinils de música tropical (i alguna rumbita catalana), menjar bo i una riquíssima orxata. I les nostres companyes d’Alacant ens van fer riure amb ‘Activista valenciana’, la seva versió de la cançó ‘Horchatera valenciana’.
  7. Els comptes clars. Com a part del nostre compromís amb la transparència i l’austeritat, vam dedicar el matí del diumenge a revisar les nostres activitats de 2022, compartir els resultats dels nostres projectes, respondre els dubtes de les nostres associades i activistes així com exposar els comptes de l’organització . Ben aviat, tots els socis i sòcies rebreu la Memòria 2022 al costat de la Revista 79 per a conèixer a què es destina la vostra aportació econòmica, fonamental per a mantenir-nos independents i crítics davant els poders públics i corporatius.
  8. Un passeig per la València revolucionària.
    Cal agrair, un any més, al nostre company José Anton Valero, que es converteixi en el nostre cicerone per a passejar les nostres ciutats i, com en el cas de València, conèixer la seva història, vinculada a la revolució i la República.
  9. Els ‘peques’ demanen la paraula. Entrepeques és l’assemblea dels més petits d’Entrepobles, que van treballar sobre un mapa  els grans problemes del Planeta. Ara, ens toca als i les adultes solucionar-los per deixar-los un futur millor, habitable i just.

  10. Gràcies companyes! Només podem dir Gràcies, gràcies, gràcies (tres vegades, com ens van ensenyar les companyes ‘mayas’) a tota la gent d’Entrepobles del País Valencià que amb tant de detall van organitzar l’Assemblea 2023, i també a la Intersindical Valenciana per prestar-nos el seu local en el qual vam poder unir tota la força entrepoblina. Són molts els reptes que tenim per davant per defensar a qui ens defensa i fer front als qui posen obstacles a la justícia, la igualtat i la cura de la vida i el planeta.

Us esperem a totes a l’Assemblea 2024!

 

 

 

 

 

Una red de sororidad y estrategia para defender los derechos de las lideresas y activistas de Cusco

/, , /by

La semana pasada finalizó el programa formativo en derechos con enfoque de género, dirigido a lideresas y activistas de las provincias de Chumbivilcas, en Espinar, y otros territorios de Cusco (Perú) afectados por la contaminación minera, zonas con altos índices de conflictividad social y de violencias machistas. Las participantes analizaron los impactos de la violencia institucional, empresarial y familiar sobre las vidas de las mujeres, construyendo estrategias para la defensa y el ejercicio de sus derechos.

La actividad de cierre se realizó el 26 de mayo en Santo Tomás, Chumbivilcas, en el marco del programa ejecutado por Derechos Humanos Sin Fronteras en alianza con Entrepueblos y con el apoyo de la Generalitat Valenciana.

En el marco de este proyecto, que finaliza en junio de 2023, se ha realizado también el documental ‘Guardianxs del Agua’, impulsado con Grufides, que reivindica el papel de las personas que cuidan los ríos de Cajamarca, donde corren peligro las últimas fuentes de agua limpia, que se encuentran en lugares concesionados y amenazados por proyectos mineros y la contaminación.

Escucha ‘Brilla’, nueva canción de la campaña ‘Vivir sin miedo’

/, , /by

 ‘Brilla’ es una canción en español y quechua de la cantante Renata Flores y el músico Tayta Bird que defiende la vida sin violencias de las niñas peruanas, sus cuerpos y sus territorios.

En un contexto en donde las autoridades vienen arremetiendo cada vez más contra los derechos de la ciudadanía de manera altamente discriminatoria y racista, el coro de las Niñeces de Carabayllo (Lima) y Acomayo (Cusco) se unen a Renata Flores, considerada la reina del rap en quechua, y  el músico Tayta Bird para levantar las voces de las diversas niñeces del Perú en ‘Brilla’ y así hacer que sus opiniones sean tomadas en cuenta para garantizar su derecho a vivir libres de todo tipo de violencias.

La canción y el videoclip forman parte de la campaña ‘Vivir sin Miedo’ en la que colaboramos desde Entrepueblos con Demus Perú y Asociación Kallpa, financiado por la Agencia Española de Cooperación Española (AECID). Es el tercer tema musical tras ‘Mujer Montaña‘ y ‘Juntas‘, protagonizado por una estrella de la música peruana.
🌱¡Porque #VIivirSinMiedo es nuestro derecho!
👉 Accede aquí a la Letra: https://goo.su/sSAb

‘Vivir sin Miedo es nuestro derecho’, cambiando narrativas desde el feminismo popular

/, /by

Ya puedes acceder al repositorio web de ‘Vivir sin Miedo‘, con los hitos de la campaña en cada uno de estos 5 años, desde 2019 hasta 2023. Música, manuales de portavoces, informes, encuentros, manuales para periodistas,…encontrarás material muy interesante para trabajar la lucha contra las violencias y cambiar las narrativas desde los feminismos populares y comunitarios de Perú y toda Latinoamérica.

“Vivir sin Miedo es nuestro derecho” es el lema bajo el que se ha amparado todo un trabajo de transformación de patrones socioculturales que contribuyen a perpetuar relaciones desiguales entre mujeres y hombres de cualquier edad. De igual modo, la intervención, desarrollada en Lima y Cusco, ha tenido como objetivo desmentir y desmitificar supuestas diferencias entre ambos géneros que justifican, legitiman y exacerban las violencias contra las mujeres.
Para ello, las organizaciones peruanas Demus y Kallpa han colaborado estrechamente con la Red de Mujeres Organizadas de Carabayllo (Lima) y la Red Kuskalla de Acomayo. En su quehacer, han contado con el apoyo de las entidades españolas Entrepueblos, Enraíza Derechos y AIETI y el financiamiento de Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID).

 

 

“Las mujeres nos dimos cuenta de que para frenar la violencia era necesario hablarlo, intercambiar nuestras vivencias y organizarnos en espacios seguros para aprender y defender nuestros derechos, sobre todo en contextos de crisis donde el impacto de la violencia es más fuerte”, destaca en este sentido, una de las participantes en la intervención en Carabayllo.

La feminista comunitaria Adriana Guzmán, la periodista afro feminista y antirracista Sofía Carrillo y la adjunta de la Defensoría del Pueblo Diana Portal participaron el 26 de mayo en la jornada de cierre de este proyecto, orientada a compartir aprendizajes, estrategias y retos pendientes en la lucha por la prevención de la violencia de género. El evento puso punto y final a un trabajo orientado a promocionar y defender el derecho de mujeres, jóvenes, adolescentes y niñas a una vida libre de violencia en Perú. A sus intervenciones, le siguieron diversas actuaciones musicales de tintes reivindicativos protagonizadas por Batucada Yemayá, Karolinativa y Wendy Sulca.

Además, como resumen del trabajo comunicativo que se ha llevado a cabo, se ha publicado este manual acerca de cómo la comunicación puede trasformar las narrativas y prevenir las violencias machistas. Puedes descargártela aquí.

‘Juntas’, un grito de rebeldía

Uno de los hitos de este trabajo de largo recorrido ha sido el lanzamiento y difusión de diversas composiciones musicales como la titulada “Juntas”. El tema fue ideado en el año de 2022 de manera colectiva como un grito de rebeldía lanzado por las adolescentes del colegio José María Arguedas de Carabayllo y conducido por la cantante Naysha.
La canción visibiliza las violencias a las que pueden estar sujetas las jóvenes en el marco de una relación de pareja, buscando esclarecer la confusión entre amor y violencias de todo tipo (psicológica, verbal, física, etc.). Es, asimismo, una puesta en valor de los vínculos que unen a las mujeres y que les permiten romper con tales situaciones abusivas.
Esta muestra de artivismo está orientada, pues, a la prevención de las violencias contra la población femenina desde su más temprana edad, atacando los cimientos de esta sangrante realidad. Como destacaron las mismas protagonistas de esta creación colectiva: “Tiene un significado muy bonito que habla de nosotras como mujeres y cómo esta sociedad nos trata”, “Es importante porque la canción va a llegar a muchas jóvenes y mujeres”, “Puedo ayudar a mis amigas para que juntas podamos luchar contra la violencia y exigir vivir libres”.

Una injusta realidad persistente

El lunes 22 de mayo de 2023 Cajamarca amanecía con la triste noticia de un nuevo feminicidio. Esta vez el nombre de la víctima era Mirley. Pese a haber presentado cuatro denuncias ante las autoridades, su asesino pudo alcanzarla en la calle y acabar con su vida, dejando a tres niños/as huérfanos. Mirley no es una simple estadística.

A principios de mayo, el Ministerio de la Mujer y Poblaciones Vulnerables daba a conocer que se han registrado 58 feminicidios en Perú en los primeros cuatro meses del año. En otras palabras, cada dos días una mujer es asesinada. De acuerdo con los últimos datos de la Defensoría del Pueblo, en abril de este año, se reportaron 191 desapariciones de mujeres adultas, 82 de las cuales, producidas en Lima, y 238 desapariciones de niñas y adolescentes mujeres (91 en Lima).

En este sentido, la Defensoría del Pueblo recalcaba “la relación entre el género y la edad de las víctimas como factores de vulnerabilidad”. No se tratan, sin embargo, de los únicos datos que delatan las persistentes brechas de género en el Perú. De acuerdo con el Servicio de Atención Urgente (SAU) del Observatorio Nacional de la Violencia contra las Mujeres y los Integrantes del Grupo Familiar, en este 2023, se han registrado 2.475 casos de violencia familiar y sexual, entre otros considerados de alto riesgo. El 76,64%, esto es, 1971, afectaban a una mujer. Por su parte, los Centros de Emergencia Mujer (CEM) han atendido en lo que va de año 52.409 casos de víctimas de violencia.

Así, teniendo en cuenta este contexto, el trabajo implementado ha tenido como objetivo el empoderamiento de la población femenina, así como de sus organizaciones, el fortalecimiento de las autoridades involucradas en la implementación y cumplimiento de los derechos de las mujeres y la transformación de una cultura que naturaliza la violencia. Porque solo desde un enfoque integral y una mirada amplia, estamos convencidas de que será posible romper con una realidad machista que siega la vida de las mujeres.