Esdeveniments

Nothing Found

Sorry, no posts matched your criteria

Noticias

Luis Díaz es uno de los dos pescadores que visita España en la Gira Repsol

Pescadors afectats pel vessament de Repsol a Perú exigeixen transparència, justícia i reparació

Dos pescadors afectats pel vessament de petroli en Ventanilla, Perú, recorreran, del 14 de febrer al 3 de març, sis ciutats de l’estat espanyol per a reclamar la restitució de l’ecosistema danyat.

Zenón Gallegos i Luis Antonio Díaz, pescadors artesanals i dirigents de les associacions de pescadors de Chancay i Aucallama, al costat del sociòleg peruà Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, es reuniran a Barcelona, València, Alacant, Madrid, Bilbo i A Coruña amb representants polítics i de la societat civil per a reivindicar justícia i reparació per als i les afectades pel vessament i les seves famílies, unes 51.000 persones, segons dades de CooperAcción, així com la restitució dels ecosistemes danyats en les 11.060 hectàrees afectades per l’abocament.

La visita es produirà en el marc d’una gira organitzada per Associació Entrepobles i CooperAcción , amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), per a reivindicar la fi de la impunitat i el colonialisme de les empreses transnacionals.

A més de l’impacte socioeconòmic d’aquest ecocidi en la pesca, el comerç i el turisme, les principals ocupacions de la zona, 900 espècies animals, algunes en perill d’extinció com la llúdria marina o el pingüí de Humboldt, 48 platges i dues àrees naturals protegides han estat afectades per l’abocament de 10.397 barrils.

Inicialment l’empresa va comunicar a les autoritats que només s’havien abocat set galons (0,16 barrils de petroli) i que l’àrea afectada era de tot just 2,5 metres quadrats. RELAPSA, empresa subsidiària de Repsol, va indicar primer que el desastre va ser causat per l’onatge anòmal a causa de l’erupció d’un volcà a Tonga. Aquesta tesi va ser desmentida per informes tècnics i dades meteorològiques.

En les setmanes prèvies a complir-se un any del vessament, l’empresa va publicar una sèrie de comunicats assenyalant que pràcticament tots els problemes generats pel vessament havien estat solucionats. No obstant això, les autoritats peruanes continuen reportant 71 àrees afectades, entre les quals es troben les platges analitzades com Costa Blava, Badia Blanca i Cavero.

En l’actualitat, Repsol afronta 13 processos administratius sancionadors per part de les autoritats peruanes: set iniciats per l’OEFA, cinc per l’Osinergmin i un pel Serfor. Dels set processos en OEFA per la contaminació amb hidrocarburs, quatre corresponen a l’incompliment de mesures administratives. A aquests se sumen un per incloure informació falsa en el report d’emergència, un altre per no remetre informació sol·licitada per l’organisme, i un més per no adoptar les accions de primera resposta establertes en la normativa ambiental i en el pla de contingència.

Repsol va intentar, segons les mateixes fonts, que les associacions de pescadors afectades no poguessin personar-se com a part en les demandes i a més, aprofitant la situació econòmica desesperada de la població afectada i la falta de suport de les autoritats peruanes. Seguiria, per tant, una estratègia d’aconseguir renúncies a possibles demandes per part dels qui accepten uns pagaments minsos en concepte de bestreta.

Marcha de afectados por el vertido de Repsol en Chancay, Perú

Manifestació d’afectats i afectades pel vessament a Chancay. Foto: CooperAcción

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), els danys pel vessament afectaran la costa peruana entre sis i deu anys.
Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, Repsol és la principal empresa emissora de gasos d’efecte d’hivernacle de l’Estat espanyol. Com la resta d’empreses de l’Ibex35, Repsol ha comptat durant dècades del suport incondicional de tot l’aparell de la diplomàcia espanyola per a estendre internacionalment les seves inversions, maximitzant beneficis i gaudint d’impunitat. La mateixa refineria de Finestreta responsable d’aquest abocament es va ampliar en 2017 amb un crèdit assegurat per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), empresa amb majoria de capital públic. I Felip VI va presidir la seva inauguració el novembre de 2018. És a dir, que totes nosaltres avalem la inversió en aquest desastre.

Urgeix regular les transnacionals

En les últimes dècades, la regulació dels impactes de les activitats de les empreses transnacionals sobre els drets humans i el planeta ha estat una qüestió central en l’agenda de nombroses organitzacions indígenes, pageses, socials, ecologistes, sindicals i de cooperació a tot el món.
En el context de l’emergència climàtica, ecològica i energètica en la qual ens trobem, cada vegada més gent reclama que l’ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d’impunitat corporativa.Avançar en l’establiment de mecanismes efectius per a controlar i sancionar els abusos comesos per les grans corporacions, reparar a les poblacions afectades i remeiar els impactes socioambientals generats, s’ha convertit en un dels grans desafiaments actuals per a la humanitat.

CONSULTA LA NOSTRA AGENDA AMB LES ACTIVITATS DE LA GIRA REPSOL

DOSSIER GIRA REPSOL

Així dona suport Entrepobles a la UDAPT

A Entrepobles col·laborem des de 2017 amb la Unió d’Afectats i Afectades per les Operacions Petrolieres de Texaco (UDAPT) i, des d’octubre de 2021, treballem conjuntament en el projecte “Defensa i exigència dels DDHH i Drets de la naturalesa per a una reparació integral de comunitats afectades per l’activitat petroliera i la crisi del COVID 19 a les províncies de Sucumbiu-vos i Orellana, l’Equador”, cofinançat per la Diputació de València.

Entre altres accions, hem participat en l’organització de recorregut guiat per l’àrea contaminada per Chevron-Texaco amb la finalitat de mostrar els efectes de les males pràctiques extractives de la petroliera. L’objectiu és aixecar consciència del desastre ambiental causat, encara ben visible, en la contaminació del sòl, de l’aigua i de l’aire.

També hem contribuït a l’enfortiment de la Xarxa de Dones d’UDAPT, a formar el seu equip de comunicació comunitària, i a visibilitzar el cas Chevron-*Texaco en diferents ciutats espanyoles i fòrums internacionals, així com participar en la Campanya Global per a un Tractat Vinculant de Nacions Unides per a Empreses Transnacionals en matèria de drets humans.

 

 

Pablo Fajardo, en una reunión de la UDAPT el pasado mes de noviembre.

“Les transnacionals sempre gaudeixen d’impunitat”

Entrevista a Pablo Fajardo, activista i advocat equatorià

“La suposada moral de Chevron val per a tot el sistema molt més que tota l’Amazonía, que tota la vida de la gent, que els pobles indígenes”.

Fa cinc anys, la Cort Constitucional de l’Equador confirmava en última instància la històrica sentència que obligava a la petroliera Chevron (llavors Texaco) a indemnitzar amb 8.560 milions de dòlars a l’Amazònia equatoriana per abocar llots tòxics sense control durant dècades. És la multa més elevada a una transnacional per un delicte mediambiental i va suposar una gran fita per a la defensa dels drets humans dels pobles pagesos i indígenes equatorians.
No obstant això, aquest cas, liderat per l’advocat Pablo Fajardo, es veu aombrat pel fet que la petroliera no sols no ha pagat una multa que permetria reparar part del mal fet (parlem de 450.000 hectàrees de bosc tropical amazònic i 30.000 víctimes) sinó que continua pledejant contra l’Equador i amenaçant als qui van liderar la causa, utilitzant com a eina l’anomenada “arquitectura de la impunitat”, un entramat corporatiu i institucional, que Fajardo ens explica en aquesta entrevista.

Pregunta: Vist des de la perspectiva d’aquests trenta anys de causa judicial i 5 de la sentència definitiva, què va suposar per a la lluita de l’Amazònia equatoriana el ‘cas Chevron’?

És un dels precedents més importants del món, perquè fins a aquesta data no existia una sentència contra una transnacional d’aquesta naturalesa. Va retornar l’esperança als pobles d’accés a la justícia i per això volem continuar treballant per a aconseguir que paguin i es repari l’Amazònia. Però som conscients que el sistema que s’ha creat d’impunitat corporativa global és molt forta, molt poderós i dificulta el nostre accés a aquesta justícia.

P: Quines són aquestes dificultats?

El ‘cas Chevron’ és un dels reflexos més interessants de l'”arquitectura de la impunitat” i de com deixar en total indefensió als pobles. El nostre cas el plantegem als Estats Units, però Chevron va dir: “No m’agraden les corts nord-americanes, vull ser jutjada a l’Equador”. Posteriorment, a l’Equador, els seus representants legals van dir: “No m’agraden les corts equatorianes, són corruptes, són febles…”. I els preguntem: “On volen ser jutjats?” En el fons Chevron volia que el seu crim mai hagués estat jutjat i que mai hi hagués una sentència condemnatòria. Perquè no existeix una cort internacional que permeti jutjar a una transnacional.

“El mal és real, és evident…, a mi mai ningú podrà dir-me mai que aquí no va haver-hi un crim que, cinquanta anys més tard, es continua cobrant vides humanes”.

P: Malgrat això, els van jutjar i els van condemnar.

Sí, finalment va haver-hi quatre sentències condemnatòries de totes les institucions jurídiques de l’Equador, fins a la Cort Constitucional del país. Perquè el mal és real, és evident…, a mi mai ningú podrà dir-me mai que aquí no va haver-hi un crim que, cinquanta anys més tard, es continua cobrant vides humanes.
Però després de la sentència es va activar tota la maquinària de l'”arquitectura de la impunitat” de la qual parlàvem. D’una banda, tota una campanya mediàtica en contra nostra i de l’Equador. Chevron va contractar 2.000 advocats perquè la defensessin i per a atacar als qui formem part d’aquest procés. En segon lloc, es va activar la protecció dels Estats Units cap a la seva empresa transnacional, Chevron Corporation. I va començar un atac sistemàtic al govern equatorià a través dels arbitratges internacionals i un ús interessat del sistema financer internacional que es tradueix en el fet que el Fons Monetari Internacional li dona crèdits a l’Equador condicionats al fet que ajudi a Chevron a sortir d’aquesta situació.

P: Com s’articula l'”arquitectura de la impunitat”?

És el que han anat construint les transnacionals en els últims cinquanta anys, o fins i tot abans, amb molta astúcia, utilitzant tot l’entramat de les empreses hòlding o auxiliars i els denominats paradisos fiscals, que no sols usen per a evadir impostos sinó també per a evadir responsabilitats.
En paral·lel, s’han anat aprovant tractats bilaterals d’inversions o tractats de lliure comerç en els quals posen clàusules i regles al capital o al comerç que protegeixen les inversions, però deixen en indefensió als pobles víctimes de crims corporatius. I es crea tot un sistema d’arbitratges internacionals que garanteix aquesta “seguretat a la inversió” però desmantella els processos judicials de drets humans. Institucions com a Nacions Unides, a través dels grups regionals, també conformen aquesta arquitectura de la impunitat, així com els mitjans de comunicació servils i part del sistema acadèmic i les universitats, que acaben investigant el que convé a qui finança la recerca.
I finalment, una peça clau és tot el sistema financer internacional, amb el Fons Monetari i el Banc Mundial, que concedeixen crèdits condicionats. Tots aquests elements regeixen el planeta i l’entramat es tanca amb les portes giratòries, ja que membres de les empreses acaben formant part dels governs, suposadament en càrrecs de control.
Chevron usa moltíssim els elements d’aquesta arquitectura de la impunitat i aconsegueix exactament això: impunitat corporativa davant el crim comès a l’Equador.

P: Quant ha pagat Chevron fins avui?

No han pagat res. Han utilitzat tots els elements de l’arquitectura de la impunitat per a anar demorant el procés i, és més, avui són ells els que volen que l’Estat equatorià els pagui.
El juny de 2018, la Cort Constitucional de l’Equador, en ultimíssima instància, va emetre la condemna: una sentència executable, irrevocable i que conté tots els elements per a exigir a Chevron que pagui tot el que deu a l’Amazònia equatoriana. Però, dos mesos més tard, a l’agost, l’empresa va obtenir un laude arbitral d’un panell d’arbitratge internacional amb seu a La Haia, i en aquest laude es disposen algunes coses bastant aberrants, com ordenar a l’Estat equatorià que anul·li la sentència dels demandants del cas, és a dir nosaltres. Imagini’s, un panell d’arbitratge li ordena a un estat sobirà que anul·li una sentència de la Cort Constitucional d’un país! És un abús a la sobirania de l’Estat i trenca amb la divisió de poders.
A més, els àrbitres afegeixen que si no s’anul·la la sentència, l’Estat equatorià ha d’impedir-nos als demandants del cas que puguem executar la sentència a l’Equador o en qualsevol part del món.
I li diuen a l’Estat de l’Equador que ha de pagar a Chevron les costes judicials i el mal moral que li han causat en aquests 25 anys de procés judicial. És brutal. Un Estat sobirà, independent, amb un govern seriós mai acataria això. Aquí han mort milers de persones de càncer, leucèmia, hi ha pobles indígenes extingits, una naturalesa devastada… Però, la suposada moral de Chevron val per a ells molt més que tota l’Amazonía, que tota la vida de la gent, que els pobles indígenes.

“El que està en joc és que s’estableixi un precedent nefast que jugui en contra dels drets humans en tot el planet”.

P: Com ha respost el govern equatorià davant aquest cas?

La Procuradoria de l’Equador, en comptes de defensar les seves institucions, ha acabat per defensar els interessos de Chevron, l’Estat ha estat capturat per una transnacional, lloc al servei de gran una empresa i en contra de la seva pròpia població i institucions. És gravíssim, perquè el que està en joc no és solament l’Amazònia equatoriana, aquest no és un cas sol de la Unió d’Afectats i Afectades per les Operacions Petrolieres de Texaco (UDAPT) en contra de Chevron. El que està en joc és que s’estableixi un precedent nefast que jugui en contra dels drets humans en tot el planeta. Amb aquests antecedents, en el futur, quin jutge, en qualsevol part del món, s’atrevirà a condemnar a una transnacional?

P: Tenen previstes noves accions legals?

Tenim diverses accions legals previstes, en altres estats i no descartem interposar demandes davant el Sistema Interamericà de Drets Humans en contra de l’Estat equatorià, per interferir en un procés del qual no és part. Estem analitzant totes aquestes possibilitats, però un altre gran problema és l’econòmic perquè els pobles indígenes no tenen recursos.

P: La UDAPT participa en les converses per a un Tractat Vinculant de les Nacions Unides per a Empreses Transnacionals en matèria de drets humans. Com ha anat la vuitena conversa que va tenir lloc el mes d’octubre?

La informació que em van transmetre els meus companys és que va rumb a l’abisme. No volen un tractat vinculant per a les transnacionals.

P: Per què seria tan important avançar en la consecució d’aquest tractat?

Fins ara en el context global no existeixen regles ni institucions que permetin jutjar a les empreses transnacionals quan cometen una vulneració de drets humans. En les corts internacionals o regionals es jutja a les persones o estats, però aquestes empreses sempre gaudeixen d’impunitat.
I aquestes corporacions han anat crescuts tant que algunes són més grans econòmicament que molts estats junts. I són les que més incideixen en l’escalfament global, per exemple, i les que més vulneren els drets dels pobles indígenes, de la naturalesa, de la sobirania dels estats. S’espera que el tractat vinculant sigui aquest instrument que escurci la gegantesca asimetria que existeix entre transnacionals i drets humans.

P: En quin moment es va encallar el tractat?

Les empreses han anat capturant el sistema global de drets humans, dels grups regionals i del procés del tractat vinculant en compliment de la Resolució 26/09. Són molt forts en Nacions Unides i exerceixen una enorme pressió. No tinc la dada actual, però fins fa uns anys, quan anava a Europa i visitava la Unió Europea, em trobava a més lobbistes que eurodiputats. I en l’ONU ocorre igual, et trobes més lobbistes que delegacions dels estats oficials.
La Unió Europea en el seu discurs s’embeni com un grup regional en el qual es respecten els drets humans, la naturalesa i la vida, però, en la pràctica, les seves transnacionals són les que destrueixen gran part del Planeta i incideixen en la vulneració de drets. Per això, no volen un tractat vinculant, igual que els EUA, la Xina… Les grans potències, on més es vulneren els drets humans, són les que més s’oposen a la seva regulació.

Més info: Així dona suport Entrepobles a la UDAPT

Montse Barba, Comunicació Entrepobles