25 de Novembre: Juntes i diverses som més fortes #ShaAcabat

/, , /by

Manifest 25N: Dia Internacional Per l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i la infantesa

Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem, una vegada més, el nostre compromís des d’una de cooperació feminista internacionalista:

Cada 25 de novembre,  Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i Nenes en territoris de tot el món, milers de dones ocupem els carrers per a cridar amb força que no volem més violències, celebrem que estem vives, algunes som supervivents de violències masclistes. Reivindiquem el dret a una vida lliure de violències masclistes, conscients que aquestes representen una greu i sistemàtica vulneració dels DH a més de la meitat de la població.

Les dones teixim xarxes, juntes som més fortes. Els moviments feministes de tot el món som imprescindibles per a una veritable transformació social i cultural. “Sense les dones no hi ha revolució”. Diem s’ha acabat i basta a les violències masclistes.

Totes, totes juntes marxem contra les violències masclistes:

 

NO  VOLEM estigmatització per pertànyer a una cultura diferent, per ser gitanes, o per la nostra condició de dones migrades i racialitzades.

NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS!

BASTA! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals

DENUNCIEM la LGTBIfobia social, institucional i laboral que sofrim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.

DENUNCIEM la repressió i la censura a companyes per les protestes i manifestacions creatives en defensa dels drets sexuals i reproductius, sota la pressió dels fonamentalismes religiosos.

REIVINDIQUEM una societat lliure d’opressions, d’explotació i de violències institucionals. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita contra l’aliança entre el patriarcat. Plantem cara al capitalisme i els feixismes que ens vol dòcils, submises i callades.

SI ENS TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES!

EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.

DONEM SUPORT a les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones.

FEM COSTAT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.

DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un impacte tremend sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència.

SOLIDARITAT FEMINISTA CONTRA EL GENOCIDI DEL POBLE PALESTÍ

L’Estat espanyol, que ocupa en aquests moments la presidència del Consell de la Unió Europea, té una ocasió per a incidir contra el genocidi al poble palestí. Exigim que es posicioni de manera ferma i plantegi mesures vinculants per a parar la violència i garantir la seguretat i el benestar de la població palestina, sota l’empara dels Drets Humans.

El de Palestina és un crit de dolor que ressona en tots els racons del món. No podem ser còmplices del silenci. No podem permetre l’equidistància ni l’aplicació de falsos paral·lelismes. El desplaçament forçós d’un milió de persones a Gaza, el tall de subministraments, el bombardeig de cases, carreteres i hospitals són crims de guerra que no poden ser tolerats. Les retòriques de deshumanització aguditzen l’alarma davant una situació en la qual s’esvaeixen els valors més bàsics.

Fem nostre la crida que fan les nostres companyes des dels moviments feministes diversos als quals estem vinculades:

“Aquest 25N teixim xarxes de solidaritat amb les Dones de Gaza i Cisjordània. Estem al seu costat compartint el seu dolor davant la pèrdua de vides de familiars i sobre tot de les seves filles i fills.

Les nostres veus s’uneixen avui amb altres veus d’aquí i d’arreu per cridar ben fort NO ESTEU SOLES.

No callarem davant la violència patriarcal que en aquest genocidi mostra la seva imatge més cruent perquè les guerres i el militarisme són l’expressió màxima de totes les violències.

No callarem fins que s’aturi aquest genocidi i els seus responsables – l’exèrcit israelià i el seu govern , siguin jutjats com a criminals de guerra per un tribunal internacional”.

(Manifest Feminista contra el genocidio al Poble Palestí – Coordinadora Feminista) CAST

 

#25N #25N2023 ##ShaAcabat #25NOmplimElsCarrers

DESCARREGA’T AQUÍ EL MANIFEST EN PDF (CAST)

Comunicat: Setge rere setge a Gaza, aturem l’escalada de violència

/, , , /by

Des de l’Asociació Entrepobles suscribim el manifest de Lafede.cat, Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global, i la nostra repulsa tant a l’ofensiva d’Hamàs, com a la declaració de guerra de l’Estat d’Israel contra la Franja de Gaza. Volem manifestar la nostra solidaritat amb totes les víctimes entre la població civil i recordem que aquests atacs contra la població civil constitueixen crims de guerra. Fem una crida a aturar l’escalada de violència, a respectar el Dret Internacional Humanitari i la protecció de la població civil, així com a garantir l’accés a l’ajuda humanitària.

Vivim amb molta preocupació la reacció del govern d’Israel i amb l’anunci d’un setge total. Gaza ja era una regió que vivia en règim de setge des de 2007 i en conseqüència en una crisi humanitària crònica. El mateix govern espanyol afirma que aquesta crisi humanitària era fruit dels 75 anys d’ocupació, de la paràlisi del procés de pau i de les violacions del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans en general. La situació a més s’havia degradat encara més amb la pandèmia i les hostilitats de maig de 2021. Segons els organismes internacionals un 80% de la població de Gaza depèn de l’ajuda internacional. És incomprensible decretar un setge total contra una regió on el 50% de la població són menors de 18 anys, i on segons Unicef 1,1 milions de nens i nenes ja necessitava ajuda humanitària abans d’aquest nou esclat de violència.

No podem oblidar el context que ens ha portat fins aquí. L’Estat d’Israel ha imposat, a través d’un complex conjunt d’eines militars i legals, un sistema colonial i militar d’opressió i violència generalitzada contra el poble palestí els últims 75 anys, que està a l’arrel del problema. Això és, la construcció d’assentaments israelians a la Cisjordània ocupada, la construcció del mur de separació, assassinats sumaris, detencions administratives, i el bloqueig de la Franja de Gaza des de fa 16 anys, entre d’altres. La insostenible acumulació de violacions sistemàtiques de drets humans ha estat possible gràcies al silenci còmplice de la comunitat internacional que ha permès una total impunitat de l’Estat d’Israel.

Aquest sistema ha estat denunciat per les grans organitzacions de drets humans internacionals com ara Human Rights Watch-HRW que hi veu “la intenció del Govern d’Israel de mantenir la dominació dels israelians jueus sobre els palestins de tot Israel i el Territori Palestí, inclosa Jerusalem Oriental” i qualifica d’inhumans els actes comesos contra la població palestina. Tant HRW com Amnistia internacional han definit la situació com a equivalent a un delicte d’apartheid i de persecució contra el poble palestí.

Des de la societat civil catalana també fa anys que demanem una pau realment justa i basada en els drets humans a la regió. Hem col·laborat i col·laborarem amb totes les organitzacions de la societat civil palestina i israeliana que denuncien les vulneracions de drets humans i treballen per la pau a la regió. La Federació ha denunciat reiteradament les accions militars d’Israel i com han traspassat tots els límits de la Convenció de Ginebra. Una vegada més fem una crida a la comunitat internacional perquè s’impliqui de manera real i efectiva en la resolució del conflicte, i en posar fi a l’actual règim d’ocupació i d’apartheid. En aquesta oportunitat demanem:

  • A totes les parts respectar el Dret Internacional Humanitari i la protecció de la població civil així com garantir l’accés a l’ajuda humanitària.
  • A Israel, que aturi l’escalada i la política de càstig col·lectiu, i generalitzat, tot recordant que la meitat de la població que estan bombardejant i deixant sense aliments són nens i nenes.
  • A les agències de cooperació catalana i espanyola, que augmentin l’ajuda humanitària a Gaza en tractar-se d’una crisi molt més greu que totes les anteriors, i que exigeixin el mateix a la UE.
  • A la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i a totes les administracions que donen suport als diferents actors que treballen per la pau i els drets humans a la regió, que es redoblin els esforços i contactes amb la societat civil palestina i israeliana per contribuir a rebaixar la violència, protegir i defensar els drets humans, i posar fi a l’ocupació.
  • A les administracions catalanes que revisin les seves polítiques de manera integral per tal de no col·laborar de manera directa o indirecta amb l’Estat d’Israel, avui més profundament antidemocràtic que mai.
  • A l’Estat Espanyol, que apliqui un embargament a dues bandes, deixant de comprar i vendre armes o tecnologia militar a Israel, ja que està prou comprovat que l’ocupació està servint per testejar-les contra la població palestina.
  • A l’Estat Espanyol, que es faci ressò d’aquesta demanda i que defensi davant les institucions internacionals – UE i ONU- la necessitat d’utilitzar la jurisdicció universal per a perseguir els crims de guerra de l’Estat d’Israel, per impulsar les investigacions del Tribunal Penal Internacional i demanar sancions a l’Estat d’Israel mentre no compleixi la legalitat internacional.

Des d’Entrepobles també ens adherim a aquests manifests que ens representen com a entitat feminista, defensora dels territoris i contra el negoci de les armes:

*Imatge de la Manifestació unitaria del 21 d’octubre a Barcelona. Autor: Miguel Gutiérrez.

MANIFIEST #28S Acció Global per la Despenalització de l’Avortament: “Per un avortament lliure i amb cures feministes!”

/, /by

Un any més, com cada 28 de setembre, des d’Entrepueblos–Entrepobles–Entrepobos–Herriarte ens sumem a les accions convocades per les organitzacions feministes que a tot el món celebren i reivindiquen el #28S Acció Global per la Despenalització de l’Avortament.

Una jornada reivindicativa, i més encara actualment, davant l’ofensiva de grups d’extrema dreta, religiosos, grups antielecció i antidrets, governs conservadors i partits polítics que a tot el món opinen, debaten, legislen i restringeixen el dret a decidir sobre el nostre propi cos, sobre la nostra sexualitat i sobre la nostra maternitat.

La decisió de declarar el 28 de setembre com una jornada reivindicativa i de mobilitzacions als carrers es va prendre en el V Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe celebrat en Sant Bernardo, l’Argentina, del 18 al 24 de novembre de 1990 en el Taller sobre Avortament, considerant que les complicacions per l’avortament insegur i clandestí era i continua sent, la primera causa de mortalitat de les dones en molts dels països de la regió.

A partir d’aquest moment, ens hem sentit compromeses amb les organitzacions feministes i la resta de les organitzacions de la societat civil que promouen cada any accions per a sensibilitzar a la societat i incidir en els governs sobre el greu problema de salut pública, drets humans, justícia social i equitat de gènere que comporta l’avortament insegur i il·legal. D’aquí la necessitat de generar polítiques públiques per a la despenalització total de l’avortament, el gaudi ple dels drets sexuals i els drets reproductius, els drets humans i la justícia global.

  • Sobre el dret a l’avortament al món

En l’actualitat, en la major part dels països d’Àfrica i cinc països d’Amèrica Llatina (El Salvador, Haití, Honduras, Nicaragua i República Dominicana), l’avortament està totalment prohibit. Recordem la repressió, criminalització i empresonament de dones a El Salvador (l’avortament és penalitzat sota qualsevol circumstància), però també les accions reivindicatives i la solidaritat. Abracem la campanya internacional #JusticiaParaBeatriz. Beatriz, la dona salvadorenca que va ser obligada a parir malgrat la inviabilitat del fetus, qui patia lupus i insuficiència renal, va ser forçada a continuar amb un embaràs INVIABLE, la qual cosa va afectar greument la seva salut fins a la seva mort. El març passat, el seu cas va arribar a la Corte Interamericana de Derechos Humanos, ara estem en espera d’una #SentenciaJustaParaBeatriz que responsabilitzi a l’estat salvadorenc.

Per un avortament lliure i amb cures feministes!

En alguns països d’Àsia, l’avortament està severament restringit i, fins i tot quan és legal, les dones han de sofrir costos elevats i la inaccessibilitat de l’atenció adequada. En diversos països d’Europa (sis països europeus mantenen lleis molt restrictives i no permeten l’avortament a petició o per motius socials amplis), i cada vegada més als Estats Units, les dones s’enfronten a feroços atacs dels grups fonamentalistes religiosos i de dretes que desitgen reduir la seva llibertat sexual i reproductiva, imposant restriccions legals i financeres, un major estigma i discriminació i obstaculitzant encara més l’accés de les dones a avortar.

Aquest 28 de setembre celebrem amb les companyes feministes i germanes de México la sentència del Tribunal Supremo que despenalitza l’avortament a nivell federal.

Tot el nostre reconeixement al treball que durant anys han impulsat les organitzacions feministes d’Amèrica Llatina, que ha permès que l’avortament es convertís en llei a l’Argentina, i anar ampliant el petit grup de països de la regió conformat per l’Argentina, l’Uruguai, Cuba, Guyana, Guaiana Francesa i Puerto Rico.

  • Sobre el dret a l’avortament a l’Estat Espanyol

El mes d’agost de 2022 el Consell de Ministres va donar llum verda a la nova llei de l’avortament, Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Avanços i reivindicacions feministes pendents amb aquesta llei:

  1. La nova llei aporta la interrupció voluntària de l’embaràs sense permís patern a menors a partir dels 16 anys.
  2. Suposa l’eliminació del termini de reflexió d’almenys tres dies per a les dones que decideixen avortar.
  3. Es garantirà la interrupció voluntària de l’embaràs en tots els serveis públics, es resideixi on resideixi, i de no ser possible en els serveis de salut [els públics], es gestionarà de forma que el dret quedi garantit, s’exerceixi en un hospital públic o en un centre o clínica acreditada (tal com recull ja la Llei de l’Avortament de 2010). Per a garantir el servei del sistema públic, aquesta proposta d’Igualtat recull un registre d’objectors de consciència que es posarà en marxa en cada autonomia.
    En relació amb l’Objecció de Consciència, hi ha professionals que directament s’oposen per raons morals, però també és evident, que continua sent una pràctica estigmatitzada i no normalitzada sobre la qual no es parla i no es forma a professionals, no dona prestigi ni suma en la carrera professional.
  4. El manteniment dels terminis, és a dir, que l’avortament és lliure fins a la setmana 14 de gestació. A partir d’aquí i fins a la setmana 21, podrà realitzar-se el que es coneix com un avortament terapèutic, és a dir, una interrupció per causes mèdiques com a malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. Les organitzacions de defensa de drets sexuals i reproductius continuen reivindicant la despenalització dels avortaments a partir de la setmana 22, quan existeixen malformacions fetals. El text de la nova llei, aprovada en el Consejo de Ministros, no modifica aquest aspecte i deixa a les gestants en mans d’un comitè ètic.
  5. En aquest nou text de la llei no queda garantit, en els serveis de salut públics, el dret a l’avortament per a les dones migrants que no poden accedir a una sanitat pública, universal i de qualitat per processos burocràtics de regularització.
  6. Una altra assignatura pendent és invertir els recursos necessaris per a implementar l’educació sexual integral obligatòria i l’accés universal als anticonceptius.

#28S ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT 

Denunciem que milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

Mostrem la nostra solidaritat amb totes persones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per defensar el dret a l’avortament.

Denunciem l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+.

Donem suport a les reivindicacions dels col·lectius feministes i de drets humans, que inclouen la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) com a part dels drets sexuals i reproductius, i defensen la seva consideració com a drets humans i de salut pública:

  • Avortament lliure, gratuït, antiracista, segur i dins del sistema públic de salut per a totes les dones, sense excepcions.
  • Educació sexual per a decidir. Anticonceptius per a avortar i avortament lliure, gratuït, universal i segur per a no morir.
  • Ni un pas enrere, cap reculada en el reconeixement del dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra maternitat.

Us convidem a participar activament en les accions convocades per les organitzacions feministes en els vostres territoris

Una red de sororidad y estrategia para defender los derechos de las lideresas y activistas de Cusco

/, , /by

La semana pasada finalizó el programa formativo en derechos con enfoque de género, dirigido a lideresas y activistas de las provincias de Chumbivilcas, en Espinar, y otros territorios de Cusco (Perú) afectados por la contaminación minera, zonas con altos índices de conflictividad social y de violencias machistas. Las participantes analizaron los impactos de la violencia institucional, empresarial y familiar sobre las vidas de las mujeres, construyendo estrategias para la defensa y el ejercicio de sus derechos.

La actividad de cierre se realizó el 26 de mayo en Santo Tomás, Chumbivilcas, en el marco del programa ejecutado por Derechos Humanos Sin Fronteras en alianza con Entrepueblos y con el apoyo de la Generalitat Valenciana.

En el marco de este proyecto, que finaliza en junio de 2023, se ha realizado también el documental ‘Guardianxs del Agua’, impulsado con Grufides, que reivindica el papel de las personas que cuidan los ríos de Cajamarca, donde corren peligro las últimas fuentes de agua limpia, que se encuentran en lugares concesionados y amenazados por proyectos mineros y la contaminación.