Nou Suplement “Diàlegs entre economies feministes” en col·laboració amb la Directa.

/ /by

Ja et pots descarregar-lo a través d’aquest enllaç.

Les economies feministes s’han mostrat com una eina imprescindible per abordar el conflicte capital-vida a partir de les premisses que la fonamenten: sortir de la lògica productivista, visibilitzar el treball de cures, comprenent els rols de gènere i la divisió sexual del treball, minimitzada i desvalorada pel sistema econòmic capitalista, i el compromís polític per a contribuir a la construcció d’un sistema socioeconòmic més just i inclusiu.

Amb aquest plantejament, des de l’Associació Entrepobles volem enfortir i aprofundir la nostra implicació amb els feminismes i ecologismes socials que defensen la construcció d’un món sostenible, com a únic camí cap a transicions ecosocials justes, descolonials i en interconnexió amb el Sud global.

Per això, des d’Entrepobles i en col·laboració amb La Directa hem tret el nou suplement “Diàlegs entre Economies Feministes”, on trobaràs diferents articles i entrevistes sobre el paper de les Economies Feministes, així com experiències alternatives al model neoliberal que existeixen a Amèrica Latina i Catalunya.

Els 10 moments més destacats de la nostra Assemblea General 2023

/, /by

Al maig va tenir lloc l’Assemblea General Entrepobles 2023 a València. Més de 60 socis i sòcies de tot l’Estat espanyol ens van reunir per a defensar la justícia global i traçar el camí de la nostra associació per a fer front a l’emergència climàtica i la urgent defensa dels drets humans i de la naturalesa. Van ser dos dies plens de trobades entranyables i debats necessaris. Destaquem deu moments que difícilment oblidarem:

  1. Validació de la nostra estratègia per afrontar les crisis i desafiaments actuals. Després d’una etapa de reflexió i concreció en diferents espais de la nostra associació, a l’Assemblea General de maig es va presentar l’última versió de la Estratègia 2023-2027, el nostre full de ruta. Ben aviat, estarà també maquetada per compartir-la amb totes vosaltres, ja que recull a la perfecció la nostra manera d’afrontar la cooperació solidària.
  2. Moments de retrobament i reflexió. La tecnologia ens permet suplir part de la distància als nostres debats, activitats i presa de decisions, però no hi ha res com trobar-nos i poder compartir experiències en persona. També vam donar la benvinguda a les persones que s’han incorporat a l’associació el darrer any. 👉En aquest àlbum pots veure les fotos del nostre retrobament.
  3. Relleu en òrgans de representació. L’Assemblea és un espai per explicar tot el que vam fer en l’últim exercici,  aprovar documents clau, i, cada dos anys, renovar la nostra Junta Directiva. Així ha estat també a València. 👉Pots conèixer en aquest enllaç la nova directiva d’Entrepobles.
    Integrantes de la Junta Directiva Entrepueblos 2023

    Integrants de la Junta Directiva Entrepobles 2023

     

  4. Compartim lluites per la defensa de la vida enfront de la violació dels drets humans per part d’empreses i institucions.Sens dubte, un dels moments més interessants va ser la taula rodona sobre Drets Humans i Empresa, moderada per la nostra companya de l’Oficina Territorial de València, Ana Fornés. Van intervenir Lola Cubells, especialista en drets dels pobles indígenes; Alicia Rodríguez, de l’àrea de Cooperació d’Entrepobles, i Marián Sintes,  de la Comissió Ciutat Port de València
    Cubells ens va explicar com els drets humans, des del punt de vista occidental, han ignorat la relació amb la naturalesa i s’han tractat d’imposar al llarg de les colonitzacions i la globalització econòmica, obviant formes de vida, altres maneres d’entendre la justícia i les organitzacions socials, polítiques i ciutadanes del Sud Global.

    Alicia Rodríguez va centrar la seva intervenció en casos d’incidència contra transnacionals i empreses que coneixem molt bé des d’Entrepobles, com la defensa de la Amazonía davant els projectes petroliers de Repsol o Chevron-Texaco. Va recordar també la victòria del col·lectiu Yasunidos, que ha aconseguit que el 20 d’agost tingui lloc la primera consulta ciutadana per a decidir sobre l’explotació petrolífera d’una de les zones del Yasuní (l’Equador) i la iniciativa del Centre d’Empreses i Drets Humans, que comença a prendre forma al Parlament de Catalunya gràcies a la pressió de les entitats socials.

    Per part seva, Marián Sintes, metgessa d’Atenció Primària, ens va explicar com el projecte d’ampliació del port de València posa en perill la salut de la ciutadania a més de l’entorn natural i la vida cultural i social de la zona. 👉Recupera aquí el fil de Twitter de la taula rodona. 

  5. Tallers per a despertar humanitats, transformar amb la comunicació i millorar la nostra organització. Dissabte a la tarda vam treballar com fer que la nostra comunicació sigui transformadora i mobilitzi a la gent que vol col·laborar en la defensa dels drets humans i els territoris. També vam tenir un taller sobre participació i presa de decisions en organitzacions i un espai molt especial d’autocures i enfortiment institucional impartit per les companyes d‘Asociación Mujeres Maya Kaqlà. 👉Mira les fotos dels tallers.
  6. Música, afecte i energia.
    L’Assemblea va començar amb una tamborada que ens va omplir de força i energia. Gràcies a les artistes de Rebombori per fer-ho possible! També vam gaudir d’una sessió DJ amb vinils de música tropical (i alguna rumbita catalana), menjar bo i una riquíssima orxata. I les nostres companyes d’Alacant ens van fer riure amb ‘Activista valenciana’, la seva versió de la cançó ‘Horchatera valenciana’.
  7. Els comptes clars. Com a part del nostre compromís amb la transparència i l’austeritat, vam dedicar el matí del diumenge a revisar les nostres activitats de 2022, compartir els resultats dels nostres projectes, respondre els dubtes de les nostres associades i activistes així com exposar els comptes de l’organització . Ben aviat, tots els socis i sòcies rebreu la Memòria 2022 al costat de la Revista 79 per a conèixer a què es destina la vostra aportació econòmica, fonamental per a mantenir-nos independents i crítics davant els poders públics i corporatius.
  8. Un passeig per la València revolucionària.
    Cal agrair, un any més, al nostre company José Anton Valero, que es converteixi en el nostre cicerone per a passejar les nostres ciutats i, com en el cas de València, conèixer la seva història, vinculada a la revolució i la República.
  9. Els ‘peques’ demanen la paraula. Entrepeques és l’assemblea dels més petits d’Entrepobles, que van treballar sobre un mapa  els grans problemes del Planeta. Ara, ens toca als i les adultes solucionar-los per deixar-los un futur millor, habitable i just.

  10. Gràcies companyes! Només podem dir Gràcies, gràcies, gràcies (tres vegades, com ens van ensenyar les companyes ‘mayas’) a tota la gent d’Entrepobles del País Valencià que amb tant de detall van organitzar l’Assemblea 2023, i també a la Intersindical Valenciana per prestar-nos el seu local en el qual vam poder unir tota la força entrepoblina. Són molts els reptes que tenim per davant per defensar a qui ens defensa i fer front als qui posen obstacles a la justícia, la igualtat i la cura de la vida i el planeta.

Us esperem a totes a l’Assemblea 2024!

 

 

 

 

 

Escucha ‘Brilla’, nueva canción de la campaña ‘Vivir sin miedo’

/, , /by

 ‘Brilla’ es una canción en español y quechua de la cantante Renata Flores y el músico Tayta Bird que defiende la vida sin violencias de las niñas peruanas, sus cuerpos y sus territorios.

En un contexto en donde las autoridades vienen arremetiendo cada vez más contra los derechos de la ciudadanía de manera altamente discriminatoria y racista, el coro de las Niñeces de Carabayllo (Lima) y Acomayo (Cusco) se unen a Renata Flores, considerada la reina del rap en quechua, y  el músico Tayta Bird para levantar las voces de las diversas niñeces del Perú en ‘Brilla’ y así hacer que sus opiniones sean tomadas en cuenta para garantizar su derecho a vivir libres de todo tipo de violencias.

La canción y el videoclip forman parte de la campaña ‘Vivir sin Miedo’ en la que colaboramos desde Entrepueblos con Demus Perú y Asociación Kallpa, financiado por la Agencia Española de Cooperación Española (AECID). Es el tercer tema musical tras ‘Mujer Montaña‘ y ‘Juntas‘, protagonizado por una estrella de la música peruana.
🌱¡Porque #VIivirSinMiedo es nuestro derecho!
👉 Accede aquí a la Letra: https://goo.su/sSAb

Com podem treballar la justícia climàtica amb la comunitat educativa? Entra a la nova web Braser de Sabers!

/ /by

A través d’aquest enllaç pots entrar a la web

Braser de Sabers és un portal web impulsat per Entrepobles i Edualter que aspira a esdevenir un espai de sinergies per a la comunitat educativa on compartir recursos, aprenentatges i reflexions per afrontar, de manera col·lectiva, la crisi climàtica que ens travessa i transitar cap a models socials, polítics, econòmics i culturals més justos, democràtics i sostenibles.

Trobaràs un ampli ventall de recursos educatius classificats per temàtica, etapa educativa i format. Propostes per treballar les causes de l’emergència climàtica i les principals problemàtiques socioambientals del món actual, i activitats per implicar l’alumnat en el disseny i el desenvolupament d’accions per fer-hi front.

Neix des del convenciment de la importància que la comunitat educativa pot tenir per impulsar canvis estructurals i socials que s’encaminin cap a un decreixement del consum/producció global i una redistribució radical de la riquesa. I alhora, per afavorir la necessària transformació dels imaginaris col·lectius d’acord el que reclamen els ecofeminismes decolonials: posar les cures i la vida al centre, valorar i aprendre de la diversitat i defensar els drets col·lectius per fer front a les opressions sistèmiques sobre els cossos, les comunitats del sud i els territoris.

Amb aquest espai volem articular una xarxa d’accions entre moviments socials, centres educatius, educació adreçada a adults, en el lleure, etc., creant espais de trobada i reconeixement per adaptar les propostes i activitats d’aprenentatge amb el repte del nou currículum escolar que es desplegarà durant els propers cursos.

Crear una comunitat de Braser de sabers que ens permeti facilitar aquestes trobades, acompanyar les propostes i activitats didàctiques brindant les eines d’adequació per a cada cicle escolar, adaptant a les exigències del currículum i promovent diferents metodologies i tècniques didàctiques per enriquir el rol dels moviments socials als instituts, centres de formació professional, universitats, i la diversitat d’espais de formació, per contribuir al canvi cultural necessari en el context de transicions justes, inclusives i decolonials.

El nou currículum permet als centres escolars una franja horària anomenada “de gestió autònoma” en què els objectius, continguts i propostes poden ser dissenyades des del propi centre o amb la col·laboració d’agents externs. Representa un 13% de les hores lectives del currículum de secundària i creiem que la perspectiva de l’activisme i la mobilització social hauria d’entrar en aquestes hores, abans que altres propostes més “tancades” o que perpetuen el model actual que ha accelerat i ens ha portat a l’emergència climàtica actual en context de superposició de crisis ecosocials i de cures a nivell global.

Entra i passeja per la web: www.braserdesabers.org

Com son les ciutats què volem? Hem actualitzat la nostra web de “Ciutats Vivibles” i estrenem mapeig d’entitats

/ /by

Coneix la web actualitzada aquí: https://ciutatsvivibles.entrepobles.org/ 

“Ciutats Vivibles” neix del viatge engegat per l’Associació Entrepobles l’any 2012 per explorar el camí que en els feminismes, i ara també en els ecologismes, resumim com a “posar la vida en el centre” o “el bon viure”.

Amb Ciutats Vivibles es planteja una intervenció local al territori-ciutat i el que suposa sentir-lo, pensar-lo, viure’l i transformar-lo des del sosteniment de la vida, des dels feminismes i ecologismes amb interconnexió amb el Sud Global.

Amb aquest web volem fer un recull tot el treball que fem acompanyades de diferents col·lectius i entitats, al Nord i Sud Global, que treballen pel dret a la ciutat per construir una ciutat vivible, diversa i inclusiva.

Hem volgut desenvolupar un treball que ens ajudés a empoderar-nos individualment i col·lectiva; fomentar xarxes i transferència d’experiències i coneixements entre moviments feministes i entitats d’àmbit veïnal, ambientalistes, migrants; difondre la perspectiva feminista; i contribuir a aflorar la diversitat de formes de viure, moure’s i sentir la ciutat.

Trobaràs diferents recursos com documentals, jornades i llibres per aprofundir en com haurien de ser les ciutats per tots i totes des d’una perspectiva feminista.

I a mès, estrenem mapeig d’entitats! Que vol dir aixo? Vols saber quins col·lectius treballen pel dret a l’habitatge a Barcelona? o quins col·lectius de dones migrades autoorganitzades pots trobar al teu barri? Dona una ullada al nostre mapeig, que en breus estarà tambè en castellà: https://ciutatsvivibles.entrepobles.org/entitat/ 

Vols que el teu col·lectiu/entitat estigui present en el mapeig? Escriu-nos: educacio@entrepobles.org 

La ciutat som nosaltres. És nostra. Apropiem-nos-la, transformem-la, revisem-la i exigim allò que considerem.

Entra a la web a través d’aquest enllaç https://ciutatsvivibles.entrepobles.org/ 

¿Por qué es un hecho histórico que la Corte Constitucional de Ecuador apruebe la Consulta Popular en el Yasuní?

/, , , /by

El miércoles 10 de mayo recibimos la noticia de que la Corte Constitucional de Ecuador había aprobado la Consulta Popular por el Yasuní, impulsada por el colectivo YASunidos desde 2013 y que permitiría a los ecuatorianos y ecuatorianas frenar la explotación petrolera en una de las zonas con mayor riqueza biológica del planeta. 

Una semana más tarde, se confirmaba que el 20 de agosto de 2023, coincidiendo con las elecciones legislativas y presidenciales tras la llamada ‘muerte cruzada’ (disolución de la Asamblea Nacional) del presidente Guillermo Lasso, tendrá lugar la consulta popular bajo la pregunta:

“¿Está usted de acuerdo en que el gobierno ecuatoriano mantenga el crudo del ITT, conocido como bloque 43, indefinidamente en el subsuelo?”.

En concreto, la ciudadanía decidirá acerca de la permanencia bajo tierra del crudo de los campos Ishpingo, Tiputini y Tambococha, el bloque petrolero 43 (que hace frontera con Perú), también llamado ITT, en el entorno del Parque Nacional Yasuní, declarado reserva de la biosfera por la Unesco en 1989.

“Aunque una gran parte de la infraestructura petrolera ya está construida, tocará decidir si el crudo que aún está en el subsuelo permanece allí y que con esto la frontera petrolera no se extienda sobre el Ispingo –campo que linda con la zona intangible–, territorio de los pueblos Tagaeri y Taromenane (en aislamiento voluntario)”, escribía Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, una de las organizaciones que integran Yasunidos y con la que cooperamos en Entrepueblos, en su artículo para la Revista Entrepueblos 78.

El fallo judicial confirma que Petroecuador (petrolera estatal que opera ya en esta zona) tendría por tanto que salir de la zona ITT en el plazo de un año de forma ordenada y progresiva si la consulta tiene un resultado positivo, explicó Jorge Espinosa, integrante de Yasunidos, en una entrevista a Wambra Medio Comunitario.

Éxito para la democracia participativa

Además del reconocimiento de los derechos ambientales y la oportunidad histórica de no avanzar más en la destrucción del Yasuní, en su sentencia, la Corte Constitucional “reprocha el conjunto de acciones estatales que en su momento obstaculizaron el pleno ejercicio de los derechos de participación de los solicitantes”. En efecto, las integrantes de Yasunidos fueron acosadas y criminalizadas por su reivindicación de la consulta, boicoteada a lo largo de esta década por los sucesivos gobiernos de Correa, Moreno y Lasso.

“Todos estos actores políticos no se comprometían, en parte, porque el extractivismo encadena al sector político, no es posible hacerlo dentro de toda esta lógica del crecimiento absoluto del Estado a cambio de la extracción de los recursos. Por eso esta consulta es un ‘bypass’ a toda esta lógica de la corrupción y la abundancia, a todo el sistema. Por primera vez, en todo el Planeta, estamos decidiendo colectivamente dejar el petróleo, y es la única medida real de hacer frente al cambio climático”, añade Espinosa.

“El Yasuní llegó a ser una de las utopías más concretas del ecologismo ecuatoriano. Los últimos 12 años han sido una franca batalla por la utopía, por la comprensión de otras formas de pensar la existencia y por abrir fisuras con la participación ciudadana para conservar este territorio”, subraya también Esperanza Martínez.

 

Tras 10 años de lucha y activismo, esta decisión de la Corte supone un hecho histórico en Ecuador, ya que es la primera consulta popular de alcance nacional propuesta por la ciudadanía. Esto también marca un precedente mundial sobre la defensa de los derechos humanos y de la naturaleza.

Para Yasunidos, “esta consulta popular realza la importancia de la participación ciudadana y demuestra que podemos fiscalizar directamente al Estado e incluso detener actividades extractivas a través de procesos democráticos“.

“El haberla conseguido es una muestra clara de que la organización popular puede defender derechos, impulsar cambios significativos y frenar el extractivismo que está destruyendo al planeta. Este proceso democrático abrirá un importante debate sobre el modelo de desarrollo actual y plantea nuevas opciones para el futuro del Ecuador. Estamos seguros de que este será el primero de muchos casos impulsados por una ciudadanía que busca un mejor futuro para todos y todas“, concluye Yasunidos.

La pregunta que desde YASunidos se propone para la consulta es:

Lee el artículo de Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, sobre la Consulta del Yasuní en la revista Entrepueblos.

 

Fuente: Yasunidos.

‘El Sur Resiste 2023’: Encuentro internacional contra el capitalismo corporativo mundial

/, , , /by

El pasado 5 de mayo, finalizó la caravana de 10 días por el sur de México, para recorrer las zonas afectadas por los megaproyectos del mal llamado Tren Maya y el Corredor Interoceánico. Una caminata que culminó en San Cristóbal de las Casas, en Chiapas, México. Allí tuvo lugar el encuentro internacional ‘El Sur Resiste 2023: Contra el capitalismo corporativo,  patriarcado planetario, autonomías en rebeldía’, en el CIDECI, Universidad de la Tierra de Chiapas, los días  6 y 7 de mayo.

“Luchamos contra los megaproyectos que quieren poner aquí en Chiapas, y si no hacemos nada, entonces donde quedarán nuestros hijos el día de mañana cuando hayan hecho todo lo que dicen“.

Saludo a la Caravana “El Sur Resiste” de las compañeras de Palenque, Chiapas.

Durante el encuentro, más de 1.200 personas, entre ellas una representante de Entrepueblos, se encontraron para “visibilizar el despojo de territorios a nivel nacional y mundial por empresas y proyectos capitalistas, y extractivistas; la violencia que viven los Pueblos Originarios, las mujeres, las infancias como resultado de las guerras y la violencia del crimen organizado; y la imposición de megaproyectos que destruyen el medio ambiente en todo el mundo“, tal y como explica la organización de El Sur Resiste.

En la clausura del encuentro, se subrayaron el dolor y los destrozos que provoca en los cuerpos y los territorios la voracidad del gran capitalismo mundial y, más en concreto, de los daños del tren turístico y otros megaproyectos, así como la cultura de la violencia que ha permeado toda la  sociedad, afectando especialmente a las mujeres, las jóvenes, las personas migrantes y los y las defensoras de derechos humanos y ambientales.  “Esta infraestructura refleja la profundización de un modelo, basado en la extracción de hidrocarburos fósiles, que durante el siglo XX aceleró, de manera nunca antes vista, los indicadores de contaminación y del calentamiento global, reforzado por energías supuestamente limpias en manos del gran capital extranjero que no representa ninguna transición energética justa para los pueblos”, señalaron las portavoces en la lectura del pronunciamiento del Encuentro Internacional.

Las jornadas unieron en torno a este grito de resistencia a un total de 940 personas del Congreso Nacional Indígena pertenecientes a 38 pueblos originarios, así como a activistas y pensadores de varias partes de todo México y visitantes internacionales de América, Europa y otros lugares como Kurdistán.

Mujeres Maya Kaqla impartirán talleres de autocuidado en Oviedo, Burgos, Valencia, Sevilla y Madrid, del 8 al 18 de mayo

/, , /by

El próximo lunes, 8 de mayo, arranca en Oviedo la gira de la Asociación de Mujeres Maya Kaqla, entidad de Guatemala con la que colaboramos desde Entrepueblos, y que ofrecerá varios talleres sobre autocuidados, sanación y prevención de violencias en Asturias, Burgos, Valencia (en el marco de nuestra Asamblea General 2023), Sevilla y Madrid, donde culminan su viaje por el Estado español el 18 de mayo.

Esta gira de talleres quiere promover un intercambio de conocimiento entre mujeres de diferentes culturas que tienen en común la defensa de los cuidados y la lucha contra las violencias patriarcales.

La Asociación Grupo de Mujeres Mayas Kaqla está compuesta por redes comunitarias de mujeres mayas expertas en acompañamiento psicológico a víctimas de violencia y racismo desde la propia cosmovisión maya.

Kaqla presenta una dilatada experiencia en procesos formativos y de sanación desde su creación, hace más de 25 años. Además, se ha especializado en construcción de conocimiento y en el diseño e implementación de metodologías de atención a sobrevivientes de violencia desde la visión de las mujeres mayas. El desempeño de Kaqla ha permitido la generación de conciencia colectiva e individual, así como cambios sustantivos en las personas beneficiarias de su trabajo, promoviendo el bienestar individual y colectivo de las mujeres que acompañan, de las comunidades y de los pueblos indígenas.

Asociación Entrepueblos colabora desde hace dos años con Kaqla en las diferentes fases de un proyecto de prevención y mitigación de las violencias hacia las mujeres y las niñas mayas, en Guatemala, como parte de su trabajo en el país centroamericano para la defensa de los derechos plenos de la mujer y su participación en la comunidad.

Esta gira se lleva a cabo con el apoyo de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, AECID.

Puedes consultar aquí los talleres y conversatorios:

 

Coneixes les conseqüències que tindria el tractat comercial UE-Mercosur per al medi ambient i els drets humans?

/ /by

Des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció, que formem part activa de la Campanya Catalunya No als TCI i la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió, presentem aquestes noves càpsules audiovisuals per a informar d’una manera crítica els efectes que tindria l’aprovació del tractat UE-MERCOSUR.

En el context d’emergència climàtica, ecològica i social que ens trobem al Nord i Sud Global és important visibilitzar alguns dels impactes que tindria l’aprovació d’aquest tractat, com per exemple:

🐄 S’incrementarà la quota d’importació de carn de boví
💧 Augment de l’aigua per a les quotes de comerç

En la primera càpsula, parlem de l’impacte de la pressió socioambiental de les quotes de boví:

Per a complir amb les quotes d’exportació de carn del Mercosur a Europa cada any es destinarà, de territori, l’equivalent a 3 vegades la superfície de l’Àrea Metropolitana de Barcelona! Un total de 223.370 hectàrees…

Un altre dels grans impactes és l’augment de l’aigua necessària per a satisfer les quotes de comerç. El consum d’aigua seria igual que 1,25 milions de piscines olímpiques… i tot això enmig d’una sequera que ens afecta tant a nosaltres com al Sud Global.

Cada any es destinarà l’equivalent a 1.250 milions de piscines olímpiques o l’aigua necessària per a proveir 2,3 milions de persones al Brasil en productes per a la Unió Europea.

Quins són els impactes que tindria l’aprovació de l’acord UE-MERCOSUR?

Destrucció del territori
Augment de les desigualtats
Espoli dels recursos naturals
Agudització de la crisi climàtica

Però… què necessitem en realitat?

Suport a la petita pagesia
Impuls de models agroecològics
Millores condicions laborals
Distribució de la riquesa
Transició energètica
Transició ecosocial

És el just… no? Canviem el model! No volem un tractat que afavoreix als de sempre, a costa de les de sempre!

 

Si vols saber més sobre l’acord UE-MERCOSUR descarrega a través d’aquest enllaç l’informe “UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave”

**Amb la col·laboració de: l’Ajuntament de Barcelona y l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

 

Bernardo Caal Xol, defensor del río Cahabón en Guatemala.

Bernardo Caal, absolt. Continua l’amenaça de l’extractivisme en el riu Cahabón

/, , , /by

El passat 20 d’abril, el defensor Bernardo Caal va ser absolt dels càrrecs d’apropiació indeguda, després de 10 anys de criminalització i persecució. La sentència favorable al líder maia Q’eqchi‘ ha arribat un any i dos mesos després de la seva sortida de presó. “Només van ser delictes fabricats. Han estat diversos anys de desgast que ha afectat la vida de la meva família, però la lluita segueix“, va explicar a través del seu compte de Twitter.

Caal, mestre i defensor del riu Cahabón, ha estat perseguit i amenaçat des que va denunciar la tala de boscos i la construcció d’una hidroelèctrica sense consulta comunitària prèvia. En concret, va ser condemnat a més de set anys de presó per liderar el procés contra les hidroelèctriques OXEC i Grup Cobra, aquesta última amb capital del Grup ACS de Florentino Pérez, en aquest riu del departament d’Alta Verapaz, Guatemala.

El tram afectat del riu Cahabón, un dels més importants del país, era un dels principals mitjans de vida de 30.000 persones del poble maia que han deixat de tenir aigua a causa de la pèrdua de cabal del riu per la construcció del projecte hidroelèctric Renace, una de les majors vulneracions dels drets humans i de la naturalesa que han tingut lloc a Centreamèrica i a tot el món.

Pots conèixer la història de Bernardo Caal en la web activistesperlavida.cat

*Fotografia de Gervasio Sánchez per al projecte ‘Activistes per la Vida’.