• Twitter
  • Facebook
  • Youtube
  • Telegram
  • Instagram
  • ¡ASSOCIA’T I PARTICIPA!
  • SUBSCRIU-TE AL NOSTRE NEWSLETTER
  • Euskera
  • Català
  • Castellano
  • Galego
  • Euskera Euskera Euskera eu
  • Català Català Català ca
  • Castellano Castellano Castellà es
  • Galego Galego Gallec gal
Entrepueblos
  • QUI SOM
  • NOTÍCIES
  • PROJECTES
    • COOPERACIÓ SOLIDÀRIA
    • EDUCACIÓ EMANCIPADORA
  • PUBLICACIONS
  • COM POTS PARTICIPAR
  • ON ESTEM
  • AGENDA
  • Cercar
  • Menu Menu

27 de setembre. Vaga Mundial pel Clima. En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just

10 setembre, 2019/notícies /by Elena

Front l´#EmergenciaClimatica, Entrepobles ens unim a la #VagaMundialPelClima per exigir a governs i institucions respostes necessàries, ràpides i contundents a la crisi climàtica i civilitzatòria, i justícia climàtica por segles de extractivisme i colonialisme patriarcal al Sud Global.

Aquesta «vaga mundial pel clima» està tenint una resposta increïble, amb milions de joves que se sumen a més de 3200 ciutats de tot el món, al llarg d’aquesta Setmana Mundial pel Clima (20 al 27 de setembre). A l’Estat espanyol es viurà especialment el dia 27 de setembre, amb diversitat d’actes: vaga estudiantil, de consum i mobilització al carrer i centres de treball.

El #27S (27 de setembre) #VagaMundialPelClima comença la 1º onada #2020RebeliónPorElClima fins al #7O (7 d’octubre), dia en el qual es farà la 1ª gran acció ibèrica a #Madrid.

Vindran més onades, fins que organitzacions polítiques, institucions, grans empreses i tota la ciutadania ens escoltin i actuem davant d’aquesta crisi climàtica que atempta contra la vida i provoca pobresa, desigualtat, migracions,…

➡️Busca la convocatòria més propera a la teva ciutat.
Consulta la nostra AGENDA

 

MANIFIEST 27 DE SETEMBRE VAGA MUNDIAL PEL CLIMA

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat de l’IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 °C de l’IPCC, alerten d’un rumb que porta al deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com a l’extinció d’1 milió d’espècies que es troben greument amenaçades per l’activitat humana. També s’està a la vora d’un punt de no retorn front al canvi climàtic.

Una crisi climàtica que és conseqüència d’un model de producció i consum que ha demostrat ser inadequat per a satisfer les necessitats de moltes persones, que posa en risc la nostra supervivència i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més pobres i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones, a més de l’extinció irreemplaçable d’espècies imprescindibles per a la vida a la Terra, donades les complexes interrelacions ecosistèmiques.

La contundència de les dades assenyala com les regions mediterrànies són de les més vulnerables al canvi climàtic, de manera que no limitar la temperatura global en 1,5 graus C serà una factura massa cara per a les generacions presents i futures. La responsabilitat de les institucions europees i el Govern espanyol, així com els governs de les diferents comunitats autònomes i ajuntaments coordinats amb tots els grups polítics, és estar a l’alçada de les necessitats que exigeix ​​el moment.

Les organitzacions signants demanem que en la nova etapa política es declari, de manera immediata, l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en línia amb el que estableix la ciència i sota criteris de justícia climàtica. Evitar que la temperatura global s’elevi per sobre de 1,5 ° C ha de ser una prioritat de la humanitat. Cal reduir amb caràcter urgent les emissions de CO2eq (equivalent de carboni), reajustant la petjada ecològica a la biocapacitat del planeta.

Aconseguir aquests objectius requereix necessàriament de:

Veritat. Assumir la urgència de la situació actual admetent el diagnòstic, indicacions i sendes de reducció reflectides en l’últim informe sobre 1,5 ° C avalat per la comunitat científica. Reconèixer la bretxa de carboni existent entre els compromisos espanyols i les indicacions científiques. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental per transmetre aquesta realitat.

Compromís. Declarar l’emergència climàtica a través d’assumir compromisos polítics reals i vinculants, molt més ambiciosos que els actuals, amb la consegüent assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Garantir reduccions de gasos d’efecte hivernacle en línia amb l’informe de l’IPCC per no superar un augment de temperatura global de 1,5oC, que estableix un camí de reducció d’emissions global entre el 40 al 60% per al 2030 respecte al 2010. A més, és imprescindible aturar la pèrdua de la biodiversitat per evitar un col·lapse de tots els sistemes naturals, inclòs l’humà.

Acció. Abandonar els combustibles fòssils, apostar per una energia 100% renovable i reduir de manera urgent i prioritària a zero les emissions netes de carboni el més aviat possible. Demandem que els governs analitzin com aconseguir aquest objectiu i proposin els plans d’actuació necessaris: frenin noves infraestructures fòssils (centrals, exploracions, grans ports, etc.); reducció dels nivells de consum de materials, energia i de les necessitats de mobilitat; canvi de model energètic sense falses solucions com l’energia nuclear; reorganització del sistema de producció; educació, a més d’altres mesures contundents. Tot això ha de quedar reflectit en la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica i en el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia.

Solidaritat. El deteriorament ambiental de les condicions de vida es pateix de forma desigual en funció de la classe social, el sexe, la procedència, o les capacitats. Defensem que la transició ha d’enfrontar aquestes jerarquies i defensar i reconèixer de forma especial a la població més vulnerable.

La degradació planetària i la creixent desigualtat tenen un origen comú i s’alimenten entre elles. Així, per exemple, moltes grans empreses i bancs obtenen enormes beneficis a través de l’especulació immobiliària, el desnonament, la gentrificació o la turistificació que expulsa les famílies de les seves cases, als veïns dels seus barris. Tot i que cada vegada hi ha més inversions en tecnologies per a la transició energètica, segueix havent-hi molts fons que sostenen i financen a les grans empreses de l’oligopoli energètic en la seva explotació del planeta, i el resultat és l’increment de la pobresa, inclosa l’energètica.

Els col·lectius més desfavorits no poden empitjorar la seva situació, de manera que la transició s’ha de realitzar amb justícia social. En el cas dels territoris i treballadors i treballadores afectats cal adoptar mesures per assegurar llocs de treball alternatius en sectors sostenibles, afrontar la crisi energètica, reducció de la jornada laboral, un millor repartiment de l’ocupació i el desenvolupament d’altres mecanismes al voltant de la Transició justa que han d’aconseguir que no es deixi ningú enrere.

Democràcia. La justícia i la democràcia han de ser pilars fonamentals de totes les mesures que s’apliquin, s’han de crear els mecanismes adequats de participació i control per part de la ciutadania per abordar les qüestions socials difícils i per formar part activa de la solució mitjançant la democratització dels sistemes energètics, alimentaris, de transport, etc. En aquests processos s’ha de garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions.

Realitzar un gir de 180 graus en les polítiques comercials internacionals, acabant amb la signatura de tractats de comerç i inversió que aprofundeixen la problemàtica de l’augment de gasos d’efecte hivernacle via increment del transport marítim interoceànic, així com de l’aviació civil, que dificulten la lluita contra el canvi climàtic a través de les clàusules de protecció d’inversions (ISDS). Les mesures de mercat no poden substituir l’adequada planificació de la transició ecològica.

Els països empobrits són els menys responsables de la degradació planetària. Tanmateix, són els més vulnerables a les conseqüències d’aquesta ruptura dels límits. Els països més enriquits són els que acumulen un deute ambiental superior, per això i atenent als criteris de justícia climàtica, han de ser països com els europeus els que hagin d’adquirir uns compromisos més importants. Es fa necessari revertir el fet que el 20% de la població mundial absorbeix el 80% dels béns naturals.

En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga mundial pel clima, una mobilització que serà, vaga estudiantil, vaga de consum, mobilitzacions als centres de treball i als carrers, tancaments en suport de la lluita climàtica…, i convidem a la ciutadania i a la resta d’actors socials, ambientals i sindicals a secundar aquesta convocatòria i a sumar-se a les diferents mobilitzacions que succeiran el 27 de setembre.

 


 

Més de 300 organitzacions insten la ciutadania a sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima

En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, organitzacions i col·lectius de la societat civil insten la ciutadania a donar suport i sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre

Les organitzacions signants demanen que es declari de manera immediata l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle

Les institucions, els Estats i les empreses han d’escoltar a la ciutadania i a les organitzacions que exigeixen un nou model socioecològic que no comprometi la supervivència de la vida tal com la coneixem

Més de 300 organitzacions ja han mostrat el seu suport a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat del IPBES, que assenyalen que prop d’un milió d’espècies entre animals i plantes es troben a la vora de l’extinció com a conseqüència de les activitats humanes, i de l’informe de l’IPCC sobre l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, alerten del deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com del punt de no retorn front al canvi climàtic.

La humanitat s’enfronta a un dels seus majors reptes: la crisi climàtica. Una crisi, conseqüència directa del model de producció extractivista i consum globalitzat actuals, que posa en risc la nostra pròpia supervivència i la d’un gran nombre d’altres espècies i ecosistemes i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més empobrides i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència climàtica i civilitzatòria suposaria la mort i / o el malviure de milions de persones, a més de l’extinció de moltes espècies i, fins i tot, d’ecosistemes complets.

Les dades són contundents i el temps juga en contra nostre. En el cas de la regió mediterrània, en la qual es troba la Península Ibèrica i que és una de les més vulnerables davant el canvi climàtic, si no es limita l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, les conseqüències per a les generacions presents i futures seran catastròfiques: onades de calor més intenses i prolongades, sequeres recurrents, desertificació, augment dels fenòmens meteorològics extrems, pèrdua de biodiversitat, falta de disponibilitat d’aigua potable i terres fèrtils, incendis més virulents, empobriment i augment de les desigualtats en qualsevol de les seves expressions, etc. Per tant, les diferents institucions europees, estatals, autonòmiques i locals han d’assumir la seva responsabilitat i estar a l’altura de les necessitats que exigeix ​​aquest moment crucial de la Història. La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits.

Per tot això, i en defensa del present i del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga Mundial pel Clima, del proper 27 de setembre, i instem a tota la societat (ciutadania, tots els actors socials, ambientals i sindicals) a què es mobilitzi i se sumi a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima, difonent i participant en les accions que estem convocant, que anirem precisant i que prendran molt diverses formes: manifestacions, vagues estudiantils i de consum, tancaments patronals d’entitats compromeses, mobilitzacions en els centres de treball i als carrers, etc. Un gran crit comú i unitari en la lluita climàtica.

Col·lectius i organitzacions que donen suport al MANIFIEST 27 de setembre. Vaga Mundial pel Clima

  • A.D.N.T. Asamblea por la Defensa de Nuestra Tierra
  • A.V. Galea vetus
  • AC La Oficina Producciones Culturales
  • Acció Ecologista-Agró
  • ACDESA-PV
  • Adenex
  • AeioLuz. Evolución Energética
  • AGADEN (Asociación gaditana para la defensa y estudio de la naturaleza)
  • Agrupación de Vecinos de Can Sant Joan (Montcada i Reixac) (Barcelona)
  • Agrupación Electoral por Yátova
  • Aigua és Vida
  • Aire Limpio en La Hoya de Buñol
  • Alianza Malagueña por la Emergencia Climática y Ecológica
  • Alianza por la Solidaridad
  • Amigos da Terra Galicia
  • Amigos de la Tierra
  • Amigos de la Tierra La Rioja
  • Amycos.org
  • APRAM (Asociación Protectora Madruga)
  • ARBA Córdoba
  • ASA (Asociación Sostenibilidad y Arquitectura)
  • ASAD
  • Asamblea Antimilitarista de Madrid
  • Asamblea de pensionistas Malaga
  • Asamblea EcoFeminista San Roque
  • Asamblea Ecologista de la Universidad Autónoma de Barcelona
  • Asamblea Feminista de Madrid
  • ASiA – Associació Salut i Agroecologia
  • ASOC. SOCIO-CULTURAL LA NAVE
  • Asociación  Molìn de Adela
  • ASOCIACIÓN ACCIÓN VERAPAZ
  • Asociación ADIMHE
  • Asociación ambiental e cultural Petón do Lobo
  • Asociación Ambiental y Cultural TRALAPENA
  • Asociación Andaluza por la Solidaridad y la Paz (ASPA)
  • Asociación Animalista Rompiendo Cadenas
  • Asociación Arterra Bizimodu
  • Asociación de Vecinos y Vecinas El Palo
  • Asociación Domitila, Hernández. Por la Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres y la Sostenibilidad
  • Asociación Eco-Cultural Ma Pacha Canarias
  • Asociación Ereba, Ecología y Patrimonio
  • Asociación Fondo Natural
  • Asociación galega Cova Crea
  • Asociación Medioambiental TERRAMARE
  • Asociación Medioambiental y cultural Amigos de Anaga
  • Asociación PETJADES
  • Asociación Por Ti Mujer
  • Asociación Región de Murcia Limpia
  • ASOCIACIÓN SOMOS VEGA. SOMOS TIERRA
  • Asociación Vida Sana
  • ASOCIACIÓN PENSIONISTAS PRO DERECHOS SOCIALES
  • Associació Blockchain Catalunya
  • ASSOCIACIO CA LA DONA
  • Associació de Veïns de l’Espai Rural de Gallecs
  • Associació Dia de la Terra Catalunya
  • Ateneu de Gallecs
  • ATTAC Acordem
  • ATTAC España
  • Biziz Bizi Asociación de Ciclistas Urban@s de Bilbao
  • Bloque Bollero
  • Boicot al plástico
  • Butroi Bizirik en transición
  • Ca la Dons
  • CÁDIZ POR EL CLIMA
  • Campaña estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión
  • CCOO
  • CCOO de La Rioja
  • Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional
  • Centro Social Seco
  • CGT
  • CGT-LKN Euskal Herria
  • CIDES Centro de Iniciativas para el Desarrollo Sostenible
  • CIRCINARIA, ESTUDIO Y CONSERVACIÓN
  • Círculo Cultural Juan 23
  • Climate Reality Project Europe
  • CMC. Coordinadora Medioambiental Canaria
  • CNT València
  • Co-mando Ghichas
  • COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos)
  • Colectivo Ecologista de Avilés
  • Colectivo Feminista Mujeres en el Encuentro
  • Colectivo Pacifistas de Ciudad Real
  • Colectivo Renta Básica
  • COLECTIVO URBANAS
  • Colegio Esclavas SCJ Jerez
  • Confederación Intersindical
  • Contra el diluvio
  • Coordinadora Andaluza de ONGD (CAONGD)
  • Coordinadora de Grups de Defensa de la Natura a La Ribera
  • Coordinadora de ONGD de Castilla-La Mancha
  • Coordinadora de ONGD de Navarra
  • Coordinadora de ONGD-España
  • Coordinadora Ecoloxista d’Asturies
  • COORDINADORA ESTATAL DE COMERCIO JUSTO
  • Coordinadora Estatal por el Tren Público, Social y Sostenible
  • Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones, COESPE.
  • Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial
  • Coordinadora ONGD La Rioja
  • Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
  • Coordinadora Valenciana de ONGD
  • Curiga-Ecologistas en Acción Monesterio
  • EA26 Educación Ambiental
  • ECOAR))) Global
  • Ecoescuela San Ignacio
  • EcoHaina
  • Ecologistas en Acción
  • Ecologistas en Acción Badajoz
  • Ecologistas en Acción Córdoba
  • Ecologistas en Acción de Extremadura
  • Ecologistas en Acción de la provincia de León
  • Ecologistas en Acción Madrid Sierras
  • Ecologistas en acción Sierra Bermeja
  • Ecologistas en Acción Suroeste de Madrid
  • Ecologistas en Acción-La Rioja
  • Ecoloxistes n’Aición d’Asturies
  • Economistas sin Fronteras
  • EcoOceanos
  • Ecooo
  • ECOSOL ONGD
  • Ecotransformers
  • Ecotxe
  • Ecounion
  • Educo España
  • Ekologistak Martxan
  • El brote XR huelva
  • EL POBLET SCCL
  • Entorno Escorial
  • Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte
  • Escuelas Andaluzas por el Clima
  • Escuelas Andaluzas por el Clima
  • Euskal Gune Ekosozialista / Espacio Ecosocialista Vasco
  • Extinction Rebellion
  • Extinction Rebellion Canarias
  • F4F Alcorisa
  • FADEMUR (Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales)
  • Fairtrade Ibérica
  • Familias por el Clima León
  • FECAPAP (Federación Canaria de Asociaciones Protectoras de Animales y Plantas)
  • Federació d’Associacions Veïnals de Mollet del Vallès
  • Federación Ben Magec-Ecologistas en Acción
  • Federación Canaria de la Igualdad
  • Federación española de Ingeniería sin Fronteras
  • Federación regional de asociaciones vecinales de Madrid
  • Federación SETEM
  • Fundación Canaria Telesforo Bravo-Juan Coello
  • Fundación Copade – Comercio para el Desarrollo
  • Fundación Ecología y Desarrollo (ECODES)
  • Fundación Global Nature
  • Fubdaciò Miranda
  • Fundación Renovables
  • Fundación «Taller de Solidaridad» – Delegación de Badajoz
  • FUNDEM
  • GAMM. Grup d’Acció mediambiental del marquesat
  • GAMM. Grup d’Acció mediambiental del marquesat
  • Gatikako Interkonexio elektrikorik ez! elkartea
  • Gladiadores por La Paz
  • GOB Mallorca
  • Greenpeace
  • Grupo de Decrecimiento Hastaquihemosllegado
  • Haurralde Fundazioa y Plataforma Batera2030
  • IDEAS. S. Coop. And.
  • Imagine Canarias
  • InspirAction
  • Instituto por la paz y la ecología
  • Intersindical Región Murciana
  • Intersindical Valenciana
  • ISENER (Instituto de Sostenibilidad Energética)
  • Jóvenes por la Movilización – Canarias por la Movilización
  • Justicia Alimentaria
  • Juventud Por el Clima – Fridays For Future
  • Landazuria- Ecologistas en Acción de la Ribera
  • La corriente
  • La Ingobernable
  • La Ribera en Bici
  • LIDECS
  • Lunes Lilas
  • M15M Bizkaia
  • Madres por el Clima
  • Malen Etxea, mujeres inmigrantes
  • Marcha Mundial por la Paz y la Noviolencia
  • Marea k (marea cultural)
  • Marfull ae agro
  • Margalló EEAA Elx
  • MARq Arquitectura
  • Marxa Mundial de Dones- Catalunya
  • medicusmundi
  • Mensa Civica
  • Mercao Social de Córdoba
  • MERKAÉTICO EL CENACHO SCA
  • Mora Verde
  • Movemento Galego pola Defensa do Sistema Público de Pensións (MODEPEN)
  • Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica
  • Movimiento Asambleario de Trabajadores-as de Sanidad
  • Movimiento Católico Mundial por el Clima
  • Movimiento Democrático de Mujeres Delegación de Buñol
  • Movimiento Ibérico Antinuclear (MIA)
  • Movimiento Matria
  • Mugarik Gabe
  • NAC (No A la Caza)
  • NADIBU
  • Nastideplasticbizkaia
  • NaturNet Murcia
  • Observatorio Ciudadano de la Biodiversidad de la Baja Ribagorza
  • Observatori del Deute en la Globalització
  • Observatorio de Ecología Política de ATTAC
  • Observatorio Sostenibilidad
  • ONG un bosque para el planeta Tierra
  • ONGAWA
  • ONGD GLOBALMON
  • OXFAM INTERMÓN
  • Pachamama Grup Mujeres en acción
  • Paradigma Media Andalucía
  • Parents For Future Canarias
  • People, acompañando a la mujer maltratada
  • Per l’Horta
  • Perifèries del Món
  • Permacultura «Huerta-Jardín del Boticario»
  • Plataforma Batera 2030 por los ODS
  • Plataforma contra la privatización del Canal de Isabel II
  • Plataforma «Tanquem Cofrents»
  • Plataforma 8M Toledo
  • Plataforma antiincineración de Montcada i Reixac
  • Plataforma Bierzo Aire Limpio
  • Plataforma contra el macrovertedero de Loeches y por Residuos 0
  • Plataforma de veïns contra la pedrera de Corbera
  • Plataforma Defensa Animal Extremeña
  • Plataforma Defensa de los Derechos para la Fibrosis quística
  • Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès (Mollet del Vallès)
  • Plataforma en Defensa do Ferrocarril A Coruña – As Mariñas
  • Plataforma per a la Defensa de Gallecs
  • Plataforma Emergencia Climática de Zamora
  • Plataforma Escuelas de Calor
  • Plataforma No a la incineración de Residuos en Los Alcores
  • Plataforma por la salud y la sanidad Pública de Asturias
  • Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
  • Px1NME Nodo Cantabria
  • Plataforma Futuro en Común
  • Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica Peñalba-Arnero-Isona
  • Plataforma Salvemos Mijares
  • Plataforma vecinal Mina Touro O Pino Non
  • Pobresa Zero
  • PRODA (Profesionales para la Defensa Animal)
  • Proyeutu Cooperativu El Ñeru
  • Radio Malva
  • REAS Nafarroa
  • REAS red de redes
  • Rebelión o Extinción Toledo
  • Red de Apoyo Mutuo en respuesta a los Megaproyectos Energéticos
  • Red  de Solidaridad  Popular de Cáceres.
  • Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista
  • RED DE ONGD DE MADRID
  • RED ECOFEMINISTA
  • Red Ibérica de Ecoaldeas
  • Red Málaga por el Clima
  • REVO PROSPERIDAD SOSTENIBLE
  • RICMA (Repulsa Internacional Contra el Maltrato Animal)
  • Riders X Derechos VLC
  • Rivas Aire Limpio
  • RIVAS CONTAMINACIÓN ZERO
  • S’altra Senalla Associació de Comerç Just
  • SAE. Sos Acción Energía
  • SEDELLA Naturaleza S.C.
  • SEO/BirdLife
  • SETEM MCM
  • SICOM – Solidaritat i Comunicació
  • Simientedisidente.com
  • SINDICALISTAS DE BASE
  • Sindicato Labrego Galego
  • SLOW FOOD GREDOS-TIÉTAR
  • Solidaridad Internacional Andalucía
  • Som Energia, SCCL
  • SOV CGT Zona Sur de Madrid
  • STEI Intersindical
  • Sibylline océans
  • Som Mobilitat
  • STELE
  • SUMENDI
  • SUSTENTA
  • Teachers For Future Spain
  • Tenerife por la bici
  • The Avalon Project – Initiative for a Culture of Peace
  • The Climate Reality Project España
  • Tradener
  • TRANSFORMANDO ENTRE MUJERES
  • TransGirls Canarias
  • UGT
  • UGT Andalucía
  • UGT Cantabria
  • UGT de Catalunya
  • Un Futuro Sin Carbón
  • Unión de Sindicatos de Trabajadores y Trabajadoras en Andalucía (USTEA)
  • Unión General de Trabajadores (UGT)
  • UNIÓN RENOVABLES
  • Unión Sindical Obrera (USO)
  • UPA (Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos)
  • València Climate Save
  • València Saludable
  • Verdegaia
  • Wina
  • WWF España
  • Xarxa d’Agroecologia de Castelló
  • Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
  • Xenergia, mujeres con energía cooperativa
  • Xúquer Viu

Imagen de Romaneth Hidalgo @RomaHidalgoR Periodista.

La vida en flames

27 agost, 2019/notícies /by Elena

Per Elizabeth Peredo Beltrán (Bolívia)

Avui m’inunda la ràbia, el dolor i la desolació. L’Amazònia es crema, la Chiquitania està ferida de mort i sota el foc cremen també una part de les nostres esperances per a Bolívia i el món.

No se si aquests sentiments es podrien transformar en alguna cosa millor. De moment només fa mal i produeix una amargor líquida que em brolla pels ulls encara que no vulgui. Aquest sentiment de dolor profund s’ajunta com un riu amarg al malestar quotidià de respirar un aire enverinat a les ciutats, de prendre aigua insegura i fràgil, del risc d’aliments contaminats amb químics …, aquesta noció de vulnerabilitat que sembla acompanyar-nos cada vegada més i que se suma a l’horror dels crims contra les dones, la tracta de nens i nenes, de veure que la violència i la ideologia masclista van guanyant terreny, de veure el teatre surrealista i cínic dels polítics penjant com una estaca de l’absurd sobre les nostres caps. De sentir-me cada vegada més ostatge de decisions ignorants, estúpides i arbitràries sobre les nostres vides; sobre la meva vida i la dels éssers que estimo.

Ens hem convertit en víctimes d’un poder que s’imposa a força a cops de decret i d’acudits grotescos; que ens envolta amb discursos reivindicatius d’una nació que ja no existeix més, perquè s’ha fos amb el gran capital, amb el seu desig de poder absolut, amb el seu ideal de creixement infinit, amb les seves ànsies de modernitat egòlatra i falocèntrica i que transpira una subjectivitat inundada d’ignorància, ambició i impostura. Un poder que dissenya els paisatges de despulla en la comoditat d’una butaca toba i en vols cars en helicòpters d’ús privat. Una realitat “produïda” en l’ensopiment d’aquesta vida desacoblada de la vida. Perquè la ignorància i el poder del capital és obscè i en el seu desig ordena el disciplinament i el control sobre els cossos, “sobre tots els cossos”, com diu Eliane Brum, els de les dones, dels homes, dels nens, dels rius, de les aigües, de les selves, dels seus animals, de la terra.

Voldria creure que la ràbia i el dolor són avui una petita esperança perquè van néixer de l’empatia amb aquesta territorialitat estesa i dolorosa que ens arriba des de la Chiquitania. Milers d’animals calcinats, milers de persones afectades, milions d’arbres consumits. Més de mig milió d’hectàrees fetes cendra. La nostra Casa Gran en flames.

La destrucció sense remei del bosc chiquità i de l’Amazònia per causa de la desforestació ens condemna a una mort lenta per si no ho saben els que ens han portat a aquesta situació límit. El bosc, el Gran Chaco Chiquità i l’Amazònia és una font de vida perquè assegura els cicles de la biodiversitat, l’aigua, de la purificació de l’aire enrarit del planeta. L’Amazones és una font generosa i màgica d’aigua i humitat per al continent perquè els seus arbres la produeixen en forma de vapor en núvols que volen cap a altres regions amb el vent portant pluja, tendresa i vida a la terra. Antonio Nobre, estudiós apassionat de l’Amazones, afirmava fa un temps que aquests “núvols voladors” producte de la màgia i generositat dels arbres, podrien estar en perill per efecte de la desforestació i que aquest gran pulmó d’aire i vitalitat podria començar un procés de autodestrucció irreversible si la mida de la desforestació ultrapassa cert límit.

Aquest do de la terra -invisible com els pobles indígenes que tenen cura i protegeixen el bosc, invisible com el treball de les dones per tenir cura de la vida, invisible com la força i el valor de la gent per col·laborar- ha estat destruït. Les decisions de Morales i García Linera, en el cas bolivià, han conduït a una depredació del territori i del teixit social inèdites. Les seves apostes per l’etanol, la seva permissivitat amb els transgènics i la conseqüent expansió dels seus cultius, el seu estímul a la ramaderia a gran escala per a l’exportació de carn a la Xina, les seves normes per ampliar la frontera agrícola per a petits productors, les seves polítiques per ampliar la frontera gasífera i petroliera a la selva i fins i tot considerar el fràcking com a alternativa i, com a corol·lari, l’aprovació de la Llei 741 i el Decret 3973 que autoritza les “cremes controlades”, han estat accions crítiques que en la seva dinàmica han conduït al desastre .

Mai abans com ara hem viscut tanta violència contra la Natura. I els seus gestors no són conscients. És aquí on resideix el major perill: en la ignorància del dany i destrucció produïts per una acció pròpia; en la manca de límits allotjada en la cultura de la impunitat que sosté a la burocràcia de l’Estat Purinacional, allò que Hanna Arendt anomenaria la “banalitat del mal”.

Hem estat vivint adormits: “alguna cosa ens passa” diu la gent “ja no reaccionem”; “Abans un sol crit detenia als impostors, iniciava la rebel·lió”. Avui ens superen els mecanismes d’un poder que creix impune amb els altaveus de la parafernàlia populista. Després que ja gairebé tot està destruït, els principals responsables d’aquesta tragèdia elaboren una postveritat a l’estil Hollywood per reacomodar les fitxes del seu tauler. Abans que el foc, l’espectacularitat de l’Supertanker arribant salvador a la petita vila es converteix en el protagonista principal. El “canvi climàtic” comença a ballar a la boca dels negacionistes i no tindrà cap conseqüència.

Però la història pot ser implacable i Morales serà recordat des d’avui i per sempre com el major depredador indígena de l’Amazònia i el Chaco. Aquesta tragèdia provocada per la seva ambició política i econòmica autoreferencial i autoritària ha de ser documentada, explicada a les següents generacions. Ha de ser nomenada per aprendre que el poc que quedi s’ha de CUIDAR, restaurar, protegir. Per saber que el que compta no és l’intel·lecte impostor que maquilla la injustícia i la destrucció amb paraules com les de García Linera, sinó la consciència dels límits, de saber que el foc crema, que la manca d’aigua mata, que el masclisme denigra, que la violència destrueix, que l’ambició i el càlcul polític corrompen, que l’excés de temps en el poder és malsà i pot arribar a ser criminal.

Necessitem límits, ens diu la teòloga ecofeminista brasilera Ivone Guebara, i crec que la consciència d’aquests límits ha de ser construïda amb amor, però també amb rebel·lia i desobediència, amb la força de la indignació que neix d’un “ethos” de la cura de la vida, avui absent en els governs de la nostra Amèrica. No sé si encara hi som a temps.

Potser l’única esperança està en els nostres cossos que tenen la qualitat de la memòria, del moviment, de la interconnexió autoreflexiva i relacional. Avui l’única rebel·lió possible és la del cos en connexió amb la natura, una aliança amb les altres espècies i els éssers que van néixer al costat dels humans i es van convertir en captius de la racionalitat capitalista patriarcal i ecocida. Els nostres cossos tenen sentiments i poden transformar-los des de la sensació d’opressió i immobilitat a què condueix la por a la sensació de rebel·lia i recerca de nous horitzons des de la terra. Des d’aquesta terra dolça que, tot i cremada i danyada de mort, fa costat els cossos d’arbres i animals sacrificats; i conté les cendres que -en el dolor profund del nostre ser- estan movent una connexió vital en les nostres aigües internes: la ment, els sentiments i el cor.

Una cosa que, per descomptat, no entendran mai els jerarques de la despulla.

Elizabeth Peredo Beltrán, investigadora boliviana, activista i experta en temes de sindicalisme, canvi climàtic i transformació social.

Fotografia de Romaneth Hidalgo

 

Nada ha cambiado, seguimos “Cocinando el planeta”

16 agost, 2019/notícies /by Elena

➡Cocinando el planeta 📗

Diez años después de que el cuaderno“Cocinando el planeta. Hechos, cifras y propuestas  sobre cambio climático y sistema alimentario global” viera la luz, podemos constatar que los pronósticos sobre el futuro que predecía se están cumpliendo. Un futuro que ya es hoy.

El Cambio Climático es ahora una realidad concreta y palpable. Temperaturas cada vez más elevadas o condiciones climáticas extremas y severas, problemas con recursos tan vitales como el agua y la tierra, están jugando un papel determinante en los actuales escenarios climáticos y socioeconómicos actuales, y millones de personas sufren sus consecuencias obligándolas a desplazarse o migrar de sus territorios.

Instituciones internacionales y Estados, en su enfoque neoliberal, siguen sin poner medidas e implementar políticas reales para poner fin y revertir esta crisis climática, por el contrario se otorgan más y más derechos a grandes empresas y multinacionales con firmas de tratados de libre comercio que favorecen, entre otras, las malas prácticas extractivas de bienes naturales, la agresiva industrialización agrícola y ganadera, la deforestación masiva o las lucrativas formas de gestión del agua, obviando el cuidado del medioambiente y los derechos fundamentales de las personas.

Para hacer frente a esta Emergencia Climática, por todo el mundo la sociedad se está organizando y rebelando exigiendo medidas firmes en defensa del futuro de un planeta vivo y de un mundo justo.

 

Artículos relacionados y movilizaciones:

https://entrepueblos.org/news/la-verdad-sobre-el-cambio-climatico/

https://entrepueblos.org/news/huelga-mundial-por-el-clima/

https://www.extinctionrebellion.es/portal/acciones/70-2/

 

Como decía nuestra querida Berta Cáceres “Despertemos humanidad, ya no hay tiempo”.

Exercici de democràcia participativa

12 juliol, 2019/notícies /by Elena

XXXI Assemblea General. Exercici de democràcia participativa

Por Carmen Sala Morcillo i Montserrat Benito Soriano  –  Junta d’Entrepobles

Boletín 71 «La apuesta del feminismo por un nuevo sentido común»

Seguint amb el nostre compromís amb la transparència i el bon govern de les entitats socials, iniciem amb la presentació amb tots els detalls del Balanç Econòmic del 2018 i el Pressupost pel 2019. Els dos informes es van aprovar per unanimitat.

La memòria d’activitats del 2018 va resultar molt significativa. La informació sobre les dificultats de mantenir el número de persones associades ens va dur a portar la necessitat d’incrementar la base social, una font d’ingressos de fons propis. En relació amb la nostra feina vinculada a projectes de Cooperació i Educació, que es va ressaltar que al 2018 hi va haver un increment de projectes aprovats. Es van presentar diverses eines i estratègies de comunicació que han permès posar en marxa la nova web.

De forma coral es van presentar algunes de les més 390 activitats i/o campanyes (100 més que l’any passat) que durant el 2018 s’han realitzat a les diverses  organitzacions territorials, estructurades a través dels nostres eixos interseccionals: Feminismes, Sobiranies i Justícies.

Justa Montero, de l’Assemblea Feminista de Madrid, va obrir un dels dos espais del debat: La revolució feminista, nou sentit comú per tenir vides dignes. Durant la seva intervenció, va analitzar com, en el context neoliberal en què vivim, assistim a una articulació clara entre el patriarcat i el capitalisme racialitzat. Va parlar  de les resistències. Els feminismes estan articulant lluites des de les reivindicacions més concretes, posant sobre la taula una proposta global i proposant un nou sentit comú. Es tracta d’entendre i d’articular una proposta inclusiva de canvi de les condicions del 99% de les dones, i explica la profunditat social de la contestació feminista, la seva amplitud i transversalitat. La diversitat, la perspectiva interseccional i una visió internacionalista és el que està donant un significat global al feminisme. És el que permet parlar d’un feminisme anticapitalista i antiracista.

Amb Marta Pascual, d’Ecologistes en Acció, vam debatre sobre la Rebel·lió per la vida davant d’una emergència climàtica i ecològica. Ens va deixar un missatge clar: ens trobem davant d’una emergència climàtica sense precedents, que posa en qüestió la pròpia supervivència de la humanitat. Després de dècades d’inacció del creixement de la depredació capitalista i patriarcal de tots els ecosistemes i béns naturals, avui el canvi climàtic ja està actuant com a multiplicador de les amenaces i vulnerabilitats de les poblacions desplaçades, la inseguretat alimentària, la desforestació, les inundacions, les sequeres, els desequilibris dels ecosistemes i tants altres factors, molts dels qualsafecten principalment les dones i les nenes.  Mai s’havia posat tant de manifest el conflicte entre el capital i la vida.

Els dos espais van seguir amb tallers simultanis on la gent de les organitzacions territorials d’Entrepobles vam debatre, interconnectar els dos temes i proposar idees i línies d’actuació per a Entrepobles.

Les persones que van participar al taller sobre feminismes tenien diversitat de mirades, unes molt vinculades a les organitzacions feministes, altres que treballaven amb perspectiva feminista des d’Entrepobles, i també persones vinculades a altres moviments socials. Es va debatre sobre la diversitat de situacions que es viuen als diversos territoris, la força de les massives mobilitzacions del 8 de març (iniciades el 2018 i ampliades durant el 2019). Es van identificar idees principals, força del nostre compromís feminista, on ja estem treballant l’enfocament internacionalista. També es va identificar la importància de promoure diàlegs intergeneracionals i més polítics, la denuncia cap a la situació de les emigrants i refugiades (fronteres físiques i simbòliques) i, finalment, es van compartir tots els materials amb els quals
hem treballat i que poden recolzar els nostres activismes feministes.

En el taller sobre l’emergència climàtica i ecològica es va informar i discutir sobre els nous moviments sorgits en aquests últims mesos a nivell internacional, fent així un repàs de la incidència a nivell local en els territoris on hi som presents. Es va parlar més en concret de la convivència de formar part com Entrepobles de la plataforma 2020 Rebel·lió pel clima, ja que és la única que està constituïda explícitament per les organitzacions, però, en altres iniciatives, l’activisme és a títol individual. Per altra banda, també es va parlar del a visió “deseurocentrada” que podíem aportar a aquests moviments des de la nostre experiència i aliances internacionalistes.

Al mateix temps, es va desenvolupar un tercer taller sobre cures. Amb la recent creació de la Comissió de Cures d’Entrepobles, es va valorar la importància de que aquest tema fos un aspecte transversal a tota l’Assemblea i que, a la vegada, se li dediqués un espai de formació. Es va practicar l’escolta activa i es va compartir la
observació tant a l’escoltar com a ser escoltada. Una altra dinàmica va permetre compartir les necessitats i motivacions que havien dut a les participants el seu compromís amb Entrepobles. Per últim, es van compartir algunes reflexions en relació a les necessitats de cuidar la manera de comunicar-nos, del reconeixement
mutu i de repensar: quins impactes té la feina que realitzem en relació amb l’esforç individual i col·lectiu?

Després de tota la intensitats dels nostres debats i tallers, va tenir lloc la festa i la diversió amb totes les actuacions musicals.

Paral·lelament a la nostra Assamblea General es va celebrar la “Peque Assemblea”, dinamitzada pel grup Planeta Ped de Zamora, procés de treball del qual es va donar visibilitat al plenari final. Els petits i les petites van compartir tota la seva capacitat creativa a través del joc vivencial, manifestant els aprenentatges de respecte i compromís cap a les persones i el medi ambient.

Vam arribar a la clausura amb grans dosis d’alegria, compromís i satisfacció per la feina feta. Van ser moltes les emocions compartides. La rebuda que ens va brindar la nostra gent a Zamora deixa, com sempre, el llistó ben alt per a la pròxima celebració de la XXXII Assemblea.

 

Gira María Ysabel Cedano, defensora de DDHH – Perú (25 de junio al 5 de julio)

24 juny, 2019/notícies /by Elena

Gira María Ysabel Cedano García

del 25 DE JUNIO al 5 JULIO
Evento Facebook de la Gira → https://www.facebook.com/events/2386207538335624/

María Ysabel Cedano García (DEMUS-Perú).
Activista lesbiana, feminista socialista y defensora de derechos humanos.

MY Cedano participará en eventos en diversas ciudades del Estado español (Madrid, Sevilla, Valladolid y Barcelona). Estaría en disposición de poder hacer entrevistas para la denuncia de la impunidad en los casos de discriminación y violencia por orientación sexual y de género que afecta a la población LGTB en Perú, ejerciendo su derecho a la demanda de justicia y reparación, también para defender el ejercicio efectivo de los derechos humanos y de los DESC a nivel de Latinoamérica. Para entrevistas puedes contactar con comunicacion@entrepueblos.org

Desde hace 25 años trabaja en DEMUS (Perú) como responsable de servicios de atención, programas y proyectos a favor de las mujeres víctimas de violencia patriarcal y machista para el pleno ejercicio de su ciudadanía, acceso a justicia y garantía de sus derechos sexuales y reproductivos. Se ha desempeñado como Directora General de la Mujer del ex Ministerio de la Mujer y Desarrollo Social entre los meses de agosto a diciembre del 2011.

MY Cedano, es abogada y diplomada en género por la Pontificia Universidad Católica del Perú (PUCP). Enfrenta cada día la impunidad en los casos de discriminación y violencia por orientación sexual y de género que afecta a la población LGTB en Perú, ejerciendo su derecho a la justicia y la reparación, así como disminuir la arbitrariedad que acompaña sus denuncias.Lograr que operadores responsables de proteger, otorgar justicia y reparación a las personas LGTB víctimas de discriminación, apliquen fundamentos jurídicos de derechos humanos en el procesamiento de casos.

MY Cedano, es defensora y promotora del ejercicio efectivo de los derechos humanos y de los DESC en el ámbito local, y de los derechos de las mujeres y del colectivo LGTB en condiciones de igualdad. Fortalecer los sistemas públicos (o con vocación de servicio público) de provisión de bienes públicos en el ámbito local, con un énfasis en los colectivos más vulnerables como la infancia. Defensora en contribuir a la vigencia plena y efectiva de los derechos y libertades fundamentales de las mujeres, pueblos indígenas y defensores/as de derechos humanos desde el fortalecimiento de la sociedad civil.

En estrecha alianza con organizaciones de derechos humanos, mujeres y pueblos indígenas desarrolla capacidades para promover que el Estado cumpla con sus obligaciones en materia de derecho a la consulta y participación, derecho al territorio, derecho a la protesta, y derecho a una vida libre de violencia, en el marco de los conflictos socio-ambientales, articulando los enfoques de género, derechos e interculturalidad.

Gira por el Estado español:

📌25 de junio: Madrid. 18:30h Espacio de Encuentro Feminista. Resistencias feministas frente a los fundamentalismos y los discursos del odio de grupos anti-derechos.

📌27 de junio: Sevilla. 20:30h La Sinmiedo. Estrategias y resistencias por los derechos humanos en Perú. Defensoras no están solas.

📌29 de junio: Valladolid. 12:30h Patio Corsario. Criminalización de los derechos sexuales y LGTBI en Perú.

📌2 de julio: Barcelona. 18:30h La Bonne Celebración del Premio Berta Cáceres IV Dona’m Cine: proyección del corto ganador y finalistas con posterior mesa redonda en torno a experiencias de activistas y defensoras de DDHH.

📌4 de julio: Barcelona 19:00h Cinemes Girona Clausura de la IV edición de Dona’m Cine y entrega de premios. Fiesta del cine realizado por mujeres con la proyección de una selección de cortos finalistas en las distintas categorías y, los cortos ganadores del Premio del Jurado y del Premio del Público.

    

      

Augmenten les agressions contra defensores i defensors de la natura i els territoris a Equador

31 maig, 2019/notícies /by Elena

En els últims mesos, integrants d’Acción Ecológica i dones organitzades a l’Equador, especialment les Dones Amazòniques Defensores de la Selva davant de l’extractivisme, estan sent objecte de diverses accions intimidatòries, robatoris, persecució, agressions en els seus territoris, situacions de risc per a la seva integritat física i fins i tot per la seva vida.

Per què?

Perquè Acción Ecológica impulsa processos i campanyes que promouen els drets de participació i determinació de les nacionalitats i pobles, com en el cas del Yasuní, pel seguiment a la contaminació, pel petroli a l’Amazònia, per la denúncia al voltant de les llavors transgèniques, pels casos de concentració de l’aigua a causa de les represes o per les accions contra la mineria. Campanyes que podrien afectar els interessos corporatius.

Perquè les Dones Amazòniques Defensores de la Selva davant del extractivisme, estan visibilitzant i denunciant l’extractivisme petrolier al qual es veuen exposades.

👉🏾 Des Entrepobles/Entrepueblos/Entrepobos/Herriarte mostrem el nostre suport i solidaritat a Acción Ecológica i a les defensores en els territoris a l’Equador davant a aquests atacs, persecució i criminalització per exercir les seves reivindicacions legítimes, per defensar els seus drets davant de projectes d’inversió econòmica i d’extracció de béns naturals.

Prou de repressió i criminalització. La seva lluita és la nostra lluita!

Més informació  ➡ AUMENTAN LAS AGRESIONES CONTRA DEFENSORAS Y DEFENSORES DE LA NATURALEZA Y LOS TERRITORIOS

Col•lectius, organitzacions i moviments socials s’uneixen per exigir l’Emergència Climàtica al Govern espanyol

21 maig, 2019/notícies /by Elena
    • Demanem a les administracions europees, estatals, autonòmiques i municipals la declaració de l’estat d’Emergència Climàtica i la seva actuació en conseqüència.
    • Instem a les empreses a que donin suport i contribueixin a la creació d’una societat més justa i sostenible, donada la seva capacitat i responsabilitat en la recerca de solucions.
    • Convidem a les diferents organitzacions, col·lectius, moviments socials i ciutadania en general a que donin suport i es sumin a aquesta crida.

    Madrid 21 de maig de 2019 – En el dia en què s’inicia la legislatura, més de 25 col·lectius exigeixen als futurs governs locals, autonòmics, central i europeu que declarin l’estat d’emergència climàtica i actuïn en conseqüència. Tant la urgència com la gravetat de la situació climàtica i ecològica exigeixen una actuació ràpida i contundent per evitar els pitjors escenaris indicats per la ciència.

    Diferents col·lectius volem deixar constància de la gravetat de la situació en què ens trobem. La urgència ens encoratja a fer aquesta crida coordinada per exigir que les institucions europees i el Govern espanyol, així com els governs de les diferents comunitats autònomes i ajuntaments coordinats amb tots els grups polítics, estiguin a l’altura de les necessitats que exigeix ​​el moment actual . Demanem que en la nova etapa política declarin, de manera immediata, l’emergència climàtica i prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en línia amb el que estableix la ciència i sota criteris de justícia climàtica . Evitar que la temperatura global s’elevi per sobre de 1,5 ° C ha de ser una prioritat de la humanitat. Necessitem reduir amb caràcter urgent les emissions de CO2eq (equivalent de carboni), reajustant la nostra petjada ecològica a la biocapacitat del planeta.

    El planeta, així com els éssers vius i els ecosistemes, ens trobem en greu perill, prova d’això són els recents informes sobre l’estat de la Biodiversitat del IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 ºC de l’IPCC, alertant-nos del rumb al que ens dirigim: l’extinció d’una gran part dels ecosistemes terrestres. Un milió d’espècies estan amenaçades  per l’activitat humana, així com també estem a la vora d’un punt de no retorn enfront del canvi climàtic si no modifiquem la nostra trajectòria com més aviat millor. No respondre davant la crisi ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones, a més de l’extinció irreemplaçable d’espècies imprescindibles per a la vida a la Terra, donades les complexes interrelacions ecosistèmiques.

    Aconseguir aquests objectius requereix, necessàriament, de

    • Veritat. Que els governs diguin la veritat sobre el que és urgent que és la nostra situació actual, assumint que el primer pas per solucionar un problema és admetre el diagnòstic de la comunitat científica. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental per transmetre aquesta realitat.
    • Compromís. Declarar l’emergència climàtica és, sens dubte, insuficient, per la qual cosa ha de venir acompanyada de compromisos polítics reals i vinculants, molt més ambiciosos que els actuals, amb la consegüent assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Garantir reduccions de gasos d’efecte hivernacle anuals superiors al 7%, així com aturar la pèrdua de la biodiversitat són l’única resposta possible per evitar un col·lapse de tots els sistemes naturals, inclòs l’humà.
    • Acció. Abandonar els combustibles fòssils, apostar per una energia 100% renovable i reduir a zero les emissions netes de carboni el més aviat possible de manera urgent i prioritària, en línia amb les indicacions de l’informe de l’IPCC per limitar l’augment de les temperatures globals a 1, 5 ºC. Demandem que els governs analitzin com aconseguir aquest objectiu i proposin els plans d’actuació necessaris: frenin noves infraestructures fòssils (centrals, exploracions, grans ports, etc .; reducció dels nivells de consum i del transport; canvi de model energètic; reorganització del sistema de producció; educació, a més d’altres mesures contundents. Tot això ha de quedar reflectit en la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica i en el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia.
    • Democràcia. La justícia i la democràcia han de ser pilars fonamentals de totes les mesures que s’apliquin, pel que s’han de crear els mecanismes adequats de participació i control per part de la ciutadania per abordar les qüestions socials difícils i per formar part activa de la solució mitjançant la democratització dels sistemes energètics, alimentaris, de transport, etc. En aquests processos s’ha de garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions.
    • Adoptar mesures urgents per frenar l’extinció massiva d’espècies i per acabar amb la pèrdua de biodiversitat, l’especulació financera de la natura, l’extractivisme insostenible i la desmesurada mercantilització de les matèries primeres i els comuns. Estem desforestant els boscos, destruint els deltes, aiguamolls, els esculls de coral, els manglars, contaminant els oceans, els rius, esgotant els aqüífers. La nostra supervivència depèn d’aquests ecosistemes que són l’esperança i la salvació per a tota la vida al nostre planeta.
    • Realitzar un gir de 180 graus en les polítiques comercials internacionals, acabant amb la signatura de tractats de comerç i inversió que aprofundeixen la problemàtica de l’augment de gasos d’efecte hivernacle via increment del transport marítim interoceànic, així com de l’aviació civil, que dificulten la lluita contra el canvi climàtic a través de les clàusules de protecció d’inversions (ISDS). Les mesures de mercat no poden substituir l’adequada planificació de la transició ecològica.
    • Els països empobrits són els menys responsables de la degradació planetària, però, són al seu torn els països més vulnerables a les conseqüències d’aquesta ruptura dels límits. Els països més enriquits són els que acumulen un major deute ambiental, per això i atenent als criteris de justícia climàtica, han de ser països com els europeus els que hagin d’adquirir uns compromisos més importants. Es fa necessari revertir el fet que el 20% de la població mundial absorbeix el 80% dels recursos naturals.

Col·lectius i organitzacions

1. 2020 Rebelión por el Clima
2. Amigos de la Tierra
3. Asociación Despierta
4. CGT
5. Climate Reality Project
6. Contra el diluvio
7. Ecologistas en Acción
8. Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
9. Extinction Rebellion Spain
10. Foro transiciones
11. FRAVM
12. Fridays For Future
13. Fundación Vida Sostenible.
14. Greenpeace
15. InspirAction
16. La Transicionera (Sevilla)
17. Madres por el clima
18. Attac
19. Observatorio de la sostenibilidad
20. Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
21. Red Ecofeminista
22. SEO Birdlife
23. Sustenta
24. Teachers for future Spain
25. Unión Sindical Obrera (USO)
26. WWF España

Dia d’Acció Global #AntiChevron – 21 de maig

20 maig, 2019/notícies /by Elena

Des de fa sis anys, la UDAPT, Unión de los Afectado/as por Texaco (actualment Chevron), commemora el 21 de maig Dia d’Acció Global #AntiChevron.

Des de diferents continents, més de 280 milions de persones estan manifestant el seu suport a aquesta causa, representades per 268 xarxes, organitzacions, moviments i sindicats compromesos amb els drets humans i la justícia social, econòmica i ambiental.

Ja han passat 26 anys d’aquesta batalla jurídica, política i comunicacional per exigir la reparació de l’Amazònia equatoriana, embrutada per la petroliera Chevron, en la qual les persones afectades, camperoles i indígenes reclamen justícia.

Entre 1964 i 1992, l’empresa Chevron va abocar prop de 650 mil barrils de petroli cru i més de 16 mil milions de galons d’aigües residuals als rius i terres de la selva, afectant la salut i forma de vida de més de 30.000 persones, indígenes i camperoles, de diferents comunitats de l’Amazònia equatoriana.

El nefast saldo de les seves activitats a l’Equador va fer que el cas sigui conegut com el “Txernòbil de l´ Amazònia”. Davant d’un desastre d’aquesta envergadura, la UDAPT lluita des de fa més de 25 anys amb l’objectiu d’aconseguir l’execució de la sentència equatoriana, perquè siguin reparats els danys ambientals, socials i culturals causats per la petroliera. La sentència de la justícia equatoriana és irrevocable, de manera que les persones afectades persistiran en la seva lluita per l’accés a la justícia en altres jurisdiccions estrangeres fins que es reparin els danys.

Com a producte d’aquesta batalla, al juny de 2018 la Cort Constitucional de l’Equador va confirmar la sentència de la Cort Nacional de Justícia, apel·lada per Chevron, que va condemnar a la companyia petroliera nord-americana pagar $ 9,5 mil milions per reparar els danys ambientals, culturals i humans que encara afecten més de 30,000 persones en una àrea de 480 mil hectàrees.

🙋🏾‍♀️Entrepueblos Entrepobles Entrepobos Herriarte donem suport a aquesta campanya i reclamem justícia.

📢 Com pots donar suport a la campanya #AntiChevron

  • Imprimint la carta amb totes les signatures Carta a l’Equador sobre el cas Chevron (http://www.udapt.org/movilizacion-internacional/) i lliurar-la a l’ambaixada / consolat d’Equador, prenent-se una foto i difonent per les xarxes amb #AntiChevron o bé enviar-la per mail a: giufabris@hotmail.it, lfajardovera@gmail.com perquè sigui penjada https://flic.kr/s/aHsmDz3XE3)
  • Realitzant qualsevol altra acció pacífica davant de les empreses o bancs vinculats amb la transnacional
    Llistat https://www.nasdaq.com/symbol/cvx/institutional-holdings
  • Recolzant les accions per xarxes socials usant #AntiChevron #StopISDS #BindingTreaty
  • Compartint l’esdeveniment Facebook: https://www.facebook.com/events/887506951585289/
  • Enviant als seus contactes de premsa la nota que es publicarà en http://www.udapt.org el 21 de maig. Podeu consultar a: Letty Fajardo Vera <lfajardovera@gmail.com>, Susanne <susanne@amazonia.red>

Més informació a http://www.udapt.org/21-mayo-2019/

Segueix a twitter: @Chevron_Toxico  @StopTNCimpunity @eci_ttip

DONA’M CINE: Obert període de visualització de curts seleccionats, votació i participació al fòrum de debat!

24 abril, 2019/notícies /by Elena

Èxit de convocatòria de la IV edició de Dona’m Cine amb 225 curtmetratges rebuts!

Del 22 d’abril al 5 de juny vota els projectes preseleccionats i participa en el fòrum Dona’m Cine, espai d’intercanvi de sabers i experiències entorn les obres seleccionades.

📽 La quarta edició del Dona’m Cine, el concurs internacional de curtmetratges online realitzats per  dones organitzat per l’Associació Entrepobles i la productora Doble Banda amb la col·laboració de Ca la Dona, La Bonne, Femart, Dones Visuals, Demus Perú, Guarango, SICOM, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Observatori DESC, ha estat un èxit de participació!

Des de l’Estat Espanyol, Argentina, Nicaragua, Colòmbia, Mèxic, Perú, Marroc (entre d’altres) hem rebut 225 curtmetratges a les a les vuit temàtiques obertes sobre mirades feministes diverses que donen veu a les dones i transformen pràctiques i valors heteropatriarcals.

El 22 d’abril es publicaran a la web del concurs els 52 projectes seleccionats per què, mitjançant una votació online, entre el 22 d’abril i el 5 de juny pugueu votar les pel·lícules, Premi del Públic,  i comentar-les a través del fòrum obert de Facebook.

L’anunci de les obres galardonades es farà públic a través de la pàgina web i les xarxes socials del concurs el dia 10 de juny per part d’un jurat independent que escollirà, entre les obres seleccionades, les guanyadores del Premi Berta Cáceres i el Premi Dona’m Cine.

La gal·la de lliurament de premis i exhibició dels curtmetratges guanyadors es realitzarà el dia 4 de juliol. Aviat us donarem més informació.

Com participar en les votacions

 

▶▶ Votacions a través de l´enllaç 

 

Els passos a seguir per votar els projectes seleccionats són:

 

1.     Els curts estan ordenats per títol, alfabèticament i en ordre decreixent.

 

2.     Per accedir a la informació completa sobre el curtmetratge i poder votar només has de clicar en el títol d’aquest.

 

3.     Pots votar a diversos curts però només es permet un vot per curt.

 

4.     En la informació ampliada de cada curtmetratge trobaràs un enllaç per accedir al fórum de discussió sobre les pel·lícules, un espai d’intercanvis de sabers i experiències on podràs debatre amb les autores i altres usuàries.

 

Gràcies per visionar, votar i debatre en DONA’M CINE. Aquesta edició més de 50 pel·lícules t’esperen!

 

 

 

Ens trobem al fòrum de debat i intercanvi !!!

 

 

XXXI Asamblea General de Entrepueblos. Zamora, 11 y 12 de mayo

11 abril, 2019/notícies /by Elena

 

 “REVOLUCIONES COTIDIANAS, PEQUEÑAS Y GLOBALES PARA DEFENDER LA VIDA”

 

La XXXI Asamblea General, además de un acto de debate, participación y democracia interna, será también de encuentro y de fiesta. Se celebrará en ZAMORA los próximos días 11 y 12 de mayo en: 

 

MUSEO ETNOGRÁFICO DE CASTILLA Y LEÓN

➡️  (Ver plano)

 

 

¡¡Acompañanos!!

 

 

Sábado 11 de mayo

09:30 Inscripciones y entrega de los materiales
10:00 Bienvenida
Presentación de la Asamblea General y la “Asamblea Entrepeques”
Constitución de la mesa de la Asamblea General.
10:30 Balance económico de 2018. Presupuesto de 2019. Memoria de las actividades de 2018.
12:30 Descanso
13:00 Conferencia: “La revolución feminista, nuevo sentido común para sostener la vida” a cargo de Justa Montero de la Asamblea Feminista de Madrid.
14:00 Comida
16:30 Conferencia: “Rebelión por la vida frente a la emergencia climática y ecológica” a cargo de Marta Pascual de Ecologistas en Acción.
17:30 Descanso
18:00 Talleres simultáneos: Feminismos / Emergencia Climática / Sembrando cuidados
20:00 Paseo por Zamora
21:00 Cena

Domingo 12 de mayo

10:00 Plenaria de los talleres
11:00 Conversatorio: “Coyuntura política de Centroamérica”
12:30 Conclusiones de la Pequeasamblea
13:00 Cierre de la XXXI Asamblea

 

📝 Ficha de inscripción que podéis enviar por fax 93.268.49.13 o por e-mail administracion@entrepueblos.org lo antes posible, indicando vuestros datos y el modo de inscripción.

Descárgate aquí la ficha de inscripción ➡ Inscripción asamblea Zamora 2019 📝

 

Informaros que se pone a disposición, para quien lo necesite, un autocar desde Valladolid a Zamora. Si estáis interesados/as marcar la opción en la ficha de inscripción.

 

Para facilitar las tareas de organización y en la medida que sea posible, os agradeceríamos que una vez rellenada y enviada la ficha de inscripción, efectuéis un ingreso (según la opción escogida) a la cuenta de Entrepueblos:

Triodos Bank ES05-1491-0001-21-3000079938 (en este caso podéis enviar también el comprobante del ingreso)

👁‍🗨Fecha límite de inscripción: 22 de abril de 2019

 

* Durante los dos días se realizará en paralelo la “Asamblea Entrepeques” con actividades para las niñas y niños asistentes, que también presentarán sus conclusiones en el plenario final del domingo. Os agradeceríamos que quienes queráis asistir con niños y niñas nos lo hagáis saber antes del 22 de abril, para poder preparar bien este espacio.


¡¡Acompañanos!!

 


 

MUSEO ETNOGRÁFICO DE CASTILLA Y LEÓN
Calle Sacramento, 3
49004 Zamora https://goo.gl/maps/3ZBbkTD8J5K2

Aparcamiento San Martín
Calle San Martín, 1, 49001 Zamora
980 53 02 10 https://g.co/kgs/fsC6zi

Las zonas coloreadas del mapa son las zonas de estacionamiento regulado ORA, los sábados funciona de 9 a 14h

 

Pàgina 22 de 27«‹2021222324›»

CALENDARI

Próximos eventos

  • No hi ha esdeveniments pròxims.

TREBALL EN XARXES

PÀGINES

  • Avís Legal
  • COM POTS PARTICIPAR
  • COOPERACIÓ SOLIDÀRIA
  • EDUCACIÓ EMANCIPADORA
  • NOTÍCIES
  • ORGANITZACIONS TERRITORIALS
  • PUBLICACIONS
  • QUI SOM

CONTACTE

Carrer d’en Blanco, 73 1º pis

BARCELONA – 08028

c +34  93 268 33 66 – +34 690 743 407

m info@entrepueblos.org

 

Projecte web finançat per:

POLÍTICA DE PRIVACITAT
  • Twitter
  • Facebook
  • Youtube
  • Telegram
  • Instagram
GESTIONAR EL CONSENTIMIENTO DE COOKIES
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las galletas para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como por ejemplo el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este lugar. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
POLÍTICA DE PRIVACIDAD / AVISO LEGAL / POLÍTICA DE COOKIES
AceptarNoPolítica de privacidad
Scroll to top