RED EUROPEA DE SOLIDARIDAD POR HONDURAS

Diversos colectivos y activistas internacionalistas europeos, venidos de lugares como Noruega, Alemania, Francia, Suiza y varios territorios del Estado Español, nos hemos reunido en el 2do encuentro de la Red Europea de Solidaridad con Honduras, en la ciudad de Madrid, entre el 4 y el 6 de octubre, con el propósito de seguir profundizando nuestros lazos y fortalecer nuestras capacidades para contribuir a la defensa de las luchas por la democracia, justicia y derechos humanos de los pueblos hondureños.

Un año después del 1er encuentro, que tuvo lugar en Berlín (Alemania), hemos constatado la profundización de las políticas de violencia estructural que vulneran los derechos humanos llevadas a cabo por el gobierno ilegítimo de JOH, el cual es producto de unas elecciones fraudulentas. Esta narcodictadura subsiste en el poder solo gracias al apoyo de intereses privados transnacionales y de los gobiernos de EEUU y de diversos países europeos, asi como de la propia Unión Europea, interesados en profundizar el modelo extractivista, que en Honduras y en la mayoría de países del sur global, está desposeyendo a las clases populares, pueblos indígenas y campesinos de sus derechos y territorios.

Ante este escenario, y en el marco de la emergencia climática derivada del modelo extractivista y desarrollista impulsado por las potencias industriales del capitalismo, reiteramos nuestro compromiso con las luchas de los movimientos sociales de Honduras, en contra de este sistema capitalista y depredador, que despoja al pueblo y a las personas de sus derechos más elementales, mediante la violencia y el desplazamiento y que actualmente amenaza la supervivencia del ser humano.

Nos solidarizamos con las luchas de los pueblos indígenas, campesinas/os, trabajadoras/es, estudiantes, mujeres, la comunidad LGBT* y demás sectores populares por una vida digna, por la defensa de sus territorios y autonomías, y por el derecho de la madre naturaleza. Como es el caso en todos los territorios del sur, las mujeres hondureñas diversas están al frente de las luchas por la dignidad y la defensa de derechos y del territorio, enfrentando mayores riegos a su libertad e integridad.

Por todo ello, exigimos al Estado de Honduras garantizar:

El libre ejercicio de los derechos políticos democráticos, incluyendo la libre participación y el derecho a la manifestación y la protesta legítima, y la realización de unas elecciones con garantías que aseguren a la brevedad la restauración del sistema democrático.

La protección de la vida e integridad de todas/os las/los defensores de derechos humanos, según sus propios conceptos y necesidades de seguridad integral.

La libertad de expresión y el derecho a la información, y el cese inmediato de la represión, persecución y el desplazamiento forzado de periodistas y comunicadores sociales, así como del conjunto de activistas y defensoras y defensores que contribuyen a llevar a la luz las consecuencias de la represión estatal y del poder privado.

Entrepueblos Entrepobles Entrepobos Herriarte
nos sumamos a los comunicados de solidaridad con el pueblo ecuatoriano

(Lafede.cat – organizaciones para la justicia global) Solidaritat amb el poble equatorià

(Coordinadora de ONGD-España) Solidaridad con el pueblo ecuatoriano

 

Desde el pasado 2 de octubre, nos están llegando noticias muy alarmantes desde Ecuador, a raíz de que el presidente, Lenín Moreno, hiciera públicas las principales medidas del denominado “paquetazo”, con reformas en detrimento de los derechos laborales, recortes en la Administración pública y eliminación del subsidio a los combustibles, tras la firma de un acuerdo con el FMI y otras políticas económicas direccionadas a favorecer a las élites locales.

Ante estas medidas, han ocurrido hechos que trataremos de resumir, y que han desestabilizado el país dando lugar a una grave vulneración de los derechos humanos.

Tras este “paquetazo”, fue el gremio del transporte el que en un primer momento se organizó, saliendo a movilizarse a la calle. El Gobierno optó entonces por liberalizar los combustibles dejando en manos del Mercado los precios de la gasolina y al diésel, medida que implícitamente va asociada a la especulación y a la inevitable subida de precio de los alimentos y del transporte.

Estos hechos han causado un fuerte rechazo popular a nivel nacional, ya que constituyen un duro golpe contra el pueblo ecuatoriano, y sobre todo contra quienes históricamente se encuentran en situación de mayor desigualdad, injusticia y violencia: mujeres, jóvenes, pueblos y nacionalidades, la clase trabajadora, etc.

Calles en diversas ciudades del país se han llenado de manifestantes en contra de estas medidas. Primero los transportistas, luego los estudiantes y el movimiento feminista, la izquierda política, las múltiples organizaciones sociales, así como el movimiento indígena, tanto que al Gobierno ecuatoriano se le ha ido de las manos y ha declarado el país en “Estado de excepción”.

Lideradas por los movimientos indígenas, cada vez más fuertes, se han organizado medidas sociales avaladas por la Constitución, vigente desde el 2008, que reconoce al Estado ecuatoriano como un Estado Plurinacional e Intercultural. El pueblo indígena ha declarado su propio “Estado de excepción” como forma de autonomía para tomar decisiones. Por otro lado, desde las comunidades y provincias de la sierra con mayor población indígena, tanto al norte como al sur de Quito, se han organizado movilizaciones masivas hacia Quito. Movilizaciones pacíficas que van avanzando, a pesar de la autorización por parte de los ministerios de interior y de defensa, de usar medidas de fuerza, como sacar tanques de guerra a la calle, tanto por el centro de Quito como a las afueras, tratando de impedir  sin éxito el paso de las manifestaciones indígenas no violentas. El uso de la fuerza es totalmente desproporcionado, detenciones, criminalización, violación de derechos humanos.

Por otro lado, los gobiernos, actual y anterior, están tratando de politizar esta situación, en un cruce de acusaciones partidistas con el claro objetivo de polarizar a la población.

Una situación terrible que está enfrentando al pueblo contra el pueblo, siendo los grandes afectados por estas medidas.

Desde Entrepueblos Entrepobles Entrepobos Herriarte queremos mostrar nuestra solidaridad con toda la población ecuatoriana y las organizaciones hermanas en estos momentos convulsos, ante lo que puede suponer un grave retroceso de los derechos sociales y económicos conquistados por el pueblo ecuatoriano en años, esperamos puedan alcanzar pronto una solución. Y lamentamos el posicionamiento del Gobierno español apoyando la actuación del Presidente Moreno y su Gobierno.

 

COMUNICADO DE LA CONAIE
https://conaie.org/

INICIO

 

ACCION ECOLOGICA ANTE LAS MEDIDAS TOMADAS POR EL GOBIERNO DE LENIN MORENO
http://www.accionecologica.org

 

 

Una vez más las lógicas de explotación y concentración de la riqueza vigentes en nuestro país, recaen sobre la población, los territorios y la naturaleza.

En respuesta a presiones del FMI y utilizando una justificación aparentemente ambiental, el gobierno elimina los subsidios a los combustibles mientras las políticas oficiales promueven la expansión de la frontera petrolera, minera y de los agronegocios, que son actividades empresariales con graves responsabilidades frente al cambio climático, a más de ser beneficiarias de subsidios perversos disfrazados de apoyos a la industria que garantizan la impunidad de las empresas.

Qué otra cosa puede ser sino subsidios a estas empresas la flexibilización de los controles ambientales a sus operaciones, como son los permisos para deforestar, para utilizar agroquímicos de manera recurrente incluso mediante fumigaciones aéreas, utilizar ingentes cantidades de agua dulce para el procesamiento industrial y convertir los esteros y ríos en vertederos de desechos tóxicos. Sólo la quema del gas a través de mecheros en las zonas petroleras durante 25 años equivale a 5 millones de millones de dólares.

¿No constituyen subsidios la construcción de carreteras con dinero público o el despliegue de fuerzas policiales o militares para otorgar seguridad y protección sobre todo frente a conflictos con las poblaciones afectadas?

A pesar de que el paquete de medidas tomadas es presentado como necesario para enfrentar el déficit de los fondos fiscales, las empresas mineras mantienen enormes privilegios, como son, entre otras, la exoneración del impuesto a la renta por 10 a 15 años a partir de que generen ganancias, la devolución del IVA, la exoneración del impuesto a la salida de divisas, la exoneración del impuesto por ganancias extraordinarias, la libertad de operar desde paraísos fiscales.

Por su parte, la industria de la palma se beneficia de créditos preferenciales, de un impuesto al valor agregado tarifa cero para maquinarias y repuestos, tiene exoneración de pago del impuesto a la renta para nuevas inversiones en zonas fronterizas, y los exportadores de aceite de palma cuentan con la exoneración de pagos para la salida de divisas.

Las represas e hidroeléctricas gozan del subsidio entregado en agua, lo que provoca conflictos con las comunidades que por esta razón sufren vulneración de su derecho de acceso al agua para consumo y su soberana alimentaria. Con base en esta condición de privilegio, se planifica la construcción de alrededor de 200 hidroeléctricas.

Una de las medidas dispone bajar y simplificar el impuesto único al banano con el argumento de dinamizar al sector y generar empleo. Se pasa por alto que esta actividad se basa en el trabajo precarizado y que su modelo de producción es dependiente de insumos tóxicos y de la importación de maquinaria agrícola. En general, se expande la agricultura empresarial mientras se margina a los sistemas agroalimentarios sostenibles que alimentan a un 60% de la población ecuatoriana, poniendo en grave riesgo a la soberanía alimentaria del país.

Todo este modelo se asienta en mayor endeudamiento, venta anticipada de petróleo y regalías mineras. Por ejemplo, la deuda adquirida con China para adelantar los proyectos petroleros en el Yasuní, o aquella con las instituciones financieras internacionales que incluye fondos para garantizar el pago de la deuda externa y de laudos arbitrales. Estas deudas se pagan con la ampliación de la explotación petrolera y minera, y con medidas de ajuste como las tomadas en estos días.

Son éstos los subsidios que deben eliminarse porque profundizan el extractivismo y el agronegocio que implican más daños a los territorios de pueblos indígenas y campesinos y violación de derechos humanos y de la naturaleza.

En ningún país donde se han eliminado los subsidios a los combustibles fósiles, se ha reducido el consumo de combustibles y la tasa de emisiones. Ninguna cifra demuestra significativamente que con medidas económicas, fiscales o similares se haya detenido el calentamiento global. Por el contrario, se ha garantizado la impunidad para las empresas petroleras y otras altamente consumidoras de energía como la agroindustria y la minera.

¿Por qué no subir los impuestos a las empresas petroleras y mineras? ¿Por qué no exigir a Chevron Texaco que pague su deuda social y ecológica, calculada en más de 9 mil millones de dólares?

Con el alza del precio de los combustibles -y de los pasajes- el gobierno perdona los crímenes ambientales de los verdaderos contaminantes y pone la responsabilidad del cambio climático sobre los sectores populares.

La violencia que se expresa en estos días para aplacar la legítima reacción de la población frente a las medidas que se pretenden imponer a la fuerza es un reflejo de la que se vive en los territorios para imponer los proyectos extractivos y el agronegocio.

Exigimos el cese de la represión y la violencia de la fuerza pública a las expresiones legítimas de protesta y demandamos la derogatoria del decreto de excepción.

Hacemos un llamado a la comunidad internacional y organismos de protección de derechos humanos de NNUU para que designen una comisión de alto nivel que verifique lo que está pasando en nuestro país, y que permita detener la violencia que se está impulsando desde el gobierno con el fin de imponer el paquete neoliberal.

Exigimos que se pare la expansión de la frontera minera, petrolera y del agronegocio que está detrás de estas medidas.

Saludamos y agradecemos al movimiento indígena por su presencia en las calles. Sus luchas son y han sido la defensa del agua, los bosques, las semillas, la naturaleza. Nos enorgullecen esas raíces que cimentan nuestra cultura y nuestro país.

 

INICIO

 

 

(Català) COMUNICAT LAFEDE.CAT   SOLIDARITAT AMB EL POBLE EQUATORIÀ

Fotos: AFP (extraída de la web (extraída de la web https://coordinadoraongd.org)

 

Les ONG i entitats socials catalanes volem expressar la nostra consternació i el més ferm rebuig per la resposta repressiva i indiscriminada amb la que el Govern equatorià està responent a les mobilitzacions contra les mesures econòmiques de caire neoliberal que ha anunciat.

Aquestes mesures responen al conveni signat amb el Fons Monetari Internacional el mes de febrer passat. El poble equatorià coneix perfectament les conseqüències de l’aplicació d’aquest tipus de mesures i com afectaran la seva qualitat de vida perquè ja les va patir els anys 90. Llavors la precarització laboral, l’empobriment i l’exclusió social van suposar l’empobriment més accelerat de la història d’Amèrica Llatina, empobriment que va afectar especialment a les dones que van emigrar de manera massiva.

Com a organitzacions socials volem expressar especialment la nostra solidaritat i la nostra proximitat amb el poble equatorià: amb les diferents nacionalitats del moviment indígena, les dones diverses de tot el país i a les organitzacions socials i sindicals. Ens solidaritzem amb la seva lluita contra les mesures d’austeritat, així com amb les seves demandes històriques per la defensa dels seus territoris i dels béns naturals. Donem suport a la seva crítica a un model econòmic extractiu que vulnera els drets de les nacionalitats i els pobles indígenes, que ens està portant a una crisi ecològica global. Defensem la legitimitat de les seves protestes alhora que denunciem la seva criminalització. Igualment volem expressar la nostra solidaritat amb els 25.000 equatorians i equatorianes que viuen a Catalunya i pateixen per les seves famílies i per la situació del país.

Rebutgem fermament el decret de l’estat d’excepció per part del Govern equatorià i la violència exercida a l’empar d’aquest, així com el control dels mitjans de comunicació. Aquest mecanisme de caràcter autoritari no sols vulnera drets fonamentals com la llibertat d’associació, manifestació, reunió, informació o la inviolabilitat del domicili, sinó que atempta directament contra el dret a la vida per la impunitat de les forces policials i militars en l’ús de la força i les detencions arbitràries sense garanties que s’estan produint, tal i com ens estan informant les nostres organitzacions sòcies. Destaquem com especialment greu la violència exercida per aquestes forces policials i militars nens i nenes, adolescents i gent gran, i aquella exercida en llocs protegits pel dret internacional en situacions de conflicte, com ara hospitals o centres de distribució de socors i ajuda humanitària.

Fem una crida al Govern de l’Equador per tal que posi fi de manera immediata a la repressió i treballi per generar les condicions necessàries per a l’establiment del diàleg entre les parts. Exigim finalment que el Govern espanyol actuï amb caràcter d’urgència i demani al Govern equatorià que garanteixi el compliment dels tractats internacionals en matèria de drets humans.

INICIO

 

 

Comunicado de la Coordinadora de ONGD – España  Solidaridad con el pueblo ecuatoriano

Foto: Celag.org (extraída de la web https://coordinadoraongd.org)

 

Mostramos nuestra consternación y rechazo a la represión indiscriminada que están sufriendo en Ecuador las personas que se manifiestan contra las medidas de carácter neoliberal que ha anunciado el gobierno.

Según datos del Defensor del Pueblo de Ecuador, 5 personas han perdido la vida, más de 500 han resultado heridas y casi 1.000 han sido detenidas.

Solo el fin inmediato de la represión y el establecimiento de un diálogo entre las partes puede garantizar la solución de esta grave crisis.

Como organizaciones de cooperación para el desarrollo, nos sumamos a LaFede.cat y expresamos nuestra solidaridad con el pueblo ecuatoriano: con las naciones indígenas, con las diversas asociaciones de mujeres, con las organizaciones sociales y sindicales. Rechazamos rotundamente la represión que el gobierno está ejerciendo contra miles de personas que se manifiestan frente las medidas neoliberales anunciadas; medidas fruto de un acuerdo firmado el pasado mes de febrero con el FMI. El pueblo ecuatoriano tiene memoria y recuerda las graves consecuencias que medidas de este tipo tuvieron sobre sus condiciones de vida en la década de los 90: empobrecimiento generalizado, precarización de las condiciones laborales, exclusión social; consecuencias especialmente graves para miles de mujeres que se vieron obligadas a migrar. Nos solidarizamos con las casi 500.000 personas ecuatorianas que viven en nuestro país; todo nuestro apoyo a sus familias.

Apoyamos las luchas históricas del pueblo ecuatoriano por la defensa de los bienes comunes, el territorio de las naciones indígenas y la protección de los recursos ante un modelo extractivo que nos ha llevado a la emergencia climática global.

Rechazamos la declaración del estado de excepción y la violencia ejercida por el gobierno. Un mecanismo que permite la represión de las manifestaciones, la suspensión del derecho de reunión y asociación, el control de los medios de comunicación o la detención arbitraria.

Llamamos al gobierno ecuatoriano a acabar con esta represión e iniciar un diálogo sostenido que permita acabar con esta grave crisis. Pedimos el gobierno español en funciones que actúe de manera inmediata y demande al gobierno ecuatoriano el cumplimiento efectivo de los tratados internacionales en materia de derechos humanos.

 

INICIO

Nota de Premsa 1 d’octubre de 2019

 

• Davant la inacció dels governs sobre l’emergència climàtica i ecològica, sorgeixen accions massives de desobediència civil a Espanya ia la resta del món.
• La manca de respostes polítiques a la crisi climàtica empeny la ciutadania cap a una estratègia d’acció directa no violenta massiva i internacional.
• Després de les massives manifestacions del 27 de setembre, les plataformes 2020 Rebel·lió pel Clima i Extinction Rebellion Spain criden a realitzar accions pacífiques massives a partir del 7 d’octubre a Madrid per la justícia climàtica i en defensa de la vida.

Una onada de desobediència civil pacífica recorre de nou el planeta: en ciutats com Londres, Madrid, Buenos Aires, Nova York, Auckland, París, Berlín, Praga o Melbourne la societat civil sortirà al carrer per intentar forçar un gir definitiu davant la situació actual d’emergència ecològica.

Durant l’últim any han sorgit diferents expressions d’activisme climàtic per tot el planeta, amb protestes multitudinàries en defensa de la vida i del planeta en el seu conjunt. Aquestes mobilitzacions internacionals han obert el pas a les declaracions polítiques d’emergència climàtica a diferents i han contribuït a una presa de consciència mundial inèdita de la gravetat de la situació ambiental.

Però ara, davant del col·lapse del que adverteix la comunitat científica, és urgent prendre mesures immediates abans d’arribar a un punt de no retorn. La ciutadania exigirà als carrers i a les places que es passi de la declaració a l’acció.

L’informe del Grup d’Experts per al Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès) ja va advertir el 2018 de la urgència d’emprendre reduccions d’emissions profundes i canvis ràpids, de llarg abast i sense precedents en tots els aspectes de la societat. Un any després les mesures per a una transició eco-social que ha de ser dràstica estan molt lluny de posar-se en marxa.

Una rebel·lió intergeneracional i diversa

Davant d’aquesta inacció institucional, i després de l’èxit de la Vaga Mundial pel Clima, Extinction Rebellion (XR) i 2020 Rebel·lió pel Clima criden a un aixecament pacífic a l’Estat español per empènyer els canvis necessaris. Una rebel·lió de tota la societat, intergeneracional i diversa.

Ahir dilluns 30 de setembre desenes d’activistes es van encadenar al Palau de San Telmo a Sevilla, seu de la Presidència de la Junta d’Andalusia, bloquejant durant més d’una hora l’accés a les portes principals del Palau. Prèviament havien enviat per correu certificat a diferents conselleries de la Junta les claus dels panys amb els que han romàs encadenats.

En aquesta línia, nombroses persones procedents de diferents llocs de la península i de les illes s’estan inscrivint per participar en una gran acció de desobediència civil no violenta el proper 7 d’octubre a Madrid.

Extinction Rebellion Spain i 2020 Rebel·lió pel Clima consideren que el factor de canvi més potent és el moviment civil.

Per això, exigeixen un canvi de sistema i criden a una rebel·lió enfront de:

1. La passivitat dels governs i la irresponsabilitat d’una classe política en moltes ocasions més preocupada pels interessos dels seus partits que per una crisi climàtica que avança inexorablement.

La manca de resposta a la gravíssima crisi ecològica i civilitzatòria i l’actual extinció massiva d’espècies.

L’absència de justícia climàtica i d’una democràcia real que garanteixi una vida digna a totes les persones i a la resta d’espècies que habiten la Terra.

2020 Rebel·lió pel Clima i Extinction Rebellion Spain consideren que hi ha una exigència ètica de no llegar un planeta moribund a les generacions més joves i futures.

Així mateix, entenen que tots els aspectes disfuncionals de la societat estan vinculats entre si per un sistema socioeconòmic que explota a les persones i la natura. Per això, criden a la desobediència civil, coordinada i massiva, davant del sistema que està portant al planeta a la vora de l’abisme.

Extinction Rebellion (XR) és un moviment internacional que actua davant de la inacció dels governs sobre la crisi climàtica i ecològica actual mitjançant l’acció directa no violenta massiva, per mitjà de tres demandes; declaració d’emergència climàtica, emissions de GEH a 0 net per 2025 i creació d’Assemblees ciutadanes per al canvi.

2020 Rebel·lió pel Clima és una plataforma d’acció no violenta davant de la crisi climàtica i ecològica sorgida a Europa a 2019. La plataforma no té un únic destinatari de les seves accions, que poden anar des de la classe política a les indústries contaminants responsables de l’ crisi ecològica. 2020 Rebel·lió pel Clima és un moviment de moviments de gran diversitat, el principal propòsit és coordinar-se per l’acció no violenta sota el paraigua de la justícia climàtica. A la resta de països europeus el nom de la plataforma és #By2020WeRiseUp

 

Front l´#EmergenciaClimatica, Entrepobles ens unim a la #VagaMundialPelClima per exigir a governs i institucions respostes necessàries, ràpides i contundents a la crisi climàtica i civilitzatòria, i justícia climàtica por segles de extractivisme i colonialisme patriarcal al Sud Global.

Aquesta «vaga mundial pel clima» està tenint una resposta increïble, amb milions de joves que se sumen a més de 3200 ciutats de tot el món, al llarg d’aquesta Setmana Mundial pel Clima (20 al 27 de setembre). A l’Estat espanyol es viurà especialment el dia 27 de setembre, amb diversitat d’actes: vaga estudiantil, de consum i mobilització al carrer i centres de treball.

El #27S (27 de setembre) #VagaMundialPelClima comença la 1º onada #2020RebeliónPorElClima fins al #7O (7 d’octubre), dia en el qual es farà la 1ª gran acció ibèrica a #Madrid.

Vindran més onades, fins que organitzacions polítiques, institucions, grans empreses i tota la ciutadania ens escoltin i actuem davant d’aquesta crisi climàtica que atempta contra la vida i provoca pobresa, desigualtat, migracions,…

Busca la convocatòria més propera a la teva ciutat.
Consulta la nostra AGENDA

 

MANIFIEST 27 DE SETEMBRE VAGA MUNDIAL PEL CLIMA

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat de l’IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 °C de l’IPCC, alerten d’un rumb que porta al deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com a l’extinció d’1 milió d’espècies que es troben greument amenaçades per l’activitat humana. També s’està a la vora d’un punt de no retorn front al canvi climàtic.

Una crisi climàtica que és conseqüència d’un model de producció i consum que ha demostrat ser inadequat per a satisfer les necessitats de moltes persones, que posa en risc la nostra supervivència i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més pobres i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones, a més de l’extinció irreemplaçable d’espècies imprescindibles per a la vida a la Terra, donades les complexes interrelacions ecosistèmiques.

La contundència de les dades assenyala com les regions mediterrànies són de les més vulnerables al canvi climàtic, de manera que no limitar la temperatura global en 1,5 graus C serà una factura massa cara per a les generacions presents i futures. La responsabilitat de les institucions europees i el Govern espanyol, així com els governs de les diferents comunitats autònomes i ajuntaments coordinats amb tots els grups polítics, és estar a l’alçada de les necessitats que exigeix ​​el moment.

Les organitzacions signants demanem que en la nova etapa política es declari, de manera immediata, l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en línia amb el que estableix la ciència i sota criteris de justícia climàtica. Evitar que la temperatura global s’elevi per sobre de 1,5 ° C ha de ser una prioritat de la humanitat. Cal reduir amb caràcter urgent les emissions de CO2eq (equivalent de carboni), reajustant la petjada ecològica a la biocapacitat del planeta.

Aconseguir aquests objectius requereix necessàriament de:

Veritat. Assumir la urgència de la situació actual admetent el diagnòstic, indicacions i sendes de reducció reflectides en l’últim informe sobre 1,5 ° C avalat per la comunitat científica. Reconèixer la bretxa de carboni existent entre els compromisos espanyols i les indicacions científiques. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental per transmetre aquesta realitat.

Compromís. Declarar l’emergència climàtica a través d’assumir compromisos polítics reals i vinculants, molt més ambiciosos que els actuals, amb la consegüent assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Garantir reduccions de gasos d’efecte hivernacle en línia amb l’informe de l’IPCC per no superar un augment de temperatura global de 1,5oC, que estableix un camí de reducció d’emissions global entre el 40 al 60% per al 2030 respecte al 2010. A més, és imprescindible aturar la pèrdua de la biodiversitat per evitar un col·lapse de tots els sistemes naturals, inclòs l’humà.

Acció. Abandonar els combustibles fòssils, apostar per una energia 100% renovable i reduir de manera urgent i prioritària a zero les emissions netes de carboni el més aviat possible. Demandem que els governs analitzin com aconseguir aquest objectiu i proposin els plans d’actuació necessaris: frenin noves infraestructures fòssils (centrals, exploracions, grans ports, etc.); reducció dels nivells de consum de materials, energia i de les necessitats de mobilitat; canvi de model energètic sense falses solucions com l’energia nuclear; reorganització del sistema de producció; educació, a més d’altres mesures contundents. Tot això ha de quedar reflectit en la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica i en el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia.

Solidaritat. El deteriorament ambiental de les condicions de vida es pateix de forma desigual en funció de la classe social, el sexe, la procedència, o les capacitats. Defensem que la transició ha d’enfrontar aquestes jerarquies i defensar i reconèixer de forma especial a la població més vulnerable.

La degradació planetària i la creixent desigualtat tenen un origen comú i s’alimenten entre elles. Així, per exemple, moltes grans empreses i bancs obtenen enormes beneficis a través de l’especulació immobiliària, el desnonament, la gentrificació o la turistificació que expulsa les famílies de les seves cases, als veïns dels seus barris. Tot i que cada vegada hi ha més inversions en tecnologies per a la transició energètica, segueix havent-hi molts fons que sostenen i financen a les grans empreses de l’oligopoli energètic en la seva explotació del planeta, i el resultat és l’increment de la pobresa, inclosa l’energètica.

Els col·lectius més desfavorits no poden empitjorar la seva situació, de manera que la transició s’ha de realitzar amb justícia social. En el cas dels territoris i treballadors i treballadores afectats cal adoptar mesures per assegurar llocs de treball alternatius en sectors sostenibles, afrontar la crisi energètica, reducció de la jornada laboral, un millor repartiment de l’ocupació i el desenvolupament d’altres mecanismes al voltant de la Transició justa que han d’aconseguir que no es deixi ningú enrere.

Democràcia. La justícia i la democràcia han de ser pilars fonamentals de totes les mesures que s’apliquin, s’han de crear els mecanismes adequats de participació i control per part de la ciutadania per abordar les qüestions socials difícils i per formar part activa de la solució mitjançant la democratització dels sistemes energètics, alimentaris, de transport, etc. En aquests processos s’ha de garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions.

Realitzar un gir de 180 graus en les polítiques comercials internacionals, acabant amb la signatura de tractats de comerç i inversió que aprofundeixen la problemàtica de l’augment de gasos d’efecte hivernacle via increment del transport marítim interoceànic, així com de l’aviació civil, que dificulten la lluita contra el canvi climàtic a través de les clàusules de protecció d’inversions (ISDS). Les mesures de mercat no poden substituir l’adequada planificació de la transició ecològica.

Els països empobrits són els menys responsables de la degradació planetària. Tanmateix, són els més vulnerables a les conseqüències d’aquesta ruptura dels límits. Els països més enriquits són els que acumulen un deute ambiental superior, per això i atenent als criteris de justícia climàtica, han de ser països com els europeus els que hagin d’adquirir uns compromisos més importants. Es fa necessari revertir el fet que el 20% de la població mundial absorbeix el 80% dels béns naturals.

En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga mundial pel clima, una mobilització que serà, vaga estudiantil, vaga de consum, mobilitzacions als centres de treball i als carrers, tancaments en suport de la lluita climàtica…, i convidem a la ciutadania i a la resta d’actors socials, ambientals i sindicals a secundar aquesta convocatòria i a sumar-se a les diferents mobilitzacions que succeiran el 27 de setembre.

 

Més de 300 organitzacions insten la ciutadania a sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima

En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, organitzacions i col·lectius de la societat civil insten la ciutadania a donar suport i sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre

Les organitzacions signants demanen que es declari de manera immediata l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle

Les institucions, els Estats i les empreses han d’escoltar a la ciutadania i a les organitzacions que exigeixen un nou model socioecològic que no comprometi la supervivència de la vida tal com la coneixem

Més de 300 organitzacions ja han mostrat el seu suport a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat del IPBES, que assenyalen que prop d’un milió d’espècies entre animals i plantes es troben a la vora de l’extinció com a conseqüència de les activitats humanes, i de l’informe de l’IPCC sobre l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, alerten del deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com del punt de no retorn front al canvi climàtic.

La humanitat s’enfronta a un dels seus majors reptes: la crisi climàtica. Una crisi, conseqüència directa del model de producció extractivista i consum globalitzat actuals, que posa en risc la nostra pròpia supervivència i la d’un gran nombre d’altres espècies i ecosistemes i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més empobrides i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència climàtica i civilitzatòria suposaria la mort i / o el malviure de milions de persones, a més de l’extinció de moltes espècies i, fins i tot, d’ecosistemes complets.

Les dades són contundents i el temps juga en contra nostre. En el cas de la regió mediterrània, en la qual es troba la Península Ibèrica i que és una de les més vulnerables davant el canvi climàtic, si no es limita l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, les conseqüències per a les generacions presents i futures seran catastròfiques: onades de calor més intenses i prolongades, sequeres recurrents, desertificació, augment dels fenòmens meteorològics extrems, pèrdua de biodiversitat, falta de disponibilitat d’aigua potable i terres fèrtils, incendis més virulents, empobriment i augment de les desigualtats en qualsevol de les seves expressions, etc. Per tant, les diferents institucions europees, estatals, autonòmiques i locals han d’assumir la seva responsabilitat i estar a l’altura de les necessitats que exigeix ​​aquest moment crucial de la Història. La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits.

Per tot això, i en defensa del present i del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga Mundial pel Clima, del proper 27 de setembre, i instem a tota la societat (ciutadania, tots els actors socials, ambientals i sindicals) a què es mobilitzi i se sumi a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima, difonent i participant en les accions que estem convocant, que anirem precisant i que prendran molt diverses formes: manifestacions, vagues estudiantils i de consum, tancaments patronals d’entitats compromeses, mobilitzacions en els centres de treball i als carrers, etc. Un gran crit comú i unitari en la lluita climàtica.

Col·lectius i organitzacions que donen suport al MANIFIEST 27 de setembre. Vaga Mundial pel Clima