Més de 700 persones i entitats signen en suport al Si en la Consulta pel Yasuní

/, , , /by

El pròxim 20 d’agost, coincidint amb les Eleccions Presidencials a l’Equador, els equatorians i equatorianes tenen l’oportunitat històrica de participar en la Consulta del Yasuní, d’àmbit nacional i que es realitzarà telemàticament. Es tracta de la primera Consulta en el món en què la ciutadania podrà decidir si vol posar fre a l’extracció petroliera, després de dècades d’explotació en l’àrea natural amb major biodiversitat del Planeta.

En concret, la ciutadania decidirà sobre la permanència sota terra del cru dels camps Ishpingo, Tiputini i Tambococha, el bloc petrolier 43, també anomenat ITT, en el cor del Parc Nacional Yasuní, declarat reserva de la biosfera per la Unesco en 1989, i en el qual habiten 150 espècies d’amfibis, 121 de rèptils, 598 espècies d’ocells, unes 204 de mamífers i prop de 3.100 tipus de plantes. En aquesta zona habiten a més els tagaeri i taromenane, últims Pobles Indígenes en Aïllament Voluntari.

 

 

Per al col·lectiu Yasunidos, que des de fa 10 anys defensa la celebració d’aquesta Consulta, la cita del pròxim 20 d’agost “és una fita històrica en la defensa dels drets dels pobles i nacionalitats, de la naturalesa i de la democràcia“. “Aquesta consulta és una aposta per un futur en el qual la ciutadania participa directament i pot decidir-se a protegir la vida per sobre dels ingressos d’una indústria en declivi“, afirmen.

El dictamen de la Cort Constitucional equatoriana que va donar llum verda a la Consulta després d’anys d’obstacles polítics i legals, estableix clarament els efectes de la pregunta, per la qual cosa de guanyar el Sí, l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el terme d’un any.

Suport d’entitats del Nord Global

Entrepueblos ha coordinat un Manifest Internacional en suport a la Consulta, que ha estat signat ja per més de 700 persones, a títol personal o com a representants d’organitzacions socials, acadèmiques o ecologistes. El manifest va sorgir per a recollir suports al SI al Yasuní en l’Estat espanyol, però, com a petició en línea, s’han sumat persones i organitzacions d’altres països d’Amèrica Llatina i Europa.

Entre les signants del Manifest estan Yayo Herrero, Olga Rodríguez, Núria Alabao, Joan Martínez-Alier, Amaia López-Orozco, Antonio Turiel o David Fernández, entre altres activistes, periodistes o especialistes en medi ambient.

Com assenyala el Manifest, “tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, camperoles i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció“.

Com votar des de l’Exterior

A més, els i les signants volen animar i fer costat a la diàspora equatoriana a Europa a participar en la Consulta per a aconseguir la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ” i que hi hagi una observació transparent del procés d’escrutini.

 

La Consulta por el Yasuní “es un precedente extremadamente importante, que puede replicarse en todo el mundo y debería ser una señal de esperanza (…) de que la gente puede decidir en qué dirección quiere ir”, tal y como señala Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku.

Els suports al Sí al Yasuní en l’últim mes han vingut de tot arreu del món, tant des de membres de l’Església com de celebritats com l’actor Leonardo DiCaprio, que han pres partit per a defensar aquest pulmó verd del Planeta.

9 d’agost de 2023

El Parlament inicia la tramitació d’una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal

/, , /by

El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.

Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc  jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.

Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració  a l’estat espanyol.

Perquè la societat civil catalana dona suport al reconeixement de l’ecocidi com a crim

Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.

L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.

 

 

A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.

Barcelona, 27 de juliol 2023

Acte presentació del llibre: “Voces desde las economías feministas: resistencias, arraigos, cuidados” a Ca la Dona

/ /by

Pots adquirir el llibre aquí: https://www.entrepueblos.org/publicaciones/voces-desde-las-economias-feministas-resistencias-arraigos-cuidados/

El dimarts 18 d’abril de 2023 des de Entrepobles i Xarxa Feminista vam presentar un nou llibre “Voces desde las economías feministas: resistencias, arraigos, cuidados” en Ca la Dona. Dialoguem entorn al llibre amb Cristina Carrasco, editora del llibre i referent en les economies feministes , Fernanda Moscoso i Carme Díaz Corral, escriptores del llibre. Amb la presentació de Kenia Castaldo Oliva, membre d’Entrepueblos i Mireia Bofill de Xarxa Feminista.

En l’acte es va dialogar sobre el paper de les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala, i d’alguns capítols en concret com a “Estrategias feministas ante la insistencia neoliberal: recorridos desde la revuelta de octubre” escrit per Fernanda Moscoso Briceño, que va participar en l’acte, Amparo Bravo Arias, Camila Baron i Catalina Valencia. També parlem de les cooperatives amb Carme Díaz, que va comentar el capítol “Mujeres, cooperativas, cuidados: los cambios en las subjetividades promueven la transformación de las estructuras”.

Per a veure l’acte sencer:https://youtu.be/BNz36FSjUvU

D

Des d’Entrepobles portem prop d’any i mig treballant des de la línia de les economies feministes en xarxa amb altres col·lectius, i per fi tot aquest treball col·lectiu s’ha fet realitat en un nou llibre: “Voces desde las economías feministas: resistencias, arraigos, cuidados” de la mà de Cristina Carrasco Bengoa i Corina Rodríguez Enriquez, com a editores del llibre.

Aquest llibre és el resultat d’inquietuds compartides sobre els diàlegs entre els feminismes i les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala.  El llibre recull un conjunt d’articles amb mirades diverses sobre feminismes i economies feministes. Algunes eurocèntriques (Euskadi i Catalunya, en l’Estat espanyol) i altres més lligades a la realitat històrica de Abya Yala (diferents països). En aquest llibre intentem visibilitzar i destacar nexes, punts de trobada i fils conductors que afavoreixin i continuïn el diàleg entre aquestes mirades.

Creiem que el llibre és, simultàniament, una compilació de reflexions crítiques i una invitació a continuar pensant col·lectivament.

Textos de: Cristina Carrasco Bengoa, Corina Rodríguez Enríquez, Amaia Pérez Orozco,
Silvia Piris Lekuona, Colectiva XXK, Nalu Farias, Tica Moreno, Camila Baron, Amparo Bravo Arias, Fernanda Moscoso Briceño, Catalina Valencia, Miriam Nobre, Claudia Korol, Ana Felicia Torres Redondo, Patricia Amat, Verónica Gago, Aura Cumes, Breny Mendoza, Carmen Díaz Corral, Valeria Mutuberría Lazarini, Georgina Alfonso González.

Demana-ho en les teves llibreries de confiança!

Capítols

Presentación y Introducción: Diálogos posibles para ampliar miradas – Cristina Carrasco Bengoa y Corina Rodríguez Enríquez

1. SOSTENER LA VIDA FRENTE AL AVANCE DEL NEOLIBERALISMO

  • En defensa de la vida arraigada – Amaia Pérez Orozco, Silvia Piris Lekuona y Colectiva XXK
  • Desde la vida, contra el capital: reflexiones desde una economía feminista en movimiento – Nalu Faria y Tica Moreno
  • Estrategias feministas ante la insistencia neoliberal: recorridos desde la revuelta de octubre – Amparo Bravo Arias, Fernanda Mosocos Briceño y Catalina Valencia.

2. MUJERES ARRAIGAS AL TERRITORIO

  • Escalas y tiempo: entrecruces de agroecología, feminismo y antiracismo – Miriam Nobre
  • La economía feminista: semillas, frutos y caminos – Claudia Korol
  • La re-existencia como resistencia. Visión ética y política del Movimiento de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna – Ana Felicia Torres Redondo

3. DESPOJOS , EXTRACTIVISMO Y RESISTENCIAS

  • Comunes y comunidad en la disputa extractivista – Patricia Amat
  • Extractivismo financiero: deuda, violencia y territorios – Verónica Gago
  • Si los pueblos indígenas no se autorregularan, ya no existirían – Aura Cumes
  • Manifiesto feminista decolonial: los nuevos principios de la democracia – Breny Mendoza

4. UNA MIRADA FEMINISTA AL COOPERATIVISMO

  • Mujeres, cooperativas, cuidados: los cambios en las subjetividades promueven la transformación de las estructuras. – Carme Díaz Corral
  • Las cooperativas como herramienta de transformación social y ampliación de derechos. Aportes desde las experiencias argentinas – Valeria Mutuberría Lazani
  • La economía que nos debemos cuando la vida apura – Georgina Alonzo González

Nou Suplement “Diàlegs entre economies feministes” en col·laboració amb la Directa.

/ /by

Ja et pots descarregar-lo a través d’aquest enllaç.

Les economies feministes s’han mostrat com una eina imprescindible per abordar el conflicte capital-vida a partir de les premisses que la fonamenten: sortir de la lògica productivista, visibilitzar el treball de cures, comprenent els rols de gènere i la divisió sexual del treball, minimitzada i desvalorada pel sistema econòmic capitalista, i el compromís polític per a contribuir a la construcció d’un sistema socioeconòmic més just i inclusiu.

Amb aquest plantejament, des de l’Associació Entrepobles volem enfortir i aprofundir la nostra implicació amb els feminismes i ecologismes socials que defensen la construcció d’un món sostenible, com a únic camí cap a transicions ecosocials justes, descolonials i en interconnexió amb el Sud global.

Per això, des d’Entrepobles i en col·laboració amb La Directa hem tret el nou suplement “Diàlegs entre Economies Feministes”, on trobaràs diferents articles i entrevistes sobre el paper de les Economies Feministes, així com experiències alternatives al model neoliberal que existeixen a Amèrica Latina i Catalunya.

Els 10 moments més destacats de la nostra Assemblea General 2023

/, /by

Al maig va tenir lloc l’Assemblea General Entrepobles 2023 a València. Més de 60 socis i sòcies de tot l’Estat espanyol ens van reunir per a defensar la justícia global i traçar el camí de la nostra associació per a fer front a l’emergència climàtica i la urgent defensa dels drets humans i de la naturalesa. Van ser dos dies plens de trobades entranyables i debats necessaris. Destaquem deu moments que difícilment oblidarem:

  1. Validació de la nostra estratègia per afrontar les crisis i desafiaments actuals. Després d’una etapa de reflexió i concreció en diferents espais de la nostra associació, a l’Assemblea General de maig es va presentar l’última versió de la Estratègia 2023-2027, el nostre full de ruta. Ben aviat, estarà també maquetada per compartir-la amb totes vosaltres, ja que recull a la perfecció la nostra manera d’afrontar la cooperació solidària.
  2. Moments de retrobament i reflexió. La tecnologia ens permet suplir part de la distància als nostres debats, activitats i presa de decisions, però no hi ha res com trobar-nos i poder compartir experiències en persona. També vam donar la benvinguda a les persones que s’han incorporat a l’associació el darrer any. 👉En aquest àlbum pots veure les fotos del nostre retrobament.
  3. Relleu en òrgans de representació. L’Assemblea és un espai per explicar tot el que vam fer en l’últim exercici,  aprovar documents clau, i, cada dos anys, renovar la nostra Junta Directiva. Així ha estat també a València. 👉Pots conèixer en aquest enllaç la nova directiva d’Entrepobles.
    Integrantes de la Junta Directiva Entrepueblos 2023

    Integrants de la Junta Directiva Entrepobles 2023

     

  4. Compartim lluites per la defensa de la vida enfront de la violació dels drets humans per part d’empreses i institucions.Sens dubte, un dels moments més interessants va ser la taula rodona sobre Drets Humans i Empresa, moderada per la nostra companya de l’Oficina Territorial de València, Ana Fornés. Van intervenir Lola Cubells, especialista en drets dels pobles indígenes; Alicia Rodríguez, de l’àrea de Cooperació d’Entrepobles, i Marián Sintes,  de la Comissió Ciutat Port de València
    Cubells ens va explicar com els drets humans, des del punt de vista occidental, han ignorat la relació amb la naturalesa i s’han tractat d’imposar al llarg de les colonitzacions i la globalització econòmica, obviant formes de vida, altres maneres d’entendre la justícia i les organitzacions socials, polítiques i ciutadanes del Sud Global.

    Alicia Rodríguez va centrar la seva intervenció en casos d’incidència contra transnacionals i empreses que coneixem molt bé des d’Entrepobles, com la defensa de la Amazonía davant els projectes petroliers de Repsol o Chevron-Texaco. Va recordar també la victòria del col·lectiu Yasunidos, que ha aconseguit que el 20 d’agost tingui lloc la primera consulta ciutadana per a decidir sobre l’explotació petrolífera d’una de les zones del Yasuní (l’Equador) i la iniciativa del Centre d’Empreses i Drets Humans, que comença a prendre forma al Parlament de Catalunya gràcies a la pressió de les entitats socials.

    Per part seva, Marián Sintes, metgessa d’Atenció Primària, ens va explicar com el projecte d’ampliació del port de València posa en perill la salut de la ciutadania a més de l’entorn natural i la vida cultural i social de la zona. 👉Recupera aquí el fil de Twitter de la taula rodona. 

  5. Tallers per a despertar humanitats, transformar amb la comunicació i millorar la nostra organització. Dissabte a la tarda vam treballar com fer que la nostra comunicació sigui transformadora i mobilitzi a la gent que vol col·laborar en la defensa dels drets humans i els territoris. També vam tenir un taller sobre participació i presa de decisions en organitzacions i un espai molt especial d’autocures i enfortiment institucional impartit per les companyes d‘Asociación Mujeres Maya Kaqlà. 👉Mira les fotos dels tallers.
  6. Música, afecte i energia.
    L’Assemblea va començar amb una tamborada que ens va omplir de força i energia. Gràcies a les artistes de Rebombori per fer-ho possible! També vam gaudir d’una sessió DJ amb vinils de música tropical (i alguna rumbita catalana), menjar bo i una riquíssima orxata. I les nostres companyes d’Alacant ens van fer riure amb ‘Activista valenciana’, la seva versió de la cançó ‘Horchatera valenciana’.
  7. Els comptes clars. Com a part del nostre compromís amb la transparència i l’austeritat, vam dedicar el matí del diumenge a revisar les nostres activitats de 2022, compartir els resultats dels nostres projectes, respondre els dubtes de les nostres associades i activistes així com exposar els comptes de l’organització . Ben aviat, tots els socis i sòcies rebreu la Memòria 2022 al costat de la Revista 79 per a conèixer a què es destina la vostra aportació econòmica, fonamental per a mantenir-nos independents i crítics davant els poders públics i corporatius.
  8. Un passeig per la València revolucionària.
    Cal agrair, un any més, al nostre company José Anton Valero, que es converteixi en el nostre cicerone per a passejar les nostres ciutats i, com en el cas de València, conèixer la seva història, vinculada a la revolució i la República.
  9. Els ‘peques’ demanen la paraula. Entrepeques és l’assemblea dels més petits d’Entrepobles, que van treballar sobre un mapa  els grans problemes del Planeta. Ara, ens toca als i les adultes solucionar-los per deixar-los un futur millor, habitable i just.

  10. Gràcies companyes! Només podem dir Gràcies, gràcies, gràcies (tres vegades, com ens van ensenyar les companyes ‘mayas’) a tota la gent d’Entrepobles del País Valencià que amb tant de detall van organitzar l’Assemblea 2023, i també a la Intersindical Valenciana per prestar-nos el seu local en el qual vam poder unir tota la força entrepoblina. Són molts els reptes que tenim per davant per defensar a qui ens defensa i fer front als qui posen obstacles a la justícia, la igualtat i la cura de la vida i el planeta.

Us esperem a totes a l’Assemblea 2024!

 

 

 

 

 

Escucha ‘Brilla’, nueva canción de la campaña ‘Vivir sin miedo’

/, , /by

 ‘Brilla’ es una canción en español y quechua de la cantante Renata Flores y el músico Tayta Bird que defiende la vida sin violencias de las niñas peruanas, sus cuerpos y sus territorios.

En un contexto en donde las autoridades vienen arremetiendo cada vez más contra los derechos de la ciudadanía de manera altamente discriminatoria y racista, el coro de las Niñeces de Carabayllo (Lima) y Acomayo (Cusco) se unen a Renata Flores, considerada la reina del rap en quechua, y  el músico Tayta Bird para levantar las voces de las diversas niñeces del Perú en ‘Brilla’ y así hacer que sus opiniones sean tomadas en cuenta para garantizar su derecho a vivir libres de todo tipo de violencias.

La canción y el videoclip forman parte de la campaña ‘Vivir sin Miedo’ en la que colaboramos desde Entrepueblos con Demus Perú y Asociación Kallpa, financiado por la Agencia Española de Cooperación Española (AECID). Es el tercer tema musical tras ‘Mujer Montaña‘ y ‘Juntas‘, protagonizado por una estrella de la música peruana.
🌱¡Porque #VIivirSinMiedo es nuestro derecho!
👉 Accede aquí a la Letra: https://goo.su/sSAb

Com podem treballar la justícia climàtica amb la comunitat educativa? Entra a la nova web Braser de Sabers!

/ /by

A través d’aquest enllaç pots entrar a la web

Braser de Sabers és un portal web impulsat per Entrepobles i Edualter que aspira a esdevenir un espai de sinergies per a la comunitat educativa on compartir recursos, aprenentatges i reflexions per afrontar, de manera col·lectiva, la crisi climàtica que ens travessa i transitar cap a models socials, polítics, econòmics i culturals més justos, democràtics i sostenibles.

Trobaràs un ampli ventall de recursos educatius classificats per temàtica, etapa educativa i format. Propostes per treballar les causes de l’emergència climàtica i les principals problemàtiques socioambientals del món actual, i activitats per implicar l’alumnat en el disseny i el desenvolupament d’accions per fer-hi front.

Neix des del convenciment de la importància que la comunitat educativa pot tenir per impulsar canvis estructurals i socials que s’encaminin cap a un decreixement del consum/producció global i una redistribució radical de la riquesa. I alhora, per afavorir la necessària transformació dels imaginaris col·lectius d’acord el que reclamen els ecofeminismes decolonials: posar les cures i la vida al centre, valorar i aprendre de la diversitat i defensar els drets col·lectius per fer front a les opressions sistèmiques sobre els cossos, les comunitats del sud i els territoris.

Amb aquest espai volem articular una xarxa d’accions entre moviments socials, centres educatius, educació adreçada a adults, en el lleure, etc., creant espais de trobada i reconeixement per adaptar les propostes i activitats d’aprenentatge amb el repte del nou currículum escolar que es desplegarà durant els propers cursos.

Crear una comunitat de Braser de sabers que ens permeti facilitar aquestes trobades, acompanyar les propostes i activitats didàctiques brindant les eines d’adequació per a cada cicle escolar, adaptant a les exigències del currículum i promovent diferents metodologies i tècniques didàctiques per enriquir el rol dels moviments socials als instituts, centres de formació professional, universitats, i la diversitat d’espais de formació, per contribuir al canvi cultural necessari en el context de transicions justes, inclusives i decolonials.

El nou currículum permet als centres escolars una franja horària anomenada “de gestió autònoma” en què els objectius, continguts i propostes poden ser dissenyades des del propi centre o amb la col·laboració d’agents externs. Representa un 13% de les hores lectives del currículum de secundària i creiem que la perspectiva de l’activisme i la mobilització social hauria d’entrar en aquestes hores, abans que altres propostes més “tancades” o que perpetuen el model actual que ha accelerat i ens ha portat a l’emergència climàtica actual en context de superposició de crisis ecosocials i de cures a nivell global.

Entra i passeja per la web: www.braserdesabers.org

Com son les ciutats què volem? Hem actualitzat la nostra web de “Ciutats Vivibles” i estrenem mapeig d’entitats

/ /by

Coneix la web actualitzada aquí: https://ciutatsvivibles.entrepobles.org/ 

“Ciutats Vivibles” neix del viatge engegat per l’Associació Entrepobles l’any 2012 per explorar el camí que en els feminismes, i ara també en els ecologismes, resumim com a “posar la vida en el centre” o “el bon viure”.

Amb Ciutats Vivibles es planteja una intervenció local al territori-ciutat i el que suposa sentir-lo, pensar-lo, viure’l i transformar-lo des del sosteniment de la vida, des dels feminismes i ecologismes amb interconnexió amb el Sud Global.

Amb aquest web volem fer un recull tot el treball que fem acompanyades de diferents col·lectius i entitats, al Nord i Sud Global, que treballen pel dret a la ciutat per construir una ciutat vivible, diversa i inclusiva.

Hem volgut desenvolupar un treball que ens ajudés a empoderar-nos individualment i col·lectiva; fomentar xarxes i transferència d’experiències i coneixements entre moviments feministes i entitats d’àmbit veïnal, ambientalistes, migrants; difondre la perspectiva feminista; i contribuir a aflorar la diversitat de formes de viure, moure’s i sentir la ciutat.

Trobaràs diferents recursos com documentals, jornades i llibres per aprofundir en com haurien de ser les ciutats per tots i totes des d’una perspectiva feminista.

I a mès, estrenem mapeig d’entitats! Que vol dir aixo? Vols saber quins col·lectius treballen pel dret a l’habitatge a Barcelona? o quins col·lectius de dones migrades autoorganitzades pots trobar al teu barri? Dona una ullada al nostre mapeig, que en breus estarà tambè en castellà: https://ciutatsvivibles.entrepobles.org/entitat/ 

Vols que el teu col·lectiu/entitat estigui present en el mapeig? Escriu-nos: educacio@entrepobles.org 

La ciutat som nosaltres. És nostra. Apropiem-nos-la, transformem-la, revisem-la i exigim allò que considerem.

Entra a la web a través d’aquest enllaç https://ciutatsvivibles.entrepobles.org/ 

¿Por qué es un hecho histórico que la Corte Constitucional de Ecuador apruebe la Consulta Popular en el Yasuní?

/, , , /by

El miércoles 10 de mayo recibimos la noticia de que la Corte Constitucional de Ecuador había aprobado la Consulta Popular por el Yasuní, impulsada por el colectivo YASunidos desde 2013 y que permitiría a los ecuatorianos y ecuatorianas frenar la explotación petrolera en una de las zonas con mayor riqueza biológica del planeta. 

Una semana más tarde, se confirmaba que el 20 de agosto de 2023, coincidiendo con las elecciones legislativas y presidenciales tras la llamada ‘muerte cruzada’ (disolución de la Asamblea Nacional) del presidente Guillermo Lasso, tendrá lugar la consulta popular bajo la pregunta:

“¿Está usted de acuerdo en que el gobierno ecuatoriano mantenga el crudo del ITT, conocido como bloque 43, indefinidamente en el subsuelo?”.

En concreto, la ciudadanía decidirá acerca de la permanencia bajo tierra del crudo de los campos Ishpingo, Tiputini y Tambococha, el bloque petrolero 43 (que hace frontera con Perú), también llamado ITT, en el entorno del Parque Nacional Yasuní, declarado reserva de la biosfera por la Unesco en 1989.

“Aunque una gran parte de la infraestructura petrolera ya está construida, tocará decidir si el crudo que aún está en el subsuelo permanece allí y que con esto la frontera petrolera no se extienda sobre el Ispingo –campo que linda con la zona intangible–, territorio de los pueblos Tagaeri y Taromenane (en aislamiento voluntario)”, escribía Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, una de las organizaciones que integran Yasunidos y con la que cooperamos en Entrepueblos, en su artículo para la Revista Entrepueblos 78.

El fallo judicial confirma que Petroecuador (petrolera estatal que opera ya en esta zona) tendría por tanto que salir de la zona ITT en el plazo de un año de forma ordenada y progresiva si la consulta tiene un resultado positivo, explicó Jorge Espinosa, integrante de Yasunidos, en una entrevista a Wambra Medio Comunitario.

Éxito para la democracia participativa

Además del reconocimiento de los derechos ambientales y la oportunidad histórica de no avanzar más en la destrucción del Yasuní, en su sentencia, la Corte Constitucional “reprocha el conjunto de acciones estatales que en su momento obstaculizaron el pleno ejercicio de los derechos de participación de los solicitantes”. En efecto, las integrantes de Yasunidos fueron acosadas y criminalizadas por su reivindicación de la consulta, boicoteada a lo largo de esta década por los sucesivos gobiernos de Correa, Moreno y Lasso.

“Todos estos actores políticos no se comprometían, en parte, porque el extractivismo encadena al sector político, no es posible hacerlo dentro de toda esta lógica del crecimiento absoluto del Estado a cambio de la extracción de los recursos. Por eso esta consulta es un ‘bypass’ a toda esta lógica de la corrupción y la abundancia, a todo el sistema. Por primera vez, en todo el Planeta, estamos decidiendo colectivamente dejar el petróleo, y es la única medida real de hacer frente al cambio climático”, añade Espinosa.

“El Yasuní llegó a ser una de las utopías más concretas del ecologismo ecuatoriano. Los últimos 12 años han sido una franca batalla por la utopía, por la comprensión de otras formas de pensar la existencia y por abrir fisuras con la participación ciudadana para conservar este territorio”, subraya también Esperanza Martínez.

 

Tras 10 años de lucha y activismo, esta decisión de la Corte supone un hecho histórico en Ecuador, ya que es la primera consulta popular de alcance nacional propuesta por la ciudadanía. Esto también marca un precedente mundial sobre la defensa de los derechos humanos y de la naturaleza.

Para Yasunidos, “esta consulta popular realza la importancia de la participación ciudadana y demuestra que podemos fiscalizar directamente al Estado e incluso detener actividades extractivas a través de procesos democráticos“.

“El haberla conseguido es una muestra clara de que la organización popular puede defender derechos, impulsar cambios significativos y frenar el extractivismo que está destruyendo al planeta. Este proceso democrático abrirá un importante debate sobre el modelo de desarrollo actual y plantea nuevas opciones para el futuro del Ecuador. Estamos seguros de que este será el primero de muchos casos impulsados por una ciudadanía que busca un mejor futuro para todos y todas“, concluye Yasunidos.

La pregunta que desde YASunidos se propone para la consulta es:

Lee el artículo de Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, sobre la Consulta del Yasuní en la revista Entrepueblos.

 

Fuente: Yasunidos.

‘El Sur Resiste 2023’: Encuentro internacional contra el capitalismo corporativo mundial

/, , , /by

El pasado 5 de mayo, finalizó la caravana de 10 días por el sur de México, para recorrer las zonas afectadas por los megaproyectos del mal llamado Tren Maya y el Corredor Interoceánico. Una caminata que culminó en San Cristóbal de las Casas, en Chiapas, México. Allí tuvo lugar el encuentro internacional ‘El Sur Resiste 2023: Contra el capitalismo corporativo,  patriarcado planetario, autonomías en rebeldía’, en el CIDECI, Universidad de la Tierra de Chiapas, los días  6 y 7 de mayo.

“Luchamos contra los megaproyectos que quieren poner aquí en Chiapas, y si no hacemos nada, entonces donde quedarán nuestros hijos el día de mañana cuando hayan hecho todo lo que dicen“.

Saludo a la Caravana “El Sur Resiste” de las compañeras de Palenque, Chiapas.

Durante el encuentro, más de 1.200 personas, entre ellas una representante de Entrepueblos, se encontraron para “visibilizar el despojo de territorios a nivel nacional y mundial por empresas y proyectos capitalistas, y extractivistas; la violencia que viven los Pueblos Originarios, las mujeres, las infancias como resultado de las guerras y la violencia del crimen organizado; y la imposición de megaproyectos que destruyen el medio ambiente en todo el mundo“, tal y como explica la organización de El Sur Resiste.

En la clausura del encuentro, se subrayaron el dolor y los destrozos que provoca en los cuerpos y los territorios la voracidad del gran capitalismo mundial y, más en concreto, de los daños del tren turístico y otros megaproyectos, así como la cultura de la violencia que ha permeado toda la  sociedad, afectando especialmente a las mujeres, las jóvenes, las personas migrantes y los y las defensoras de derechos humanos y ambientales.  “Esta infraestructura refleja la profundización de un modelo, basado en la extracción de hidrocarburos fósiles, que durante el siglo XX aceleró, de manera nunca antes vista, los indicadores de contaminación y del calentamiento global, reforzado por energías supuestamente limpias en manos del gran capital extranjero que no representa ninguna transición energética justa para los pueblos”, señalaron las portavoces en la lectura del pronunciamiento del Encuentro Internacional.

Las jornadas unieron en torno a este grito de resistencia a un total de 940 personas del Congreso Nacional Indígena pertenecientes a 38 pueblos originarios, así como a activistas y pensadores de varias partes de todo México y visitantes internacionales de América, Europa y otros lugares como Kurdistán.