Comunicado del mes de abril de 2023 de Eulat sobre la situación de Perú

Crisis en Perú: EU-LAT pide el fin de la discriminación racial y la acusación de terrorismo a las personas manifestantes

La red de incidencia EU-LAT, de la que formamos parte en Entrepueblos, ha emitido un nuevo comunicado en relación a la crisis social y política que atraviesa Perú, haciendo énfasis en la necesidad de proteger y respetar los derechos humanos de todos y todas las manifestantes. Así, en una Carta al Parlamento Europeo con fecha del 14 de abril, EU-LAT pide que la cámara representativa europea exija al Estado de Perú “poner fin a la criminalización de la protesta haciendo uso político del derecho penal, llegándose al extremo de utilizar el tipo penal terrorismo, para garantizar el pleno ejercicio de los derechos humanos al conjunto de la sociedad“.

De igual manera, EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP), demandan al Parlamento Europeo que en sus intercambios con el Gobierno peruano insista en que se ponga “fin a la estigmatización y la discriminación racial a las personas que se manifiestan activamente y a las acusaciones de “terrorismo”, y que se atienda y proteja a la población indígena, cumpliendo con el respeto de sus derechos individuales y colectivos así como los compromisos en el desarrollo del país“.

En la Carta, que puedes leer íntegramente aquí, EU-LAT insiste en que la urgencia de investigaciones “imparciales, diligentes, exhaustivas y transparentes“, que esclarezcan los
hechos y establezcan las responsabilidades penales derivadas de ellos, con un seguimiento de los mecanismos fundamentales; que se garantice una reparación integral a las víctimas de las graves violaciones a los derechos humanos y que la Fiscalía peruana destine personal suficiente para realizar todas las diligencias de forma exhaustiva con condiciones de seguridad para los testigos y familiares de las víctimas.

EU-LAT/EU-LAT Network, a la que pertenece Entrepueblos, es una red reconocida de más de 40 organizaciones europeas desde la que se incide en las políticas europeas respecto a América Latina. Se promueven, entre otros elementos, el respeto de los derechos humanos, la protección de personas defensoras y el medio ambiente en América Latina, para que sean incluidos de forma prioritaria en el diálogo político, la cooperación y el comercio de la UE con la región.

Racismo institucional y ataques a la libertad de información

Según la Coordinadora Nacional de Derechos Humanos (CNDDHH), al menos 49 personas han sido asesinadas en ejecuciones extrajudiciales y uso excesivo de la fuerza durante la represión de las protestas. Por su parte, la Defensoría del Pueblo ha dado cuenta de 1.335 personas heridas (civiles y policías) en protestas, entre el 8 de diciembre de 2022 y el 10 de marzo de 2023.

Tras su misión a Perú a mediados de enero, el vicepresidente de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), Stuardo Ralón, condenó el “exceso del uso de la fuerza por parte de las fuerzas de seguridad” y la “fuerte estigmatización por factores étnico, raciales y regionales por algunas autoridades que se han referido hacia todas la personas indígenas y campesinas como terroristas, terrucos, senderistas o indios, entre otras formas despectivas”. Asimismo, Amnistía Internacional alertó que esta violencia se ha desplegado mayoritariamente contra población indígena aymara y quechua, que hasta la fecha continúan su movilización demandando el cambio de las autoridades porque se sienten marginadas y excluidas. Es más, señaló que las fuerzas del orden hicieron uso indiscriminado de armas letales en contra de los manifestantes, que se puede vincular con el racismo sistémico arraigado en la sociedad peruana y en sus autoridades durante décadas.

Entre el estallido de las protestas y el 10 de enero de 2023, la Asociación Nacional de Periodistas (ANP) también registró al menos 72 casos de violaciones al trabajo de los medios y agresiones a periodistas. La mayoría de estos ataques fueron perpetrados por la policía y el ejército.

Crissthian Olivera

Per què és important la sentència contra l’estat del Perú en el ‘cas Crissthian’?

“Ens servirà per a afrontar el context ultraconservador que estem vivint, va explicar Crissthian Olivera després de conèixer-se la resolució”.

La sentència de la Corte Interamericana de Derechos Humanos en el ‘cas Crissthian Olivera Fuentes vs. Perú’ és històrica per a la comunitat LGTBIQ+ al país andí i tindrà implicacions en les polítiques i la regulació dels drets humans del col·lectiu.

Estableix que l’Estat peruà és responsable internacionalment d’haver discriminat a Olivera per la seva orientació sexual, a causa de les respostes administratives i judicials que va brindar davant la denúncia que va realitzar, fa 18 anys, quan va ser expulsat d’un supermercat per, suposadament, mostrar “afecte” a la seva parella. Concretament, determina que l’Estat peruà va violar els drets a la llibertat personal (Art.7.1), garanties judicials (Art.8.1), vida privada (Art.11.2), igualtat davant la llei (Art.24) i protecció judicial (Art.25.1) de la Convención Americana de Derechos Humanos.

Tal com explica DEMUS, organització que lidera la campanya  Justicia Arco Iris, en la qual col·laborem des de Entrepobles, l’Estat peruà com a responsable internacional haurà d’encarregar-se de:

  • Una campanya informativa anual per a sensibilitzar i conscienciar sobre drets LGTBIQ+
  • Un pla pedagògic integral en matèria de diversitat sexual, de gènere, igualtat i no discriminació, amb perspectiva de gènere i drets humans de persones LGTBIQ+ en l’àmbit de consum.
  • Una política pública per a monitorar i fiscalitzar que les empreses i els seus treballadors compleixin amb la legislació nacional així com amb els estàndards interamericans sobre igualtat i no discriminació.

A més, la Corte IDH va reconèixer que, com a resultat de la denegació de justícia, es va veure afectada la salut mental d’Olivera, ja que “va patir un profund sofriment i angoixa en detriment de la seva integritat psíquica i moral“. Així, com a part de les mesures de reparació, es va establir que l’Estat peruà brindi tractament psicològic/psiquiàtric a la víctima.

Protesta por la megaminería en Intag

Intag contra l’extractivisme miner: una nova victòria

Les comunitats d’Intag han tornat a derrotar a la mineria. La Corte Provincial de Imbabura va acceptar el passat 29 de març l’acció de protecció interposada pels pobladors d’aquesta regió del nord de l’Equador, una de les més riques del Planeta en recursos biològics i ambientals, en contra del projecte miner Llurimagua operat per la minera xilena CODELCO i l’estatal equatoriana ENAMI.

La sentència emesa per la cort, segons la informació del Frente Nacional Antiminero, anul·la la llicència ambiental atorgada fa gairebé 10 anys a l’empresa estatal minera, per considerar-se vulnerats els drets a la consulta prèvia ambiental i els drets de la naturalesa en l’estudi d’impacte ambiental aprovat.

 

Amb la decisió de la cort provincial, ja són 6 les empreses mineres transnacionals que han hagut d’abandonar la zona d’Intag. Des de l’any 1997, quan la japonesa Bishimetals, subsidiària del gegant Mitsubishi, fos expulsada de la zona, altres 5 empreses, incloent-hi ara CODELCO, han hagut de retirar-se de la zona, on la seva població de manera ferma, organitzada i pacífica, ha resistit i enfrontat als projectes miners que amenacen la naturalesa i les comunitats.

Intag es troba a la regió del Chocó i els Andes Tropicals, les zones amb major biodiversitat del planeta, i és bressol de 21 rius primigenis, més de 80 mil hectàrees de boscos, una important producció agrícola i una rica cultura pagesa. Aquesta sentència, juntament amb l’emesa a favor del Bosque Protector Los Cedros, en aquesta mateixa zona, marquen una fita en el reconeixement dels Drets de la Naturalesa, enfocament pioner en el món, davant la depredació que sofreixen els nostres pobles en mans del capitalisme.

L’extractivisme és l’explotació massiva i intensiva de la naturalesa per a la seva exportació com a matèria primera a un preu molt baix que no compensa el cost mediambiental associat i que perjudica i amenaça la forma de vida de les comunitats i les persones que viuen i cuiden dels seus pobles. A diferència de la mineria artesanal, la megaminería requereix inversions molt elevades i té impactes nocius sobre l’entorn natural i social dels territoris: acapara milions d’hectàrees, contamina rius i llacunes, produeix milions de deixalles sòlides i líquids i genera guanys de milions de dòlars per a les empreses transnacionals.

“El capitalisme ha aconseguit créixer i conservar-se a partir de sotmetre la naturalesa i les dones”

El 17 de març de 2023 participarem en el VIII Congrés d’Economia Feminista a Barcelona, les companyes Kenya Castaldo i Natalia Riera, tècniques d’educació van compartir les seves experiències en la taula Respostes (eco)feministes a les crisis on parlem de sobiranies, feminismes i economies alternatives a través de les jornades internacionals de Diàlegs feministes i ecologistes – Ciutats vivibles per a sostenir les trames de la vida (entra en l’enllaç per a més informació sobre aquestes jornades)

On aportem la nostra visió sobre les sobiranies socials com els processos de construcció de capacitats per a fer efectiu el dret dels pobles a decidir com volem viure, sostenir-los diferents àmbits de les nostres vides, com volem relacionar-nos socialment i amb la resta de la naturalesa de la qual formem part i de la qual depenem

Parlem de com concebem que els feminismes i la lluita contra aquest sistema patriarcal, com han de ser presents tant en la crítica al desenvolupament capitalista, i en la generació d’alternatives d’apoderament social. També apostem fort per l’economia solidària i alternativa, per la cooperació social enfront de la competència lucrativa. Per a fer front als impactes de la crisi del sistema capitalista fa falta desplaçar al creixement il·limitat del lucre com a principi rector de tots els ordres de la vida social, per a promoure processos de transició, cap al plantejament de les necessitats humanes i la manera de satisfer-les orientades de manera responsable cap als béns comuns i el bé comú de la generació actual i de les futures.

Vols llegir tota la nostra ponència? ENTRA AQUÍ I DESCARREGA-LA 

Assemblea 2023

Apunta’t a l’Assemblea General Entrepobles, que tindrà lloc el 13 i 14 de maig a València!

Com sabeu, Associació Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte celebra anualment l’Assemblea General, un espai on l’organització en el seu conjunt participa en la presa de decisions dels temes clau de la nostra activitat el proper any. En 2023, tindrà lloc a València (Intersindical Valenciana. C/ Joan de Mena, 18), els dies 13 i 14 de maig, i desitgem poder comptar amb tots i totes vosaltres, els/les nostres socis, sòcies i activistes.

La XXXV Assemblea General, amb el lema ‘En defensa de la justícia global’, a més de ser un espai per a la reflexió, el debat i l’intercanvi de savieses i experiències, és una oportunitat per retrobar-nos de forma presencial, regalant-nos moments per gaudir de l’alegria d’estar juntes.

Com podeu veure al PROGRAMA, tindrem oportunitat de parlar de drets humans, feminismes, antiracisme i comunicació transformadora, a més de debatre la nostra nova Estratègia 2023-2027 i l’Estratègia de gènere de l’organització.

Durant el cap de setmana, es realitzarà en paral·lel l’Assemblea Entrepeques, amb activitats per a les nenes i nens assistents, que també presentaran les seves conclusions en el plenari final del diumenge. Us agrairíem que els qui aneu a assistir amb nens i nenes ens ho feu saber abans del 30 d’abril, per a poder preparar bé aquest espai.

Inscriu-te abans del 12 d’abril de 2023!

Us adjuntem una fitxa d’inscripció que podeu enviar per e-mail a administracion@entrepueblos.org abans del 12 d’abril, indicant les vostres dades i la manera d’inscripció. Per a qualsevol dubte ens podeu escriure a aquest mateix correu electrònic o trucar-nos al telèfon 932683366. Si per a algú suposa un esforç econòmic important, que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres per trobar la millor manera de fer possible la seva participació.

Per facilitar l’organització, i en la mesura que sigui possible, us agrairíem que, un cop emplenada i enviada la fitxa, feu l’ingrés (segons l’opció escollida) al compte d’Entrepobles: Triodos Bank ES05-1491-0001-21-3000079938, indicant  nom, cognom i població (podeu enviar també el comprovant de l’ingrés).

Tenim moltes ganes de tornar a veure’ns i abraçar-nos!

Emilia Salazar, Demus Perú

“La situación en Perú es insostenible, la respuesta política no puede ser seguir disparando y detener arbitrariamente”.

Entrevista a Emilia Salazar, de Demus Perú

Hablamos sobre la crisis política y social de Perú con la socióloga feminista Emilia Salazar, que forma parte del equipo de Demus, una de nuestras organizaciones hermanas en el país andino, todo un referente en la lucha por los derechos de las mujeres. Emilia asistió recientemente en Ginebra al Examen Periódico Universal (EPU) de Naciones Unidas, que evaluó a Estado peruano en materia de derechos humanos.

Pregunta. ¿Cómo estáis viviendo desde Demus la actual crisis política y social?

Lo que está ocurriendo en Perú es un estallido social. Como respuesta hay una represión estatal violenta e inédita, no vista desde hace décadas. Las principales demandas son la renuncia de Dina Boluarte a la Presidencia y la salida del Congreso, nuevas elecciones y una Asamblea Constituyente.

El Ejecutivo, el Congreso, la Policía y las fuerzas militares están cumpliendo un papel bastante represor e indolente en el país. Solo para relatar algunas de las masacres, el 15 de diciembre del 2022 en la región de Ayacucho, 10 personas fueron víctimas fatales de la violencia desproporcionada del Ejército en los alrededores del aeropuerto de la ciudad de Huamanga. Y el 9 de enero de este año, en la ciudad de Juliaca (Puno), la Policía asesinó a 18 personas en cuestión de horas. En las regiones de Apurímac, Arequipa, Cusco, Junín, La Libertad y Lima la represión también ha sido feroz e indiscriminada. Las víctimas fatales presentan impactos de bala, perdigones y bombas lacrimógenas en la cabeza y el torso superior del cuerpo. En total, hay más de 60 personas muertas y más de 1200 personas heridas.

Por otro lado, las detenciones arbitrarias son el nunca acabar. No permiten el ingreso de abogados, de la Defensoría del Pueblo, ni de representantes de organizaciones de derechos humanos a las comisarías hasta horas después de las intervenciones policiales. La gran parte de detenidas y detenidos son ciudadanos de las regiones, comunidades andinas y dirigentes comunales que han llegado a Lima, pero también se viene interviniendo a periodistas y personas que tratan de brindar ayuda a las delegaciones regionales que se encuentran en Lima para ejercer su derecho a la protesta.

Lo que ocurrió en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos fue la gota que colmó el vaso. El 20 de enero, en un claro abuso policial se intervino sin presencia de la Fiscalía, con tanquetas y haciendo uso indiscriminado de la fuerza detuvieron arbitrariamente a más de 200 personas. La mayoría de detenidos fueron campesinas y campesinos, dirigentes de pueblos indígenas, personas quechuahablantes y estudiantes universitarios. Se pueden ver en internet los videos del trato humillante y denigrante que hubo en dicha intervención.

“Llamar terroristas, violentistas o subversivos a quienes están saliendo a las calles –o a quienes se pronuncian en las redes sociales- se está convirtiendo en una cuestión cotidiana”.

A todo esto, se suma el terruqueo por parte de las propias autoridades y los medios de comunicación hegemónicos. Llamar terroristas, violentistas o subversivos a quienes están saliendo a las calles –o a quienes se pronuncian en las redes sociales- se está convirtiendo en una cuestión cotidiana. Los discursos de odio y discriminatorios es la base de la doctrina política que están construyendo y afianzando las élites de poder para deslegitimar cualquier reclamo, protesta o idea que cuestione la desigualdad en el Perú. Esta estigmatización y criminalización tiene raíces profundamente racistas y clasistas. No es difícil ver de dónde viene el terruqueo y a quiénes está dirigido.

P. ¿Cuál creéis que debería ser la salida a esta crisis?

La historia en el Perú se está repitiendo en cuanto a la violación de derechos humanos y crímenes de lesa humanidad, como entre los años 1980 y 2000. No se garantiza el derecho a la justicia ni reparaciones integrales con los crímenes cometidos en estas últimas semanas, así como con los casos emblemáticos de violencia sexual durante el conflicto armado y las esterilizaciones forzadas.

Desde Demus nos estamos pronunciando de manera constante sobre la situación político y social del país; creemos que actualmente no hay nada parecido a la democracia y denunciamos la comisión de crímenes de lesa humanidad y graves violaciones a los derechos humanos a la vida, la integridad, la libertad sexual y la libertad de expresión.

Es difícil hablar de una salida inmediata por las condiciones actuales, al corto plazo te diría que la renuncia de Dina Boluarte, la convocatoria de nuevas elecciones y una reforma policial.

P. ¿Cómo valoráis la reacción de la comunidad internacional y de los países de la ONU tras la reunión que habéis mantenido en Ginebra?

La comunidad internacional parece tener una mejor lectura y estar más conectada de lo que viene ocurriendo. Hablo de los gobiernos y hasta de la prensa porque los medios de comunicación internacionales han cubierto con mayor objetividad. ¿Cómo se puede defender a un régimen que tiene más de 60 muertos encima, cientos de heridos y detenidos? Es imposible.

En la sesión 42 del Examen Periódico Universal (EPU) de Naciones Unidas se examinó al Estado peruano en materia de derechos humanos y varios países de Europa y Latinoamérica manifestaron su preocupación por el estallido social en Perú y lamentaron las muertes. Estos países fueron Noruega, Rusia, Reino Unido, Argentina, Australia, Bélgica, Brasil, Canadá, Chile, Dinamarca, Estonia, Irlanda, Francia, Paraguay, Polonia, Suiza, Venezuela y Costa Rica. Han condenado los abusos cometidos por la policía y las fuerzas armadas e invocaron a frenar la violencia. Incluso recomendaron respetar el derecho a la protesta y proteger a las defensoras y defensores de derechos humanos, investigar casos de vulneración de derechos humanos durante las manifestaciones, proporcionar medidas que contrarresten las detenciones arbitrarias y el uso desproporcionado de la fuerza, generar condiciones adecuadas para un diálogo respetuoso y constructivo, y juzgar a los responsables de violaciones a los derechos humanos ante tribunales civiles.

Ojalá que esa línea se mantenga porque la situación en Perú es insostenible. El Ejecutivo y el Congreso creen que viven en el mundo de las maravillas. Nunca antes vi una desconexión como esa. Es un régimen que ha perdido toda legitimidad. No puede haber más muertos y heridos. La respuesta política no puede ser seguir disparando y detener arbitrariamente.

“Somos un país con una subjetividad e imaginarios sociales muy coloniales y racistas”

P. ¿Cuáles son los principales problemas sociales y económicos que subyacen a esta crisis?

Las problemáticas sociales están muy ligadas al estallido social actual. Las regiones donde se vienen llevando a cabo las protestas son las regiones con mayores índices de pobreza y desigualdad en el país. Eso no es casualidad. En el área rural, un 39.7% de la población es pobre. Solo en la sierra rural se estima que un 44.3% de su población está afectada por la pobreza.

El extractivismo también golpea duro a las regiones. Por ejemplo, en Cusco un estudio realizado entre 2018 y 2020 por Amnistía Internacional, en colaboración con la organización Derechos Humanos Sin Fronteras, confirmó que los habitantes de 11 comunidades quechuas de la provincia Espinar ubicados dentro del área de influencia de un proyecto minero, están expuestos a metales pesados. Por otro lado, Cusco es la región que provee de gas natural al país desde hace varios años e increíblemente las cuzqueñas y cusqueños aún no cuentan con el servicio de conexión de gas natural en sus casas.

“Cusco es la región que provee de gas natural al país desde hace varios años e increíblemente las cuzqueñas y cusqueños aún no cuentan con el servicio de conexión de gas natural en sus casas”.

El racismo y la discriminación también es una problemática social muy arraigada en Perú. Somos un país con una subjetividad e imaginarios sociales muy coloniales y racistas. En la actual crisis se ha agudizado y está muy ligada a la estigmatización y terruqueo de quienes protestan. A pesar de este panorama hay algunas voces que confrontan estos discursos de odio, como la de Kelyn Leonela Labra Panocca -presidenta de la Federación Universitaria del Cusco- quien sostiene que ya no se puede implantar el miedo a los campesinos llamándoles terroristas.

 P. ¿Está viviendo Perú un retroceso similar al de Europa o Centroamérica respecto a los leves avances que se habían logrado en materia de igualdad de género?

En Perú estamos viviendo un retroceso en relación a la igualdad de género y los derechos de la diversidad de las mujeres incluso antes del estallido social. Se han venido presentando iniciativas legislativas que afectarían directamente el acceso al aborto terapéutico, la educación sexual integral y busca eliminar el enfoque de género y derechos humanos en algunas políticas públicas.

Desde hace varios años tenemos una composición mayoritaria conservadora y antiderechos en el Congreso. Lo que nos ha correspondido es resistir para que no nos quiten lo que hemos logrado en los últimos años.

Montse Barba, Comunicación Entrepueblos

Entrepueblos inaugura en Burgos la exposición “Activistas por la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez

La asociación Entrepobles, con el apoyo del Ayuntamiento de Burgos, inaugura la exposición “Activistas por la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La muestra, que documenta la situación de defensores y defensoras de la naturaleza y de los derechos sociales y humanos en Guatemala y Honduras, se podrá visitar de forma gratuita en la Sala de Exposiciones del Teatro Principal de Burgos (Paseo del Espolón s/n) del 16 de marzo al 16 de abril.

“Activistas por la vida” explica la historia de 40 hombres y mujeres que luchan por su territorio y su naturaleza —por la riqueza de sus tierras y sus ríos— y por los derechos de las mujeres y las libertades ciudadanas. Esta defensa de los derechos humanos entra en conflicto con los intereses de inversores, empresas o grupos transnacionales que extraen con impunidad los recursos naturales y las materias primas de Honduras y Guatemala para venderlos al mercado mundial.

Las leyes de Honduras y Guatemala favorecen los derechos de estas empresas, mientras que eliminan los derechos de la ciudadanía. Esta situación, ligada a la persecución y a las amenazas de muerte constantes, al elevado índice de violencia y a la corrupción policial, política y jurídica de las regiones, hace que miles de familias se hayan ido de los territorios. Sin embargo, hay comunidades indígenas y campesinas que luchan frente a estos poderosos intereses y consiguen proteger sus tierras.

A través de fotografías, textos y videoentrevistas, “Activistas por la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida de hombres y mujeres que a pesar de estar amenazados de muerte luchan por sus derechos.

“La realidad que se explica en este proyecto fotográfico tiene que ver con la vida cotidiana de personas que pueden ser asesinadas en cualquier momento, personas perseguidas por la defensa de la integridad de sus aldeas, personas que luchan como defensores de la tierra, personas que luchan contra las grandes empresas extractivistas, personas que luchan por la naturaleza y la riqueza de los ríos, y periodistas que intentan denunciar el que pasa en Guatemala y Honduras”, explica Gervasio Sánchez.

La exposición “Activistas por la vida” en Burgos está organizada por Entrepueblos, y cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Burgos y de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Inauguración y conferencias

Manifest 8-M: Defensem drets, teixim xarxes per a una justícia global, feminista, anticapitalista, antiracista i decolonial

Set anys en cerca de justícia per a Berta Càceres és justícia per al món. Berta viu, l’acció segueix (COPINH)

Les reivindicacions i mobilitzacions feministes a tot el món han tingut, en els últims anys una gran visibilitat, han provocat canvis i transformacions socials que han millorat la vida de totes les dones. Queda molt per fer. Malgrat les constants resistències patriarcals, les reivindicacions feministes han estat motor en les aliances teixides amb els moviments ecologistes, antiracistes, anticolonials, anticapitalistes, o de dissidència sexual i de gènere.

Esperem que aquest 8 de març ho utilitzem per a conscienciar-nos que les discriminacions contra les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, ens afecten negativament a totes les persones. Que hi hagi un reconeixement social dels activismes de les feministes, de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals, així com dels moviments autònoms de les dones enfront de la criminalització de la protesta, perquè són més necessaris que mai contra les reculades que ens imposa un sistema patriarcal, capitalista, racista i colonial.

Vivim en un escenari de conflictes entre l’acumulació de riquesa i la cura de la vida, un fenomen amb fortes dimensions de gènere. Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”. Un conflicte que implica un conjunt de dimensions de la vida: ecològica, reproducció social, cures, salut i representació política.

Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”.

I també constatem la creixent deriva autoritària de molts governs i estats en Abya Yala. Amb la concentració de tots els poders de l’estat en governs, que han anat eliminant qualsevol mecanisme real de control social, legal i polític, inclosos els instruments de les Nacions Unides i la cooperació internacional. En paral·lel, veiem l’emergència de corrents polítics d’extrema dreta, racistes, antifeministes, homòfobes, abundantment finançades per xarxes internacionals reaccionàries, tant en el pla polític, com en l’ideològic i religiós, així com pels sectors més retrògrads de les elits nacionals.

Ens mobilitzarem als carrers de barris, pobles i ciutats per a:

Posar les polítiques de les cures en el centre, des de la justícia social, abordant les causes de la precarietat de les vides i les cadenes globals de les cures.

Fer front a l’emergència ambiental i climàtica, la defensa del territori i els béns comuns des dels feminismes, amb un enfocament de justícia global i social.

Posar en el centre la solidaritat i la protecció integral feminista de les companyes que defensen els territoris i els béns naturals amb les seves comunitats, defensores trans, periodistes, feministes, defensores de drets sexuals i reproductius, defensores de la justícia social i de la pau, dones que lluiten contra la violència masclista o per la memòria, la veritat i la justícia.

 

CONSTRUÏM TERRITORIS LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I PATRIARCALS! 

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

EXIGIM la fi a la impunitat davant les morts i desaparicions de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals. Mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen en Abya Yala, les nostres companyes defensores, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

DENUNCIEM que, en 2022, un total de 99 dones van ser assassinades en mans d’homes violents pel fet de ser dones. Els feminicidis són només la punta de l’iceberg d’una violència estructural i profundament arrelada en la societat patriarcal. Desgraciadament, les violències masclistes s’expressen de nombroses formes. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonialista. Aquestes violències patriarcals ens afecten a totes de forma diferenciada i amb impacte agreujat, en funció de múltiples factors. No es pot negar aquesta diversitat d’impactes, ni invisibilitzar les necessitats específiques davant les violències per dominació, per a garantir mesures de prevenció i respostes de reparació.

EXIGIM mantenir el consentiment en el centre de la llei de llibertat sexual, sumant-nos a la demanda de col·lectius feministes que valoren el caràcter integral de la llei “Només sí és sí” i que alerten que endurir les penes no protegeix més les dones.

EXIGIM el compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres, el tancament immediat dels CIES…, Regularització ja! de les persones immigrants que resideixen al nostre país. Derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que violenten i criminalitzen a les dones migrants.

ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS. SOBIRANIA SOBRE ELS NOSTRES COSSOS

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

DENUNCIEM que,  en l’actualitat, en la major part de països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. Milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

MOSTREM la nostra solidaritat amb totes i cadascuna de les dones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per a defensar el dret de les dones a l’avortament.

DENUNCIEM l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència
sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Darrere dels atacs, hi ha des de grups antigènere fins a governs conservadors, passant per partits d’extrema dreta. Ens sumem a la reivindicació d’erradicar qualsevol col·laboració amb qualsevol govern del món, institucions, grups i moviments fonamentalistes, entre ells l’Església catòlica, i altres confessions, que no garanteixi aquest dret a la seva ciutadania.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

La reforma de la llei d’avortament 2023 aprovada en l’Estat Espanyol recentment, suposa un pas endavant i un èxit fruit del crit incansable dels moviments feministes que contribueix a la consolidació del dret a l’avortament. Però al mateix temps, l’experiència i llarga trajectòria ens fa desconfiar de l’aplicació de la llei quan arribi al disseny de serveis i circuits en les comunitats autònomes (CCAA) que són les que tenen les competències en la prestació. Continua sent una assignatura pendent el tema de la incorporació de la salut sexual i reproductiva i la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs als programes curriculars de les carreres universitàries. No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

I, de nou, no aborda la despenalització de l’avortament que ha estat la gran demanda històrica del moviment feminista i que seriosa, realment, la que canviaria el paradigma: treure l’avortament fora del Codi Penal. AVORTAMENT LLIURE, SEGUR, UNIVERSAL FORA DEL CODI PENAL!

SOSTENIBILITAT: DIGNIFICACIÓ DE LES CURES I LA VIDA

Aquí estem un nou 8 de març, assumint per coherència i compromís feministes algunes de les reivindicacions que es faran visibles en molts territoris del planeta i que estan fonamentalment relacionades, amb la precarització de la vida de les dones i les cures. Assumim per coherència i compromís la sostenibilitat de la vida com a solidaritat amb el conjunt de la ciutadania ecològica que no coneix fronteres i que suposa comprometre’ns a preservar l’espai de vida comuna, en un context d’emergència climàtica, ecològica i energètica. Aquesta sostenibilitat inclou com a element central la necessitat de defensar també els drets de la naturalesa i el reconeixement de l’ecocidi com un crim contra la humanitat.

EXIGIM el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar i les cures. Integració immediata al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores.

EXIGIM que ninguna quedi enrere, i que els drets humans i de ciutadania siguin aplicables a tots els col·lectius vulnerables de la nostra societat. Contra la desigualtat i la dificultat d’accés als serveis i polítiques públiques per a les dones més empobrides.

EXIGIM justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com per exemple l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les defensores de la terra perseguides i amenaçades i que arrisquin la seva vida per a defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes.

DENUNCIEM les empreses transnacionals i les corporacions financeres, les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i inversió o com el Fons Europeu de Recuperació Next Generation que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques.

 

POR TOTS PER TOTS AQUESTS MOTIUS des de Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte us ANIMEM a participar activament en les accions del 8M Dia de les Dones.

7 años sin Berta Cáceres. Urge desmantelar la impunidad y el extractivismo

Se cumplen 7 años del asesinato de Berta Cáceres, un crimen que sigue pendiente de justicia y reparación, ya que sus autores intelectuales siguen haciendo negocios en Honduras, tal y como denuncia el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras, COPINH, organización a la que pertenecía la ambientalista hondureña y que sigue con su causa en defensa de los territorios, derechos y la cosmovisión indígena del pueblo Lenca.

“Un año más en que reiteramos y reafirmamos nuestra indeclinable lucha por la justicia para Berta, para que todas las personas involucradas en su crimen sean enjuiciadas y castigadas. Un año más en que exigimos que los delincuentes Jacobo, José Eduardo y Pedro Atala Zablah, junto a Daniel Atala Midence, autores intelectuales de este crimen, sean llevados a la justicia a pagar por sus crímenes”, señala la COPINH en su comunicado con motivo del 7 aniversario.

Puedes acceder pinchando a la imagen al documental ‘Las semillas de Berta Cáceres’.

Desde Entrepueblos nos sumamos a esta exigencia de acabar con la impunidad de los autores intelectuales del crimen y reclamamos al Gobierno de Xiomara Castro que cancele la concesión para la explotación del río Gualcarque, medio de vida de la comunidad Lenca. También que garantice la protección de los defensores y defensoras del territorio de Honduras.

“Aún cuando se han comprobado las irregularidades y corrupción de la concesión sobre el río Gualcarque, y se ha comprobado la vinculación de la familia Atala Zablah y sus empleados con la violencia y el asesinato de Berta Cáceres, todavía esta misma familia mantiene los derechos de la concesión y los permisos por 50 años para explotar el río Gualcarque. Exigimos que sea cancelada esta concesión de manera responsable e inmediata”, señala la COPINH.

Homenajes a Berta

Berta no murió, se multiplicó, y sus semillas siguen floreciendo gracias a su pensamiento libertario y su mensaje firme y tierno en defensa de los pueblos. Ella es una de nuestras activistas por la vida y, por eso, desde Entrepueblos, un año más, hemos querido recordarla en tres actos celebrados en Tarragona (27 de febrero), Alicante y Palma de Mallorca (ambos el 2 de marzo).

  • En Tarragona organizamos la presentación del libro ‘¿Quién mató a Berta Cáceres?‘, de Nina Lakhani, quien intervino en el acto para hablar de su trabajo como periodista en el caso de Berta y pedir justicia para su causa.
  • En Palma de Mallorca, inauguramos el mural de la artista Sonia Santandreu que reúne a Berta Cáceres con Aurora Picornell y Matilde Landa, asesinadas por el fascismo; Rosa Bueno, activista vecinal, y Encarna Viñas, defensora de la lengua catalana, todas ellas mujeres clave del feminismo mallorquín.
  • En Alicante celebramos un homenaje a Berta  en el marco de la exposición ‘Activistas por la Vida‘, que se puede disfrutar hasta el 7 de marzo en la ciudad valenciana, y, a partir del 16 de marzo, en su nueva ubicación, en Burgos (Teatro Principal).

¡No te pierdas el hilo de Twitter con los mensajes de cariño desde Chiapas y Honduras!

En el séptimo aniversario sin Berta Cáceres, pedimos que cese la represión a la población campesina e indígena que defiende sus territorios en todos los pueblos de América Latina. #JusticiaParaBerta

 

Justícia per a Eduardo Mendúa, líder de la nacionalitat kofán de l’Equador

El passat 26 de febrer va ser assassinat Eduardo Mendúa, dirigent de Relacions Internacionals de la CONAIE, pertanyent a la nacionalitat Kofán de Sucumbios, l’Equador. Es trobava en el seu habitatge rural quan diversos encaputxats li van disparar, un crim que entitats com CONAIE i UDAPT han relacionat al conflicte petrolier i, en concret, a l’activitat extractiva de l’Empresa Pública d’Hidrocarburs, EP Petroecuador.

Reconegut per la seva lluita i defensa de la Amazonía que sofreix la destrucció mediambiental de les petrolieres, Mendúa havia denunciat i responsabilitzat a EP Petroecuador i al Govern de Guillermo Lasso de la violència generada en la comunitat de Dureno, Sucumbios.

No estem per a cedir ni un centímetre del nostre territori perquè els forasters petroliers destrueixin als éssers espirituals i persones invisibles de la nostra selva, rius, llacunes, llocs sagrats, fetes fallida, medicina, nostres ceibos“, va escriure en el seu últim post de Twitter, cinc hores abans de ser assassinat.

Diverses entitats equatorianes i internacionals de drets humans i defensa del territori han manifestat la seva indignació per la mort del líder indígena, reclamant que s’investigui la seva mort, que es faci justícia i que es garanteixi la seguretat dels defensors i defensores del territori. “L’espiral de violència que sofreix el poble Kofán obeeix a una manifesta violació permanent als Drets Humans i de la Naturalesa per part del Govern de l’Equador, les seves Carteres d’Estat i la seva Empreses Públiques – PETROECUADOR, així com de les pràctiques de les transnacionals extractives que usen el seu poder econòmic per a dividir a les comunitats amazòniques“, assenyala UDAPT (Unió d’Afectats i Afectades per les operacions Petrolieres de Texaco) en el seu comunicat.

Des de Entrepueblos ens sumem a la demanda de justícia i recerca d’aquest crim, perquè no quedi impune, i volem transmetre la nostra solidaritat a la seva família i als germans i germanes indígenes equatorians.

#JusticiaEduardoMendua