Gràcies per la teva amistat i el teu compromís incansable, ‘Pato’

/ /by

Aquesta nit ens ha deixat el nostre company Patricio Realpe, ‘Pato’, amb la seva càmera, el seu gran cor i la seva vitalitat. Fotògraf incansable, el seu compromís li va portar a posar llum en els marges, allà on habiten les i els invisibles, buscant que el món es voltegés a veure.

‘Pato’, la teva absència ens deixa una mica més orfes. Continuarem caminant, sempre al teu costat.

*’Pato’ ha col·laborat en mil ocasions amb Entrepobles, aportant els seus coneixements com a fotògraf i editor gràfic, per exemple en els Butlletins del Canvi Climàtic de 2007, una publicació pionera en la defensa de la justícia climàtica.

Manifestación de defensoras de derechos humanos del norte de Perú, en noviembre de 2022.

Manifest#25N Construïm col·lectivament territoris lliures de violències patriarcals!

/, /by

Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i les Nenes, ens sumem a la crida de les organitzacions feministes en l’àmbit internacional que:

  • Visibilitzen les seves reivindicacions per a un canvi social estructural i apel·len al compromís i a la corresponsabilitat de tota la societat per a erradicar les violències masclistes.
  • Denuncien la insuficient acció dels governs i les seves polítiques públiques en l’àmbit de la prevenció, acompanyament, protecció i reparació per a un abordatge integral feminista de les violències masclistes.

Les violències masclistes (també violències patriarcals) són la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans. La complexitat de les violències masclistes se sosté en estructures patriarcals inscrites profundament en cada persona, però, sobretot, en les relacions comunitàries i en totes les seves institucions, tant públiques com privades.

La cultura masclista i patriarcal encoratja, estimula i consent l’ús de la violència contra les dones, contra les seves filles i els seus fills, i contra les identitats dissidents i persones no binàries, com a exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: increment de la violència institucional, la categorització dels cossos i les vides, la subordinació d’uns cossos i unes vides sobre unes altres, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants altres. Les violències masclistes tenen moltes formes i l’impacte en les vides dels qui la sofreixen en la seva pròpia pell depèn, en gran manera, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Constitueixen un component central del patriarcat, estant més relacionades amb l’exercici del poder que amb el sexe.

Els moviments feministes de tot el món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències masclistes i han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, militarista, racista i colonial. Les organitzacions feministes han generat una onada de sororitat per a reconèixer la veu de les dones que denuncien i acompanyar-les en els seus processos de recuperació i reparació.

Manifestació contra les Violències Masclistes. Foto: Raquel García/Unplash

En l’estat espanyol estem assistint aquests dies a una allau mediàtica de crítiques a la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual (Llei del ‘Solo sí es sí’). Una falsa alarma social en la qual no s’ha aprofundit sobre els continguts de la llei en relació amb la prevenció i reparació de les supervivents de violències masclistes. És necessari que la societat entengui la necessitat d’un canvi de paradigma, per a centrar els esforços en les dones supervivents de violència sexual, i que penes de presó més elevades no responen a la idea d’una justícia feminista.

Per a sortir d’aquestes lògiques necessitem aprofundir sobre el concepte de justícia feminista, enfortint els nostres vincles i llaços socials com a clau per a pensar alternatives possibles. Necessitem una mirada més integral sobre l’autonomia de les dones, incorporant l’autonomia reproductiva, l’autonomia subjectiva i la inviolabilitat del seu cos com a entramats indissolubles.

EXIGIM polítiques de prevenció i reparació, les quals han d’estar prou dotades de recursos econòmics i requereixen de la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

EXIGIM la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut i el dret a l’educació.

Campaña de Demus Perú por el 25 de noviembre 2022.

Campanya de Demus Perú pel 25 de novembre 2022.

 

En Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem el nostre compromís des d’una perspectiva de cooperació feminista internacionalista:

  1. DENUNCIEM, com una de les conseqüències de les violències patriarcals, la criminalització de dones defensores de drets humans en Abya Yala. La criminalització és conseqüència de l’avanç del neoliberalisme, del desenvolupament capitalista voraç, dels governs corruptes, autoritaris i conservadors dels seus països, de l’acompliment de les empreses del nord global que allí operen, amb la complicitat dels seus països d’origen, així com de les violències estructurals racistes i misògines que continuen imperant. Els feminicidis territorials, la violència sexual, l’estigmatització i la criminalització són múltiples, orquestrades des de governs i sistemes policials i parapolicials, de connivència amb campanyes de mitjans de comunicació, al servei d’empreses extractivistes i governs, que gaudeixen de total impunitat, dificultant l’accés a la justícia de les dones defensores, els qui posen els seus cossos i exposen les seves vides per la defensa dels béns comuns.
  2. DONEM SUPORT a xarxes de solidaritat internacional feminista que permetin sostenir, visibilitzar i abraçar les lluites de les nostres companyes del Abya Yala contra les violències patriarcals i la criminalització de les defensores de drets humans.
  3. DENUNCIEM que la frontera és el mètode decisiu per a convertir la força de treball en mercaderia. El que vol veritablement el mercat són persones amb capacitat de producció espantada i clandestina, i la Llei d’Estrangeria promou aquesta situació de por i de clandestinitat, al servei de l’agricultura, la indústria o el treball de la llar i les cures. Les treballadores migrades en el camp sofreixen explotació laboral, carregada d’estereotips racistes i masclistes, arribant a vegades als abusos sexuals (recentment denunciades a la Regió de Múrcia, o durant la recollida de la maduixa de Huelva). Se’ls exigeixen favors sexuals a canvi de no perdre el seu lloc de treball. Així les treballadores més pobres, racialitzades i amb fills i filles als seus països d’origen, suporten, a més de condicions de vida infrahumanes (infrahabitatge, amuntegament, falta d’aigua, llum…) assetjament sexual, que els impedeix l’accés als mínims drets humans per al desenvolupament de les seves vides en la nostra societat.
  4. DONEM SUPORT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.
  5. DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un gran impacte sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència. D’altra banda, sobreviure a situacions de violència masclistes és un dels factors que poden portar a les dones a situacions de pobresa i exclusió social.
    El risc d’exclusió social a Espanya és molt superior als països del seu entorn. A més, cal tenir en compte l’impacte de la pandèmia COVID-19, que va desplomar l’activitat econòmica durant 2020 i part de 2021.
    El sensellarisme, generat per causes econòmiques, polítiques i socials, dificulta a les persones l’accés a drets bàsics com l’habitatge o l’ocupació, i afecta cada vegada més a les dones. Segons xifres de l’Organització de Nacions Unides, el 70% de les persones pobres en el món són dones. És alarmant veure que una de cada cinc nenes en el món sofreix de pobresa extrema. És a dir, està per sota del llindar de pobresa.
  6. EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.
  7. DONEM SUPORT les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones en situacions de vulnerabilitat i de violències masclistes.
  8. DENUNCIEM els assassinats i persecució de les dones a l’Iran. L’assassinat de la jove Mahsa Amini, detinguda el passat 13 de setembre a Teheran per la denominada policia de la “moral” iraniana perquè no portava correctament posat el hijab, ha deslligat una ona de protestes a l’Iran. Les dones i els joves han desafiat al règim i la seva política restrictiva i patriarcal. L’ús del vel està en el centre dels debats, però el règim iranià té molts altres assumptes que poden minar la seva supervivència. Aquest tipus de persecucions i discriminacions cap a les dones constitueixen una greu violació als drets humans, que a vegades les obliguen a escapar dels seus països d’origen i convertir-se en refugiades.
  9. EXIGIM garantir els drets de la Llei d’Asil d’Espanya, norma reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària, que assenyala explícitament que la persecució per motius de gènere està reconeguda com a causa d’asil. L’equitat de gènere és un dret humà fonamental que ha de garantir-se en qualsevol lloc del món.

Aquest 25 de novembre les resistències feministes s’expressen a tot el món i estan més vives que mai. Volem sentir especial proximitat amb les gents de Centreamèrica, Palestina, Ucraïna, l’Iran, Rojava, l’Afganistan… Sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat a tot el món perquè són també els nostres batecs.

 

Cruïlles de Vida: Busquem alternatives feministes, de justícia climàtica i d’educació davant les crisis superposades.

/, /by

Des d’Entrepobles i l’Observatori DESC a través d’aquest projecte de “Cruïlles de Vida” volem oferir alternatives polítiques, socials, ecologistes i feministes a les quatre vessants més importants de les crisis superposades: la crisi social, la crisi econòmica, la crisi de les cures i l’emergència climàtica.

Però… Què entenem per crisi superposades?

Fa temps que parlem d’un context de crisi global que emmarca les relacions Nord Global-Sud Global i que ara està marcat per la crisi sanitària i la crisi de cures.

La crisi sanitària ha agreujat la crisi global, amb aquest context actual s’ha accentuat la crisi de cures, a la vegada que ha visibilitat la seva essencialitat amb dues regions, accentuant l’ascens d’un moviment feminista-tant a Amèrica Llatina, com a casa nostra-, amb creixent influència social i política.

A més, l’emergència climàtica i ecològica té efectes diferenciats Nord-Sud basats en lògiques extractivistes, de dominació, explotació i despossessió de béns naturals. Aquesta realitat i asimetria s’ha de veure i afrontar dins d’un sistema capitalista, patriarcal, racista i extractivista.

Per això, Globalitzem alternatives feministes i climàtiques!

Volem promoure una ciutadania conscient, informada, crítica, mobilitzada i responsable, local i internacionalment davant les crisis superposades i les seves vessants, des d’una perspectiva ecologista, feminista, de justícia social i defensa dels DH.

Volem generar eines i espais de reflexió, intercanvi i acció en xarxa de la ciutadania organitzada a Catalunya, connectada amb el Sud Global, per enfortir la resiliència social, incidir en la coherència de les polítiques públiques i construir alternatives en temps de crisis.

A través d’aquest enllaç podràs entrar a la web de “Cruïlla de Vides”  i conèixer tot el projecte des de dins, a més de recursos interessants.

Trobada de Xarxes Sociocomunitaries de Dones a Cusco

/, , , /by

Pel Bon Viure Col·lectiu des dels nostres Feminismes Comunitaris

04-06 d’octubre de 2022

Davant un context de crisi política i ambiental, inflació, avanç del discurs fonamentalista i de l’economia neoliberal, prop de seixanta dones procedents de la Red de Mujeres de Carabayllo (Lima), Red kuskalla (Acomayo), Mujeres Integrantes del COREMUJ (Cusco), Jóvenes de la Declaratoria de la Juventud – Lago Titikaka (Puno), Asociación de Mujeres Defensoras del Territorio y Cultura K’ana (Espinar) aixina com les dones dels equips de DEMUS, KALLPA, en el marc del Conveni AECID: Pel dret de les dones, adolescents i nenes a una vida lliure de violències, a les regions de Cusco i Lima, i dins de la campanya nacional “Vivir sin Miedo”

L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de compartir i connectar entre dones les seves reflexions i lluites per una vida lliure de violències des de les pràctiques vivencials del Sud Andí. Aquest espai va ser facilitat per l’activista dels drets de les dones i líder indígena del territori Iximulew (denominat Guatemala després de la colonització), Lolita Chávez.

En el primer dia de la trobada, Lolita Chávez va estar compartint les seves experiències del Bon Viure col·lectiu en les comunitats originàries i promovent diverses reflexions sobre la política, cultura i economia, així com les diverses violències que travessen tant als territoris com als cossos de les dones.

Diverses dones han denunciat la fustigació i les violacions de drets humans que sofreixen en els seus territoris per part de les empreses mineres, trobant moltes dificultats per a poder aplicar els mecanismes de denúncia judicial.

S’ha denunciat que l’activitat minera ocasiona danys irreparables en els sòls, aigua, aire i en la comunitat. A causa d’això, ja no poden produir en les seves terres i no tenen accés a aigua potable, per la qual cosa depenen d’un camió que la porta cada quinze dies. Els animals beuen aigua contaminada provocant que molts expulsen els fetus i en aquells que aconsegueixen néixer, molts ho fan amb malformacions. Igualment, s’ha denunciat que en les seves comunitats hi ha diverses persones amb malalties respiratòries i amb càncers a causa de l’exposició a metalls pesants, que fins i tot està afectant els embarassos de les dones i a la salut primerenca de nenes i nens. Aquest quadre s’agreuja amb les dificultats que sofreixen per a accedir als serveis de salut.

També, s’ha denunciat l’assassinat del exalcalde de Espinar, Oscar Mollohuanca Cruz, el cadàver del qual va ser trobat el dia 07 de març de 2022. Oscar Mollohuanca va ser un gran defensor dels Drets Humans i Ambientales1. Una de les activistes presents en la trobada també va denunciar que sofreix una contínua fustigació i amenaces de mort.

Sens dubte, va ser una jornada plena de dolor, ràbia i també de sanació. Lolita Chávez en tot moment va saber conduir aquestes denúncies cap a un diàleg de sanació, cura i justícia còsmica mitjançant el acuerpamiento del feminisme comunitari. Així, les dones van experimentar que malgrat les múltiples violacions que sofreixen, no estan soles i que les seves lluites són les de totes.

En el segon dia de la trobada es va viatjar cap al territori acomaino, amb l’objectiu de promoure l’Intercanvi d’experiències  de la Red de Carabayllo (Lima) i de la Red Kuskalla (Acomaio)

Les dones acomainas van compartir la seva cultura i aliments, demostrant que la lògica del feminisme comunitari és la de compartir. Després d’això, Lolita va promoure una immersió mística d’agraïment al Sol, a la Lluna, als Turons i a l’Aigua. També va realitzar una neteja energètica amb rude, romer i aigua florida, convidant “al acuerpamiento” i en sentir dels cossos de les dones.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

tercer y último día de encuentro estuvo marcado por la visita e intercambio con las mujeres de tejido ancestral comunitario en Chincheros. Tuvimos la oportunidad de conocer de cerca sus milenarios métodos de producción textil de carácter ecológico. Cabe resaltar que muchas de ellas fueron protagonistas del libro “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promovido en el marco del Convenio.

El tercer i últim dia de trobada va estar marcat per la visita i intercanvi de les dones de teixit ancestral comunitari en Chincheros. Vam tindre l’oportunitat de conèixer de prop els seus mil·lenaris mètodes de producció tèxtil de caràcter ecològic. Cal ressaltar que moltes d’elles van ser protagonistes del llibre “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promogut en el marc del Conveni.

Es tanca aquesta trobada amb la satisfacció d’haver aconseguit el seu objectiu, vivenciant que, davant tanta injustícia, les dones s’organitzen per a trencar amb la cadena de la impunitat i de la violació dels drets humans, assumint les seves ferides i sanant dins del “acuerpamiento” feminista, ja que VIURE SENSE POR ÉS EL NOSTRE DRET.

PRYSCILA MARQUES RANGEL -Cooperante Entrepueblos en Perú.

 

Més de 150 organitzacions i col·lectius denuncien les morts a la frontera davant el Parlament Europeu

/ /by

Des d’Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte ens unim el passat 30 de setembre a l’1 d’octubre a la Marxa a Brussel·les, on més de 150 col·lectius i organitzacions d’Europa i Internacionals (entre ells Caravana Abriendo Fronteras, Madres de Desaparecidos, Marcha Mundial de Mujeres, Tribunal Permanente de los Pueblos, Regularización ya, Abolish Frontex, Via Campesina i altres tants moviments socials) hem denunciat la responsabilitat dels governs europeus en les morts i desaparicions de les persones que decideixen emigrar.

Durant aquests dies hem participat en la Cimera dels Pobles, on vam poder abordar a través de diferents tallers temis com la militarització de la frontera, analitzant el pressupost europeu, així com les xifres molt cridaneres de creixement de subvencions per a la recerca de la intel·ligència en l’armament i el control de fronteres, que passa de 600 milions a 8.000 milions en l’any vinent, una xifra que es multiplica exponencialment.

També s’ha parlat d’externalització de la frontera i com les armes poden circular d’un país a un altre dins de la Unió Europea sense cap salconduit, exportant armament a les fronteres des d’Europa i als països en conflictes bèl·lics…

Des dels col·lectius i organitzacions participants hem arribat a la conclusió de la necessitat d’una decisió política radical enfront d’aquest creixement de la militarització i del control del moviment migratori. També reforçar les aliances i convergència d’organització i una estratègia amb els mitjans de comunicació.

La participació de la Marxa Mundial de Dones ha estat una gran aportació, per la qual cosa significa, no sols en com les dones ens veiem afectades en la política de fronteres i en el trànsit, sinó també en l’explotació laboral i el sofriment dels fills desapareguts. També s’ha denunciat els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i les polítiques capitalistes que usen aquesta mà d’obra com esclavitzada i fa una falsa competència amb la població treballadora. Això reforça el capitalisme, la xenofòbia i racisme als nostres països.

En aquests dies, el Tribunal Permanent dels Pobles, per a reforçar aquestes aliances torna a llançar el “Pacte Global de Solidaritat pels Drets els Migrants i Refugiats”, subscrit a Berlín a l’octubre de 2005. També es va posar de manifest que es treballarà en un nou cim que se celebrarà a Tunísia en els pròxims anys on estarem en aliança amb totes les organitzacions del Magreb per a reforçar aquesta lluita.

Abans del tancament, el dia 1 d’octubre, va haver-hi una manifestació per a expressar totes les nostres reivindicacions davant l’Eurocambra de Brussel·les al crit de Rights, No Deaths! (Drets. No més morts per migrar)

Pots descarregar la Declaració del Pacte Global de Solidaritat pels Drets dels Migrants i Refugiats a través d’aquest enllaç.

A través d’aquest formulari pots signar la vostra adhesió

#28S (2022) ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT (POSICIONAMENT/COMUNICAT)

/ /by

#28S (2022) ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT (POSICIONAMENT/COMUNICAT)

Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte ens sumem aquest 28 de setembre a les accions convocades per les organitzacions feministes que a tot el món celebren de manera reivindicativa el Dia d’Acció Global per un Avortament Legal, Segur i Gratuït, i Dia per la Despenalització de l’Avortament a Amèrica Llatina i el Carib.

La decisió de declarar el 28 de setembre com una jornada reivindicativa i de mobilitzacions als carrers, es va prendre en la V Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib celebrat en Sant Bernardo, l’Argentina del 18 al 24 de novembre de 1990 en el Taller sobre Avortament, considerant que les complicacions per l’avortament insegur i clandestí era i continua sent, la primera causa de mortalitat de les dones en molts dels països de la regió.

És per tot això que ens sentim compromeses des dels nostres valors internacionalistes, amb totes les organitzacions feministes i la resta de les organitzacions de la societat civil que lluiten per la despenalització total de l’avortament, el gaudiment ple dels drets sexuals i els drets reproductius, els drets humans i la justícia global.

En l’actualitat, en la major part de països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. Recordem la repressió, criminalització i empresonament de dones a El Salvador, i les lluites i solidaritat per a l’alliberament de 62 dones condemnades a penes de fins a 40 anys, i celebrem que 17 d’aquestes dones hagin aconseguit la seva llibertat en aquest mateix any. En alguns països d’Àsia està severament restringit i fins i tot quan és legal, les dones han de patir costos elevats i la inaccessibilitat de l’atenció adequada a l’avortament. En diversos països d’Europa (sis països europeus mantenen lleis d’avortament molt restrictives i no permeten l’avortament a petició o per motius socials amplis), i cada vegada més als Estats Units, les dones s’enfronten a feroços atacs dels grups fonamentalistes religiosos i de dretes que desitgen reduir la seua llibertat sexual i reproductiva, imposant restriccions legals i financeres, un major estigma i discriminació i obstaculitzant encara més l’accés de les dones a avortar.

Aquest 28 de setembre. Tot el nostre reconeixement al treball que durant anys han impulsat les organitzacions feministes d’Amèrica Llatina, que ha permés que l’avortament es convertira en llei A l’Argentina, i anar ampliant el xicotet grup de països de la regió conformat per l’Argentina, l’Uruguai, Cuba, Guyana, Guaiana Francesa, Puerto Rico i algunes zones de Mèxic, on es permet en l’actualitat que les dones sol·liciten un avortament legal sense importar la causal de l’embaràs.

Què podem dir sobre el dret a avortar en l’Estat Espanyol?
Aquest passat mes d’agost el Consell de Ministres va donar llum a la nova llei de l’avortament que és una modificació de la norma de 2010. No la derogarà, només modifica alguns aspectes i ambdues conviuran en el marc legislatiu. Quins avanços suposa i que reivindicacions feministes continuen pendents? 1) Aporta la interrupció voluntària de l’embaràs sense permís patern a menors a partir dels 16 anys. 2) Suposa l’eliminació del termini de reflexió de “almenys tres dies” per a les dones que decideixen avortar. 3) Encara que s’inclou que es garantirà la interrupció voluntària de l’embaràs en tots els serveis públics es resideixi on resideixi, i de no ser possible en els serveis de salut [els públics], es gestionarà de manera que el dret quedi garantit, s’exerceixi en un hospital públic o en un centre o clínica acreditada (quedaria igual, tal com el recull, la Llei de l’Avortament de 2010). Per a garantir el servei del sistema públic, aquesta proposta d’Igualtat recull un registre d’objectors de consciència que es posarà en marxa en cada autonomia. En relació amb l’Objecció de Consciència, hi ha professionals que directament s’oposen per raons morals, però també és evident, que continua sent una pràctica estigmatitzada i no normalitzada sobre la qual no es parla i no es forma a professionals, no dona prestigi ni suma en la carrera professional.  4) El manteniment dels terminis, és a dir, l’avortament és lliure fins a la setmana 14 de gestació. A partir d’ahi i fins la setmana 21, podrà realitzar-se el que es coneix com un avortament terapèutic, és a dir, una interrupció per causes mèdiques com a malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. Les organitzacions de defensa de drets sexuals i reproductius continuen reivindicant la despenalització dels avortaments a partir de la setmana 22, quan existeixen malformacions fetals. El text de la nova llei, aprovada en el Consell de ministres, no modifica aquest aspecte i deixa a les gestants en mans d’un comitè ètic.
5) En aquest nou text de la llei no queda garantit, en els serveis de salut públics, el dret a l’avortament per a les dones migrants que no poden accedir a una sanitat pública, universal i de qualitat per processos burocràtics de regularització.
6) Una altra assignatura pendent invertir els recursos necessaris per a implementar l’educació sexual integral obligatòria, l’accés universal als anticonceptius.

#28S ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT

Denunciem que milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!
Mostrem la nostra solidaritat amb totes i cadascuna de les dones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per defensar el dret de les dones a l’avortament.
Denunciem l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Darrere dels atacs, hi ha des de grups antigènere fins a governs conservadors, passant per partits d’extrema dreta.  Ens sumem a la reivindicació d’erradicar qualsevol col·laboració amb qualsevol govern del món, institucions, grups i moviments fonamentalistes, entre ells l’Església Catòlica, i altres confessions, que no garanteixi aquest dret a la seva ciutadania.

Donem suport a les reivindicacions dels col·lectius feministes i de drets humans, que inclouen la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) com a part dels drets sexuals i reproductius de les dones i persones amb capacitat gestant, i defensen la seva consideració com a drets humans i de salut pública:

• Avortament lliure, gratuït, segur i dins del sistema públic de salut per a totes les dones, sense excepcions.
• Educació sexual per a decidir. Anticonceptius per a avortar i avortament lliure, gratuït, universal i segur per a no morir.
• Ni un pas enrere, cap reculada en el reconeixement de l’autodeterminació del cos de les dones.

Us convidem a participar activament en les accions convocades per les organitzacions feministes en els vostres territoris.

 

Marxa a Brussel·les: Drets! No morts!

/ /by

Més de vint-i-vuit mil persones han mort des de 2014, intentant arribar a Europa o a les seves fronteres internes, quaranta-nou mil des de 1993. Venen des d’Àfrica, Àsia i Orient Mitjà i moren especialment al Mediterrani i a l’Atlàntic; i també als Balcans, als Alps, al Canal de la Mànega, en el riu Bidasoa al peu dels Pirineus i en altres espais fronterers.

Amb aquest context, des d’Entrepobles ens sumem a la campanya “Rights. No deaths” (Drets. No més morts per migrar), una iniciativa de diferents col·lectius i organitzacions d’Europa per a denunciar la responsabilitat dels governs europeus en les morts i desaparicions de les persones que decideixen emigrar.

Volem alternatives i despertar la consciència europea, per això marxarem els pròxims dies 30 de setembre i 1 d’octubre 2022 a Brussel·les. Amb el lema Rights. No deaths (Drets. No més morts per migrar) i el dia 1 d’octubre diferents organitzacions, col·lectius i persones han convocat una concentració que tindrà lloc enfront del Parlament Europeu per a demandar el compliment del dret internacional dels drets humans a les fronteres i la regularització administrativa de les persones que viuen i treballen a Europa.

Descarrega el dossier de premsa a través d’aquest enllaç

A més, participarem en la “Cumbre de los pueblos sobre migración” (en articulació de la Marxa a Brussel·les) un espai d’intercanvis estratègics entre diversos moviments i organitzacions compromesos amb els drets dels exiliats a nivell local i internacional, amb la finalitat d’enfortir o construir col·lectivament propostes concretes d’incidència i mobilitzacions a nivell transnacional.

Inscripcions a través d’aquest enllaç

Descarrega el programa aquí

Cinc gràfics sobre el desastre ambiental del Tractat UE-Mercosur

/, , /by

Entrepobles i Ecologistes en Acció denuncien que, mentre la Unió Europea impulsa compromisos ‘verds’ al Nord global, als països de l’Amèrica del Sud no paren d’augmentar la petjada ecològica

Publicat a El Crític el dia 29 de juny de 2022

Aquest mes de juny s’han complert dos anys de l’anunci de l’acord del Tractat de comerç i inversió (TCI) entre la Unió Europea (UE) i els països del Mercosur, que conformen l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai i Veneçuela, com a estats membres, i Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, Guaiana, el Perú i Surinam, com a associats. La notícia es va difondre a la cimera del G20 celebrada al Japó, a la ciutat d’Osaka, i donava a conèixer un dels tractats comercials europeus més amplis que implica el 25% del producte interior brut (PIB) i el 37% de les exportacions mundials. Vint-i-dos anys de negociacions van culminar en un text que, a més del Tractat de lliure comerç en si, preveu un pacte en matèria ambiental que inclou el compromís de les dues parts de complir l’Acord de París sobre canvi climàtic.

Tot i els anuncis, però, l’Acord encara no s’ha ratificat fins avui. Precisament, el contingut relacionat amb les qüestions mediambientals ha provocat que la signatura s’hagi anat posposant. Països com França o Alemanya, que en els últims mesos han celebrat eleccions, no han volgut subscriure un text que genera polèmica i resistències per part d’organitzacions ecologistes i mediambientals i han evitat que la ratificació pogués passar factura als partits durant les respectives campanyes electorals.

CRÍTIC analitza els punts més controvertits del Tractat a través de cinc gràfics recollits a l’informe Una aproximació crítica a l’acord UE-Mercosur, elaborat pels investigadors Raúl Velasco i Juan Cadillo per Entrepobles i Ecologistes en Acció en el marc del projecte “En temps d’emergència importa encara més la coherència“. A través d’un enfocament basat en l’economia ecològica i feminista, els autors demostren “la contradicció” entre les promeses de la UE de reduir emissions i impulsar compromisos verds, per una part, i “la pressió per augmentar constantment la petjada ecològica al Sud global” a favor de les grans empreses agroalimentàries, per l’altra.

1. Productes agrícoles ‘versus’ maquinària

Tot i no haver firmat encara l’acord de lliure comerç, l’any 2020 la UE va exportar al Mercosur productes per un total de 36 milions d’euros. Quasi el 40% d’aquesta xifra (14 milions) correspon a maquinàries i equips de transport, seguits de productes químics, amb un 30,5% (11 milions). El Mercosur, per part seva, va obtenir 33 milions d’euros dels intercanvis comercials, en bona part de productes agrícoles que, amb un 57,5% (19 milions), concentren la majoria de les exportacions. Un cop firmat l’acord, la UE augmentarà les importacions des dels països del Mercosur de matèries primeres, aliments i recursos naturals (fusta, pedres, metalls, etc.) i exportarà al Mercosur productes industrials (químics, plàstics, vehicles de motor, productes elèctrics, etc.) i serveis basats en telecomunicacions, finances, construcció i assegurances.

“Els països del Sud s’han especialitzat en activitats primàries amb rendiments decreixents, perdent una mínima sobirania industrial que els permeti desenvolupar activitats amb rendiments creixents i d’escala”, explica Raúl Velasco, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. “El Mercosur exporta productes sense valor agregat, mentre que la UE exporta productes d’alt valor tecnològic i biotecnològic, per la qual cosa l’acord perpetua la matriu extractivista als països del Sud i no promou una diversificació productiva”, hi afegeix Luciana Ghiotto, investigadora del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina i acadèmica de la Universitat Nacional de San Martín.

Al bloc europeu, els beneficiats principals seran ciutats i regions amb una indústria tecnològica forta i altament desenvolupada, com Alemanya, França o Bèlgica, mentre que al bloc del Sud global els beneficiaris seran les elits latifundistes i les grans transnacionals agroalimentàries. “S’expulsaran els petits agricultors perquè no són competitius i augmentaran els grans latifundis, i les persones expulsades del món rural arribaran als cinturons de pobresa de les grans ciutats”, diu Velasco.

Els autors de l’informe sostenen que la dinàmica del lliure comerç “accelera i incrementa el saqueig dels béns naturals”, “prolonga les relacions neocolonials” i “fa evident l’intercanvi desigual entre els béns naturals” que s’intercanvien. Mentre la UE obtindrà rendiments de la indústria i productes amb alt valor afegit, el Mercosur els obtindrà de sectors menys rendibles com l’agricultura, la mineria o la pesca.

2. Xoc entre sectors

Segons el document de Velasco i Cadillo, si es concreta definitivament l’acord, s’eliminaran els aranzels per més del 90% del comerç bilateral de forma progressiva. Des del Sud global, el producte que més s’exporta a la UE, diuen els autors, és el bioetanol (650.000 tones), elaborat a partir de cereals i cultius de sucre. Tot i que la UE promou l’ús dels biocombustibles en el transport per lluitar contra el canvi climàtic, la Comissió Europea ha apostat per reduir aquells que s’elaboren a partir dels aliments pel xoc que es genera entre els sectors energètic i alimentari i els problemes de seguretat alimentària. Per això, la importació de bioetanol procedent, majoritàriament, del Brasil, el segon productor d’aquest biocombustible del món després dels Estats Units, entra en conflicte amb aquest punt. El país sud-americà prioritza el cultiu de la canya de sucre, la principal matèria primera utilitzada per produir-lo, en lloc de cultius alimentaris diversos. “Mentre estem optimitzant els processos, hi ha efectes sistèmics que estan augmentant el consum i no els estem veient perquè no es posa èmfasi en el consum absolut”, apunta Velasco. Segons ell, amb el canvi climàtic es consolida la idea que la productivitat millorarà, però s’oblida que a nivell absolut augmenti la frontera extractiva perquè no estem qüestionant el consumisme”.

El segon producte més exportat des del Mercosur a Europa és el pollastre (180.000 tones). Tot i que la UE no té necessitat d’importar-ne perquè en consumeix menys del que produeix, ho fa per adquirir un producte de més bona qualitat. De nou, el Brasil és un dels exportadors principals.

En tercer lloc, hi ha la carn de boví (99.000 tones), que també procedeix, principalment, del Brasil, el país que més n’exporta del món. Com en el cas del pollastre, la UE produeix més carn de la que necessita; però, tot i així, el TCI amplia la quota a 99.000 tones que, segons els autors, és carn d’alta qualitat destinada a restaurants gurmet que consumeixen turistes d’alt poder adquisitiu. Aquestes xifres posen en dubte els compromisos ambientals adquirits per la UE, ja que la producció de carn de boví augmenta les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, promou la desforestació i la pèrdua de biodiversitat i perjudica les poblacions rurals i indígenes, detalla l’informe.

3. Pressió ambiental associada als productes agrícoles de l’acord UE-Mercosur

Els intercanvis comercials del TCI comporten pressions ambientals a la terra, a l’aigua i al treball que augmenten els efectes de la crisi climàtica. Segons els càlculs de l’informe d’Entrepobles i d’Ecologistes en Acció, per obtenir les 650.000 tones d’etanol se’n necessiten 9 milions de canya de sucre que, alhora, necessiten 121.000 hectàrees de terra, una superfície equivalent a quasi dues vegades la mida de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a la carn de pollastre, l’ingredient principal del pinso és el blat de moro i, segons els investigadors, per produir les 180.000 tones de més acordades al Tractat, a part de les que ja s’exporten, es requereixen 288.000 tones de blat de moro que, a la vegada, necessitaran 71.000 hectàrees de terra per créixer. Per arribar a la producció de carn de boví acordada, cal sacrificar 360.000 animals, per la qual cosa es necessitarien 223.000 hectàrees durant dos anys i mig, una superfície que equival 3,5 vegades a l’àrea metropolitana de Barcelona; 1,5 vegades, a la ciutat de São Paulo, o a 318.000 camps de futbol. “L’expansió de la frontera agrícola avança sobre terres forestals o selvàtiques i provoca que s’avanci cap als territoris naturals i es cremin terres per utilitzar-les perquè mengin les vaques. Això té un impacte en la fauna, la flora i la biodiversitat”, diu Ghiotto.

“Es dona una pèrdua de la diversitat dels ecosistemes naturals perquè es promou l’expansió en superfície de les activitats productives“, sosté la biòloga ambiental de la Universitat de Xile Fernanda Salinas. L’acadèmica esmenta diversos efectes que aprofundeixen en el canvi climàtic en aquest tipus d’acords comercials, com la pèrdua de fertilitat del sòl, la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar i fixar carbó, de regular el cicle hidrològic, de proveir aigua en quantitat i en qualitat i de mitigar els efectes de sequeres i d’inundacions.

Per produir les noves quotes, el Mercosur requerirà una superfície similar a dues vegades l’àrea metropolitana de São Paulo i unes altres dues la de Barcelona. En canvi, la superfície requerida pels productes exportats des d’Europa al Mercosur (formatge i llet en pols) serà quatre vegades inferior a la dels països del Sud.

Les proporcions invertides per cada un dels blocs amb relació a l’aigua, imprescindible en la producció dels béns intercanviables del Tractat, també són molt diverses. L’informe apunta que mentre que el Mercosur haurà d’invertir 4.230 hectòmetres cúbics d’aigua de pluja i 130 d’aigua superficial i subterrània, la UE destinarà un volum 20 i 22 vegades inferior, respectivament, per a l’exportació dels seus productes (formatge i llet en pols). En l’últim cas, el volum requerit podria abastir d’aigua, durant un any, 2,3 milions d’habitants del Brasil, que actualment passa una greu sequera.

Per productes, la quota d’etanol és el que més aigua superficial i subterrània requereix (48 hm³), en comparació, per exemple, amb la quota addicional de carn de boví (46 hm³). En relació amb l’aigua de pluja, la carn necessita 2.412 hm³, un volum que multiplica per 6 la precipitació anual de l’àrea metropolitana de Barcelona (416 hm³) o 124.000 piscines olímpiques.

El secretisme que de forma habitual envolta els TCI ha generat un grau considerable de desconeixement de l’acord per part de la ciutadania. El tema ha entrat a l’agenda en plena emergència climàtica i en una situació global de pandèmia per la Covid-19, de guerra a les portes d’Europa i de canvis de governs en països de pes al Sud com l’Argentina i, pròximament, també el Brasil. Per tots aquests impactes, el TCI entra en contradicció amb les polítiques reiteradament anunciades per la UE i la majoria dels estats membres per fer front a l’emergència climàtica. Però, més enllà de la complexitat del context, en paraules de Salinas, caldrà “imposar un model a través del qual els estats posin a disposició infraestructura, duanes, finançament i foment”, i evitar així perpetuar la injustícia ambiental, la desigualtat i els efectes del canvi climàtic.

Habitatge Ciutat Meridiana: L’autoorganització veïnal i les lluites única via per garantir els drets

/, /by

La greu problemàtica estructural vinculada a l’accés a un habitatge digne i la crisi social i econòmica agreujada per la Covid-19 continuen arrasant amb les condicions de vida de la classe treballadora arreu del territori. Aquestes condicions s’agreugen a barris empobrits i històricament deixats de banda per les administracions, com és el cas de Ciutat Meridiana.

A banda de les execucions hipotecàries i les enormes dificultats per pagar els elevats preus de lloguer, l’administració no ofereix tampoc solucions a aquelles persones que opten per l’ocupació d’habitatges en desús per abastir-se d’un dret bàsic que no se’ls hi està garantint. En aquest context, clama al cel com la moratòria de desnonaments, a la pràctica no s’estigui complint, abocant a aquelles famílies que ja tenen una situació difícil a una situació encara pitjor.

Per aquest motiu, des de la FAVB i Entrepobles, en relació fluida amb l’AV de Ciutat Meridiana, busquen difondre aquesta problemàtica mitjançant una sèrie de vídeos per poder traslladar unes reivindicacions concretes.

En aquesta vessant es cercarà donar a conèixer la situació del barri pel que fa a l’accés a l’habitatge i les reivindicacions des de les organitzacions i les associacions veïnals del barri.

L’autoorganització veïnal i les lluites col·lectives són l’única via per garantir els nostres drets. A banda del suport mutu en el dia a dia, aquestes també permeten forçar a les administracions competents a complir amb les seves obligacions. En aquest context es traslladaran tres reclamacions:

  • Compliment i pròrroga indefinida de la moratòria dels desnonaments
  • Ampliació de la borsa d’emergència. Cura material i mental de les persones afectades
  • Regular el mercat de l’habitatge amb més habitatge públic