Emilia Salazar, Demus Perú

“La situación en Perú es insostenible, la respuesta política no puede ser seguir disparando y detener arbitrariamente”.

/, /by

Entrevista a Emilia Salazar, de Demus Perú

Hablamos sobre la crisis política y social de Perú con la socióloga feminista Emilia Salazar, que forma parte del equipo de Demus, una de nuestras organizaciones hermanas en el país andino, todo un referente en la lucha por los derechos de las mujeres. Emilia asistió recientemente en Ginebra al Examen Periódico Universal (EPU) de Naciones Unidas, que evaluó a Estado peruano en materia de derechos humanos.

Pregunta. ¿Cómo estáis viviendo desde Demus la actual crisis política y social?

Lo que está ocurriendo en Perú es un estallido social. Como respuesta hay una represión estatal violenta e inédita, no vista desde hace décadas. Las principales demandas son la renuncia de Dina Boluarte a la Presidencia y la salida del Congreso, nuevas elecciones y una Asamblea Constituyente.

El Ejecutivo, el Congreso, la Policía y las fuerzas militares están cumpliendo un papel bastante represor e indolente en el país. Solo para relatar algunas de las masacres, el 15 de diciembre del 2022 en la región de Ayacucho, 10 personas fueron víctimas fatales de la violencia desproporcionada del Ejército en los alrededores del aeropuerto de la ciudad de Huamanga. Y el 9 de enero de este año, en la ciudad de Juliaca (Puno), la Policía asesinó a 18 personas en cuestión de horas. En las regiones de Apurímac, Arequipa, Cusco, Junín, La Libertad y Lima la represión también ha sido feroz e indiscriminada. Las víctimas fatales presentan impactos de bala, perdigones y bombas lacrimógenas en la cabeza y el torso superior del cuerpo. En total, hay más de 60 personas muertas y más de 1200 personas heridas.

Por otro lado, las detenciones arbitrarias son el nunca acabar. No permiten el ingreso de abogados, de la Defensoría del Pueblo, ni de representantes de organizaciones de derechos humanos a las comisarías hasta horas después de las intervenciones policiales. La gran parte de detenidas y detenidos son ciudadanos de las regiones, comunidades andinas y dirigentes comunales que han llegado a Lima, pero también se viene interviniendo a periodistas y personas que tratan de brindar ayuda a las delegaciones regionales que se encuentran en Lima para ejercer su derecho a la protesta.

Lo que ocurrió en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos fue la gota que colmó el vaso. El 20 de enero, en un claro abuso policial se intervino sin presencia de la Fiscalía, con tanquetas y haciendo uso indiscriminado de la fuerza detuvieron arbitrariamente a más de 200 personas. La mayoría de detenidos fueron campesinas y campesinos, dirigentes de pueblos indígenas, personas quechuahablantes y estudiantes universitarios. Se pueden ver en internet los videos del trato humillante y denigrante que hubo en dicha intervención.

“Llamar terroristas, violentistas o subversivos a quienes están saliendo a las calles –o a quienes se pronuncian en las redes sociales- se está convirtiendo en una cuestión cotidiana”.

A todo esto, se suma el terruqueo por parte de las propias autoridades y los medios de comunicación hegemónicos. Llamar terroristas, violentistas o subversivos a quienes están saliendo a las calles –o a quienes se pronuncian en las redes sociales- se está convirtiendo en una cuestión cotidiana. Los discursos de odio y discriminatorios es la base de la doctrina política que están construyendo y afianzando las élites de poder para deslegitimar cualquier reclamo, protesta o idea que cuestione la desigualdad en el Perú. Esta estigmatización y criminalización tiene raíces profundamente racistas y clasistas. No es difícil ver de dónde viene el terruqueo y a quiénes está dirigido.

P. ¿Cuál creéis que debería ser la salida a esta crisis?

La historia en el Perú se está repitiendo en cuanto a la violación de derechos humanos y crímenes de lesa humanidad, como entre los años 1980 y 2000. No se garantiza el derecho a la justicia ni reparaciones integrales con los crímenes cometidos en estas últimas semanas, así como con los casos emblemáticos de violencia sexual durante el conflicto armado y las esterilizaciones forzadas.

Desde Demus nos estamos pronunciando de manera constante sobre la situación político y social del país; creemos que actualmente no hay nada parecido a la democracia y denunciamos la comisión de crímenes de lesa humanidad y graves violaciones a los derechos humanos a la vida, la integridad, la libertad sexual y la libertad de expresión.

Es difícil hablar de una salida inmediata por las condiciones actuales, al corto plazo te diría que la renuncia de Dina Boluarte, la convocatoria de nuevas elecciones y una reforma policial.

P. ¿Cómo valoráis la reacción de la comunidad internacional y de los países de la ONU tras la reunión que habéis mantenido en Ginebra?

La comunidad internacional parece tener una mejor lectura y estar más conectada de lo que viene ocurriendo. Hablo de los gobiernos y hasta de la prensa porque los medios de comunicación internacionales han cubierto con mayor objetividad. ¿Cómo se puede defender a un régimen que tiene más de 60 muertos encima, cientos de heridos y detenidos? Es imposible.

En la sesión 42 del Examen Periódico Universal (EPU) de Naciones Unidas se examinó al Estado peruano en materia de derechos humanos y varios países de Europa y Latinoamérica manifestaron su preocupación por el estallido social en Perú y lamentaron las muertes. Estos países fueron Noruega, Rusia, Reino Unido, Argentina, Australia, Bélgica, Brasil, Canadá, Chile, Dinamarca, Estonia, Irlanda, Francia, Paraguay, Polonia, Suiza, Venezuela y Costa Rica. Han condenado los abusos cometidos por la policía y las fuerzas armadas e invocaron a frenar la violencia. Incluso recomendaron respetar el derecho a la protesta y proteger a las defensoras y defensores de derechos humanos, investigar casos de vulneración de derechos humanos durante las manifestaciones, proporcionar medidas que contrarresten las detenciones arbitrarias y el uso desproporcionado de la fuerza, generar condiciones adecuadas para un diálogo respetuoso y constructivo, y juzgar a los responsables de violaciones a los derechos humanos ante tribunales civiles.

Ojalá que esa línea se mantenga porque la situación en Perú es insostenible. El Ejecutivo y el Congreso creen que viven en el mundo de las maravillas. Nunca antes vi una desconexión como esa. Es un régimen que ha perdido toda legitimidad. No puede haber más muertos y heridos. La respuesta política no puede ser seguir disparando y detener arbitrariamente.

“Somos un país con una subjetividad e imaginarios sociales muy coloniales y racistas”

P. ¿Cuáles son los principales problemas sociales y económicos que subyacen a esta crisis?

Las problemáticas sociales están muy ligadas al estallido social actual. Las regiones donde se vienen llevando a cabo las protestas son las regiones con mayores índices de pobreza y desigualdad en el país. Eso no es casualidad. En el área rural, un 39.7% de la población es pobre. Solo en la sierra rural se estima que un 44.3% de su población está afectada por la pobreza.

El extractivismo también golpea duro a las regiones. Por ejemplo, en Cusco un estudio realizado entre 2018 y 2020 por Amnistía Internacional, en colaboración con la organización Derechos Humanos Sin Fronteras, confirmó que los habitantes de 11 comunidades quechuas de la provincia Espinar ubicados dentro del área de influencia de un proyecto minero, están expuestos a metales pesados. Por otro lado, Cusco es la región que provee de gas natural al país desde hace varios años e increíblemente las cuzqueñas y cusqueños aún no cuentan con el servicio de conexión de gas natural en sus casas.

“Cusco es la región que provee de gas natural al país desde hace varios años e increíblemente las cuzqueñas y cusqueños aún no cuentan con el servicio de conexión de gas natural en sus casas”.

El racismo y la discriminación también es una problemática social muy arraigada en Perú. Somos un país con una subjetividad e imaginarios sociales muy coloniales y racistas. En la actual crisis se ha agudizado y está muy ligada a la estigmatización y terruqueo de quienes protestan. A pesar de este panorama hay algunas voces que confrontan estos discursos de odio, como la de Kelyn Leonela Labra Panocca -presidenta de la Federación Universitaria del Cusco- quien sostiene que ya no se puede implantar el miedo a los campesinos llamándoles terroristas.

 P. ¿Está viviendo Perú un retroceso similar al de Europa o Centroamérica respecto a los leves avances que se habían logrado en materia de igualdad de género?

En Perú estamos viviendo un retroceso en relación a la igualdad de género y los derechos de la diversidad de las mujeres incluso antes del estallido social. Se han venido presentando iniciativas legislativas que afectarían directamente el acceso al aborto terapéutico, la educación sexual integral y busca eliminar el enfoque de género y derechos humanos en algunas políticas públicas.

Desde hace varios años tenemos una composición mayoritaria conservadora y antiderechos en el Congreso. Lo que nos ha correspondido es resistir para que no nos quiten lo que hemos logrado en los últimos años.

Montse Barba, Comunicación Entrepueblos

Entrepueblos inaugura en Burgos la exposición “Activistas por la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez

/, , /by

La asociación Entrepobles, con el apoyo del Ayuntamiento de Burgos, inaugura la exposición “Activistas por la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La muestra, que documenta la situación de defensores y defensoras de la naturaleza y de los derechos sociales y humanos en Guatemala y Honduras, se podrá visitar de forma gratuita en la Sala de Exposiciones del Teatro Principal de Burgos (Paseo del Espolón s/n) del 16 de marzo al 16 de abril.

“Activistas por la vida” explica la historia de 40 hombres y mujeres que luchan por su territorio y su naturaleza —por la riqueza de sus tierras y sus ríos— y por los derechos de las mujeres y las libertades ciudadanas. Esta defensa de los derechos humanos entra en conflicto con los intereses de inversores, empresas o grupos transnacionales que extraen con impunidad los recursos naturales y las materias primas de Honduras y Guatemala para venderlos al mercado mundial.

Las leyes de Honduras y Guatemala favorecen los derechos de estas empresas, mientras que eliminan los derechos de la ciudadanía. Esta situación, ligada a la persecución y a las amenazas de muerte constantes, al elevado índice de violencia y a la corrupción policial, política y jurídica de las regiones, hace que miles de familias se hayan ido de los territorios. Sin embargo, hay comunidades indígenas y campesinas que luchan frente a estos poderosos intereses y consiguen proteger sus tierras.

A través de fotografías, textos y videoentrevistas, “Activistas por la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida de hombres y mujeres que a pesar de estar amenazados de muerte luchan por sus derechos.

“La realidad que se explica en este proyecto fotográfico tiene que ver con la vida cotidiana de personas que pueden ser asesinadas en cualquier momento, personas perseguidas por la defensa de la integridad de sus aldeas, personas que luchan como defensores de la tierra, personas que luchan contra las grandes empresas extractivistas, personas que luchan por la naturaleza y la riqueza de los ríos, y periodistas que intentan denunciar el que pasa en Guatemala y Honduras”, explica Gervasio Sánchez.

La exposición “Activistas por la vida” en Burgos está organizada por Entrepueblos, y cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Burgos y de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Inauguración y conferencias

Manifest 8-M: Defensem drets, teixim xarxes per a una justícia global, feminista, anticapitalista, antiracista i decolonial

/, , , /by

Set anys en cerca de justícia per a Berta Càceres és justícia per al món. Berta viu, l’acció segueix (COPINH)

Les reivindicacions i mobilitzacions feministes a tot el món han tingut, en els últims anys una gran visibilitat, han provocat canvis i transformacions socials que han millorat la vida de totes les dones. Queda molt per fer. Malgrat les constants resistències patriarcals, les reivindicacions feministes han estat motor en les aliances teixides amb els moviments ecologistes, antiracistes, anticolonials, anticapitalistes, o de dissidència sexual i de gènere.

Esperem que aquest 8 de març ho utilitzem per a conscienciar-nos que les discriminacions contra les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, ens afecten negativament a totes les persones. Que hi hagi un reconeixement social dels activismes de les feministes, de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals, així com dels moviments autònoms de les dones enfront de la criminalització de la protesta, perquè són més necessaris que mai contra les reculades que ens imposa un sistema patriarcal, capitalista, racista i colonial.

Vivim en un escenari de conflictes entre l’acumulació de riquesa i la cura de la vida, un fenomen amb fortes dimensions de gènere. Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”. Un conflicte que implica un conjunt de dimensions de la vida: ecològica, reproducció social, cures, salut i representació política.

Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”.

I també constatem la creixent deriva autoritària de molts governs i estats en Abya Yala. Amb la concentració de tots els poders de l’estat en governs, que han anat eliminant qualsevol mecanisme real de control social, legal i polític, inclosos els instruments de les Nacions Unides i la cooperació internacional. En paral·lel, veiem l’emergència de corrents polítics d’extrema dreta, racistes, antifeministes, homòfobes, abundantment finançades per xarxes internacionals reaccionàries, tant en el pla polític, com en l’ideològic i religiós, així com pels sectors més retrògrads de les elits nacionals.

Ens mobilitzarem als carrers de barris, pobles i ciutats per a:

Posar les polítiques de les cures en el centre, des de la justícia social, abordant les causes de la precarietat de les vides i les cadenes globals de les cures.

Fer front a l’emergència ambiental i climàtica, la defensa del territori i els béns comuns des dels feminismes, amb un enfocament de justícia global i social.

Posar en el centre la solidaritat i la protecció integral feminista de les companyes que defensen els territoris i els béns naturals amb les seves comunitats, defensores trans, periodistes, feministes, defensores de drets sexuals i reproductius, defensores de la justícia social i de la pau, dones que lluiten contra la violència masclista o per la memòria, la veritat i la justícia.

 

CONSTRUÏM TERRITORIS LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I PATRIARCALS! 

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

EXIGIM la fi a la impunitat davant les morts i desaparicions de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals. Mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen en Abya Yala, les nostres companyes defensores, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

DENUNCIEM que, en 2022, un total de 99 dones van ser assassinades en mans d’homes violents pel fet de ser dones. Els feminicidis són només la punta de l’iceberg d’una violència estructural i profundament arrelada en la societat patriarcal. Desgraciadament, les violències masclistes s’expressen de nombroses formes. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonialista. Aquestes violències patriarcals ens afecten a totes de forma diferenciada i amb impacte agreujat, en funció de múltiples factors. No es pot negar aquesta diversitat d’impactes, ni invisibilitzar les necessitats específiques davant les violències per dominació, per a garantir mesures de prevenció i respostes de reparació.

EXIGIM mantenir el consentiment en el centre de la llei de llibertat sexual, sumant-nos a la demanda de col·lectius feministes que valoren el caràcter integral de la llei “Només sí és sí” i que alerten que endurir les penes no protegeix més les dones.

EXIGIM el compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres, el tancament immediat dels CIES…, Regularització ja! de les persones immigrants que resideixen al nostre país. Derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que violenten i criminalitzen a les dones migrants.

ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS. SOBIRANIA SOBRE ELS NOSTRES COSSOS

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

DENUNCIEM que,  en l’actualitat, en la major part de països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. Milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

MOSTREM la nostra solidaritat amb totes i cadascuna de les dones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per a defensar el dret de les dones a l’avortament.

DENUNCIEM l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència
sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Darrere dels atacs, hi ha des de grups antigènere fins a governs conservadors, passant per partits d’extrema dreta. Ens sumem a la reivindicació d’erradicar qualsevol col·laboració amb qualsevol govern del món, institucions, grups i moviments fonamentalistes, entre ells l’Església catòlica, i altres confessions, que no garanteixi aquest dret a la seva ciutadania.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

La reforma de la llei d’avortament 2023 aprovada en l’Estat Espanyol recentment, suposa un pas endavant i un èxit fruit del crit incansable dels moviments feministes que contribueix a la consolidació del dret a l’avortament. Però al mateix temps, l’experiència i llarga trajectòria ens fa desconfiar de l’aplicació de la llei quan arribi al disseny de serveis i circuits en les comunitats autònomes (CCAA) que són les que tenen les competències en la prestació. Continua sent una assignatura pendent el tema de la incorporació de la salut sexual i reproductiva i la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs als programes curriculars de les carreres universitàries. No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

I, de nou, no aborda la despenalització de l’avortament que ha estat la gran demanda històrica del moviment feminista i que seriosa, realment, la que canviaria el paradigma: treure l’avortament fora del Codi Penal. AVORTAMENT LLIURE, SEGUR, UNIVERSAL FORA DEL CODI PENAL!

SOSTENIBILITAT: DIGNIFICACIÓ DE LES CURES I LA VIDA

Aquí estem un nou 8 de març, assumint per coherència i compromís feministes algunes de les reivindicacions que es faran visibles en molts territoris del planeta i que estan fonamentalment relacionades, amb la precarització de la vida de les dones i les cures. Assumim per coherència i compromís la sostenibilitat de la vida com a solidaritat amb el conjunt de la ciutadania ecològica que no coneix fronteres i que suposa comprometre’ns a preservar l’espai de vida comuna, en un context d’emergència climàtica, ecològica i energètica. Aquesta sostenibilitat inclou com a element central la necessitat de defensar també els drets de la naturalesa i el reconeixement de l’ecocidi com un crim contra la humanitat.

EXIGIM el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar i les cures. Integració immediata al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores.

EXIGIM que ninguna quedi enrere, i que els drets humans i de ciutadania siguin aplicables a tots els col·lectius vulnerables de la nostra societat. Contra la desigualtat i la dificultat d’accés als serveis i polítiques públiques per a les dones més empobrides.

EXIGIM justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com per exemple l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les defensores de la terra perseguides i amenaçades i que arrisquin la seva vida per a defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes.

DENUNCIEM les empreses transnacionals i les corporacions financeres, les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i inversió o com el Fons Europeu de Recuperació Next Generation que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques.

 

POR TOTS PER TOTS AQUESTS MOTIUS des de Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte us ANIMEM a participar activament en les accions del 8M Dia de les Dones.

7 años sin Berta Cáceres. Urge desmantelar la impunidad y el extractivismo

/, , /by

Se cumplen 7 años del asesinato de Berta Cáceres, un crimen que sigue pendiente de justicia y reparación, ya que sus autores intelectuales siguen haciendo negocios en Honduras, tal y como denuncia el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras, COPINH, organización a la que pertenecía la ambientalista hondureña y que sigue con su causa en defensa de los territorios, derechos y la cosmovisión indígena del pueblo Lenca.

“Un año más en que reiteramos y reafirmamos nuestra indeclinable lucha por la justicia para Berta, para que todas las personas involucradas en su crimen sean enjuiciadas y castigadas. Un año más en que exigimos que los delincuentes Jacobo, José Eduardo y Pedro Atala Zablah, junto a Daniel Atala Midence, autores intelectuales de este crimen, sean llevados a la justicia a pagar por sus crímenes”, señala la COPINH en su comunicado con motivo del 7 aniversario.

Puedes acceder pinchando a la imagen al documental ‘Las semillas de Berta Cáceres’.

Desde Entrepueblos nos sumamos a esta exigencia de acabar con la impunidad de los autores intelectuales del crimen y reclamamos al Gobierno de Xiomara Castro que cancele la concesión para la explotación del río Gualcarque, medio de vida de la comunidad Lenca. También que garantice la protección de los defensores y defensoras del territorio de Honduras.

“Aún cuando se han comprobado las irregularidades y corrupción de la concesión sobre el río Gualcarque, y se ha comprobado la vinculación de la familia Atala Zablah y sus empleados con la violencia y el asesinato de Berta Cáceres, todavía esta misma familia mantiene los derechos de la concesión y los permisos por 50 años para explotar el río Gualcarque. Exigimos que sea cancelada esta concesión de manera responsable e inmediata”, señala la COPINH.

Homenajes a Berta

Berta no murió, se multiplicó, y sus semillas siguen floreciendo gracias a su pensamiento libertario y su mensaje firme y tierno en defensa de los pueblos. Ella es una de nuestras activistas por la vida y, por eso, desde Entrepueblos, un año más, hemos querido recordarla en tres actos celebrados en Tarragona (27 de febrero), Alicante y Palma de Mallorca (ambos el 2 de marzo).

  • En Tarragona organizamos la presentación del libro ‘¿Quién mató a Berta Cáceres?‘, de Nina Lakhani, quien intervino en el acto para hablar de su trabajo como periodista en el caso de Berta y pedir justicia para su causa.
  • En Palma de Mallorca, inauguramos el mural de la artista Sonia Santandreu que reúne a Berta Cáceres con Aurora Picornell y Matilde Landa, asesinadas por el fascismo; Rosa Bueno, activista vecinal, y Encarna Viñas, defensora de la lengua catalana, todas ellas mujeres clave del feminismo mallorquín.
  • En Alicante celebramos un homenaje a Berta  en el marco de la exposición ‘Activistas por la Vida‘, que se puede disfrutar hasta el 7 de marzo en la ciudad valenciana, y, a partir del 16 de marzo, en su nueva ubicación, en Burgos (Teatro Principal).

¡No te pierdas el hilo de Twitter con los mensajes de cariño desde Chiapas y Honduras!

En el séptimo aniversario sin Berta Cáceres, pedimos que cese la represión a la población campesina e indígena que defiende sus territorios en todos los pueblos de América Latina. #JusticiaParaBerta

 

Justícia per a Eduardo Mendúa, líder de la nacionalitat kofán de l’Equador

/, , , /by

El passat 26 de febrer va ser assassinat Eduardo Mendúa, dirigent de Relacions Internacionals de la CONAIE, pertanyent a la nacionalitat Kofán de Sucumbios, l’Equador. Es trobava en el seu habitatge rural quan diversos encaputxats li van disparar, un crim que entitats com CONAIE i UDAPT han relacionat al conflicte petrolier i, en concret, a l’activitat extractiva de l’Empresa Pública d’Hidrocarburs, EP Petroecuador.

Reconegut per la seva lluita i defensa de la Amazonía que sofreix la destrucció mediambiental de les petrolieres, Mendúa havia denunciat i responsabilitzat a EP Petroecuador i al Govern de Guillermo Lasso de la violència generada en la comunitat de Dureno, Sucumbios.

“No estem per a cedir ni un centímetre del nostre territori perquè els forasters petroliers destrueixin als éssers espirituals i persones invisibles de la nostra selva, rius, llacunes, llocs sagrats, fetes fallida, medicina, nostres ceibos“, va escriure en el seu últim post de Twitter, cinc hores abans de ser assassinat.

Diverses entitats equatorianes i internacionals de drets humans i defensa del territori han manifestat la seva indignació per la mort del líder indígena, reclamant que s’investigui la seva mort, que es faci justícia i que es garanteixi la seguretat dels defensors i defensores del territori. “L’espiral de violència que sofreix el poble Kofán obeeix a una manifesta violació permanent als Drets Humans i de la Naturalesa per part del Govern de l’Equador, les seves Carteres d’Estat i la seva Empreses Públiques – PETROECUADOR, així com de les pràctiques de les transnacionals extractives que usen el seu poder econòmic per a dividir a les comunitats amazòniques“, assenyala UDAPT (Unió d’Afectats i Afectades per les operacions Petrolieres de Texaco) en el seu comunicat.

Des de Entrepueblos ens sumem a la demanda de justícia i recerca d’aquest crim, perquè no quedi impune, i volem transmetre la nostra solidaritat a la seva família i als germans i germanes indígenes equatorians.

#JusticiaEduardoMendua

Luis Díaz es uno de los dos pescadores que visita España en la Gira Repsol

Pescadors afectats pel vessament de Repsol a Perú exigeixen transparència, justícia i reparació

/, , /by

Dos pescadors afectats pel vessament de petroli en Ventanilla, Perú, recorreran, del 14 de febrer al 3 de març, sis ciutats de l’estat espanyol per a reclamar la restitució de l’ecosistema danyat.

Zenón Gallegos i Luis Antonio Díaz, pescadors artesanals i dirigents de les associacions de pescadors de Chancay i Aucallama, al costat del sociòleg peruà Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, es reuniran a Barcelona, València, Alacant, Madrid, Bilbo i A Coruña amb representants polítics i de la societat civil per a reivindicar justícia i reparació per als i les afectades pel vessament i les seves famílies, unes 51.000 persones, segons dades de CooperAcción, així com la restitució dels ecosistemes danyats en les 11.060 hectàrees afectades per l’abocament.

La visita es produirà en el marc d’una gira organitzada per Associació Entrepobles i CooperAcción , amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), per a reivindicar la fi de la impunitat i el colonialisme de les empreses transnacionals.

A més de l’impacte socioeconòmic d’aquest ecocidi en la pesca, el comerç i el turisme, les principals ocupacions de la zona, 900 espècies animals, algunes en perill d’extinció com la llúdria marina o el pingüí de Humboldt, 48 platges i dues àrees naturals protegides han estat afectades per l’abocament de 10.397 barrils.

Inicialment l’empresa va comunicar a les autoritats que només s’havien abocat set galons (0,16 barrils de petroli) i que l’àrea afectada era de tot just 2,5 metres quadrats. RELAPSA, empresa subsidiària de Repsol, va indicar primer que el desastre va ser causat per l’onatge anòmal a causa de l’erupció d’un volcà a Tonga. Aquesta tesi va ser desmentida per informes tècnics i dades meteorològiques.

En les setmanes prèvies a complir-se un any del vessament, l’empresa va publicar una sèrie de comunicats assenyalant que pràcticament tots els problemes generats pel vessament havien estat solucionats. No obstant això, les autoritats peruanes continuen reportant 71 àrees afectades, entre les quals es troben les platges analitzades com Costa Blava, Badia Blanca i Cavero.

En l’actualitat, Repsol afronta 13 processos administratius sancionadors per part de les autoritats peruanes: set iniciats per l’OEFA, cinc per l’Osinergmin i un pel Serfor. Dels set processos en OEFA per la contaminació amb hidrocarburs, quatre corresponen a l’incompliment de mesures administratives. A aquests se sumen un per incloure informació falsa en el report d’emergència, un altre per no remetre informació sol·licitada per l’organisme, i un més per no adoptar les accions de primera resposta establertes en la normativa ambiental i en el pla de contingència.

Repsol va intentar, segons les mateixes fonts, que les associacions de pescadors afectades no poguessin personar-se com a part en les demandes i a més, aprofitant la situació econòmica desesperada de la població afectada i la falta de suport de les autoritats peruanes. Seguiria, per tant, una estratègia d’aconseguir renúncies a possibles demandes per part dels qui accepten uns pagaments minsos en concepte de bestreta.

Marcha de afectados por el vertido de Repsol en Chancay, Perú

Manifestació d’afectats i afectades pel vessament a Chancay. Foto: CooperAcción

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), els danys pel vessament afectaran la costa peruana entre sis i deu anys.
Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, Repsol és la principal empresa emissora de gasos d’efecte d’hivernacle de l’Estat espanyol. Com la resta d’empreses de l’Ibex35, Repsol ha comptat durant dècades del suport incondicional de tot l’aparell de la diplomàcia espanyola per a estendre internacionalment les seves inversions, maximitzant beneficis i gaudint d’impunitat. La mateixa refineria de Finestreta responsable d’aquest abocament es va ampliar en 2017 amb un crèdit assegurat per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), empresa amb majoria de capital públic. I Felip VI va presidir la seva inauguració el novembre de 2018. És a dir, que totes nosaltres avalem la inversió en aquest desastre.

Urgeix regular les transnacionals

En les últimes dècades, la regulació dels impactes de les activitats de les empreses transnacionals sobre els drets humans i el planeta ha estat una qüestió central en l’agenda de nombroses organitzacions indígenes, pageses, socials, ecologistes, sindicals i de cooperació a tot el món.
En el context de l’emergència climàtica, ecològica i energètica en la qual ens trobem, cada vegada més gent reclama que l’ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d’impunitat corporativa.Avançar en l’establiment de mecanismes efectius per a controlar i sancionar els abusos comesos per les grans corporacions, reparar a les poblacions afectades i remeiar els impactes socioambientals generats, s’ha convertit en un dels grans desafiaments actuals per a la humanitat.

CONSULTA LA NOSTRA AGENDA AMB LES ACTIVITATS DE LA GIRA REPSOL

DOSSIER GIRA REPSOL

Entrepobles i la Regidoria d’Igualtat d’Alacant inauguren l’exposició “Activistes per la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez

/, , , , , /by

L’associació Entrepobles i la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alacant inauguren l’exposició “Activistes per la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La mostra, que documenta la situació de defensors i defensores de la naturalesa i dels drets socials i humans a Guatemala i Hondures, es podrà visitar de forma gratuïta a l’Espai Sèneca del 10 de febrer al 7 de març.

“Activistes per la vida” explica la història de 40 homes i dones que lluiten pel seu territori i la seva naturalesa —per la riquesa de les seves terres i els seus rius— i pels drets de les dones i les llibertats ciutadanes. Aquesta defensa dels drets humans entra en conflicte amb els interessos d’inversors, empreses o grups transnacionals que extreuen amb impunitat els recursos naturals i les matèries primeres d’Hondures i Guatemala per vendre’ls al mercat mundial. 

Les lleis d’Hondures i Guatemala afavoreixen els drets d’aquestes empreses, mentre que eliminen els drets de la ciutadania. Aquesta situació, lligada a la persecució i a les amenaces de mort constants, a l’elevat índex de violència i a la corrupció policial, política i jurídica de les regions, fa que milers de famílies se n’hagin anat dels territoris. No obstant això, hi ha comunitats indígenes i camperoles que lluiten enfront d’aquests poderosos interessos i aconsegueixen protegir les seves terres.

A través de fotografies, textos i videoentrevistes, “Activistes per la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida d’homes i dones que tot i estar amenaçats de mort lluiten pels seus drets. 

“La realitat que s’explica en aquest projecte fotogràfic té a veure amb la vida quotidiana de persones que poden ser assassinades en qualsevol moment, persones perseguides per la defensa de la integritat dels seus llogarets, persones que lluiten com a defensors de la terra, persones que lluiten contra les grans empreses extractivistes, persones que lluiten per la naturalesa i la riquesa dels rius, i periodistes que intenten denunciar el que passa a Guatemala i Hondures”, explica Gervasio Sánchez. 

“Activistes per la vida” a Alacant està organitzada per Entrepobles amb la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alacant, i compta amb el suport del Pacto de Estado contra la Violencia de Género (Ministerio de Igualdad) i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Carta Abierta a la UE sobre las violaciones de derechos humanos en Perú (EU-LAT)

/, , , /by

Desde Entrepueblos nos solidarizamos con el pueblo peruano, ante los asesinatos, personas heridas y detenciones que vienen aconteciendo en el país, fruto de la represión de la legítima protesta. Estos hechos constituyen graves violaciones de derechos humanos que deben ser investigadas y sancionadas.

Compartimos los pronunciamientos suscritos en el marco de las plataformas de las cuales formamos parte:

Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP):

En una Carta Abierta dirigida a las autoridades europeas, la Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP) expresan su gran preocupación sobre las violaciones de Derechos Humanos ocurridas a la luz de los recientes acontecimientos políticos en Perú.

Desde los acontecimientos del 7 de diciembre de 2022, un alarmante número de más de 50 ciudadanos peruanos han muerto y más de 500 nacionales han sido heridos durante las protestas ciudadanas. Mientras tanto, manifestantes y personas defensoras de los derechos humanos han sido víctimas de detenciones arbitrarias y de la negación del derecho al debido proceso.

Teniendo en cuenta la gravedad y la duración de la situación, la Red EU-LAT insta a la Unión Europea a que en sus intercambios con el gobierno peruano insista en el cumplimiento de las normas internacionales de derechos humanos. A tal fin, es esencial mantener canales de comunicación abiertos y articulados con las organizaciones locales de la sociedad civil y las personas defensoras de los derechos humanos en todas las zonas afectadas de Perú.

Lee la Carta aquí

Comunicado de la COEECI (Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional).

Lee el Comunicado (24 de enero) aquí.

Otros manifiestos a los que nos hemos adherido (desde el inicio de la crisis en diciembre de 2022).

Sororidad para combatir la violencia en Cajamarca

Sororitat per a combatre la violència

/, , /by

Joves víctimes de violència de Cajamarca realitzen un mural per a sensibilitzar a la població de la seva ciutat sobre les agressions a les dones

Com manifestar el dolor, la tristesa, l’angoixa, les ferides que ens produeix la vida quan falten les paraules? Les habitants de la Casa Llar de la Nena Belén, alberg femení situat en Cajamarca (el Perú), tenen una resposta contundent per a aquesta difícil pregunta: la sororitat. Així, almenys, ho van expressar en el taller de tres dies que va tenir lloc entre el 16 i el 18 de novembre de 2022, en el qual es va plantejar a les menors emprendre un procés de creació col·lectiva que desembocaria en el disseny i confecció d’un mural per a decorar una de les parets d’aquesta ciutat, emplaçada en els Andes peruans.

Per a això, es va emprar la tècnica de Teatre Fòrum. Impulsada en la dècada dels setanta per Augusto Boal al Brasil prenent les aportacions de la Pedagogia Crítica de Paulo Freire, forma part del que es coneix com a Teatre de l’Oprimit. Tal com assenyala Pierre Medina, actor, director teatral i responsable del taller realitzat a la Casa Llar de la Nena Belén, el Teatre Fòrum situa a l’actor o a l’actriu enfront del seu propi context. “A partir del que entenen com la seva realitat s’explica el que succeeix en escena”, puntualitza. És, així, un camí alternatiu per a conèixer indirectament les vivències de les menors en l’alberg de manera menys agressiva i invasiva. D’acord amb Medina, aquesta és precisament la clau de l’èxit d’aquesta manera d’abordar-les, ja que tot el que exposen “part d’elles“: “Hi ha llibertat, lleugeresa per a poder treballar amb les menors”.

“Un gest, una acció pot ajudar-nos”

Durant les sessions, es va convidar a aquestes nenes i adolescents, totes elles procedents d’entorns en els quals han patit diferents vulneracions de drets, incloses agressions físiques, a reflexionar entorn d’una solució pacífica als conflictes. Les escenes havien de ser representades, a més, sense mediar paraula. El taller, per tant,  proposava una valuosa lliçó: expressar-se quan una realitat resulta inefable. D’acord amb el responsable, “aquesta comunicació no verbal podria servir-les a elles per a moments en què parlar les costi. Per exemple, en les imatges que sortien durant el taller relatives a la sororitat estava molt present el fet de prendre’s de les mans, abraçar-se. Això és una mostra clara de suport i d’enteniment. A tothom ens costa parlar moltes vegades i solament un gest, una acció pot ajudar-nos”.

D’imatges en moviment a la proposta visual estàtica

Dones que són perseguides, assetjades, violentades per una ombra amenaçadora que s’albira en els marges del marc. Dones que cauen en braços d’altres iguals per a, a la fi, salvar-se. Perquè, davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.

Davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.

Aquesta és la proposta visual que, finalment, va ser destil·lada del taller realitzat amb les menors de la Casa Llar de la Nena Belén. El treball plàstic va donar principi amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, commemorat el 25 de novembre, concloent-se l’11 de desembre de 2022. En paraules d’Aarón Medina, director artista tècnic del pintat del mural, es va buscar visibilitzar l’expressat per les menors “sense victimitzar-les, sinó traient el positiu d’elles“. Així, segons l’artista, el mural pretén donar a entendre la problemàtica que les embolica, matisada per aquest sentiment de sororitat compartida. En aquest procés encaminat a promoure la sensibilització de la societat cajamarquina sobre la violència masclista, una altra de les seves fortaleses va ser comptar amb treball voluntari per a plasmar l’aposta visual. Així, durant les més de dues setmanes en què va ser dut a terme el mural, voluntàries i voluntaris van donar forma a les idees expressades per les menors. Com valora Medina: “Les persones que van estar ho van fer amb molt de cor, obstinació i compromís”.

 

Cajamarca: 2.857 casos de violència contra la dona

En societats patriarcals com les actualment existents, aquesta obstinació conscienciadora resulta indispensable. En aquest sentit, els Centres d’Emergència Dona (CEM), dependents del Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables (MIMP), van atendre en Cajamarca un total de 2.857 casos per violència cap a la població femenina entre gener i novembre de 2022, segons assenyala la Defensoria del Poble. D’acord amb aquesta font, per al mateix període, es van registrar, així mateix, 344 denúncies per desaparició, de les quals el 70%, això és, 240 van afectar dones en tot el seu cicle vital. Seixanta-tres d’elles romanien en parador ignorat en el moment en el qual l’organisme públic va oferir el reporti (22 de desembre de 2022). Cal recordar, a més, que en contextos de conflicte ecoterritorial, com els que viuen algunes comunitats emplaçades en el departament de Cajamarca, la violència cap a les dones s’aguditza. Donada la seva condició de gènere, elles estan exposades a tipus específics de violència com les violacions, l’assetjament sexual i les agressions verbals de contingut sexual.

L’acompanyament de Entrepobles

Tant la posada en marxa del taller com la creació posterior del mural commemoratiu amb motiu del 25N han estat impulsats per la Xarxa Nacional de Promoció de la Dona-Cajamarca. Aquesta entitat està conformada per més de 700 persones i institucions procedents de tot el Perú que treballen per a “la promoció i defensa dels drets de les dones i la millora de la seva posició i condició, en un marc de desenvolupament humà sostenible”, tal com s’expressa en la seva pàgina web. Grufides, sòcia local de Entrepueblos des del 2007, pertany a aquesta xarxa, havent pres part activa en tot el procés descrit. L’organització cajamarquina, promotora de la defensa dels drets humans i el medi ambient, duu a terme les seves intervencions des de criteris d’equitat de gènere, entenent que es tracta d’un element essencial en la construcció de la seva proposta en favor del bon viure.

Reportatge i fotografies de Laura Ibáñez, Perú. Vídeo: Edgar Mejía