El plan económico y social del gobierno Bolsonaro

/ /by

Por João Pedro Stedile, João Marcio *

El capitán Bolsonaro ya se comprometió con el “Mercado” a entregar todas las decisiones del área económica al gran Capital, bajo hegemonía del capital financiero y de las empresas extranjeras (personificado en Paulo Guedes y sus Chicago boys, que ponen a Lewy en el BNDES (Banco Nacional de Desarrollo Económico y Social). Por las declaraciones del presidente electo, será un gobierno comandado directamente por hombres de negocio comprometidos con la reducción del “costo Brasil”, o sea, con el aumento de la ganancia privada. Un gobierno con ese perfil no solo continuaría, sino que radicalizaría la agenda de Temer, a fin de implantar:

  1. La reducción brutal de los costos de remuneración de la fuerza de trabajo (esto es, la reducción del salario mínimo y el fin de diversos derechos laborales, combinados con el deterioro de las condiciones de trabajo, por medio de la generalización del trabajo intermitente, de la tercerización y del desmonte de la justicia laboral);
  2. Apropiación privada de todos los recursos naturales posibles (petróleo, minerales, tierra, agua y biodiversidad), eliminando cualquier traba burocrática o legal. Pasando por encima de las poblaciones tradicionales y preocupaciones ambientales. Vean las declaraciones sobre revisar la demarcación de la Reserva Indígena Raposa Serra do Sol; hay 90(noventa) empresas que presentaron pedidos para explotar sus riquezas minerales. Vean la riqueza del Pré-sal, que la FUP (Federación Única de Petroleros), estimó en un trillón de dólares ya subastados y que irá en aumento. Para eliminar cualquier barrera ambiental colocó un ministro agresivo, sin experiencia y totalmente alineado con el agronegocio y los grandes capitalistas, que los financiaron.
  3. Privatización de todas las 149 empresas estatales. Dejarán solo una parte de Petrobras. Ellos estiman que puede recuperar para los cofres públicos cerca de 850 billones de reales, que van a ayudar a enmascarar el déficit público, sin embargo, representa apenas dos años de intereses que el gobierno paga a los bancos. Y en ese proceso entreguista, entra la aprobación de la entrega de EMBRAER a Boeing. Ya en proceso final de venta, pero aun sin aprobación final del gobierno por la cláusula de reserva.
  4. Privatización de la seguridad social. El problema no es el déficit ni los privilegios, sobre todo de jueces y militares que no serán modificados. Sino que los bancos quieren el derecho de implementar un sistema previsional privado, soñando con los grandes fondos de pensiones, como el ahorro nacional a ser accesado sin costos. Como ya ocurre ahora con el Banco de Brasil, con la previsión de la caja y de Petrobras. Que se convirtieron en grandes operadores en el mercado especulativo de inversiones.
  5. El desmonte y la privatización de la educación pública, mediante la reducción de recursos e inversiones crónicas en escuelas y universidades, la implantación masiva de la enseñanza a distancia a través de empresas privadas, la sustitución de concursos públicos para técnicos y profesores por la contratación por tercerización, la reducción de las becas de estudio, investigación y apoyo a la permanencia en las universidades, la imposición de rectores por el MEC (Ministerio de Educación) contra la elección democrática de comunidad académica y la persecución ideológica a la libertad de enseñanza e investigación;
  6. El desguace y la privatización de la salud pública (mediante el desfinanciamiento del SUS (Sistema Único de Salud), la mala regulación de las empresas privadas de salud, la generalización de las asociaciones público-privadas como modelo de gestión y la sustitución de concursos públicos por la contratación temporal por tercerización);
  7. Además de la privatización del sistema público financiero (Banco de Brasil, BNB, Caixa Federal), habrá un proceso de tercerización y privatización de los servicios públicos en general. Todo lo que puede dar ganancia, será transferido para ganancia de las empresas capitalistas.
  8. El favorecimiento de la industria armamentista (nacional y extranjera), mediante la liberación del porte de armas y la prioridad presupuestaria orientada a las demandas de las policías y las fuerzas armadas.
  9. Un modelo de seguridad publica todavía más belicoso, menos responsable frente a la sociedad y menos responsable jurídicamente; con liberación de venta de armas, disminución de la mayoría de edad penal has los 16 años, y un proceso punitivo que va a llenar los presidios, más de lo que están.
  10. El alineamiento externo de Brasil y su subordinación a los intereses económicos de los EEUU y también un alineamiento político con los gobiernos de derecha como Italia, Israel, Taiwan; colocando al país en una agenda militarista que contraria a su tradición diplomática, pone en riesgo la paz en la región.

Conclusión:

Para implantar una agenda de este tipo (el “libre mercado” para los de arriba y el “sálvese quien pueda” para los de abajo), solo es posible con intimidación, persecución y violencia.

Desde el punto de vista personal, el presidente es un imbécil, tosco, sin cultura, que nunca fue tomado en serio, ni en las fuerzas armadas. Solo es confiable para el “mercado” (la burguesía, como se decía) porque va a tercerizar todas las decisiones estratégicas de su eventual gobierno, dejando sólo pautas secundarias para soltar sus amenazas y lanzar factoides a la opinión pública. Esta es la lectura de los agentes económicos relevantes que están pagando la cuenta de su campaña. El problema (para ellos) es que Bolsonaro está poco preparado hasta para entenderlo, lo que coloca un horizonte de imprevisibilidad e incertidumbre para los “inversores” (los capitalistas). Además, el sujeto no tiene base social organizada y partidaria, capaz de darle sustentación de masas (el PSL es un fenómeno de ocasión, sin consistencia programática).

Por otro lado, Bolsonaro carga con un autoritarismo que es constitutivo de su figura pública, del cual no puede renunciar sin negarse a sí mismo. Y eso es lo que genera una reacción contraria a él que es socialmente plural e internacionalmente consensual hasta ahora.

En suma, el sujeto sólo convence de hecho a los fanáticos que lo siguen. Los capitalistas lo están utilizando ahora, pero ya fue preavisado, estableciendo como plazo de validez la ejecución de las reformas neoliberales (el paquete de maldades contra el pueblo y contra el patrimonio nacional, al estilo terapia de choque -uno o dos años, como máximo). Después de eso, el sujeto será dispensable.

También utilizará el combate “espectacular” y selectivo a la corrupción, a cargo del ministro Moro, reforzando el lava-jatismo, uso político y selectivo de las leyes, combinado con violación de garantías constitucionales, siempre calibrados según la coyuntura. ¡Vuelve a la ley Borges, a los amigos todo, para los enemigos la Ley!

La incerteza (para todos), consiste en que, después de abierta la caja de Pandora, los demonios no vuelven fácilmente y, como dice la ley de Murphy, nada esta tan malo que no pueda empeorar.

 

Traducción: Gerardo Gamarra

 

– João Marcio es professor em Universidade Federal Rural do Rio de Janeiro (UFRRJ)

– João Pedro Stédile es miembro de la Coordinación Nacional del MST y de la Vía Campesina Brasil.

 

Fuente: https://www.alainet.org/es/articulo/197244

Liberada Imelda Cortez, criminalizada por emergencia obstétrica en El Salvador

/, /by

#HuboJusticiaParaImelda 

Tras 1 año y 7 meses en prisión a la espera de un juicio, ayer, 17 de diciembre, el Tribunal de Sentencia de Usulután absolvió a Imelda Cortez, acusada del delito de tentativa de homicidio agravado, supuestamente por tratar de abortar.

Finalmente, hubo justicia para Imelda gracias al apoyo de todas las voces que se sumaron a la petición de justicia de muchas organizaciones nacionales e internacionales, organizaciones de mujeres y feministas alrededores del mundo en una sola voz.  #SalvemosAImelda y #JusticiaParaImelda

El Salvador es uno de los cinco países en el mundo donde el aborto está completamente prohibido, sin importar las circunstancias.

Seguiremos pidiendo justicia para todas las mujeres encarceladas injustamente. Nos quedan 17 más LibertadAlas17 #Las17ymás

9 de noviembre de 2018

El Centro por la Justicia y el Derecho Internacional (CEJIL), la Agrupación Ciudadana y la Colectiva Feminista, solicitan medidas de protección ante la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) exigiendo al Estado respuesta ante su situación de riesgo y urgencia de Imelda Cortez, y lanzan la campaña #SalvemosAImelda y #JusticiaParaImelda buscando “sensibilizar y amplificar apoyos ciudadanos para exigir al sistema judicial de El Salvador que se reconozca la inocencia de Imelda  criminalizada por emergencia obstétrica.

Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte nos sumamos a esta campaña.

Imelda, a sus 20 años, lleva un tercio de su vida sobreviviendo a la violencia sexual constante, y hoy carga con un delito que no cometió. El 17 de abril del 2017, Imelda fue acusada de homicidio tras un parto extrahospitalario. El 17 de diciembre se celebrará el juicio, tras suspenderse el 12 de noviembre por enfermedad de la Fiscal del caso. Es treméndamente injusto que Imelda tenga que esperar un mes más para saber si será condenada 20 años de cárcel o recuperará su libertad y se hará justicia.

Imelda deberá seguir en prisión por un delito que no cometió

➡Comunicado CEJIL: https://www.cejil.org/es/lanzan-campana-exigir-liberacion-imelda-cortez-criminalizada-emergencia-obstetrica-salvador

➡Link para firmar la petición: https://www.change.org/p/fgr-sv-liberen-a-imelda-justicia-para-las-mujeres-en-el-salvador

➡Súmate al Tuitazo (aquí a las 20h) pide #JusticiaParaImelda #SalvemosAImelda #ElSalvador

¡La vida y la libertad de las mujeres importan! ¡No más criminalización!

Entrepobles en el 20 aniversari de la declaració sobre defensores i defensors

/ /by

Cada dia, nombroses defensores i defensors de drets humans i ambientals pateixen persecució, amenaces, empresonament, tortures, assassinats o són víctimes de desaparició forçada pel seu compromís amb la defensa dels drets. Les dones defensores pateixen, a més, un impacte diferenciat: violència sexual, atacs a les seves famílies, es qüestiona el seu lideratge com a dones i compten amb menys suport social i menor accés a les mesures de protecció existents. Legislacions i mecanismes de protecció fallen a l’hora de garantir la seva vida, llibertat sexual, integritat.

Segons dades dels informes d’ONG internacionals especialitzades en el tema com Global *Witness o Front Line Defenders, el nombre de persones defensores de drets assassinades no ha parat de créixer en els últims anys. Des que es va adoptar la Declaració sobre Defensors i Defensores el 1998, més de 3.500 persones han estat assassinades per la seva tasca pacífica de defensa dels seus drets i els de les seves comunitats. L’any 2017 van ser assassinades més de 300 persones només en l’àmbit de la defensa del medi ambient, més d’1.200 en l’última dècada, el 70% de les quals a Amèrica Llatina.

A més constatem que existeix una estratègia internacional, promoguda i finançada per part de les elits globals, per promoure en tots els continents corrents polítiques i religioses ultradretanes, ultra-patriarcals, ultra-nacionalistes, anti-drets, homofòbiques i racistes. En el marc de la crisi sistèmica global, amb una perspectiva de pugna creixent pels recursos bàsics cada vegada més escassos, amb les previsions de proliferació de crisis humanitàries i d’una precarització de les condicions de vida de cada vegada més sectors socials, s’estan recuperant en totes les latituds, en diferents graus, models polítics que tenen com a referència el militarisme i els règims feixistes sorgits la primera meitat del segle XX.

Estem veient la creixent emergència de governs i formacions polítiques autoritàries en el continent americà, però també a Europa i en el mateix si de la Unió Europea.

En diferents latituds observem també la utilització de determinats sectors del poder judicial per part de les elits polítiques i econòmiques, com a recurs per obtenir finalitats polítiques, quan no ho poden fer a través de les institucions electes.

I és en aquest context on també hem de situar les retallades de drets i llibertats fonamentals al nostre país, inicialment amb l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com a ‘Llei mordassa’) i la reforma del Codi Penal, i que s’ha intensificat amb registres, imputacions, judicis i sentències per opinions i accions, articles, expressions artístiques, manifestacions pacífiques, etc.

Observem com es reprodueixen en el nostre entorn els mateixos patrons de criminalització de la defensa de drets, que hem conegut de primera mà en altres continents, l’assetjament mediàtic, parapolicial i judicial d’activistes de drets humans, com el cas d’Helena Maleno, o de sindicalistes imputats i imputades en l’exercici dels seus drets de vaga, expressió i manifestació, el d’activistes per la independència de Catalunya –com va succeir durant anys al País Basc-, activistes feministes o en el cas de les mobilitzacions impulsades pel SAT a Andalusia.

També hem vist la creixent utilització de l’assetjament judicial com a recurs polític, com en els casos dels presos i preses polítiques de l’anomenat “procés català”, tant membres d’organitzacions socials, com càrrecs electes de les institucions, o amb el cas dels joves d’Altsasu.

I cada cop es fa més palès el biaix retrògrad, ultra-patriarcal i els prejudicis racistes d’una part important del poder judicial i de l’aparell estatal. Al mateix temps que constatem la lentitud i les enormes resistències a qualsevol avanç en els processos de recuperació de la memòria històrica i reparació de les víctimes del franquisme.

Per tot això, en aquest vintè aniversari de la Declaració de Defensors i Defensores, com a organització de solidaritat i cooperació internacional poble a poble, ens reafirmem, tal com contempla el nostre document d’estratègia vigent, en què “les organitzacions i els moviments de defensa dels DD.HH. són un camp de treball i una aliança important per Entrepobles, ja que apel·len a la solidaritat nacional i internacional cap als i les activistes socials enfront de la criminalització de la protesta, promouen la recuperació de la memòria històrica i la lluita contra la impunitat, qüestionen l’agenda neoliberal prioritzant els drets per sobre de les lleis del mercat, en alguns casos posicionen l’agenda àmplia de drets de les dones enfront de la violència i les lleis heteropatriarcals. Per tot això constitueixen una forma de protecció cap a la resta de moviments”.

En aquesta perspectiva entenem que aquesta situació ens demanda, en la mesura de les nostres limitades forces:

– Col·laborar en la creació de xarxes internacionals de denúncia, suport i incidència per a la protecció de les persones i col·lectius criminalitzats per la defensa dels seus drets.

– Entendre que una visió internacionalista d’aquest treball requereix l’assumpció de la situació de privilegi en què vivim una gran part de la societat europea en el context internacional i, per tant, la nostra responsabilitat en la pressió davant els governs i elits econòmiques dels nostres països implicades en les vulneracions de drets fora de les nostres fronteres.

– Entendre també que existeix un continuum entre les tendències que s’observen al món i les que vivim en el nostre propi entorn i que, per tant, la solidaritat comença per ser conscients de fins a quin punt el nostre futur està cada vegada més lligat als processos de resistència en condicions molt dures, que tanta gent està suportant en altres latituds. De la mateixa manera que el seu està cada vegada més lligat a la nostra capacitat de fer front a les vulneracions de drets, a l’ascens del feixisme, les polítiques de la por i la seguretat, i al poder corporatiu als nostres propis països.

– Finalment que res d’això és possible sense una estratègia d’aliances i cooperació, àmplia i inclusiva, entre múltiples actors socials i polítics, moviments socials, a nivell local i global. I que la  determinació de fer front a les polítiques de criminalització, la reducció de les llibertats i drets, i al feixisme cultural, social i polític, implica en primer lloc la lluita activa per l’emancipació social, anti-colonial, feminista, per la defensa de la vida i del planeta que la sosté.

Desembre 2018

Berta Cáceres: hi ha condemnes, però no hi ha justícia

/ /by

Com era de preveure en el veredicte pronunciat pel Tribunal de Sentència hondureny, continua sense condemnar les estructures i les persones que van pagar als criminals que van assassinar Berta Càceres i van intentar assassinar Gustavo Castro.

La família de la Berta Càceres i el COPINH denuncien que, malgrat les innombrables proves incriminatòries que el Tribunal va rebre, els autors intel·lectuals, entre ells la família Atala Zablah, accionistes propietaris de l’empresa DESA, segueixen gaudint de llibertat, perquè s’ha negat sistemàticament aquesta línia d’investigació. Amb aquesta sentència es condemna únicament al grup sicarial i a l’estructura intermèdia relacionada directament a l’empresa DESA.

Quins interessos estan en joc i motiven que l’Estat i les seves institucions protegeixin els màxims responsables, els noms dels quals no són un secret? Per què, malgrat les evidències de la seva participació, no han estat processats a dia d’avui després de gairebé 3 anys del crim? Què esperen per complir amb la seva responsabilitat?

La impunitat que fins avui mostren i gaudeixen els autors intel·lectuals d’aquest crim, fa part de l’entramat de corrupció i violència que sosté al model extractivista que saqueja els, davant el qual les víctimes junts a les altres persones, comunitats i organitzacions ens comprometem a seguir, com ho va fer Berta Càceres, fins que la Dignitat, la Veritat i la Justícia, prevalguin en aquesta causa i en totes les lluites que ara mateix s’estan lliurant en diferents territoris d’Hondures i el món.

Des de l’assassinat de la Berta Càceres gran quantitat d’institucions públiques, ajuntaments, Parlaments, el Congrés, el Govern espanyol i el Parlament i la Comissió Europea, s’han pronunciat en diferents moments i de diferents formes sobre la necessitat d’una veritable justícia entorn l’assassinat de la Berta Càceres, de l’intent d’assassinat a Gustavo Castro, així com de les desenes de defensors i defensores de moviments, organitzacions socials i comunitàries que han estat assassinades o criminalitzades amb tota impunitat.

Si, malgrat del finançament rebut durant aquests anys per la cooperació internacional per millorar l’aparell judicial hondureny -especialment per part de la cooperació estatal espanyola- els tribunals hondurenys mostren aquesta clamorosa incapacitat d’actuar d’acord al degut procés, arriba l’hora que la comunitat internacional es pronunciï sobre si aquests assassinats han de quedar impunes.

Des de les organitzacions i plataformes de solidaritat amb el pobles hondureny fem una crida a l’opinió pública, a les organitzacions i moviments socials, per seguir pressionant als nostres respectius governs perquè es facin responsables que es faci justícia en uns fets, a l’arrel dels quals no podem oblidar que estan implicats fons d’inversió públics europeus.

Comunicat de la Família de la Berta, l’COPINH, Gustavo Castro i els equips legals de la causa davant la sentència que jutja Sergio Rodríguez, Mariano Díaz, Douglas Bustillo, Elvin Heriberto Rapalo, Edilson Duarte, Oscar Haroldo Torres i Emerson Duarte. (Donat a la ciutat de Tegucigalpa, als 29 dies del mes de novembre de l’any 2018.)

[Notícia prèvia]

Avui dijous 29 de novembre, a les 4 PM a Hondures, el Tribunal de Sentència ha de dictar en el judici contra els primers vuit imputats per l’assassinat de la defensora de drets humans, l’activista lenca i coordinadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes de Hondures (COPINH), Berta Càceres.

El 2 de març de l’2016 persones desconegudes van ingressar a l’habitatge de Berta Càceres Flors, situada a La Esperanza, Intibucá i la van assassinar. En els fets també va resultar ferit el defensor de drets humans Gustavo Castro Soto, de nacionalitat mexicana.

En el marc d’aquest judici, hem observat les múltiples irregularitats i violacions al degut procés que s’han produït fins a la data en aquest judici. Durant l’etapa d’investigació dels fets, la representació privada de la família ha enfrontat constants obstacles per accedir a la prova demanada per part del Ministeri Públic; sent així que almenys trenta-cinc vegades s’han realitzat sol·licituds expresses sense obtenir cap resposta.

Posteriorment a l’agost d’enguany, a més de dos anys d’haver-se realitzat els escorcolls, el Ministeri Públic havia informat que la majoria dels elements confiscats no havien estat analitzats. Entre ells, hi havia equips electrònics com ordinadors, mòbils i fins i tot, l’arma d’un dels imputats. Fins i tot, el Tribunal va realitzar quatre ordres en què va disposar el seu lliurament, les quals es van incomplir.

A l’audiència de proposició de proves, el Tribunal va rebutjar dues sol·licituds de transmissió via digital i d’enregistrament en vídeo i àudio que s’havien fet per garantir la publicitat del procés, a més, va denegar sistemàticament la incorporació de proves elementals per demostrar la culpabilitat d’empleats i directius de l’empresa Desenvolupaments Energètics SA (DESA), la qual es considera la principal responsable de l’assassinat.

El màxim acte de parcialitat del Tribunal va consistir en deixar sense representació privada les víctimes i la família en el procés, negant la possibilitat a les víctimes de participar en el procés i obligant-los a acceptar la representació del Ministeri Públic, que com ja es va assenyalar, ha obstaculitzat i ocultat informació a les víctimes.

L’antecedent d’aquesta decisió il·legal del Tribunal es basa en el fet que, en vista que s’estaven consolidant les condicions d’un procés irregular i arbitrari, es van interposar diversos recursos, entre ells un de recusació que va ser denegat i que va habilitar la interposició d’una sèrie de recursos d’empara que a la data no han estat resolts i manté vigent la recusació en contra del Tribunal. Aquesta acció implica que, segons el nostre parer, la convocatòria realitzada és il·lícita, per la qual cosa els representants de les víctimes no es van presentar a l’audiència, assenyalant-li aquests aspectes al Tribunal mitjançant una comunicació prèvia.

Considerem que els autors materials han de ser degudament jutjats i sancionats, però, no s’aconseguirà justícia i no s’aclarirà la veritat respecte de l’assassinat, fins que es pugui desmantellar l’estructura criminal que està darrere d’aquest crim.

L’Estat d’Hondures té l’obligació internacional adquirida en virtut de la signatura de diversos instruments internacionals i del seu propi ordenament intern, de garantir la plena representació de la família de la víctima i el del COPINH en el procediment judicial, així com garantir una investigació diligent, independent i d’acord amb el degut procés, perquè s’identifiquin, jutgin i sancionin a tots els responsables, materials i intel·lectuals de tots els fets i circumstàncies entorn de l’assassinat de la Berta Càceres.

Hi ha condemnes, però no hi ha justícia

#CapturaALosAutoresIntelectuales
#FaltanLosAtala
#JusticiaParaBerta

Movilizaciones 2018 #25Noviembre Dia Internacional Por la Eliminación de las Violencias hacia las Mujeres.

/ /by

Consulta en este enlace la convocatoria más cercana a tu casa y manifiéstate
➡ http://www.feministas.org/movilizaciones-2018-25noviembre.html

En esta jornada Día Internacional de la No Violencia Contra las Mujeres y Niñas desde 1981 en Latinoamerica, día en que se conmemora el violento asesinato de las hermanas Mirabal, tres activistas políticas asesinadas el 25 de noviembre de 1960 mientras iban a Puerto Plata a visitar sus maridos encarcelados, en manos de la policía secreta del dictador Rafael Trujillo en la República Dominicana, desde Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte hacemos presente toda nuestra sororidad con todas las mujeres del mundo que sufren la violencia extrema de las guerras, de las transnacionales, de los estados, de los conflictos ecoterritoriales………

Como organización comprometida con los procesos de transformación, decimos basta y hacemos frente al terrible problema estructural que supone la violencia machista y el feminicidio. De nuevo este #25Noviembre, salimos a las calles para enfrentarnos a este sistema patriarcal que permite someter, dañar y asesinar a mujeres, niñas y personas de identidades diversas y disidentes, que impide nuestro desarrollo humano integral y nuestra soberanía, es por eso que no cejamos en la lucha por nuestros derechos individuales y colectivos.

También al interno de las organizaciones debemos desenmascarar cualquier comportamiento machista, fomentando el buen trato y reprobando aquellos otros que pongan en riesgo el desarrollo de las libertades personales.

En Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte en coherencia con nuestro trabajo de luchas contra las injusticias y el trato discriminatorio y lesivo que la sociedad históricamente le ha conferido a las mujeres, hemos elaborado el Protocolo de prevención y actuación ante situaciones de acoso.

Sabemos que este devenir hacia una justicia social, que erradique de una vez la violencia contra las mujeres y ponga fin a los asesinatos machistas, no se puede establecer sin atender a las peticiones que reclamamos desde los movimientos feministas, protagonistas desde la participación horizontal, en promover y consolidar políticas y estrategias de empoderamiento progresivo. Y para avanzar en este sentido se hace cada vez más necesaria la puesta en valor del fortalecimiento organizativo feminista, construir sinergias, alianzas y agendas comunes.

Que todas las mujeres organizadas avancemos por un feminismo que nos represente a todas, #NingunaMujerSinDerechos. #PonerLaVidaEnElCentro Por el Derecho a una #VidaLibreDeViolencias

La soberanía y defensa de nuestros cuerpos, la visibilidad de nuestros logros está en nuestras manos. Desde la coherencia, la solidaridad y el apoyo a los colectivos feministas que en diversos territorios, nos demandan apoyo por estar viviendo situaciones de mayor vulnerabilidad, provocadas por gobiernos represivos y políticas corruptas y nefastas, que atienden más a los mercados, tratados comerciales y extractivismos, que a su pueblo y particularmente a las mujeres.

Por ello, pedimos una y otra vez a los gobiernos, y a las y los responsables de las políticas públicas locales, nacionales e internacionales que no supediten la vida y los valores humanos a los intereses del mercado, que acaben de una vez por todas, con todas las formas de violencia, que protejan a las mujeres, niñas y personas de identidades diversas y disidentes, que evolucionen en la defensa de nuestros derechos sexuales y reproductivos, en lugar de juzgarnos y encarcelarnos (no más niñas madres #NiñasNoMadres), que desarrollen estrategias para acabar con los abusos sexuales como herramienta de dominación, tanto en el espacio doméstico como en el espacio público, que no fomenten la división sexual del trabajo, que no permitan los abusos y situaciones de acoso e injusticia laboral, que protejan a las defensoras de derechos humanos, en lugar de criminalizarlas.

Las mujeres tejemos redes, juntas somos más fuertes. Decimos basta a las violencias machistas.
Los movimientos feministas de todo el mundo somos imprescindibles para una verdadera transformación social y cultural. Sin feminismo no hay revolución. 

VIVAS NOS QUEREMOS, NI UNA MENOS, NI UNA MAS.
CONTRA LAS VIOLENCIAS MACHISTAS, AUTODEFENSA FEMINISTA.
POR UNA VIDA LIBRE Y LIBRE DE VIOLENCIAS.

 

Consulta en este enlace la convocatoria más cercana a tu casa y manifiéstate
➡ http://www.feministas.org/movilizaciones-2018-25noviembre.html

Llibertat per Bernardo Caal i pel riu Cahabón

/, , , , /by

(Veure carta 15 organitzacions adreçada al Ministre Borrell)

SET ANYS DE PRESÓ PER EL GUARDIÀ DELS RIUS

Text, foto i vídeo: Gervasio Sánchez

El dirigent comunitari maia q’eqchi de 46 anys Bernat Caal Xol va ser condemnat el divendres 9 de novembre de 2018 a 7 anys i quatre mesos de presó pel Tribunal Primer de Sentència Penal d’Alta Verapaz, pels delictes de detencions il•legals amb circumstàncies agreujants i robatori agreujat durant unes protestes ocorregudes fa tres anys.

“Amb aquesta sentència es demostra la corrupció que assenyala la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala (CICIG). El Ministeri Públic s’ha plegat als interessos de les empreses que estan manllevant l’aigua a Alta Verapaz. No vaig cometre cap dels delictes de què se m’acusa, però avui he estat sentenciat”, ha assenyalat Bernardo Caal minuts després de conèixer-se l’acte del jutge.

 

El 15 d’octubre del 2015 es va produir una protesta. Empleats de Netzone S.A., empresa subcontractada que treballava en la construcció de la segona planta de la hidroelèctrica Oxec, van assegurar haver estat retinguts i robats per un grup de persones oposades al projecte, liderats per Bernardo Caal.

El líder indígena és el cap visible dels comunitaris de Santa Maria Cahabón (Alta Verapaz) que s’oposen a la hidroelèctrica Oxec als rius Cahabón i Oxec des de 2015.

Bernando Caal va ser capturat el 30 de gener de 2018 a Cobán i acusat de robatori agreujat, instigació a delinquir, amenaces i detencions il•legals i, des d’aleshores, es troba reclòs a una presó Cobán, capital del departament d’Alta Verapaz.

Durant els últims anys les comunitats oposades a les hidroelèctriques han presentat diverses demandes en contra de l’empresa davant la Cort Suprema de Justícia, la Fiscalia de Medi Ambient, la Procuradoria General de la Nació i la CICIG. Caal ha exercit com a representant legal en les demandes.

El líder comunitari va néixer el 1972 a Sepos Semococh, l’última de les 196 llogarets del municipi de Santa Maria Cahabón en direcció al Estor, Izabal. Després de concloure els seus estudis, el 1995, va tornar al seu poble com a mestre.

Bernardo Caal va conèixer la seva parella Maria Isabel Matzir, de 36 anys fa quinze anys. Té dues filles: Ni’kte’ Ixch’umil Squijix, de 11 anys, i Chahim Yaretzi Ketzali’, de 9 anys. Els noms de les seves filles barregen els idiomes q’eqchí i kaqtxikels, les comunitats lingüístiques a què pertany la parella.

Resideixen a Chimaltenango, a 262 quilòmetres per carretera. La família ha de desplaçar fins a la capital i després continuar fins Cobán, unes vuit hores de trajecte.

Des de gener de 2018 Bernat Caal està detingut en un centre de reclusió de Cobán. Els vam visitar al penal on viuen amuntegats més de 350 presos. El règim carcerari és estricte. A les 5.30 “trona” el timbre, l’ordre de formar per fer el primer recompte. A les sis del matí s’obren les portes de les diferents naus i els presos surten al pati. “Dediquem el temps a anar al bany, a banyar-nos en una pila gran amb una cubeta o rentar roba. Jo també acostumo a encendre la ràdio i escoltar les notícies “, explica Bernardo Caal assegut al voltant d’una de dues dotzenes de taules que hi ha al pati central.

De 7.30 a 8 és l’hora de l’esmorzar. “Repetitiu”, el defineix el líder comunitari. Igual que el menjar i el sopar. “Mai he vist la carn excepte un dia que hi va haver pollastre amb brou perquè venia una comissió de drets humans”, assegura.

La rutina diària és molt similar. A partir de les nou llegeix els diaris. Després s’exercita durant una bona estona. Fins a la una que és l’hora de dinar. Les dues primeres hores de la tarda les dedica a donar classes a dos presos que no saben llegir ni escriure. “Em serveix per reduir la pena en cas de ser condemnat. Crec que m’ajuda molt “, diu temorós setmanes abans de conèixer la sentència.

A les quatre de la tarda es el sopar i a dos quarts tots els presos són tancats a les seves cel•les fins al dia següent. Al sector on resideix Bernardo Caal hi ha 140 presos amuntegats dormint en lliteres.

La resta de la jornada la dedica a llegir, escoltar música o simplement estar estirat al llit. Va haver de dormir quinze dies a terra al començament del seu captiveri fins que es va desocupar una de les lliteres. El toc de silenci és a la deu de la nit.

Li pregunto si se sent amenaçat. “Aquí hi ha assassins, delinqüents. No cal que hi hagi un motiu especial per sentir amenaces. Tot i que se’m tracta com un pres més. Tot el que ha passat fora del penal no és conegut per la resta o no es té en compte “, contesta baixant la veu.

La manca d’espai és el que pitjor porta tot i que admet “que acabes acostumant-te a viure ajustat”. El llit és l’únic lloc privat. Ha de negociar la resta de l’espai. “Vaig demanar permís perquè em deixessin tenir un fogó. Com és molt gran he hagut de negociar el lloc de col•locació amb un veí de llitera”, explica.

Les revisions es produeixen a qualsevol hora del dia i la nit. Troben telèfons, ganivets. “Tot pot ser il•lícit. Un tallaungles. Un perfum perquè porta alcohol. Mengem amb les mans o amb coberts de plàstic “, explica.

La captivitat es viu amb grans alts i baixos. “Hi ha dies que et sents una pura merda. No vols veure ningú. T’amagues fins de les parets. Tot et resulta detestable. Tots els presos et comentaran el mateix “, se sincera.

El més traumàtic és la separació de la família a la qual només veu una vegada al mes. La seva parella i les seves dues filles han de viatjar des Chimaltenango en un llarg trajecte durant tota la nit per aprofitar totes les hores de visita al penal.

“No els puc pressionar perquè vinguin més vegades perquè el viatge és molt car. Que siguin elles les que prenguin la decisió”, diu abatut. És potser l’únic moment en què se li veu moix. Com si es temés que aquesta situació pot durar anys.

La presó acull a aproximadament 370 reus, dividits en quatre sectors. Tots han de sortir d’aquestes sales en què dormen amuntegats, rebin o no visita. Al centre del pati hi ha 13 taules amb les seves cadires.

Foto: Alianza

La “Xarxa Teixint Resistències per les defensores d’Amèrica Llatina” davant la situació d’emergència de les persones defensores

/ /by

La Xarxa Teixint Resistències per les defensores d’Amèrica Llatina és un procés fruit d’un treball col·lectiu d’un ampli i molt variat ventall d’organitzacions catalanes de DDHH, cooperació i solidaritat amb els diferents països d’Amèrica Llatina, que hem vist la necessitat de donar una resposta coordinada i col·lectiva als greus reptes que ens planteja la creixent situació de criminalització de les defensores i defensors dels DD.HH. i ambientals a tot el continent.

Considerem que treballar en xarxa ens pot permetre entendre i transmetre millor a la nostra societat i a les institucions polítiques la gravetat de diverses situacions que afecten de manera directa la tasca que duen a terme aquestes persones. Parlem, per exemple, de l’ascens dels autoritarismes, de la impunitat en què actuen empreses multinacionals, forces policials i para-policials en conflictes socials i ambientals, de les legislacions restrictives envers els drets i llibertats polítiques i el dret al propi cos de les dones, de la violència patriarcal que viuen les defensores, de la persecució de determinats col·lectius per raó d’orientació sexual, etc.

Volem que aquest treball en comú ens permeti coordinar-nos, més enllà de les temàtiques concretes o geogràfiques que cadascuna treballem, per:

  • Donar resposta integral a la situació d’emergència que viuen les persones defensores a Amèrica Llatina.
  • Construir un espai de confluència i enfortir la capacitat d’incidència global, social, política i mediàtica de forma col·lectiva.
  • Realitzar accions puntuals i declaracions amb una mirada global sobre Amèrica Llatina que abordi les causes de les vulneracions dels DDHH.
  • Actuar com a canal de comunicació entre les organitzacions d’Amèrica Llatina i les de casa nostra.

I, en aquest marc hem emprès com a primera acció pública la proposta d’una propuesta de una Declaració al Parlament de Catalunya en ocasió de la celebració del 20è aniversari de la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts, també coneguda com a declaració sobre defensors i defensores de DD.HH.

I avui us presentem aquesta proposta de declaració aprofitant la visita de l’activista Lolita Chávez Ixcaquic defensora de la vida, de la terra i del territori maia a Guatemala, feminista comunitària i portaveu del Consejo de Pueblos K’iche’.

Esperem que no només que aquesta declaració de sigui aprovada en el Parlament, sinó que a més, serveixi per establir un marc de compromís institucional sobre el que puguem treballar més en concret amb les institucions públiques catalanes i en la nostra societat per la protecció de les persones i col·lectius criminalitzats per la defensa dels drets i del planeta, que també són els nostres drets i el nostre planeta. De la mateixa manera, esperem que es compleixin compromisos anteriorment adquirits per aquest Parlament com l’observatori del compliment dels drets humans i ambientals de les empreses catalanes a l’exterior.

Les entitats que han participat en el procés de construcció, encara en marxa, de la Xarxa Teixint Resistències per les defensores d’Amèrica Llatina son:

Alerta Amazònica
AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
Asociación de Mujeres Migrantes y Diversas
Acció Internacional per la Pau (IAP Catalunya)
Brigades Internacionals de Pau de Catalunya
CALACA Catalunya (Coordinadora d’Activistes per Llatinoamèrica i el Carib)
Calala Fondo de Mujeres
Cooperacció
Dones x Dones
Enginyeria Sense Fronteres
Entrepobles
Farmacèutics Mundi (Farmamundi)
H.I.J.O.S. Barcelona Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Institut de Drets Humans de Catalunya
Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans
Mujeres Migrantes Diversas
Mujeres Pa’lante
Novact — Institut Internacional por la Acción Noviolenta
Observatori DESC
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
Oxfam Intermon
Plataforma Berta Vive de Catalunya
Plataforma de Solidaridad amb Guatemala – Barcelona
Red de Migración Género y Desarrollo
Suds
Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia
Taula per Mèxic
Tierra Catracha

 

 

 

PROPOSTA DE DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA EN SUPORT DE LES DEFENSORES I ELS DEFENSORS DELS DRETS HUMANS

Enguany es commemora el  setantè aniversari de l’aprovació per l’Assemblea General de les Nacions Unides de la Declaració universal dels drets humans i el vintè aniversari de l’aprovació, també per l’Assemblea General, de la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts, també coneguda com a Declaració sobre els defensors i les defensores dels drets humans.

Segons dades dels informes de diverses organitzacions no governamentals, el nombre de defensors de drets humans assassinats no ha parat de créixer els darrers anys. El 2017 van ésser assassinades més de tres-centes persones només en l’àmbit de la defensa del medi ambient, el 70% de les quals a l’Amèrica Llatina.

Els assassinats no són més que la punta de l’iceberg de tot un conjunt d’estratègies de criminalització i assetjament polític, legal, físic, mediàtic o sexual, entre d’altres, que pateixen les persones, els col·lectius i les organitzacions a les quals pertanyen, representen o defensen.

Per això, una de les aportacions més rellevants de la Declaració sobre els defensors i les defensores dels drets humans és l’establiment, com a obligació internacional, de la necessitat de donar-los suport i protecció en el context de la tasca que acompleixen, la qual es torna cada dia que passa més difícil i arriscada.

Tothom té una responsabilitat en la defensa dels drets universals, especialment vers la garantia de la vida. En aquest sentit, els defensors i les defensores dels drets humans són igualment defensors de la vida i defensors de la humanitat. Aquesta responsabilitat correspon, en primer lloc, als estats, que han de complir els deures que estableix la Declaració sobre els defensors i les defensores dels drets humans.

Així mateix, és especialment preocupant la pèrdua de valor del discurs dels drets humans en els darrers anys, a favor d’altres principis i interessos (polítics, geoestratègics, econòmics i comercials).

Per tot això, en ocasió del setantè aniversari de l’aprovació de la Declaració universal dels drets humans i el vintè aniversari de l’aprovació de la Declaració sobre els defensors i les defensores dels drets humans, el Parlament de Catalunya reafirma el seu compromís amb els drets humans individuals i col·lectius tal com han estat recollits pels diversos instruments internacionals.

A més, el Parlament de Catalunya considera que tothom té una responsabilitat i unes funcions en la protecció i el reconeixement dels defensors i defensores, al costat de les organitzacions socials. En aquest sentit, fa una crida especial als estats perquè assumeixin llurs responsabilitats en aquesta protecció.

D’altra banda, el Parlament de Catalunya rebutja els processos de criminalització que s’articulen, especialment des d’alguns sectors econòmics i polítics, contra la tasca de les defensores i els defensors dels drets humans. El Parlament entén que, en la gran majoria dels casos, aquestes persones són criminalitzades en tant que formen part de processos col·lectius de defensa de drets, per la qual cosa expressa el seu reconeixement vers aquestes persones i vers les comunitats i organitzacions en nom de les quals actuen pacíficament com a defensores de la vida.

El Parlament de Catalunya reconeix el treball fet fins ara per programes de protecció de defensors i defensores dels drets humans de les institucions catalanes, duts a terme en coordinació amb les organitzacions socials de l’àmbit de la cooperació, la solidaritat internacional i els drets humans.

Així mateix, el Parlament de Catalunya considera que totes les institucions públiques han de treballar, en col·laboració amb les entitats socials, pel millorament constant d’aquests instruments de protecció, prenent com a base les experiències acumulades en el desenvolupament d’aquests programes, per tal d’adaptar-los cada vegada més a les demandes i necessitats vitals de les persones protegides, especialment en el cas de les dones defensores, que pateixen vulneracions específiques.

El Parlament de Catalunya expressa la necessitat que les institucions competents en cada cas activin els mecanismes i procediments necessaris perquè les defensores i els defensors puguin exercir lliurement tots els drets humans en qualsevol país del món.

Finalment, el Parlament de Catalunya fa una crida a tots els poders públics perquè adoptin les mesures necessàries per a assegurar el compliment efectiu d’aquests drets i llibertats, d’acord amb llur compromís amb els drets reconeguts per les Nacions Unides en la Declaració universal dels drets humans i en la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts.

Palau del Parlament, 15 de noviembre de 2018

No a la directiva Bolkestein, una mordassa pels municipis

/ /by

No al Procediment de Notificació de Serveis de la UE: els municipis necessiten un espai democràtic per protegir els interessos de la ciutadania!

(Nota d´última hora)

La Unió Europea ha creat infinitat de regulacions que protegeixen les grans empreses i atempten contra els drets de les majories socials. Una és l’anomenada Directiva ‘Bolkestein’ per liberalitzar els serveis en el mercat únic de la UE que va entrar en vigor el 28 de desembre de 2009 (Directiva 123/2006 / CE).

La “Directiva Bolkestein” ha tingut com a conseqüència una sèrie d’altres regulacions. Entre elles la Directiva (UE) 2015/1535, en funció de la qual els Estats membres tenen l’obligació de notificar a la Comissió Europea dels projectes de reglamentacions tècniques (per exemple en l’àmbit de serveis públics o contractació pública) abans de la seva adopció . A partir de la data de notificació del projecte, hi ha un període de tres mesos durant el qual l’Estat membre no pot adoptar la reglamentació en qüestió. És una de les moltes qüestions en que la Comissió “intervé” als Estats i redueix la seva sobirania democràtica al tenir el poder de canviar el projecte notificat. La Comissió també pot bloquejar un projecte durant un període de 12 a 18 mesos si s’han dut a terme o ja estan en curs treballs d’harmonització de la Unió Europea.

Un dels molts problemes és que la UE pretén estendre aquest “procediment de notificació” també als municipis.

El passat 6 de novembre, el Corporate Europe Observatory (CEO), Transnational Institute (TNI) i Barcelona en Comú van organitzar l’esdeveniment ‘Municipalitzar Europa! al Parlament Europeu amb representants de les ciutats de Barcelona, ​​Nàpols, Grenoble, París i Amsterdam per discutir polítiques municipals progressives sobre habitatge (assequible), energia (transició), aigua pública, remunicipalització, solidaritat amb les persones refugiades, etc. Entre els diferents debats va destacar que les institucions de la UE estan preparant just ara una altra amenaça per reduir l’espai polític per als municipis.

Les institucions de la UE estan en la fase final de negociar un acord sobre el “Procediment de Notificació de Serveis” (que és part de la revisió de la Directiva de Serveis de la UE, coneguda com la “Directiva Bolkestein”). La proposta retardaria o refredaria massivament les iniciatives municipals progressives.

El “Procediment de Notificació” proposat obligaria els municipis a informar la Comissió Europea sobre qualsevol nova mesura reguladora que afecti els serveis, tres mesos abans de prendre la decisió. La Comissió Europea avaluaria i prendria una decisió vinculant sobre si les mesures violen la Directiva de Serveis. Actualment la notificació només es fa després d’adoptar les mesures. Com a part de la seva ofensiva neoliberal, la Comissió Europea podria produir obstacles contra una àmplia gamma d’iniciatives municipals progressistes (com a gestores públiques d’electricitat i aigua, regulacions contra els pisos turístics d’Airbnb, clàusules socioambientals per a la contractació pública), etc.

L’esborrany de la Comisó Europea també proposa donar l’oportunitat a les “parts interessats” (incloses les empreses multinacionals i els seus grups de pressió) de comentar les mesures notificades per les autoritats públiques.

Hi ha el perill que les institucions (Comissió, Parlament, Consell de la UE) arriben a un “acord” abans del 15 de novembre, per la qual cosa és urgent que les nostres veus siguin escoltades. Convidem a la seva organització a signar la declaració (adjunta) i difondre-ho més àmpliament.

Aturin el Procediment de Notificació de Serveis de la UE: els municipis necessiten un espai democràtic per protegir els interessos de la ciutadania!

Nosaltres, representants de municipis europeus, grups de la societat civil i sindicats, expressem la nostra profunda preocupació pel “Procediment de Notificació de Serveis” proposat. En lloc de la informació posterior com es fa ara, les noves regulacions i lleis haurien de ser notificades en el futur abans de ser decidides i necessitarien rebre l’aprovació prèvia de la Comissió Europea.

Això reduiria l’espai per a polítiques progressistes, fins i tot a nivell local. Com s’indica en una resolució de l’ajuntament d’Amsterdam de setembre de 2018, la proposta del “Procediment de Notificació” crea retards innecessaris i “perjudica greument l’autonomia de governs locals i, per tant, representa una amenaça per a la democràcia local”.

La proposta crearia nous obstacles per a polítiques municipals progressistes, com ara mesures molt necessàries per tal de protegir els habitatges assequibles.

El procediment proposat és desproporcionat i està en desacord amb el principi de subsidiarietat així com l’obligació de la UE de respectar l’autogovern regional i local, tal com es descriu en el Tractat de Lisboa.

Els municipis tenen un paper crucial a desenvolupar en la solució dels problemes socials i ambientals d’Europa així com en l’aprofundiment de la democràcia amb la participació activa de la ciutadania.

La proposta de “Procediment de Notificació de Serveis” restringiria l’espai democràtic dels municipis i és per tant completament inacceptable.

signen:

Organitzacions socials, sindicals i polítiques:
Action from Ireland (Afri)
ACV-CSC, Belgium
AITEC, France
Alternativa3, Spain
Alternativa antimilitarista MOC, Canarias, Spain
Ander Europa, Belgium & The Netherlands
Asociación Canaria de Economía Alternativa, Spain
ASiA- Associació Salut i Agroecologia of the Barcelona, Catalonia
L’association Open Atlas, France
ATTAC Austria
ATTAC France
ATTAC Germany
ATTAC Spain
Austrian Federal Chamber of Labour
Austrian Trade Union Federation
Both ENDS, The Netherlands
CADTM, Belgium
Campaign Against TCI (Trade and Investment Treaties), Catalonia
Campaña “No a los tratados de comercio e inversión”, Spain
Comisiones Obreras (CCOO), Spain
Confederación General del Trabajo de España (CGT)
Convergence nationale des collectifs de défense et de développement des services publics, France
Coordination eau Ile-de-France, France
Confederación Intersindical, Spain
Corporate Europe Observatory (CEO)
Eau Bien Commun, France
Ecologistas en Acción (Spain)
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte Spain
European Federation of Public Services Unions (EPSU)
European Water Movement – Europe
EuSAIN (European Sanitation Initiative), Netherlands
EYATH Trade Union, Greece
Federación Española de Ingeniería Sin Fronteras, Spain
Federation of Ecologists in Action of Catalonia
Food & Water Europe
FSC-CCOO (Comisiones Obreras, Federation of Citizen Services), Spain
Global Justice Now, United Kingdom
La Taula de l’Aigua de Mollet, Spain
Mouvement Ouvrier Chrétien, Belgium
Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD), Barcelona, Spain
Municipal Services Project, Canada
ODG – Debt Observatory in Globalisation (Barcelona, Spain)
RAP-Red de agua pública (España)
Red de Municipios contra la Deuda Ilegítima y los Recortes,Valencia (España)
REDESSCAN (Red Canaria en defensa de los Servicios Sociales), Spain
SETEM, Spain
SOSte to Nero, Greece
Taula de l’aigua Terrassa, Spain
Transnational Institute (TNI)
TROCA- Plataforma por um Comércio Internacional Justo, Spain
Unión de Sindicatos de Trabajadores y Trabajadoras en Andalucía, Spain
Unite Branch NW389 (Greater Manchester), United Kingdom
Unión General de Trabajadores (UGT), Spain
WECF France
WECF International
We Own It, United Kingdom

Plataformes polítiques municipals i regionals:
Barcelona en Comú, Catalonia, Spain
Catalunya en Comú, Catalonia, Spain
Coordinadora de Zaragoza en Común, Spain
EQUO, Spain
Ganemos Córdoba, Spain
Ganemos Jerez, Spain
Grupo Municipal Somos Oviedo/Uvieu, Ayunamento de Oviedo, Asturias, Spain
Grupo Municipal València en Comú del Ayuntamiento de València, Spain
Irabazi-Ganemos Eibar, Spain
Izquierda Unida-Los Verdes de Villaconejos, Madrid, Spain
Grup Municipal MÉS per Palma, Balearic Islands, Spain
Participa Sevilla, Spain
Podemos-Cádiz, Spain
Reacciona Talaveruela, Spain
Rassemblement citoyen de la gauche et des écologistes, Grenoble, France
Som Gramenet, Catalonia
Somos Mieres, Spain
Xixón Sí Puede, Spain

Autoritats locals (nom de l’alcaldesa o de l’alcalde – nom del municipi):
José María González – Alcalde de Cádiz, Spain
Damien Carême – Maire de Grande Synthe, France
Nathalie Perrin-Gilbert – Lyon 1er arrondissement, France
Jacqueline Belhomme – Maire de Malakoff, France
Pierre Aschieri – Maire de Mouans-Sartoux, France  

Última hora: es posposa la ronda de negociació de la Directiva Bolkestein

Avui dimecres 14 de novembre s’acaba de confirmar que la presidència austríaca de la UE ha cancel·lat les negociacions programades per demà al matí.

Ja hi havia diferències d’opinió entre els governs. França, Itàlia, Espanya i Alemanya tenen preocupacions que han impedit fins ara un acord. Però la nostra carta pot haver ajudat a la caiguda final! No està clar per quant de temps seran posposades les converses.

La cancel·lació de les negociacions de demà és una bona notícia, però la això no vol dir que la proposta del Procediment de Notificació dels Serveis s’hagi retirat, però ara almenys, tenim més temps per sumar i mobilitzar aliances (alcaldes, partits municipalistes , grups de la societat civil, sindicats, etc.) a aquesta lluita contra la mordassa al municipalisme i planificar els propers passos en l’oposició a l’anomenada Directiva Bolkestein.

Olivier Hoedeman
Coordinator
Corporate Europe Observatory (CEO)

Llibertat per Bernardo Caal i les comunitats que defensen la vida i l’aigua a Guatemala

/, /by

Després del judici celebrat avui 12 de novembre, Bernardo Caal líder q’echi ‘ha estat sentenciat injustament a 7 anys i 4 mesos de presó per un tribunal de justícia de Cobán, Alta Verapaz, per denunciar irregularitats i violacions de drets humans comeses en Alta Verapaz en la construcció de megaprojectes hidroelèctrics sobre el riu Cahabón.

Malauradament, un cop més es criminalitza als que defensen els drets humans

 

Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación Josep Borrell
Madrid, 8 de noviembre de 2018

Excelentísimo señor Borrell:

Las organizaciones abajo firmantes nos dirigimos a usted para expresarle nuestra profunda preocupación por la situación del líder comunitario y defensor de derechos humanos Bernardo Caal Xol , miembro de la Resistencia Pacífica de Cahabón, Guatemala, quien se encuentra privado de libertad desde el 30 de enero de 2018, acusado de detenciones ilegales y robo agravado.

Las acusaciones y la detención de Bernardo Caal se producen como consecuencia del activo papel que ha mantenido el líder q’echi’ en denunciar las irregularidades y violaciones de derechos humanos cometidos en el departamento de Alta Verapaz por la construcción de megaproyectos hidroeléctricos sobre el río Cahabón, como OXEC y RENACE. Este último cuenta con la participación de la empresa española ACS , presidida por Florentino Pérez, que a través de su filial Cobra, presta sus servicios de ingeniería y construcción del complejo hidroeléctrico.

Junto con el pueblo q’eqchi’, Bernardo Caal ha defendido pública y pacíficamente el desacuerdo de los pueblos indígenas con estos megaproyectos encabezando demandas penales en la Corte Suprema de Justicia y en la Corte de Constitucionalidad, en las que ha denunciado las ilegalidades con que fueron concedidas las licencias, así como la ausencia de un ejercicio de consulta libre, previa e informada a las comunidades locales tal y como estipula el Convenio 169 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT).

El caso de Bernardo Caal constituye un claro ejemplo de persecución y uso indebido del sistema jurídico para criminalizar a quienes defienden el territorio y el medio ambiente frente a grandes megaproyectos. Pese a la inconsistencia de las pruebas presentadas en su contra, el Ministerio Público ha solicitado para él 14 años de prisión.

Desde la cárcel, el líder q’echi’ envía una carta a instituciones y organizaciones Internacionales en la que, de su puño y letra, manifiesta lo siguiente: “ El río Cahabón es sagrado para nosotros los q’echi’es. […] Pero las empresas, sin importar y sin consultar, nos han robado el río Cahabón con todos sus afluentes. […] Una de las empreses que se ha dado a la tarea de llevar en túnel nuestro río sagrado es ACS, Cobra, de Florentino Pérez, presidente del Real Madrid. […] Exijo a ustedes un mayor control sobre las empreses españolas para que respeten los derechos de los pueblos indígenas y que no nos traten como criminales por exigir nuestros derechos. […] Llevo más de 7.000 horas encarcelado y estas empresas me han criminalizado. Han utilizado los medios de comunicación para crearme la imagen ante el pueblo que soy un criminal.”

Estamos enormemente preocupadas por el hostigamiento y la criminalización contra quienes defienden la tierra, el agua y el medio ambiente. Porque, lamentablemente, el caso de Bernardo Caal no es un hecho aislado. Vemos con preocupación cómo en los últimos años se han profundizado la gravedad y la intensidad de las agresiones a las personas defensoras de derechos humanos todo el mundo, y en particular en Guatemala.

Según los registros de la Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos – Guatemala (UDEFEGUA), durante el año 2017 se cometieron 493 ataques y/o agresiones contra personas defensoras, lo que supone un 46,6% más que el año previo. De las agresiones registradas, más de un tercio constituyen actos de difamación, detención arbitraria y denuncia judicial, como los cometidos contra Bernardo Caal Xol.

Por todo ello, nos permitimos solicitarle de manera más respetuosa que proceda de forma urgente a:

  • Interceder en el caso y pedir al Gobierno de Guatemala un trato justo a Bernardo Caal Xol y que, ante la acusatorias consistentes, proceda a su puesta en libertad inmediata falta de pruebas;
  • Instar al Gobierno de Guatemala que tome las medidas necesarias para cumplir con el Convenio 169 de la OIT garantizando el derecho a la consulta de las comunidades locales cuando un megaproyecto afecta a su territorio;
  • Instar al Gobierno de Guatemala que tome medidas para garantizar la protección efectiva de las personas defensoras de derechos humanos para que éstas puedan ejercer su legítima labor con todas las garantías de seguridad en el ejercicio de sus derechos;
  • Instar a la empresa ACS que abandone las obras en el complejo hidroeléctrico RENACE y realizar una investigación de los impactos de dicho proyecto sobre los derechos humanos y los derechos colectivos de las comunidades indígenas q’echi’ de las operaciones de la empresa española ACS en Guatemala;
  • Promover mecanismos de control de obligado cumplimiento sobre las empreses operando en Guatemala para garantizar que sus actividades económicas no vulneran los derechos humanos y los derechos colectivos de las comunidades indígenas;

Firman:
Alianza por la Solidaridad
Amycos.org
ATTAC España
Coordinadora de ONG para el Desarrollo-España
Ecologistas en Acción
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
Fundación APY
Greenpeace España
InspirAction
JASS -Asociadas por lo Justo-
Lafede.cat
NOVACT
Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL) – Paz con Dignidad
SUDS – Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació
Mugarik Gabe

Crece la solidaridad con Honduras

/ /by

Impresiones sobre el encuentro de redes europeas de solidaridad.

Entre el 15 y 17 de junio de 2018 se reunieron en Berlín (Alemania) diferentes grupos europeos que hacen trabajo por Honduras para crear una red. Se proyectaron alrededor de 15 iniciativas y se crearon los fundamentos para un futuro trabajo de colaboración europea.

Por Kirstin Büttner publicado en la revista ila 418

El asesinato de la defensora de derechos humanos y ambientalista Berta Cáceres, y tanto la implicación de los bancos de cooperación al desarrollo de Holanda y Finlandia como la empresa Voith Hydro /Siemens en el proyecto hidroeléctrico Agua Zarca, no ha cambiado que bancos y empresas europeas sigan haciendo negocios con Honduras, al mismo tiempo que ignoran las violaciones a los derechos humanos. Por nombrar sólo algún ejemplo: la empresa austriaca Geppert Hydropower participa del proyecto hidroeléctrico “Los Planes” en Atlántida, donde desde inicios de 2017 se registra un aumento de la militarización, amenazas de muerte, desalojos violentos y ejecuciones contra pobladores de la zona en oposición al proyecto; el banco de cooperación al desarrollo austriaco está involucrado en proyectos de energía solar “Valle Solar” en la costa pacífica; la empresa de aeropuertos de Munich FGM (asociada del Estado de Babiera, de la República Federal Alemana y del gobierno de la ciudad de Munich) en la construcción y funcionamiento del nuevo aeropuerto internacional de Palmerola. Lo mismo ocurre con el programa de la UE “Eurojusticia”, que co-financia el corrupto sistema judicial hondureño.

Desde el asesinato de Berta Cáceres el 2 de marzo de 2016 se crearon numerosas iniciativas alrededor del mundo para solidarizarse con el heterogéneo movimiento social hondureño, que se resiste a la venta de su país y la explotación de sus recursos. Muchos grupos que trabajaron después del golpe de Estado en 2009 o antes con movimientos sociales en Honduras, reanudaron su trabajo conjunto. El espectro de trabajo abarca desde el trabajo de apoyo en el sitio, cabildeo y sobre respeto a los derechos humanos hasta el trabajo de difusión pública en países en Europa.

En cooperación con la organización ambientalista Naturfreunde-Berlín y la Oficina Ecuménica para la Paz y la Justicia Munich, la Honduras delegación y el colectivo CADEHO organizaron el encuentro de la red europea. Iniciativas y colectivos de España, Italia, Noruega, Suiza, Francia y Alemania se reunieron en el Centro Cultural KuBIZ Raoul Wallenberg en Berlín-Weißensee. Entre otros llegaron grupos solidarios de base como CICA (Colectivo Italia Centro América), que tienen muchos años de experiencia en el trabajo de acompañamiento en Honduras; el colectivo de teatro Comité Berta Vive Milano, que hace representaciones teatrales desde 2016; ENTREPUEBLOS (del Estado español) que investiga la situación en Honduras desde los años 90; el Honduras Forum Suiza, que comenzó a trabajar en 2012 y trabaja por los derechos humanos y una relación justa entre Suiza y Honduras.

A través de diferentes talleres se trabajó sobre los temas actuales, así como las posibles formas de crear estructuras. Se discutió el cabildeo a nivel de la UE, la comunicación y la coordinación del trabajo de acompañamiento en Honduras. También se trató la actualidad sobre el proceso judicial para exclarecer y juzgar a los responsables del asesinato de Berta Cáceres y del apoyo al Comité para la Liberación de los Presos Políticos en Honduras. La pregunta de como enlazar un trabajo conjunto estaba siempre en primer plano.

Rita Trautmann de CADEHO enfatizó, que el objetivo es conseguir que grupos de base europeos que no tienen recursos de financiación y su estructura de trabajo es voluntaria, puedan conocerse y poder llegar a unos principios básicos, basados en la confianza y el compromiso. “Muchxs trabajamos en los mismos temas y podemos ahorrar mucho trabajo duplicado si nos coordinamos bien. Ha habido experiencias sobre delegaciones o eventos en Honduras, pero ahora tenemos unos principios en común. Eso vale mucho. La situación en Honduras requiere que estemos más coordinadxs, especialmente en lo que respecta a demostrar la corresponsabilidad de empresas y gobiernos europeos en violaciones de derechos humanos en Honduras. Esto también lo demuestra la demanda presentada recientemente por familiares de Berta Cáceres y COPINH contra el banco de cooperación FMO de Holanda.

La reunión se enriqueció con un representante de la Voz de los Abajo en Chicago y fundador de la Red de Solidaridad con Honduras (HSN) en los Estados Unidos y Canadá. La forma en que esta red trabaja conjuntamente con diferentes organizaciones ha motivado a crear una red en Europa. A pesar de jornadas intensas de trabajo tampoco se descuidó el aspecto cultural. Se desarrollaron diferentes actuaciones teatrales como la del Comité Berta Vive Milano, la cantante Karla Lara y la escritora Melissa Cardoza de Honduras. En una mezcla de teatro político, canto y letras, los dos artistas llevaron a los invitados a un viaje emocional a Centroamérica con una representación sobre la situación de las mujeres hondureñas en la resistencia.

La reunión terminó con una declaración conjunta. 1Hemos establecido una red europea y trabajaremos más estrechamente para convertirnos en una oposición europea más fuerte que apoye y fortalezca los procesos independientes de los movimientos sociales en Honduras. Se prevé repetir este tipo de encuentros el próximo año y se esta determinando el país.

Berta vive, COPINH sigue