LA DISTÀNCIA NO SEMPRE ÉS L’OBLIT. INFORME ENTREPOBLES EN TEMPS DEL COVID

“¿Quién dijo que todo está perdido? Yo vengo a ofrecer mi corazón”, Fito Páez

(Als milers de cors que durant aquestes setmanes ens han mostrat que no està tot perdut)

PRESENTACIÓ

Estimades amigues i amics d’Entrepobles:

Hem travessat més de dos mesos d’una experiència inèdita en les nostres vides i en la nostra humanitat. Un llarg parèntesi en la “normalitat”, per enfrontar el desafiament d’aquesta nova pandèmia (prevista, però no previnguda) de l’COVID-19, amb les seves conseqüències socials, culturals, psicològiques i de tota mena, l’abast de les quals encara és aviat per dimensionar amb precisió. Durant totes aquestes setmanes els estats d’ànim, les expectatives, personals i col·lectives, han anat evolucionant. Ara estem en aquest moment agredolç en què, d’una banda, s’obren les perspectives d’un retrobament físic amb els carrers, amb els paisatges i amb els afectes socials, però alhora també sortim a la intempèrie del que ens reservi un futur ple d’incerteses en els diferents àmbits de les nostres vides.

Aquesta crisi del COVID-19 cal entendre-la com un episodi més de la crisi global, una història l’inici de la qual podríem situar en la recessió de 2008, que tenia com a rerefons el pic del petroli. En altres paraules, estem parlant de l’esgotament del model de creixement i globalització capitalista. Una crisi multifacètica (ecològica, econòmica, social, política, cultural, energètica, etc.), en què l’economia global trontolla en alts i baixos (cada vegada menys “alts” i cada vegada més “baixos”). I de la que, segur, no trigarem a veure més capítols. Per exemple, potser aquest proper estiu amb onades de calor inusuals.

Com venen assenyalant des de fa dècades cada vegada més veus, una sortida humanament acceptable d’aquesta crisi requereix el canvi profund i integral de model de societat i cultura. Per evitar l’altra possible sortida, la humanament inacceptable, és urgent un major protagonisme social. Aquest tipus de canvis no sorgiran dels grans poders econòmics, sinó malgrat ells. Tampoc per iniciativa de les institucions polítiques (ni tan sols de les que estan gestionades per grups o persones més crítiques). Requereixen impulsos des de baix, basats en la reconstrucció de comunitat, des del terreny local amb consciència de ciutadania global.

En tots els continents un eixam de persones, comunitats, organitzacions i moviments vibren en la mateixa ona d’empènyer els canvis necessaris des dels seus territoris. Una xarxa extensa en defensa de la vida i de la justícia social de la qual volem sentir-nos part.

Per això, quan a continuació us presentem les activitats que Entrepobles i les nostres organitzacions aliades d’aquí i d’Amèrica Llatina / Abya Yala estem impulsant en aquest context, ho fem no només amb la finalitat de rendir-vos comptes perquè sapigueu en què es tradueix el vostre suport , sinó també per reflectir el moviment d’aquesta comunitat global, ni que sigui d’una petita part: la que es mou a les rodalies d’una petita organització com la nostra.

⬇️

EL NOSTRE TREBALL EN XARXA AMB MOVIMENTS IBÈRICS I EUROPEUS

Des del primer moment del confinament vam voler fer la nostra petita aportació a aquesta reflexió i acció col·lectiva, al menys entre els sectors socials propers del nostre país i d’Amèrica, amb diverses activitats que agrupem sota el lema de “per no tornar a la normalitat”. Particularment destaquem les dues principals vídeo-conferències realitzades, que a dia d’avui han tingut més de 12.500 visualitzacions en conjunt, les gravacions de les quals podeu reproduir:

• “Economia Feminista, per no tornar a la” normalitat Totes, tenim dret a viure dignament! “, Amb la participació de Cristina Carrasco Bengoa, Natalia Quiroga Díaz, Verónica Gago, Karla Lara, Carmen Juares Palma i Trinitat Costa Sánchez, i que vem fer coincidir amb la difusió en línia del llibre editat per Entrepobles “Economía feminista. Desafíos, propuestas, alianzas”.
• “Una mirada global a la pandèmia des dels moviments socials, per no tornar a la normalitat», trobada amb Raúl Zibechi (Uruguai), Dolors Jacinto. AIPHYC (Associació Intercultural de Professionals de la Llar i Cures i campanya #RegularizacionYa) i Annaïs Sastre (Arran de Terra i campanya #SOSCampesinado).

La pandèmia de l’Covid-19, ha afectat 195 països, i ha portat a el confinament de més d’una tercera part de la humanitat. Ens mostra que som un sol món, que no som immunes a qualsevol dels impactes d’aquest sistema econòmic en els ecosistemes i en la salut de les persones en qualsevol altre lloc del món. És a dir, ens ha fet més patents les vulnerabilitats de la nostra forma de vida i els límits de el creixement econòmic. No hi ha solucions nacionals i a el mateix temps les solucions passen per la relocalització de gran part de les nostres activitats. És a dir, per una sobirania internacionalment compromesa i solidària.

Per això, al costat d’altres organitzacions i d’algunes coordinadores d’organitzacions de cooperació hem volgut sortir a el pas el discurs del “primer el nostre”, sostingut amb diferents arguments des de l’extrema dreta fins als mitjans de comunicació i fins i tot per administracions “progressistes”. Estem fent un seguiment de les reaccions de les diferents institucions respecte a la gestió de la cooperació durant aquest període d’alarma, en el curt termini, i sobretot els indicis que aquestes administracions van apuntant pel que fa al futur de les polítiques de cooperació a mig i llarg termini. No hi ha espai aquí per entrar a el detall d’aquestes reaccions, perquè són extremadament variades. Però no hi ha dubte que, amb l’inici de la desescalada ens espera un període molt intens, ja que ens toca sostenir les dificultats, precarietats i greus tensions que viuen les nostres organitzacions i comunitats aliades a Amèrica Llatina (ara en plena expansió de la pandèmia ) i, al mateix temps, les exigències, rigideses i pressions de la maquinària administrativa de les nostres institucions públiques.

En el terreny de la intervenció social hem tractat de participar i/o donar suport a algunes causes que s’han aixecat al mig de el confinament i que coincideixen amb els temes que veníem treballant.

• Estem donant suport a la campanya per un Pla de Xoc Social, iniciativa desplegada des dels primers dies de l’estat d’alarma des d’una coalició de més de 200 organitzacions socials i sindicals, que té com a objectiu plantejar un seguit de propostes urgents en diferents plans econòmics i socials, per fer efectiva la frase “que ningú es quedi enrere” per a “protegir la majoria de la societat des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització”, exigint “una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses “, reclamant coses com la defensa dels serveis públics o la Renda Bàsica Universal i Incondicional.
• Després de les massives mobilitzacions del 8 de Març, els moviments feministes han respost a les conseqüències de la crisi del COVID de forma aferrada als territoris, des d’aquests àmbits estem participant, vinculant-nos en diverses de les seves iniciatives i demandes. A l’hora d’escriure aquest text, s’està llançant una campanya del propi Pla de Xoc Social, a iniciativa d’un incipient eix de feminismes, dirigit a les xarxes de suport veïnals perquè estiguin en alerta i puguin donar acompanyament a les dones en situació de violències, però també per reclamar recursos d’atenció pública contra aquestes violències masclistes, que s’han intensificat a l’empara del confinament.
• Donant continuïtat al nostre suport a l’organització de les treballadores de la llar i les cures, (vem col·laborar en el II CONGRÉS “Juntes Transformem des de l’acció ¿i Tu?”, celebrat el passat desembre a Madrid, amb la gira d’una companya de la xarxa de treballadores Domèstiques d’Hondures a petició de Plataforma per Hondures a Madrid i de Mujeres Migrantes Diversas de Barcelona), vem participar en l’organització d’una trobada internacional virtual, el 3 de maig, entre diferents associacions de treballadores de la llar i les cures de l’Estat espanyol i d’Hondures “Por la dignificación del trabajo del hogar y los cuidados. Atravesando fronteras y acuerpando luchas». A el mateix temps que hem difós la campanya “Jo dono suport al reconeixement de plens drets per a les treballadores de la llar i cures, també en la crisi sanitària” per reivindicar els drets d’aquest invisibilitzat col·lectiu, demandant mesures “sense excloure a les més de 200.000 persones que treballen sense contracte “.
• Ens hem unit a la iniciativa ciutadana Regularització Ja, una demanda urgent per la regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrants i refugiades davant l’emergència sanitària, com va fer, per exemple, el govern de Portugal, demandant una solució integral, inclusiva i humana als reptes socials i econòmics d’aquest col·lectiu ciutadà. Vem donar el suport tècnic a la realització de la Trobada virtual estatal “Qui són els i treballadors i treballadores d’aquest 1r de maig? Demandes des dels marges”, amb portaveus de treballadores de la llar i les cures, de venedors i venedores ambulants, de jornalers i jornalers del camp i de treballadores sexuals. I en el mateix àmbit, hem donat suport a la iniciativa “No reprendre l’internament en els CIE quan acabi la pandèmia”, al costat de més de 130 organitzacions.
• Des del seu inici Entrepobles ha estat implicada amb els nous moviments sorgits per l’emergència climàtica i ecològica. Durant aquest temps de confinament hem participat en l’Acció Global pel Clima, convocada per Fridays for Future, 2020 Rebel·lió pel Clima i Aliança pel Clima, amb la projecció de missatges, imatges i ombres des dels balcons, demandant “una sortida a la crisi sanitària que posi en el centre al planeta i a les persones, i tingui en compte criteris de justícia social i climàtica”. I ara mateix s’està preparant una jornada d’accions descentralitzades de carrer presencials per al proper 5 de juny, dia el medi ambient.
• Una de les principals lliçons que ens planteja la crisi del COVID és la revaloració de la sobirania alimentària. En el futur immediat que ens espera serà més evident la necessitat de polítiques que afavoreixin “el compliment de Dret a l’Alimentació basat en productes sans, nutritius, sostenibles i sense tòxics”, deixant enrere els models agroindustrials i globalitzats. Com sabeu, Entrepobles porta anys treballant en aquesta línia, per això ens hem implicat en diverses iniciatives locals i donem suport a la campanya estatal SOS Campesinado en la qual, “davant la falta de resposta clara del govern central, més de 700 organitzacions reclamem solucions concretes a tots els problemes derivats de l’estat d’alarma per a la petita agricultura, aportant solucions molt concretes i possibles d’aplicar en el context de crisi sanitària”.
• En el pla internacional vam promoure un comunicat públic de la Xarxa EU-LAT (xarxa europea d’organitzacions de cooperació amb Amèrica Llatina) dirigit a les institucions europees sobre la necessitat de mantenir la defensa de drets humans, econòmics, socials i ambientals: “Defensar els drets humans en temps de crisi”. I a hores d’ara també estem preparant una crida per fer-nos portaveus de les comunitats indígenes i camperoles enfront dels atropellaments que estan enfrontant en la seva seguretat i en els seus territoris, per part de les empreses de projectes extractius (mineria, la fusta, preses, monocultius, etc.).
• I pel que fa a la xarxa europea contra els Tractats de Comerç i Inversió (TCI), es va plantejar la necessitat d’una Moratòria dels TCI impulsada per 300 organitzacions nacionals i internacionals exigint que els ministres de comerç i l’OMC que suspenguin totes les negociacions de tractats comercials i d’inversions durant el brot de l’COVID-19 i es concentrin en garantir l’accés a subministraments mèdics i en salvar vides. Així com ressaltar com aquests tractats, més que una solució, són clarament l’origen de problemes com aquesta pandèmia.

⬇️

A AMÈRICA LLATINA / ABYA YALA

En la nostra anterior crònica de finals d’abril, “Seguiment d’Entrepobles sobre la crisi de l’COVID-19”, ja vam començar a explicar les denúncies i alertes que estaven sorgint des dels moviments i organitzacions socials d’Amèrica Llatina davant a les polítiques dels governs per enfrontar el COVID-19: en defensa dels drets i llibertats públiques davant de les polítiques autoritàries; en defensa dels drets socials i dels serveis públics i contra les mesures d’ajust estructural i el deute extern; contra el confinament patriarcal, que deixa el pes de la crisi en el treball de reproducció de les dones, i les tanca amb els seus agressors; en defensa de el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària, etc.

En aquests moments, amb les mateixes situacions i tendències prolongades durant totes aquestes setmanes, i amb el debat sobre la propera “reactivació” a la vista, són innombrables les campanyes i iniciatives que han sorgit dels moviments socials i dels pobles en els diferents àmbits, en les que s’han implicat les organitzacions i els projectes amb què cooperem.

A continuació, fem un breu repàs resumit, agrupat per temàtiques. Però per a qui vulgui tenir més informació, acompanyem un  informe més detallat per països, elaborat per les i els cooperants d’Entrepobles en col·laboració i/o amb les organitzacions locals.

FEMINISMES

A Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Equador i Perú, des dels moviments feministes i algunes organitzacions mixtes, des d’organitzacions i projectes en què coopera Entrepobles, s’està duent a terme un treball intens en diferents àmbits:

• Visibilitzar l’augment de les violències masclistes contra les dones en el marc de la crisi per COVID 19 exigint respostes dels sistemes d’atenció públics. A l’Equador l’organització Geografia Crítica va crear un mapatge col·laboratiu amb espais de resposta a la violència masclista.
• Cases refugi i iniciatives de suport i informació a dones víctimes de violència, suport psicoemocional i jurídic. Programes de salut mental a través de mitjans locals
• Assessoria legal a dones acomiadades o suspeses dels seus llocs de treball.
• Xarxes de suport mutu i comunitari per enfrontar vulnerabilitats i violències.
• Dones indígenes brinden informació en idiomes propis sobre com prevenir i atendre emergència a través de la medicina ancestral, usant els béns propis de cada territori.
• Visibilització de la vulnerabilitat especial de treballadores domèstiques, dones amb VIH, dones amb discapacitat, dones retornades i migrants, adolescents, embarassades / víctimes d’abusos sexuals, i dones de la tercera edat, treballadores sexuals, col·lectius LGTBI,
• Caixes de resistència per a treballadores domèstiques.
• Campanyes a favor de repartiment igualitari de tasques i cures durant emergència.

⬇️

POBLES INDÍGENES I DEFENSA DEL TERRITORI i SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

• Els pobles indígenes d’Abya Yala, ja es tracti dels pobles maies de l’Amèrica Central, els pobles andins o els amazònics, s’han mobilitzat en línies d’acció bastant comunes,
  Autogestió de les comunitats en els seus territoris amb tancament d’accessos a rius i carreteres i control de la circulació mitjançant les guàrdies comunitàries. Ús de mitjans locals per posicionar informació clau i enfortir a portaveus locals.
• Conformació de comitès d’emergència comunitaris; campanyes d’informació i prevenció en llengües originàries; generació d’un protocol sanitari per la gestió de la pandèmia en territoris indígenes seguint recomanacions de l’OMS i de l’OPS.
• Cura del territori i béns comuns, vigilància d’activitats extractives a partir d’apps, aixecament d’informació a nivell nacional del que passa en els territoris. I en alguns casos exigència de moratòries als projectes extractius.
• Enfortir xarxes de comercialització directa camp-ciutat. Enfortir la sobirania alimentària. Fons solidaris de suport a la població indígena urbana.

A Guatemala s’està conformant un Frente Campesino a iniciativa de 4 organitzacions de base (Comité de Unidad Campesina, Comité Campesino del Altiplano, Nuevo Día y la Unión Verapacense de Organizaciones Campesinas), al què es van sumant més organitzacions. L’objectiu és participar activament en la reactivació de l’economia camperola, indígena i ancestral, així com defensar els drets de la pagesia i els pobles originaris a la terra i el territori. Ha elaborat una Proposta camperola, que s’ha presentat ja a govern, amb 11 demandes concretes.
A El Salvador, el moviment camperol està demanant l’aprovació de llei general d’aigües i la llei de sobirania alimentària, que porten anys encallades en l’Assemblea Legislativa, i s’organitza per:

• Donar suport a juntes d’aigua comunitàries per sol·licitar moratòries en el pagament de l’energia elèctrica.
• Distribuir d’aliments a comunitats i sectors més exclosos.
• Lliurament de paquets agrícoles sota un nou enfocament agroecològic.
• Reclamar un Pla de reactivació del sector agropecuari que inclogui: crèdits amb interessos baixos, garantir la tinença de la terra, recuperació de sòls, instal·lació de centres d’emmagatzemament de grans bàsics, exempció de l’IVA a estris per a la producció agrícola.

DRETS HUMANS

En pràcticament tots els països, tant a Amèrica Central, com en l’àrea andina, es registren importants denúncies sobre abusos i vulneracions de diversos drets fonamentals de la població més enllà de les mesures estrictament necessàries per controlar la pandèmia, i a l’empara de aquestes mesures. Davant d’aquestes situacions, les organitzacions de DDHH i de protecció a persones defensores estan treballant en:

• Seguiment, activació de protocols, registre i denúncia de violacions DD HH a nivell nacional i internacional. En el cas del Perú, denúncia de la llei de policia aprovada en aquest context. A El Salvador, demandes d’inconstitucionalitat sobre algunes mesures legals adoptades pel govern.
• Denúncies i demandes davant la vulneració per part dels governs al dret a la llibertat de premsa i accés a la informació.
• A Hondures, el COPINH i organitzacions de DDHH han denunciat que el procés de Justícia per Berta Caceres està en risc pels plans d’alliberar els condemnats amb l’excusa de l’COVID-19, així com la militarització d’alguns territoris. I a Guatemala es denuncia les iniciatives que pretenen treure de la presó a militars condemnats i en presó preventiva per delictes de desaparició forçada, violència sexual i delictes contra els deures d’humanitat.
• Denúncies de la criminalització a persones defensores de DH i ambientals i assessoria i assistència jurídica a persones afectades.
• Denúncies als ministeris de treball per l’incompliment de drets laborals i els intents per a restringir drets laborals. Denúncies sobre la desprotecció al personal de salut i altres serveis públics.
• A Hondures s’ha denunciat també la corrupció en el repartiment de recursos de l’emergència a favor de militars i grups de poder del partit de govern.

PERSPECTIVES POST-COVID

Com comença a passar també a casa nostra, en els últims dies comencen a aparèixer anàlisi, reflexions i propostes sobre les perspectives que s’obren a la societat després de la fase més aguda de la crisi sanitària.

Acción Ecológica de l’Equador ha estat emetent contínuament comunicats i reflexions sobre les causes subjacents i les conseqüències d’aquesta pandèmia, i en aquests últims dies ha llançat una “Agenda Ecologista per a la Transició”, amb la proposta d’un “pacte nacional per establir condicions d’estabilitat ecològica i climàtica, que enfronti les contradiccions recuperant la llei de l’entropia, com a llei límit de la natura que governa els destins de la vida envaïda per la llei de mercat”.

A Perú Cooperación ha publicat també una anàlisi, sota el títol “Què fer? Què rumb prendre?”, Que conclou dient: “La prioritat d’avui és enfrontar i superar aquesta enorme crisi de salut pública, però sense perdre de vista els altres mals crònics que estan en agenda des de fa temps. Com deia un missatge difós aquestes últimes setmanes, no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era (és) el problema”.

Imagen destacada “Su riqueza es nuestra pobreza” reza en las pancartas de manifestantes durante una protesta en Buenos Aires pidiendo ayuda para los desfavorecidos en esta crisis profundizada con la Covid-19. REUTERS – AGUSTIN MARCARIAN 

Fuente: https://www.oaklandinstitute.org/new-normal

La pandemia COVID-19 expone un sistema económico incapaz de satisfacer las necesidades de la gente y el planeta. Nuestra única solución para hacer frente a esta crisis mundial, que se produce en medio de una devastadora crisis climática, es unirnos y construir un mundo más justo, resistente y sostenible. Como organizaciones miembros y aliadas de la Campaña Mundial para exigir justicia climática, estamos haciendo un conjunto inicial de demandas a los gobiernos en su respuesta a la pandemia.

La palabra apocalipsis viene de la palabra revelación. La pandemia COVID-19 está revelando lo que la mayoría mundial ha sabido todo el tiempo: que el sistema económico dominante da prioridad a las ganancias por encima de la gente y el planeta, y no es apto para el propósito.

Con cada nuevo día de infecciones, muertes y medios de vida destruidos, la pandemia está exponiendo las graves injusticias de nuestros sistemas existentes. Años de neoliberalismo, “ajuste estructural” y austeridad han desmantelado el estado de bienestar social, específicamente la falta de financiación y el vaciamiento de los sistemas de salud en todo el mundo. Nos quedamos con déficits de equipos de salvamento, y excedentes de industrias contaminantes.

Las dimensiones del sufrimiento colectivo y del trauma individual que se están desarrollando son demasiado vastas para contemplarlas. Familias que se enfrentan a la pérdida o al encierro en relaciones abusivas; cuerpos que se enfrentan a enfermedades devastadoras; comunidades que se enfrentan al hambre y al aislamiento.

Pero la pandemia también ha demostrado nuestra enorme fuerza colectiva, y las posibilidades que surgen cuando una crisis se toma en serio y la gente se une.

Para quienes formamos parte del movimiento mundial por la justicia climática, el desenlace de la pandemia no es ninguna sorpresa. Durante décadas, como movimientos hemos denunciado los violentos impactos de un sistema económico mundial desigual, la devastación de una crisis climática acelerada y las formas escandalosamente crueles en quienes tienen menos responsabilidad en las crisis soportan sus cargas más pesadas. Durante décadas, hemos exigido el fin de un status quo que fue y sigue siendo una sentencia de muerte para la gente más empobrecida del mundo. La crisis del coronavirus es un duro recordatorio de un pasado prolongado, y nuestra respuesta a ella un ensayo general para el presente y el futuro.

Justicia

Al igual que la crisis climática, la crisis del coronavirus hace recaer las cargas más pesadas sobre los sectores más vulnerables. Las personas más empobrecidas son las primeras y las más afectadas. Acentúa las disparidades generadas por la riqueza, el género, la clase, la raza y la (dis)capacidad. Los costos más altos son soportados por quienes tienen menos capacidad de pagarlos, que siempre estuvieron condenadas a soportar tales costos.

Lo más claro es que los colectivos que corren más riesgo de infección son los que menos pueden aislarse.

Un aislamiento significa confinamiento en nuestros hogares. ¿Qué significa eso para los quienes no tienen casa? ¿Qué significa para quienes tienen conviven en familias amplias en una casa, en condiciones de hacinamiento? ¿Para quienes no tienen acceso al agua corriente y a la sanidad? ¿Para quienes el hogar es el lugar de la violencia y el abuso? ¿Qué significa el fin de la actividad pública para quienes dependen de ella para su subsistencia diaria? ¿Qué protección se ofrece a quienes trabajan en los sectores más cruciales y de mayor sustento, como la agricultura? Concretamente, ¿qué ocurre con los agricultores y agricultoras de subsistencia y familiares que alimentan a más de dos tercios del mundo?

Las mujeres son las más afectadas por el trabajo de cuidado en nuestro sistema actual, en el hogar, en nuestras comunidades y también en la economía, ya que son la mayoría de las trabajadoras de la salud. Esta pandemia nos ha mostrado la importancia del trabajo de cuidado, el trabajo necesario para criar familias, cocinar y limpiar y cuidar de los enfermos y ancianos. Debemos aprovechar este momento para comprender la importancia del trabajo de cuidados y compartirlo, y construir una sociedad y una economía basadas en principios feministas y de afirmación de los cuidados.

Las comunidades del Sur Global, las más afectadas por la crisis climática, que han enfrentado la violencia de la degradación ambiental, la sequía prolongada y el desplazamiento forzoso – se han convertido ahora en una de las poblaciones más vulnerables al contagio y a sus efectos. En las zonas en que la salud de las comunidades se ha visto debilitada por las industrias contaminantes, lo que ha dado lugar a una serie de afecciones respiratorias e inmunológicas, las personas corren un riesgo especial de contraer COVID-19.

La pandemia ya está abriendo la puerta a una importante crisis económica, con una próxima recesión que hará que la gran mayoría de la población mundial -que vive día a día con medios de vida precarios- se encuentre en una situación de pobreza aún más crónica. El riesgo de hambruna y de profundos trastornos en la soberanía alimentaria es significativo. Los países del Sur están agobiados por una deuda ilegítima e insostenible, acumulada a lo largo de decenios de préstamos explotadores y depredadores por parte de los gobiernos del Norte, las instituciones financieras internacionales y los grandes bancos en colaboración con las élites del Sur, y por las prácticas autoritarias y corruptas de los gobiernos del Sur. La priorización del pago de estas deudas se ha cobrado un alto precio en los servicios públicos y sigue absorbiendo una enorme parte del gasto público que debería asignarse en su lugar a las respuestas de salud pública a la pandemia.

Una encrucijada

Estamos en una encrucijada. Durante años, hemos exigido “cambiemos el sistema, no el clima”. El cambio de sistema parece ahora más necesario que nunca, y más posible. Las reglas del juego están cambiando rápidamente. La agitación es inevitable.

La pregunta es: ¿qué tipo de cambio se está desarrollando? ¿Qué tipo de sistema está emergiendo? ¿Qué dirección tomará el cambio?

Los poderosos están aprovechando la crisis para avanzar en el capitalismo del desastre y un nuevo autoritarismo, otorgándose la expansión de los poderes policiales y militares, y apresurándose en los proyectos extractivos. Muchos gobiernos están aprovechando la oportunidad para imponer medidas draconianas, vigilar a la población, socavar los derechos de los trabajadores y trabajadoras, reprimir los derechos de los pueblos indígenas e instituir una vigilancia generalizada. En las peores situaciones, los agentes represivos están aprovechando el momento de inestabilidad política para reprimir violentamente la disidencia, legitimar el racismo, el fundamentalismo religioso y avanzar en las fronteras mineras depredadoras, y ejecutar a los defensores de la tierra.

Pero la crisis de la que se aprovechan también ofrece una oportunidad para que nuestros movimientos configuren el futuro emergente. Nuestros movimientos conocen el camino a seguir, el tipo de mundo que necesitamos construir. En todo el mundo, la gente se está dando cuenta de que nuestro sistema económico dominante no satisface las necesidades de la gente. Están viendo claramente que las corporaciones y el mercado no nos salvarán. Están notando que cuando una crisis se toma en serio, los gobiernos son capaces de tomar medidas audaces y movilizar enormes recursos para enfrentarla. Los límites de lo posible pueden ser radicalmente sacudidos y reescritos. En pocas semanas, las propuestas de política largamente reclamadas en muchos contextos (el fin de los desalojos, la liberación de las presas y presos, la redistribución económica audaz, por nombrar sólo algunas) se han convertido en respuestas de sentido común.

Estamos viviendo un momento político convulso, pero muy fértil. Nuestro mundo se ha visto obligado a ser solidario por un virus que ignora todas las fronteras; nuestra profunda interdependencia nunca ha sido más innegable.

En una crisis así, repensar y reimaginar nuestro modelo económico es ineludible. Las soluciones resistentes y basadas en la justicia no sólo son posibles, sino que son la única solución real.

Ahora está claro que necesitamos una respuesta de solidaridad, equidad y cuidado, con una inversión pública masiva que ponga a las personas y al planeta en primer lugar, y no a las industrias contaminantes y a los especuladores. Las recuperaciones justas y los nuevos acuerdos mundiales y nacionales para construir una economía regenerativa, distributiva y resistente son necesarios y cada vez más factibles desde el punto de vista político.

La lucha por una nueva normalidad

No volveremos a una normalidad en la que el sufrimiento de muchos asegura los lujos de pocos. Mientras que los políticos presionarán para una rápida reanudación del status quo, no podemos volver a la normalidad, como han afirmado los movimientos sociales, cuando esa normalidad estaba matando a la gente y al planeta.

Nuestros movimientos de justicia climática están en una situación peligrosa y prometedora. La urgencia del colapso climático ha pasado desapercibida, incluso cuando la violencia climática es implacable, expresada más recientemente en tormentas devastadoras en todo el Pacífico, incendios forestales en China y lluvias torrenciales en Colombia. A menos que aprovechemos este momento político, la acción climática quedará en un segundo plano, y las economías del Norte se verán revitalizadas con inversiones sucias que profundizan la crisis climática. Debemos estar atentos y perseverar para asegurar que la solución de la crisis climática sea el frente y el centro de los rescates, y de los programas para asegurar la resiliencia de la sociedad y de todos los pueblos.

Nuestros movimientos tienen una experiencia que es invaluable en este momento. Si bien COVID-19 y la crisis climática pueden tener diferentes causas directas, sus causas fundamentales son las mismas: la dependencia del mercado, la incapacidad del Estado para hacer frente a las amenazas a largo plazo, la ausencia de protección social y un modelo económico general que protege las inversiones sobre las vidas y el planeta. El mismo sistema extractivista que extrae, quema y destruye los ecosistemas, es el que permite la propagación de patógenos peligrosos. Las soluciones a las crisis de COVID-19 y del clima son las mismas: solidaridad, redistribución, colaboración, equidad y protección social. Es nuestra oportunidad y responsabilidad unir los puntos, y usar este momento político para enfrentar el poder corporativo, y construir una sociedad más justa y sostenible.

Los horizontes que podemos reivindicar

La pandemia ha cambiado el juego. Tenemos los recursos para construir un modelo económico que no destroce el planeta y que provea para todos y todas. Tenemos la oportunidad de recuperarnos de esta crisis de una manera que construya nuestra resistencia y fortalezca nuestra dignidad como sociedades. Ahora es nuestro momento para reclamarlo.

Como organizaciones de la Campaña Mundial para exigir justicia climática exigimos una respuesta audaz a la pandemia COVID-19 que ayude simultáneamente a abordar la crisis climática más amplia y a transformar el sistema económico desigual que ha dado lugar a ambas.

Exigimos que los gobiernos:

1. Prioricen la salud y el bienestar de las personas. La gente debe siempre primar sobre el beneficio, porque una economía no vale nada sin su gente. Nadie es desechable. Financiar y dotar de recursos a los servicios y sistemas de salud, asegurando la atención para todas, sin excepción. Los gobiernos también deben dar prioridad a una inversión sólida en otros servicios públicos esenciales, como la vivienda, el agua, los alimentos y el saneamiento. Estos servicios no sólo son esenciales para frenar la propagación de enfermedades a largo plazo, sino que son fundamentales para la obligación de los gobiernos de respetar, proteger y cumplir los derechos humanos sin exclusión. Por lo tanto, no deben privatizarse y, en cambio, deben gestionarse de manera equitativa y responsable ante la gente.

2. Garantizar la protección de las poblaciones marginadas. Proporcionar ayuda, protección social y socorro a las poblaciones rurales y a las familias que las componen, que están en la vanguardia de la alimentación de nuestro mundo. También debe garantizarse una protección especial de los derechos sociales y humanos de todas las personas que se encuentran en circunstancias vulnerables y precarias, como las que se encuentran en situaciones de desamparo, las personas en prisión, refugiados y migrantes, la gente mayor que recibe atención domiciliaria, las huérfanas y huérfanos y, especialmente, las personas defensoras del medio ambiente, que ahora son asesinadas con mayor frecuencia al amparo de la emergencia de COVID-19.

3. Adoptar medidas económicas y sociales inmediatas para proporcionar socorro y seguridad a todas las personas, en particular a los grupos más vulnerables y marginados de nuestras sociedades. Proteger los derechos laborales y garantizar la protección de todas las trabajadoras y trabajadores, desde la economía formal a la informal. Reconocer, visibilizar y valorar el trabajo de cuidado, la verdadera labor que nos sostiene durante esta crisis. Los gobiernos deben reorientar los fondos públicos lejos de la industria de los combustibles fósiles, el complejo militar-industrial y las empresas privadas, y utilizarlos en su lugar para garantizar el acceso a la energía limpia, el agua y los servicios públicos importantes para el bienestar de las comunidades. Los gobiernos también deben transformar la fiscalidad, suprimiendo los paraísos fiscales para las empresas multinacionales que socavan los ingresos, y suprimir el impuesto sobre el valor añadido y los impuestos sobre bienes y servicios para los productos básicos.

4. En línea con las demandas anteriores – también pedimos una cancelación inmediata e incondicional de la deuda, ya que la suspensión temporal del pago de la deuda sólo agrega cargas de deuda más tarde/mañana/ a más largo plazo. Detener los pagos de la deuda que vencen en 2020 y 2021 sin acumulación de intereses ni penalidades, de modo que los fondos puedan ser utilizados para los servicios de salud para combatir la COVID19 y para la asistencia económica a las comunidades y personas que están enfrentando mayores dificultades frente a la pandemia y las respuestas a la misma. También exigimos que se inicie de inmediato un proceso internacional independiente para abordar la deuda ilegítima e insostenible y las crisis de la deuda.

5. Apoyar una transición y recuperación justas a largo plazo para salir de esta crisis, y aprovechar la crisis como una oportunidad para pasar a economías resistentes al clima y post-carbono. No podemos permitirnos rescates que simplemente llenen los bolsillos de las empresas o rescaten industrias contaminantes incompatibles con un planeta vivo. Más bien, necesitamos una recuperación económica que cree resiliencia, repare las injusticias, restaure nuestros ecosistemas y conduzca una disminución controlada de los combustibles fósiles y una transición orientada a la justicia hacia una economía justa y sostenible. Los gobiernos deben dar prioridad a los programas económicos que ofrezcan empleos dignos y decentes en la economía asistencial, los proyectos de restauración ecológica, la agroecología, la energía renovable descentralizada y otros sectores de cero carbono necesarios para un mundo justo desde el punto de vista climático.

6. Rechazar los esfuerzos por impulsar las llamadas “reformas estructurales” que sólo sirven para profundizar la opresión, la desigualdad y el empobrecimiento , incluso por parte de instituciones financieras internacionales como el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, que pueden utilizar la pandemia para impulsar esquemas en el Sur Global bajo el pretexto de “acortar el tiempo para la recuperación”. Los pilares neoliberales de austeridad, desregulación y privatización – especialmente de servicios esenciales como el agua, la salud, la educación, etc. – han devastado a personas de todo el mundo y son incompatibles con una recuperación justa.

7. Reforzar la cooperación internacional y la solidaridad entre los pueblos. Los problemas mundiales que no respetan fronteras, ya sea la crisis climática o la crisis de COVID-19, sólo pueden tener soluciones cooperativas y equitativas. En un mundo profundamente desigual, la transferencia de tecnología y financiación de los países más ricos a los más pobres es crucial. Los gobiernos deberían facilitar, en lugar de obstaculizar, los esfuerzos de los movimientos populares, los grupos de ciudadanía y las organizaciones de la sociedad civil por establecer vínculos entre las fronteras y los países para apoyarse mutuamente. También exhortamos a los gobiernos a que honren su responsabilidad histórica y dejen de utilizar tácticas que desestimen esa responsabilidad y retrasen una respuesta internacional enérgica, como la retención de fondos de la OMS y otras instituciones en tiempos de crisis.

8. Colaborar en el desarrollo y el acceso irrestricto a las vacunas y a cualquier avance médico de los medicamentos de terapia experimental, guiados por los principios de la cooperación internacional y la libre distribución.

9. Cesar inmediatamente los proyectos de extracción, desde la minería hasta los combustibles fósiles y la agricultura industrial, incluidos los proyectos extraterritoriales emprendidos por empresas con sede en su país, que están acelerando las crisis ecológicas, invadiendo los territorios indígenas y poniendo en peligro a las comunidades.

10. Rechazar todo intento de eximir de responsabilidad a las empresas e industrias. A los actores que son responsables, de tantas maneras, de esta crisis multifacética y del sistema roto no se les puede conceder absolutamente ningún resquicio que les permita escapar a la responsabilidad de sus abusos en su país y en todo el mundo.

Organizaciones firmantes:

Global & Regional
1. 350.org
2. Asian Peoples Movement on Debt and Development
3. Corporate Europe Observatory
4. Econexus
5. Friends of the Earth International
6. Gastivists
7. Green Climate Campaign Africa (GCCA)
8. Indigenous Environment Network
9. International Network of Women Engineers and Scientists
10. International Oil Working Group
11. Oil Change International
12. SERR – SERVICIOS ECUMENICOS PARA RECONCILIACION Y RECONSTRUCCION
13. Society for International Development (SID)
14. Third World Network
15. War on Want
16. Womankind Worldwide
17. Women’s Earth and Climate Action Network (WECAN)
18. WoMin African Alliance
Africa
1. Corporate Accountability and Public Participation (CAPPA) Nigeria
2. Uganda National Health User’s / Consumers Organisation (UNHCO)
3. Nkumba University School of Sciences(NUSCOS)
4. Health of Mother Earth Foundation, Nigeria
5. Alliance for Empowering Rural Communities (AERC-Ghana)
6. GenderCC S.A. – Women for Climate Justice
7. African Women’s Development and Communication Network – FEMNET
8. Parliamentary Forum on Climate Change Uganda
9. Vision for Alternative Development (VALD) Ghana
10. AbibiNsroma Foundation (ANF) Ghana
11. Regional Center for International Development Cooperation (RCIDC) Uganda
Asia
1. Agriculture and Forestry Research & Development Centre for Mountainous Regions, Vietnam
2. Amihan National Federation of Peasant Women in the Philippines
3. Asha Parivar
4. Asia Pacific Forum on Women, Law and Development (Thailand)
5. Bangladesh indigenous women’s network
6. CLEAN (Coastal Livelihood and Environmental Action Network), Bangladesh
7. Climate Watch Thailand
8. Consumers Association of Penang, Malaysia
9. Dibeen Association for Environmental Development (Jordan)
10. Energy and Climate Policy Institute for Just Transition(ECPI), South Korea
11. Friends of the Earth Malaysia
12. Growthwatch, India
13. Legal Rights and Natural Resources Center-Kasama sa Kalikasan/FoE Phil
14. Oriang Women’s Movement Philippines
15. Philippine Movement for Climate Justice
16. PROGGA (Knowledge for Progress), Bangladesh
17. Roshni Tariqiyati Tanzeem (Pakistan)
18. Sanlakas Philippines
19. Socialist Party (India)
20. Sukaar Welfare Organization-Pakistan
21. Sustainable Development Foundation: Thailand
22. The Centre for Social Research and Development (CSRD), Vietnam
23. United Mission to Nepal
24. We Women Lanka (Sri Lanka)
25. Women Network for Energy and Environment (WoNEE), Nepal
Europe
1. 2degrees artivism (Portugal)
2. Asamblea Antimilitarista de Madrid (Spain)
3. ATTAC España
4. Berkshire Women’s Action Group
5. BUNDjugend/Young Friends of the Earth Germany
6. CèNTRIC gastro · El Prat de Llobregat · Barcelona
7. CIDES (España)
8. Climáximo (Portugal)
9. Desarma Madrid (Spain)
10. Eco Justice Valandovo, North Macedonia
11. Ecologistas en Acción (Spain)
12. Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
13. Extinction Rebellion Berlin-Südind Worldwide
14. Extinction Rebellion Bizkaia
15. Extinction Rebellion Cantabria
16. Extinction Rebellion Gipuzkoa
17. Extinction Rebellion Norway
18. Extinction Rebellion Switzerland
19. Fabricants de Futur – no flag no frontier
20. Frack Free Sussex
21. Frack Off London
22. Friends of the Earth Sweden/Jordens Vänner
23. Global Justice Now
24. Guelaya Ecologistas en acción Melilla (Spain)
25. Instituto De Estudios de la Tierra (España)
26. Instituto por la Paz y la Ecologia (España)
27. Limity jsme my (Czech Republic)
28. Madrid Agroecológico (Spain)
29. Mujeres de Negro contra la Guerra – Madrid (Spain)
30. Notre Affaire à tous (France)
31. Observatori del Deute en la Globalització (Catalunya)
32. On est prêt (France)
33. Ozeanien-Dialog
34. Programa radiofónico Toma la Tierra, Madrid
35. Rebelion contra la Extincion – Extinction Rebellion Spain
36. Share The World’s Resources (STWR)
37. Transition Edinburgh
38. UK Youth Climate Coalition
39. Weald Action Group
40. WhatNext?
41. WIDE – Network for Women´s Rights and Feminist Perspectives in Development (Austria)
42. Young Friends of the Earth Macedonia, North Macedonia
North America
1. 350 Triangle, North Carolina
2. ActionAid USA
3. Berks Gas Truth
4. Better Path Coalition
5. Center for Biological Diversity
6. Center for International Environmental Law (CIEL)
7. Corporate Accountability
8. Council of Canadians, Peterborough and Kawartha
9. Earth Ethics, Inc.
10. Earth in Brackets
11. Earthworks
12. EcoEquity
13. EnGen Collaborative
14. Environmental Justice Coalition for Water
15. Extinction Rebellion Centre Wellington, Ontario
16. Fannie Lou Hamer Institute
17. Frack Free New Mexico
18. Friends of the Earth Canada
19. Friends of the Earth U.S.
20. Fund for Democratic Communities
21. Global Resilience
22. Good Food Jobs
23. Harrington Investments, Inc
24. Hawai’i Institute for Human Rights
25. Indigenous Environmental Network – Turtle Island
26. Institute for Policy Studies Climate Policy Program
27. People for a Healthy Environment, New York
28. Peterborough Pollinators
29. Religious of the Sacred Heart of Mary NGO
30. Resource Generation
31. Rising Tide Chicago
32. Sane Energy Project, New York
33. Sisters of Charity Federation
34. Stand.earth
35. Sunflower Alliance
36. SustainUS
37. The Climate Mobilization
38. The Climate Mobilization Mont Co Md.
39. The Global Citizens’ Initiative
40. The Leap
41. The Oakland Institute
42. The Restaurant Opportunities Centers United (ROC UNITED)
43. Unitarian Universalist Ministry for Earth
44. United for a Fair Economy
45. Weaving Earth, Center for Relational Education
46. WildEarth Guardians
South America
1. CENSAT Friends of The Earth Colombia
2. Centro de Ciências e Tecnologia para a Soberania, Segurança alimentar alimentar e nutricional a o Direito Humano à Alimentação e Nutrição /adequadas . Nordeste. Brasil
3. Centro Nicaragüense de Conservación Ambiental-CENICA
4. Critical Geography Collective, Ecuador
5. Fundación para Estudio e Investigación de la Mujer, Argentina
6. IEASIA – UFPE. Brasil
7. ODRI Intersectional rights – Office for the Defence of Rights and Intersectionality
8. Plataforma Boliviana frente al Cambio Climático//Bolivian Platform on Climate Change
9. The Democracy Center
10. Union of Peoples Affected by Texaco
Oceania
1. Friends of the Earth Australia
2. Hawai’i Institute for Human Rights
3. Oceania Human Rights
Unknown
1. CNS

Planeta Tierra, abril de 2020

Estimades amigues i amics d’Entrepobles,

i de les organitzacions germanes d’Amèrica Llatina/Abya Yala

Us escrivim en primer lloc per desitjar-vos que estigueu bé i us cuideu molt en tots els aspectes. Per enviar-vos una gran abraçada, amb un missatge de solidaritat, esperança i proximitat en aquests moments de dol de familiars o persones properes, així com de tota classe d’incerteses davant del que està per venir.

En aquesta nova comunicació volem donar continuïtat al que us vam dir a l’inici de la nostra quarantena, actualitzant informació del seguiment que estem fent d’aquesta crisi.

Tal com vam avançar fa unes setmanes, hem pogut organitzar-nos per mantenir la continuïtat del nostre treball, sempre dins de les limitacions que ens imposa la situació i la necessitat de cuidar-nos a nivell familiar, emocional i social. Hem posat en marxa una “Comissió de crisi”, composada per persones de la Junta i de l’Oficina Tècnica, per fer un seguiment setmanal per anar responent als diferents reptes que la situació ens planteja. A la part tècnica realitzem reunions periòdiques a distància entre el personal de les diferents àrees de treball, així com una setmanal amb les i els cooperants que estan als països d’Amèrica Llatina. També intentem fer front a les rigideses de les normes administratives derivades de Decret d’Alarma en l’àmbit de la cooperació, tractant que no afegeixin problemes als que ja estan començant a patir les organitzacions i comunitats dels països en què treballem.

A Amèrica Llatina l’ona expansiva de l’epidèmia està arribant amb setmanes de retard respecte al que estem vivint a Europa. Trobem reaccions molt diferents en uns i altres governs. Des dels que han anticipat mesures de distanciament per intentar avançar-se a l’extensió de virus, fins a alguns que a dia d’avui continuen autoritzant, quan no recomanant, activitats massives. Hi ha certa coincidència, per cert, entre aquesta última posició política i la influència de certes confessions religioses que, a l’igual que bona part de la classe empresarial, es resisteixen a tancar els seus “negocis”.

A través de les nostres companyes i companys cooperants, estem en contacte permanent amb les organitzacions socials aliades, encara que també a distància, com requereixen les mesures de protecció. D’aquestes converses extraiem per compartir-les algunes de les primeres preocupacions que ens traslladen:

– Les organitzacions de DDHH ens fan arribar diverses alertes sobre com la crisi de l’COVID-19 s’està traduint en majors concentracions de poder, autoritarismes, vulneracions de drets, carta blanca i impunitat per les forces policials, i fins i tot repressió i criminalització a defensores i defensors, aprofitant les mesures d’excepció. En aquest terreny podem dir que plou sobre mullat.

– La precarietat dels serveis públics i les dècades de privatitzacions fan que, tot i que la pandèmia encara no ha pres les dimensions que ara registra a Europa, siguin previsibles situacions de crisis humanitàries greus, en els casos en què no s’assoleixi aturar a temps. Un primer apunt d’això el tenim ja a la ciutat equatoriana de Guayaquil.

– Un altre àmbit és el dels impactes econòmics associats. Les elevades taxes de treball informal i precari, així com els dèficits d’habitatge i subministraments bàsics, són fonts massives d’alta vulnerabilitat. Les persones que viuen del treball informal -que són en alguns països la meitat o més de la població ocupada- depenen del que guanyen a diari i, per tant, per a elles quedar-se a casa no és una opció. Alguns governs han anunciat petits ajuts als sectors més desfavorits, però són insuficients i inconcretes, i lluny de calmar, creen més incerteses i alarma social, com està passant a El Salvador o Guatemala.

– Des de diversos països ens expliquen com, mentre s’ordena el confinament a la població, les empreses extractives tenen butlla per continuar les seves activitats. Al Perú, per exemple, ens notifiquen els primers casos en campaments miners.

– Les organitzacions feministes tracten de fer front a les conseqüències per a les dones del “queda’t a casa”, tant en les cures, com en la contenció de les crisis i les violències, en la majoria dels casos suplint les responsabilitats que corresponen a les institucions públiques, oferint serveis d’atenció suport, escolta i denúncia.

– Els països segueixen pagant el seu deute extern, en uns moments que es necessiten tots els recursos per a la protecció social. I això no és tot, sinó que es tem que després d’aquesta crisi aquest deute creixi i suposi més retallades socials i dels serveis públics, si no hi ha un replantejament a fons del deute.

– Des de l’ecologisme social es remarca la necessitat de crear consciència sobre com el model de producció agroindustrial està en l’origen d’aquestes epidèmies cada vegada més recurrents. Tant pel que fa a l’avenç sense límits de la frontera agrícola i ramadera sobre les selves i els ecosistemes naturals, com pel que fa als sistemes massius d’amuntegament animal en macro-granges amb tractaments alimentaris i zoosanitaris industrialitzats. I s’alerta sobre la por que després de la crisi vingui una fase de repunt de les polítiques de creixement de l’economia fòssil, que suposi passos enrere en la ja molt insuficient agenda per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.

A el mateix temps, dins de les nostres limitacions i les pròpies del confinament, estem tractant d’unir forces i donar suport diferents iniciatives sorgides des de diferents moviments i plataformes al nostre país, que volen de donar resposta a la situació que viuen els sectors més vulnerables, com la campanya pel Pla de Xoc Social, les demandes de regularització de les persones migrades -tal com s’ha fet a Portugal-, les del col·lectiu de dones en el treball domèstic, així com en diverses iniciatives feministes o la campanya europea en defensa de la sanitat pública.

I a el mateix temps participem en reflexions i debats col·lectius amb organitzacions de l’àmbit ecosocial i climàtic, així com en el moviment feminista, amb l’objectiu de mirar una mica més enllà de la situació actual i tractar d’analitzar les causes i les conseqüències d’aquesta crisi, així com d’abordar les incerteses del “dia després”.

També hem organitzat en aquests dies algunes activitats directes de diàleg i intercanvi, com les videoconferències Economia Feminista, per a no tornar a la “normalitat” Totes, tenim dret a viure dignament! i Una mirada global a la pandèmia des dels moviments socials, per a no tornar a la “normalitat” amb veus des els feminismes i els moviments socials, d’aquí i de diferents països d’Amèrica Llatina.

Fa gairebé una dècada vam editar una publicació titulada “No deixis el futur a les mans. Cooperació solidària davant la crisi del capitalisme global”, on definíem la crisi global com “una crisi multidimensional en què se sumen les crisis alimentàries, l’energètica, la de les cures, la crisi econòmica i financera, crisi de representació política, crisi migratòria i de persones refugiades, crisi climàtica i ecològica… Però no tenim diversos planetes ni societats on es desenvolupin per separat cadascuna d’aquestes dimensions, sinó que totes conflueixen i interactuen sobre una mateixa realitat física i social”.

Tot i que és aviat encara per consolidar conclusions, aquest nou episodi de la crisi global que estem vivint ens comença a apuntar algunes reflexions a retenir per al que pugui venir després:

– La gravíssima irresponsabilitat de les polítiques neoliberals que s’han desenvolupat durant dècades amb la privatització i/o desmuntatge dels serveis públics i dels béns estratègics.

– Que, mentre la major part de les empreses han hagut de detenir la seva producció -per la qual “encara” es requereixen persones humanes- el que mai es pot aturar és el treball reproductiu, aquest que en la nostra societat es realitza en l’àmbit domèstic. Aquí han anat a parar la major part de les tensions, neguits, frustracions i necessitats de cures que comporta aquesta crisi, amb tot el que això significa per a les persones -majoritàriament dones- que el sostenen.

– Aquest àmbit domèstic es veu complementat amb la socialització virtual per mitjà de tot tipus de plataformes i pantalles. Un món màgic ple de paradoxes i ambivalències, que ens permet desplegar tota la nostra empatia i compassió amb persones estimades d’altres continents, al mateix temps que ens permet ignorar la mort del veí del pis de sota; que és capaç de donar ales a la nostra creativitat i a el mateix temps de fer empal·lidir els malsons de George Orwell sobre el control social per part dels estats i les grans companyies del “big data”. Una màgia que, recordem-ho, es basa en materials minerals relativament escassos.

– Una altra conclusió important és la necessitat de la relocalització de la producció i el consum de béns bàsics, és a dir de la sobirania social. Cap comunitat humana pot es permetre el luxe de dependre d’importacions transnacionals i d’interessos especulatius per proveir-se dels mitjans que sostenen la salut, l’alimentació i la resta de subministraments bàsics per a la vida.

– Però aquesta sobirania no pot plantejar-se des del exclusivisme o el primacisme, sinó des de l’internacionalisme, és a dir, des de la consciència que vivim en un sol món i que per subsistir hem de cooperar, si no és per solidaritat, almenys, per egoisme intel·ligent. En aquests dies en què els EUA s’han enfilat a la primera posició dels països afectats pel COVID-19, el “American first” de Donald Trump sonaria còmic si no fos perquè els que estan pagant les conseqüències d’aquestes bajanades deliberades són les poblacions més vulnerables i racialitzades als barris, per exemple, de Nova York.

Aquesta consciència internacionalista, que venim practicant des de fa més de 30 anys, és la que ens uneix amb tantes persones i organitzacions, d’aquí i d’Amèrica Llatina, la que ens fa convertir en estímuls aquests reptes aclaparadors.

D’aquestes valoracions que ens arriben d’Amèrica Llatina, i dels intercanvis de reflexions amb les organitzacions d’aquí i d’allà, sorgiran segurament idees per al nostre treball en els propers anys, que hem de començar a traçar a partir de la propera assemblea, que com sabeu, s’havia d’haver realitzat els propers 2 i 3 de maig a València. A hores d’ara encara no ens atrevim a aventurar una nova data, ho comunicarem quan la situació ens ho permeti. Per tot això esperem seguir comptant amb el vostre interès i suport com fins ara.

Abraçades i seguiu-vos cuidant.