Trobada de Xarxes Sociocomunitaries de Dones a Cusco

/, , , /by

Pel Bon Viure Col·lectiu des dels nostres Feminismes Comunitaris

04-06 d’octubre de 2022

Davant un context de crisi política i ambiental, inflació, avanç del discurs fonamentalista i de l’economia neoliberal, prop de seixanta dones procedents de la Red de Mujeres de Carabayllo (Lima), Red kuskalla (Acomayo), Mujeres Integrantes del COREMUJ (Cusco), Jóvenes de la Declaratoria de la Juventud – Lago Titikaka (Puno), Asociación de Mujeres Defensoras del Territorio y Cultura K’ana (Espinar) aixina com les dones dels equips de DEMUS, KALLPA, en el marc del Conveni AECID: Pel dret de les dones, adolescents i nenes a una vida lliure de violències, a les regions de Cusco i Lima, i dins de la campanya nacional “Vivir sin Miedo”

L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de compartir i connectar entre dones les seves reflexions i lluites per una vida lliure de violències des de les pràctiques vivencials del Sud Andí. Aquest espai va ser facilitat per l’activista dels drets de les dones i líder indígena del territori Iximulew (denominat Guatemala després de la colonització), Lolita Chávez.

En el primer dia de la trobada, Lolita Chávez va estar compartint les seves experiències del Bon Viure col·lectiu en les comunitats originàries i promovent diverses reflexions sobre la política, cultura i economia, així com les diverses violències que travessen tant als territoris com als cossos de les dones.

Diverses dones han denunciat la fustigació i les violacions de drets humans que sofreixen en els seus territoris per part de les empreses mineres, trobant moltes dificultats per a poder aplicar els mecanismes de denúncia judicial.

S’ha denunciat que l’activitat minera ocasiona danys irreparables en els sòls, aigua, aire i en la comunitat. A causa d’això, ja no poden produir en les seves terres i no tenen accés a aigua potable, per la qual cosa depenen d’un camió que la porta cada quinze dies. Els animals beuen aigua contaminada provocant que molts expulsen els fetus i en aquells que aconsegueixen néixer, molts ho fan amb malformacions. Igualment, s’ha denunciat que en les seves comunitats hi ha diverses persones amb malalties respiratòries i amb càncers a causa de l’exposició a metalls pesants, que fins i tot està afectant els embarassos de les dones i a la salut primerenca de nenes i nens. Aquest quadre s’agreuja amb les dificultats que sofreixen per a accedir als serveis de salut.

També, s’ha denunciat l’assassinat del exalcalde de Espinar, Oscar Mollohuanca Cruz, el cadàver del qual va ser trobat el dia 07 de març de 2022. Oscar Mollohuanca va ser un gran defensor dels Drets Humans i Ambientales1. Una de les activistes presents en la trobada també va denunciar que sofreix una contínua fustigació i amenaces de mort.

Sens dubte, va ser una jornada plena de dolor, ràbia i també de sanació. Lolita Chávez en tot moment va saber conduir aquestes denúncies cap a un diàleg de sanació, cura i justícia còsmica mitjançant el acuerpamiento del feminisme comunitari. Així, les dones van experimentar que malgrat les múltiples violacions que sofreixen, no estan soles i que les seves lluites són les de totes.

En el segon dia de la trobada es va viatjar cap al territori acomaino, amb l’objectiu de promoure l’Intercanvi d’experiències  de la Red de Carabayllo (Lima) i de la Red Kuskalla (Acomaio)

Les dones acomainas van compartir la seva cultura i aliments, demostrant que la lògica del feminisme comunitari és la de compartir. Després d’això, Lolita va promoure una immersió mística d’agraïment al Sol, a la Lluna, als Turons i a l’Aigua. També va realitzar una neteja energètica amb rude, romer i aigua florida, convidant “al acuerpamiento” i en sentir dels cossos de les dones.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

tercer y último día de encuentro estuvo marcado por la visita e intercambio con las mujeres de tejido ancestral comunitario en Chincheros. Tuvimos la oportunidad de conocer de cerca sus milenarios métodos de producción textil de carácter ecológico. Cabe resaltar que muchas de ellas fueron protagonistas del libro “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promovido en el marco del Convenio.

El tercer i últim dia de trobada va estar marcat per la visita i intercanvi de les dones de teixit ancestral comunitari en Chincheros. Vam tindre l’oportunitat de conèixer de prop els seus mil·lenaris mètodes de producció tèxtil de caràcter ecològic. Cal ressaltar que moltes d’elles van ser protagonistes del llibre “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promogut en el marc del Conveni.

Es tanca aquesta trobada amb la satisfacció d’haver aconseguit el seu objectiu, vivenciant que, davant tanta injustícia, les dones s’organitzen per a trencar amb la cadena de la impunitat i de la violació dels drets humans, assumint les seves ferides i sanant dins del “acuerpamiento” feminista, ja que VIURE SENSE POR ÉS EL NOSTRE DRET.

PRYSCILA MARQUES RANGEL -Cooperante Entrepueblos en Perú.

 

En temps d’emergència importa encara més la coherència #MafectenElsTCI

/, , , , , /by

El projecte es focalitza en la necessitat de fer passes més sòlides de coherència entre la declaració d’emergència realitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Green Deal de la UE i les polítiques comercials, de consum i compra pública.

Per això, des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció volem promoure, a través de sectors clau de la societat civil i del govern de la ciutat de Barcelona, l’impuls i implementació de respostes adequades i urgents per part de l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció i enfortiment d’alternatives per el canvi de model econòmic, de comerç i consum que ajudin a fer més explícits i a viabilitzar els criteris de reducció d’emissions i la seva petjada externa i de Drets Humans en la compra pública.

Les actuacions que ja estem duent a terme permeten assolir l’objectiu de contribuir a consolidar la coherència de polítiques de Barcelona com ciutat declarada en emergència climàtica, responsable de la seva petjada exterior de carboni i DD.HH.

Entre aquestes accions destaquem el desplegament de la línia de treball de suport a la campanya catalana, estatal i europea contra els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, assenyalant els impactes que tindran aquests tractats en l’augment d’emissions. També a partir de tot el treball que es realitza en el marc del Grup de Compra Pública Socialment Responsable (entre entitats i institucions públiques), junt amb tota la incidència social i procés de transformació cultural que estem desenvolupant a través de l’àmbit d’educació i accions orientades específicament a les joves generacions.

Per ara es pot entrar a la nova web amb accions i recursos enfocada a conèixer què son els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, les seves conseqüències com: desforestació, pèrdua sobirania alimentaria, desigualtats… i el què podem fer nosaltres.

Entra a la web a través d’aquest enllaç.

Diálogos Feministas y Ecologistas

Diàlegs Feministes i Ecologistes

/, , /by

Diàlegs feministes i ecologistes neix com una trobada d’intercanvis d’experiències i propostes d’alternatives des dels feminismes diversos, incorporant, entre molts altres elements, l’ecologisme social tan necessari per a la transició ecosocial a la qual hem de dirigir-nos, juntes, de manera col·lectiva per superar i desbordar la tan assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal, racista, i que opera contra la base de la vida i el dret a les cures col·lectives que garanteixin vides dignes per a totes les persones i el planeta.

Caminant cap a les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.

Aquests diàlegs feministes i ecologistes permeten que les nostres lluites tinguin inferència real, es realimentin d’esperança, de somnis i veus que interpel·lin noves formes de conducta humana, capaces de transformar-nos per un futur ple de reptes quotidians.

→Diàlegs feministes i ecologistes: justícia social i ambiental per a (re) conèixer sabers, accions i experiències que garanteixin vides dignes

Al llarg d’aquestes jornades de posada en comú i construcció de paradigmes emancipadors vam poder compartir les nostres experiències més significatives i les nostres capacitats reflexives per articular discursos i pràctiques, envoltades d’una vitalitat feminista plena d’energia i passió, rebel·lia i dignitat.

Intercanvi d´experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.

Tenim la possibilitat de posar aquestes pràctiques comunitàries al servei, no solament de les comunitats, sinó de la globalitat, del món. Construcció d’espais que ens permetin seguir intercanviant experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.

Una de les propostes d’aprenentatge més interessant [entre molts altres] va ser la d’imaginar davant de la crisi capital-vida noves formes d’organitzar la societat. Perquè els conflictes pels béns comuns no són fets aïllats, responen a un model capitalista neoliberal extractivista, que es repeteix i es retroalimenta entre el nord, el sud, el centre i la perifèria.

Com la usurpació, la despulla i la mercantilització dels béns comuns posen en evidència profundes violacions als drets humans, on fins i tot hi ha dones, en els respectius territoris, que estan exposant la seva vida per la defensa d’una cosa que és comunitària i pel bé de tot el planeta.

Les diferents ponències de les dones que ens van acompanyar ens han servit per mostrar, un cop més, la capacitat autosuficient dels feminismes i la seva interacció a diverses escales globals. D’aquí la importància de les relacions internacionals, de les aliances per poder enfrontar la defensa del que és comú i la intolerància reiterada de les violacions constants dels drets humans.

 

 

El nostre horitzó s’albira en la llunyania. És una qüestió comuna a totes les dones. Es tracta d’un horitzó de transformació emancipadora. Algunes de les estratègies que ens plantejaven les nostres companyes provenen d’una lluita activa i militant del sud. D’un sud global on la despulla i l’extorsió es perceben en l’ordre del dia junt amb la desobediència, la rebel·lia i la resistència.

 

 

Posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

És per això que hem de desenvolupar estratègies de democratització del coneixement i la comprensió crítica de la nostra realitat social: difondre-la, comunicar-la, transmetre-la per inferir en noves polítiques feministes -econòmiques, culturals, socials, de les cures- que ens permetin desenvolupar un canvi real en els nostres espais de vida quotidiana, posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

D’aquí, potser, puguem crear noves aliances insòlites. La nostra capacitat de polititzar a la ciutadania ha d’observar-se més enllà de la seva única realitat, en el cas d’occident, i aprendre noves formes d’activisme nodrint-nos de les experiències de resistència del sud.

Les nostres companyes feministes ja han bregat amb temes tan escèptics per la societat com la defensa del territori i béns comuns, per part de dones i homes que posen en risc la seva vida i els seus cossos, canvi climàtic, a través de diverses formes d’activisme de consciència, aconseguint mostrar la fractura que vincula el desenvolupament del model neoliberal al medi ambient. Donant evidència a aquesta crisi mitjançant el seu activisme, han aconseguit dotar de consciència al moviment per la vida, superposant l’estrat individualista del sistema polític i econòmic tradicional, cap a una nova lògica en la qual les relacions humanes i l’entorn s’anteposen al mercat, i que paradoxalment té a veure també amb el reconeixement de la saviesa i les cosmovisions dels pobles indígenes, en definitiva amb la sostenibilitat de la vida, de les persones i el planeta.

 

 

I és que pot no resultar tan paradoxal pensar i reconèixer que des dels feminismes comunitaris i pobles originaris fa molts segles que es viu en harmonia amb la natura sense causar danys irreparables en el seu entorn. Això hauria de servir per replantejar-nos: 

¿Cap a on dirigim les nostres lògiques productives?

Camins entrellaçats que ja ens mostren les dones que participen en aquests diàlegs a través d’intercanvis d’experiències des de diferents territoris, lluites i rebel·lies, alternatives i accions connectades que podem recuperar a través de la sistematització de les sessions i les càpsules audiovisuals de les Jornades Internacionals Diàlegs Feministes i Ecologistes, que van tenir lloc al desembre de 2020 i que pots visionar en aquest enllaç

 

Un dels objectius de recuperar tot aquest intercanvi de sabers i rebel·lies és avançar en aquestes articulacions i aliances feministes des de l’ecologisme social que ens permetin continuar construint des de la diversitat i la inclusió.

Seguirem connectades per poder trobar-nos de nou per aquesta posada en comú en el marc de les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.

Pots revisar la relatoria de “L´acord comercial UE-Mercosur, un cop de mercat” 

«Construcció de nous paradigmes per la sostenibilitat de la vida, de les persones y el planeta»

«Juntes soms més forts: Imaginaris col.lectius i pràctiques comunitaries des del bon vivir»

«Rescatar l´esperança: No deixem el futur a les seves manos»

Per a més informació pots contactar-nos a través del nostre correu electrònic:

educacio@entrepobles.org