Crida ciutadana al Parlament de Catalunya pel reconeixement legal del crim d’ecocidi

Adhereix-te al manifest a través d’aquest enllaç

 

Els ecocidis comesos durant dècades a través del dany i la destrucció massiva d‘ecosistemes han catalitzat la crisi ecològica i climàtica actual. El dany ambiental i la pèrdua de biodiversitat a escala global, resultat d’activitats humanes irresponsables, continua creixent a un ritme vertiginós malgrat el coneixement dels seus riscos per part d’empreses, governs i la resta d’actors responsables. Aquesta situació posa en risc el nostre futur i el de milions d’éssers vius més, i debilita la base física i biològica que sosté la vida al planeta.

Per la seguretat de la nostra generació i de les generacions futures, és responsabilitat tant de la ciutadania com de les entitats socials, sector privat i institucions públiques del nostre país preservar els espais naturals i serveis ecosistèmics que sustenten les nostres vides. De la mateixa manera, és la nostra responsabilitat la de vetllar perquè la petjada ecològica de la nostra economia no comporti cap destrucció o greu dany ambiental.

Els actuals tractats, acords i ordenaments jurídics estatals interns no preveuen la correcció o compensació del crim d’ecocidi. Malgrat les contínues demandes de la societat civil, la destrucció de la naturalesa queda impune de forma reiterada. Cal canviar les regles per acabar amb la impunitat. És urgent crear una norma internacional que prohibeixi i sancioni penalment causar danys massius al nostre planeta.

En els darrers temps s’han produït avenços molt significatius al respecte en l’esfera política internacional. Diversos països com França, Bèlgica, Vanuatu i les Maldives ja s’han compromès a donar suport a l’esmena a l’Estatut de Roma per la incorporació del crim d’ecocidi. Fa tan sols dues setmanes, el Parlament Europeu va donar suport ferm a aquesta iniciativa a través de l’aprovació de dos informes clau. També són nombroses les figures públiques internacionals que donen suport al reconeixement internacional del crim d’ecocidi.

Tenint en compte tot l’anterior, les entitats sotasignants ens adrecem a les forces polítiques democràtiques del Parlament de Catalunya amb la finalitat que aproveu la “Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per reconèixer al nostre ordenament legal el crim d’ecocidi i donar suport a la iniciativa adreçada a l’Estatut de Roma per incorporar-lo al Tribunal Penal Internacional”.

Barcelona, ​​maig de 2022

Adhereix-te al manifest a través d’aquest enllaç

XXXIV Assemblea General “RETROBADES, ENTRECOSSOS”

XXXVI ASSEMBLEA GENERAL

RETROBADES, ENTRECOSSOS

Us convidem a la propera Assemblea General de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte els dies 28 i 29 de maig a Burgos.

 

Estimades sòcies, estimats socis:

 L’Associació Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte celebrem l’Assemblea General, un espai on l’organització en el seu conjunt participa en la presa de decisions de tots els temes que presidiran el dia a dia de la nostra activitat el proper any.

La XXXIV Assemblea General “RETROBADES, ENTRECOSSOS” a més a més d’un acte de debat, participació i democràcia interna, aquest any serà també una festa per a (re) trobar-nos presencialment i poder celebrar que ens podem tornar a veure i abraçar després d’uns anys marcats per la pandèmia. Per aquest motiu, ens agradaria poder comptar amb la presència de moltes persones i si per algú suposa un esforç econòmic important, que no dubti a posar-se en contacte amb administració per poder trobar la forma de facilitar-li les coses.

L’assemblea serà a:

Burgos, 28 i 29 de maig 2022

Lloc: CENTRO EDUCACIÓN SECUNDARIA SAN JOSÉ

Seminario Menor, Paseo del Empecinado, 5 (09001 Burgos)

Durant els dos dies es realitzarà en paral·lel l’”Assemblea Entrepeques” amb activitats per a les nenes i nens assistents, que també faran les seves conclusions a la plenària final del diumenge. Ens agradaria que qui vulgui assistir amb nens i nenes ens ho faci saber abans del 17 de maig, per poder preparar bé aquest espai.

A continuació, us adjuntem a través d’aquest enllaç una fitxa d’inscripció que podeu enviar per e-mail a e-mail administracio@entrepobles.org abans del 17 de maig indicant les vostres dades i la forma d’inscripció. Per a qualsevol dubte ens podeu escriure a aquest mateix correu electrònic o trucar-nos al telèfon 932683366.

Per facilitar les tasques d’organització i sempre que sigui possible, us agrairiem que un cop emplenada i enviada la fitxa d’inscripció, feu l’ingrés (segons l’opció escollida) al compte d’Entrepobles:

Triodos Bank ES 05 1491 0001 21 3000079938 ES 05-1491-0001-21-3000079938. (Indicar a l’ingrés el nom, congnom i població. Podeu enviar també el comprovant de l’ingrés).

Data límit d’inscripció: 17 de maig de 2022

Els propers dies us enviarem més informació detallada del programa de la XXXIV Assemblea General “RETROBADES, ENTRECOSSOS”. També podeu trobar tota aquesta informació a la nostra web www.entrepobles.org

Amb moltes ganes de retrobar-nos i abraçar-nos,

Salutacions solidàries

Junta Entrepueblos Entrepobles-Entrepobos-Herriarte Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte

 

PROGRAMA

(En aquest enllaç pots descarregar el programa)

Dissabte 28 de maig

09.30h Inscripcions i entrega dels materials

10.15h Benvinguda Entrecossos. Celebrem l’alegria de retrobar-nos!

11.00h Constitució de la Taula i Presentació de l’Assemblea General i “Entrepeques”

11.20h Memòria d’Activitats de 2021

Balanç Econòmic de 2021 y Pressupost de 2022

12.20h Votacions

12.30h Descans

12.45h Les nostres línees de treball (2023-2026)

13.45h Vermut de retrobada i dinar

17.00h La cooperació solidària internacionalista d’Entrepobles (2023-2026)

19.30h De tapes amb Entrepobles. Espai infussió/cafè/birra distès per compartir. Sopar / Festa

Diumenge 29 de maig

1 0.00h Ens activem /Ens reactivem

10.30h Mapa per a navegar en la incertesa: reptes important per Entrepobles (2023-2026)

12.30h Conclusions de l’Assemblea “Entrepeques”

13.00h Clausura de la XXXIV Assemblea

 

UNA APROXIMACIÓ CRÍTICA A l’ACORD UE – MERCOSUR: Anàlisi de les dinàmiques estructurals i del nexe aigua-terra-treballo de productes agrícoles clau.

Des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció, que formem part activa de la Campanya Catalunya No als TCI i la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió, presentem aquest informe com a eina per al debat crític sobre el tractat UE-MERCOSUR.

El Tractat de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els països del Mercosur porta 22 anys d’incertes i complexes negociacions, d’arrencades i frenades prolongades. Finalment, durant el 2018 i a inicis del 2019 les comissions negociadores entre totes dues regions van aconseguir un nou impuls que culminava al juny de 2019 amb l’anunci d’un text d’acord. Així i tot, quan tot semblava preveure una aprovació imminent per part del Consell Europeu, el procés de tramitació per a la ratificació de l’acord es va anar posposant una vegada darrere d’una altra fins a l’actual congelació “sine die” del procés.

El TCI UE-Mercosur entra al debat social i polític en el context de l’emergència climàtica i ecològica, de la pandèmia de la COVID-19, el canvi de govern a l’Argentina i la caiguda de popularitat de Bolsonaro al Brasil. I, encara que al nostre país no ha entrat a formar part del debat polític i l’agenda mediàtica com va passar amb el TTIP, principalment perquè l’actual govern espanyol està a favor de la signatura del tractat, en diversos països d’Europa diferents parlaments i governs s’han vist obligats a fer-se eco de les crítiques, sobretot quant a l‘impacte en l’agricultura, el medi ambient i l’emergència climàtica.

Per això, en el context d’emergència climàtica i ecològica en la qual ens trobem,  aquest estudi ens sembla clau per a visibilitzar les conseqüències d’aquest augment de la demanda d’intercanvis de béns naturals entre els dos continents, com la terra i l’aigua, fent patent que les polítiques econòmiques mai estan al marge de la materialitat i de la naturalesa que les sostenen.

Volem mostrar la contradicció entre els anuncis i declaracions sobre polítiques de reducció d’emissions i del Green New Deal de la Unió Europea, i l’augment constant de la nostra petjada ecològica al Sud Global en benefici de les grans empreses que dominen les cadenes de producció i distribució alimentària en el món, en detriment de les comunitats indígenes, de la vida i l’economia de la pagesia de totes dues regions, així com dels consumidors i les consumidores.

El tractat suposa abundar en les mateixes matrius: el Mercosur accentuaria el seu paper d’exportador de matèries primeres agropecuàries i Europa li vendria cotxes i altres productes industrials, desarticulant el teixit industrial intern de la regió. A grans trets, guanyen les multinacionals d’un costat i un altre de l’Atlàntic, podent produir de manera deslocalitzada, a gran escala i a baix preu, però a un alt cost humà i ambiental, tal com analitzem en aquest informe.

Esperem que aquest informe sigui útil per a aportar més elements a l’argumentari dels moviments socials i les organitzacions que, a un costat i a l’altre de l’Atlàntic, continuem promovent la crítica a aquests tractats, i per a impedir que prosperi la ratificació del TCI UE-Mercosur. Davant els beneficis de les multinacionals, exigim posar a les persones i el planeta primer!

Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe

Descarrega a través d’aquest enllaç les infografies

*Aquest informe ha estat publicat amb la col·laboració de: Fundació Rosa Luxemburg – oficina d’enllaç a Madrid, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’exposició “Activistes per la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez arriba a Gijón

L’exposició “Activistes per la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez arriba a Gijón

Entrepobles i Soldepaz Pachakuti inauguran a Gijón l’exposició “Activistes per la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La mostra, que documenta la situació de defensors i defensores de la naturalesa i dels drets socials i humans a Guatemala i Honduras, es podrà visitar al Museo Barjola (Calle Trinidad, 17) del 18 d’abril al 5 de juny de 2022.

“Activistes per la vida” explica la història de 40 homes i dones que lluiten pel seu territori i la seva naturalesa —per la riquesa de les seves terres i els seus rius— i pels drets de les dones i les llibertats ciutadanes. Aquesta defensa dels drets humans entra en conflicte amb els interessos d’inversors, empreses o grups transnacionals que extreuen amb impunitat els recursos naturals i les matèries primeres d’Hondures i Guatemala per vendre’ls al mercat mundial.

Les lleis d’Hondures i Guatemala afavoreixen els drets d’aquestes empreses, mentre que eliminen els drets de la ciutadania. Aquesta situació, lligada a la persecució i a les amenaces de mort constants, a l’elevat índex de violència i a la corrupció policial, política i jurídica de les regions, fa que milers de famílies se n’hagin anat dels territoris. No obstant això, hi ha comunitats indígenes i camperoles que lluiten enfront d’aquests poderosos interessos i aconsegueixen protegir les seves terres.

A través de fotografies, textos i videoentrevistes, “Activistes per la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida d’homes i dones que tot i estar amenaçats de mort lluiten pels seus drets.

La realitat que s’explica en aquest projecte fotogràfic té a veure amb la vida quotidiana de persones que poden ser assassinades en qualsevol moment, persones perseguides per la defensa de la integritat dels seus llogarets, persones que lluiten com a defensors de la terra, persones que lluiten contra les grans empreses extractivistes, persones que lluiten per la naturalesa i la riquesa dels rius, i periodistes que intenten denunciar el que passa a Guatemala i Hondures”, explica Gervasio Sánchez.

L’exposició “Activistes per la vida” a Gijón està organitzada per Entrepobres i Soldepaz Pachakuti, compta amb la col·laboració del Museo Barjola i amb el suport de l’Agencia Asturiana de Cooperación al Desarrollo, l’Ajuntament de Gijón i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

 

Tota la informació a www.entrepueblos.org i a www.activistesperlavida.cat

 

 

II Diàlegs feministes i ecologistes – Ciutats vivibles per a sostenir les trames de la vida

Dimecres 27, dijous 28 i divendres 29 d’abril
Format ONLINE
Canal Youtube Entrepobles

18h Estat Espanyol
10AM Centreamèrica
11AM Equador i el Perú
12MD Cuba, Bolívia i Xile
1 PM Argentina i Uruguai

 

Diàlegs feministes i ecologistes neix com una trobada d’intercanvis d’experiències i propostes d’alternatives des dels feminismes diversos, incorporant, entre molts altres elements, l’ecologisme social tan necessari per a la transició ecosocial a la qual hem de dirigir-nos, juntes, de manera col·lectiva per a superar i desbordar la tan assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal i racista que opera contra la base de la vida i el dret a les cures col·lectives que garanteixin vides dignes per a totes les persones i el planeta.

En aquesta edició posem l’èmfasi en la importància de construir ciutats vivibles des dels feminismes, especialment des de l’economia feminista i l’urbanisme feminista, i la justícia social i climàtica, com a clares contribucions a una ciutat cuidadora des de la diversitat de vides que l’habiten, reconeixent la interdependència, la ecodependencia i la justícia social com a realitats imprescindibles per al benestar social i per a la construcció d’una ciutat, barri o comunitat vivible.

PROGRAMA COMPLET:

SESSIÓ 1: Dimecres 27 d’abril
Ciutats vivibles i cuidadores: aportacions des dels feminismes

Enllaç YOUTUBE

Modera:

LILIÁN CELIBERTI – Cotidiano Mujer – Articulació Feminista Marcosur (Uruguai)

Participants:

SILVANA PISSANO – Alcaldessa del Municipio B de Montevideo (Uruguai)
VALERIA MELIPILLÁN – Alcaldessa de Quilpué (Chile)
BLANCA VALDIVIA – Col·lectiu Punt 6 (Cataluña)
BETLEM CAÑIZAR BEL – Activista feminista, coordinadora de Ciudades Vivibles I, regidora de Rubí.

SESSIÓ 2: Dijous 28 d’abril
Feministes i ecologistes: construint comunitats de [RE]existència

Enllaç YOUTUBE

Modera:

JUDITH MUÑOZ SAAVEDRA – Feminista xilena i professora de la Universitat de Barcelona

Participants:
MIRTHA VASQUEZ –  Advocada, ex presidenta del Consejo de Ministros (Perú)
CARMEN ALIAGA MONRROY –  Colectivo CASA (Bolivia)
JÚLIA MARTÍ –  Investigadora del Observatorio de  Multinacionales en América Latina – OMAL i activista feminista
ALONDRA CARRILLO – Feminista, integrant de la Convención Constitucional de Chile.

SESSIÓ 3: Divendres 29 d’abril
Rescatar l’esperança: visibilitzant alternatives per a sostenir les trames de la vida!

Enllaç YOUTUBE

Modera:

NATALIA RIERA y KENIA CASTALDO – Associació Entrepobles

Participants:
LILIÁN CELIBERTI – COTIDIANO MUJER/Articulació Feminista Marcosur
PASTORA FILIGRANA – advocada, Defensora de Drets Humans
KATHY MACHOA – CDES part del Foro Social Panamazónico
ESPERANZA MARTÍNEZ – Acción Ecológica (Ecuador)  i membre del Pacto Ecosocial del Sur

CIERRE ARTÍSTICOCESHIA UBAU – Cantautora centroamericana.

 

DESCARREGA EL PROGRAMA AQUÍ

Si tens qualsevol dubte o necessites més informació, contacta amb educacion@entrepueblos.org

 

ORGANITZA: Entrepobles

Después de dos años la Campaña contra los Tratados de Comercio e Inversión se vuelve a reunir en el Ateneo La Maliciosa

  • Después de dos años de pandemia la Campaña estatal contra los Tratados de Comercio e Inversión vuelve a celebrar un encuentro presencial los días 26 y 27 de marzo en Madrid.
  • El objetivo de las jornadas es analizar la coyuntura global y el papel que juegan los tratados de comercio e inversión en las dinámicas internacionales, las políticas públicas, y el bienestar de la ciudadanía.
  • La coyuntura actual nos sigue demostrando que las relaciones internacionales han de estar basadas en los intereses de los pueblos y no en lógicas para maximizar los beneficios de las multinacionales.

El Ateneo La Maliciosa de Madrid acogerá, los días 26 y 27 de marzo, un encuentro presencial de la Campaña contra los Tratados de Comercio e Inversión (No a los TCI), una red estatal integrada por decenas de organizaciones muy diversas (ambientales, sociales, sindicales, etc) que luchan para visibilizar y poner fin a los daños que generan los acuerdos comerciales y de inversiones en el clima, el medio ambiente, los derechos humanos, la seguridad alimentaria, el mundo rural o la economía.

El comienzo del 2022 se ha visto marcado, una vez más, por la evidencia de que estamos en un punto de colapso climático irreversible. Ahora, una guerra en las puertas de la Unión Europea pide actuación urgente y la sociedad civil organizada inevitablemente nos vemos obligadas a actualizar nuestra formación e información para ser capaces de construir unas relaciones globales entre los pueblos de intercambio, solidaridad y apoyo mutuo.

Durante estas jornadas analizaremos la coyuntura global y abordaremos cómo los tratados comerciales y de inversiones inciden en temas de máxima actualidad, al constituir una de las piezas clave de la gobernanza económica mundial. Indagaremos en el vínculo que existe en cuestiones como la aceptación de las tesis marroquíes sobre el Sahara por parte del Gobierno español, en como los intereses de multinacionales españolas y otras potencias están implícitos en esta decisión, o en cómo la invasión de Ucrania ha podido influir en la decisión de Alemania de desempolvar el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversión de la Unión Europea (UE) con Estados Unidos (EEUU). El conocido TTIP que ya fue desterrado en 2015 tras las fuertes olas de movilización ciudadana que, además, dieron origen a la Campaña No a los TCI.

Una parte importante de la agenda se dedicará a profundizar y desarrollar estrategias en torno a los temas que hemos trabajado durante los últimos años. Por un lado, la revisión del Tratado Carta de la Energía (TCE), un acuerdo internacional de inversiones exclusivo para el sector energético que protege a los productores de combustibles fósiles, retrasando el impulso de una transición energética justa, ya que puede desencadenar demandas contra los Estados si deciden legislar a favor del clima o intervenir los precios de los mercados energéticos para proteger a las personas más vulnerables.

Por otro lado, el Acuerdo de libre comercio entre la Unión Europea y los países del Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguay y Paraguay) sigue siendo uno de nuestros objetivos prioritarios. Si los países ratifican este acuerdo, se prevé que el aumento del comercio de materias primas como la soja, la carne de vacuno o la caña de azúcar profundice la destrucción de los bosques amazónicos, la biodiversidad y las formas de vida de los pueblos originarios, al tiempo que favorecerá la proliferación de macrogranjas en Europa y España, impulsando aún más un modelo agrario y ganadero insostenible.

Por último, en el contexto actual de crisis multisistémica, se hace más urgente y necesario que nunca apostar por otra forma de relaciones entre los pueblos, el respeto de los derechos humanos y el cumplimiento de los compromisos climáticos adoptados bajo el Acuerdo de París. Al mismo tiempo, los derechos laborales deben ser una obligación irrenunciable de cualquier relación comercial. Por ello, es crucial ahondar en la articulación de un Tratado Vinculante en Naciones Unidas y una Ley de Diligencia Debida sobre Empresas y Derechos Humanos a nivel estatal.

Al finalizar las jornadas esperamos tener un plan de trabajo para recuperar la iniciativa ciudadana en la transformación de las relaciones globales.

Alberto Fujimori, culpable por delitos de lesa humanidad

Entrepueblos, a través de la Plataforma Europa Perú (PEP) se suma al rechazo de organizaciones nacionales e internacionales al indulto a Alberto Fujimori, sentenciado por los crímenes de lesa humanidad en las masacres de la Cantuta y Barrios Altos.


 

 

 

 

LA PEP RECHAZA LA LIBERACIÓN DE FUJIMORI EN PERÚ

La Plataforma Europa Perú[1] (PEP) rechaza firmemente la decisión del Tribunal Constitucional peruano que restituye el indulto otorgado al expresidente Alberto Fujimori, culpable por delitos de lesa humanidad y condenado a 25 años de prisión por las masacres de Cantuta y Barrios Altos. Esta decisión contraviene lo dictado por la Corte Interamericana de Derechos Humanos en su Resolución de mayo de 2018, en la que establece que el otorgamiento de un indulto en casos de graves violaciones a los derechos humanos va en contra del derecho internacional y constituye una flagrante violación al derecho a la memoria, la verdad, justicia y reparación de las víctimas. Alberto Fujimori cumple condenas por homicidio calificado, secuestro y lesiones graves, que constituyen crímenes contra la humanidad según el Derecho Internacional Penal.

Respaldamos la solicitud de medidas urgentes y de una audiencia a la Corte Interamericana realizada por las organizaciones representativas de las víctimas y pedimos que el Estado peruano no retroceda en sus obligaciones internacionales de derechos humanos. La decisión del Tribunal Constitucional – la última instancia legal en el Perú – elimina la posibilidad de otro recurso de apelación interna para las víctimas, lo cual significa un retroceso en la búsqueda de justicia, verdad y reparación, y fomenta la impunidad en el país.

La PEP se une a las voces de organizaciones nacionales e internacionales que denuncian esta sentencia y reclaman que el Estado Peruano cumpla con sus obligaciones internacionales de derechos humanos, rechazando el indulto. Asimismo, recordamos a las autoridades la necesidad de garantizar el ejercicio legítimo del derecho a la protesta social en las movilizaciones que se han generado en el país como rechazo a la decisión del Tribunal Constitucional.


[1] La PEP es una red que agrupa 15 organizaciones de derechos humanos europeas que velan por la protección de los derechos en el Perú: Perú Support Group (United Kingdom), 11.11.11 (Belgium), Commission Justice et Paix (Belgium), Entraide et Fraternité (Belgium),  CATAPA (Belgium), Broederlijk Delen (Belgium), FOS (Belgium), Informationsstelle Perú (Germany), Centro de Investigación y Documentación Chile-América Latina (Germany), Campaña Perú País Minero (Germany), Secours Catholique (France), Perú Kommitten for MR (Sweden), Entrepueblos (Spain), Asociación pro Derechos Humanos de España (Spain), ASTM (Luxembourg).

El pacifisme és cosa del segle passat?

Europa en armes

La raó d’Estat i la política per altres mitjans

Qui es va inventar el terme d’Estat-nació segurament no tenia la intenció de descriure la realitat de manera tan literal. Però, certament, avui no són les nacions les que posseeixen Estats, sinó els Estats les que posseeixen les seves nacions. La trajectòria des de la Unió Soviètica a l’actual Federació Russa n’és un exemple nítid: per molt radicalment que hagi canviat l’embolcall polític, econòmic i ideològic, el nucli dur del nacionalisme d’Estat de tall autoritari ha preservat la continuïtat històrica de la gran Rússia. Encara que tampoc no cal anar tan lluny, també en tenim exemples molt més propers.

Els nuclis durs dels Estats-nació treuen el cap sempre que es necessita “continuar la política per altres mitjans”. Són santuaris a la penombra on es cultiva i reprodueix la flama de l’autoritat suprema, la violència sense escrúpols i sense pietat, el patriarcat altament concentrat. La raó d’Estat els permet retenir la propietat sobre la nació a qualsevol preu.

L’altra característica definitòria dels Estats nació és la seva compenetració amb les elits que concentren el poder econòmic. Més enllà de la retòrica liberal, en realitat aquestes elits requereixen els serveis dels Estats-nació – legals, financers, privilegis fiscals, infraestructures públiques, diplomàtics, militars, etc. – per materialitzar el seu posicionament sobre els territoris i per continuar acumulant lucre il·limitadament.

Amb les crisis de subministraments estem veient com la globalització capitalista està arribant als límits de disponibilitat de molts insums -tant energètics com materials- que en són la base física. I la disputa entre els grans complexos empresarials per accedir-hi implica un clima de conflictivitat entre Estats o coalicions d’Estats per l’exclusivitat sobre els territoris on es troben.

Les nacions no haurien de ser com l’aigua i l’oli, excloents entre si. És la constant compulsió d’aquest entramat entre Estat-nació i elits econòmiques per dominar territoris, cosa que impedeix la possibilitat de compartir sobiranies on convisquin comunitats diverses. Com si fos una matrioshka, ho hem vist amb Rússia versus Ucraïna, amb Ucraïna versus el Donbass i segurament ho veurem al Donbass versus la població ucraïnesa que hi quedi. La seguretat pròpia es viu com a permanentment amenaçada per la simple existència de la comunitat veïna, i l’única forma de preservar-la és la seva submissió o eliminació, o la perversió de la democràcia exercida com a dictadura sobre les poblacions minoritzades.

Superpotències jugant a la ruleta russa

Ucraïna ha esdevingut un d’aquests punts de fricció de plaques entre els Estats-superpotències globals. El Pentàgon i l’OTAN -instrument de subordinació d’Europa a la seva estratègia- han jugat una llarga partida d’assetjament en la seva aposta per l’expansió del control territorial a les fronteres de la Federació Russa. El nacionalisme d’Estat de la Federació Russa, per part seva, ha respost amb la seva estratègia de recomposició imperial cap a les repúbliques exsoviètiques, comptant amb el suport de l’elit de Londongrad. Ambdós blocs argumenten el seu expansionisme com a defensa pròpia, de manera que arriba un punt en què la seguretat d’un implica la inseguretat de l’altre.

Com diu Chomsky, “Rússia és un Estat petrolier cleptòcrata que depèn d´un recurs que ha de disminuir dràsticament o tots estem acabats”. Una cosa semblant es podria dir de la resta de potències, però en el cas de Rússia encara és més accentuat. I en aquesta partida arriscada, l’Estat-potència amb una governabilitat amb menys frens i més urgit és el que ha acabat disparant primer. L’OTAN té la seva part de responsabilitat per portar el joc fins al límit. Però la màxima responsabilitat és de qui ha calculat, planificat i desfermat la màquina de matar a gran escala del seu Estat-nació sobre el poble d’Ucraïna, acceptant com a preu vàlid la devastadora catàstrofe humana i ecològica que això comporta.

A qui i per a què importa nostre posicionament?

Santiago Alba Rico escrivia aquests dies un interessant article on exposava el desconcert en l’esquerra per la dificultat de posicionar-se en una situació tant complexa i en la que l’agressor material no és ni els EEUU ni la Unió Europea, els nostres dolents favorits. No és només que ens costi posicionar-nos, diu, és que ens costa fins i tot saber què pensar i què demanar.

Però per a qui i per a què té importància el nostre posicionament? En primer lloc, cal ser conscients que ens trobem davant d’una dinàmica històrica, com l’abans descrita, que no mereix altra cosa que una esmena a la totalitat. La qüestió no és si estem d’acord o no amb una jugada determinada d’una de les superpotències en joc —per exemple, l’enviament d’armes—, és que estem i hem d’estar fora d’aquest joc. I, quan ens posem solemnes diesnt que no és el mateix parlar des de l’activisme que des de les institucions, caiem al deliri de grandesa, tan freqüent a l’esquerra, de fer com si des de la presència a les institucions pintéssim alguna cosa en tot això.

La crua realitat és que en aquest cas el posicionament de l’esquerra és requerit des del poder per donar xecs en blanc a la raó d’Estat, contribuint a l’acceptació social de mesures inserides en estratègies fora del nostre abast, que estan arrecerades expressament del coneixement i possibilitat d’influència, no només de les ministres d’esquerres, sinó ni tant sols del president de govern.

Evidentment que el nostre posicionament és crucial, però la seva utilitat es troba més avall: la disputa del relat social, la construcció de valors i el pensament crític en els àmbits en què la nostra opinió pugui tenir influència, directa o indirecta. En aquest sentit, el paper de les persones que ocupen càrrecs institucionals si comporta més responsabilitat, però no tant pel càrrec en si mateix, sinó pel lideratge més gran d’opinió que comporta.

Efectivament, necessitem un posicionament enfocat a promoure una lectura crítica col·lectiva, transformadora i constructora de pau sobre la violència suprema d’aquesta guerra, així com a la prevenció d’altres guerres que puguin venir al darrere, si es consolida l’escalada militarista que recorre Europa, ressuscitant el fastigós si vis pacem para bellum. Per impedir que el debat sobre la guerra es faci sobre el negacionisme de l’emergència climàtica, energètica i ecològica on ens trobem. Tornant a Chomsky, “aquesta catàstrofe ha tingut lloc en un moment en què totes les grans potències, i de fet tots nosaltres, hem de treballar junts per controlar el gran flagell de la destrucció mediambiental que ja s’està cobrant un preu desastrós, i que aviat serà molt pitjor si no es fan grans esforços ràpidament”. Per denunciar la tendència creixent als Estats-nació a l’autoritarisme, el racisme i la necropolítica com a formes de governar aquestes emergències a favor de les grans corporacions. Per aixecar un mur de contenció davant d’imaginaris de glòries i sacrificis humans, d’herois i desertors, del retorn a la retòrica que va inflamar l’Europa del 1914.

Pressionades per les factories mediàtiques d’emocions, hem vist polítiques i tertulianes, fins i tot d’esquerres, pontificant pornogràficament des de la seva posició de confort i privilegi sobre prendre fusells per defensar Ucraïna. També hem sentit a dir que el pacifisme és una idea endarrerida, del segle passat. Perversió ètica del progressisme, com si les coses es valoressin no per la seva justícia, ni tan sols per la seva eficàcia, sinó simplement per ser avançades o endarrerides.

Aquesta productora de sensibilitats i imperatius morals d’usar i llençar és la mateixa que fabrica la indiferència davant la guerra del Iemen —en què seguim exportant armes a la tirania saudita per bombardejar la població civil— o davant dels més de 60 conflictes armats que avui existeixen al planeta Terra, o davant de les persones no europees que són rebutjades fugint d’Ucraïna, o de les que la Unió Europea mata a la Mediterrània per fugir d’aquests conflictes.

Si tant els importa què demanem, demanem la desmilitarització, la desnuclearització, la descarbonització, la despatriarcalització de les nostres vides i els nostres territoris. Volem més sobirania social front la dictadura de les mega-transnacionals i les clavegueres dels Estats-nació. Volem construir formes de compartir sobiranies i territoris entre els pobles per damunt de les fronteres, desintoxicant d’exclusivismes la nostra convivència. Aquestes han de ser les nostres cartes per jugar el nostre joc: el de la supervivència de la humanitat davant els reptes de la crisi global. I no acceptem lliçons morals, ni les llàgrimes de cocodril de la necropolítica.

La valentia, l’heroïcitat i la glòria d’aquest segle front totes les formes de tiranies, invasions i guerres han de ser la resistència popular, la no col·laboració i la desobediència civil massives, com la de les més de 13.580 persones detingudes a Rússia per oposar-se a la guerra sabent a què s’arriscaven, o les milers que resisteixen a Ucraïna, de diferents formes, d’acord al seu imperatiu moral, aquest si, totalment respectable. Perquè la vida té molt poder per sobreposar-se a l’adversitat. Amb determinació, perseverança i intel·ligència col·lectives quasi tot és possible, qualsevol mal és vencible, esmenable, rectificable i reversible. Quasi tot, menys la mort.

 

Article d’Àlex Guillamón, activista d’Entrepobles. Publicat inicialment en El Salto

 

Feministes internacionalistes contra violències, les fronteres, l’extractivisme i les guerres

MANIFEST 8 MARÇ 2022

#ActivistesPerLaVida   #JuntesIDiverses 

FEMINISTES INTERNACIONALISTES CONTRA VIOLÈNCIES, LES FRONTERES, L’EXTRACTIVISME I LES GUERRES

En els últims anys, les reivindicacions i mobilitzacions feministes a tot el món han tingut una gran visibilitat, han provocat canvis i transformacions socials que han millorat la vida de totes les dones. Queda molt per fer, malgrat les constants resistències patriarcals, les reivindicacions feministes han estat motor en les aliances teixides amb els moviments ecologistes, antiracistes, decoloniales, anticapitalistes, o de dissidència sexual i de gènere.

Les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències

Seguim en un context de profunda crisi estructural que s’ha vist agreujada amb la pandèmia de la Covid19. Des dels feminismes, s’ha reforçat una crítica al neoliberalisme i a la individualitat. Som vulnerables, som interdependents factors constitutius de la vida humana i del planeta. Ens sostenim només en relació amb la comunitat, i són necessàries les interseccions feministes amb altres lluites per la justícia social que facin possibles vides que mereixin ser viscudes, on les cures, radicalment imbricats en el pensament feminista, converteixin una vida possible en una vida certa.

Per tots aquests motius, aquest 8 de març ens sumem a les múltiples i diverses mobilitzacions i accions feministes a l’estat espanyol, i donarem suport a les mobilitzacions de les nostres germanes a Abya Yala. Ja és hora d’obrir les portes que la COVID ens va tancar.

Les rebel·lies feministes s’expressen tots els dies i en tots els àmbits de les nostres vides, però el 8 de març es visibilitzen als carrers en una jornada de lluita i reivindicació, per a dir-li al món, a institucions i a governs, a mitjans de comunicació, a agents culturals, educatius, laborals… i a col·lectius dels diferents moviments socials que aquí estem les feministes múltiples i diverses, que no callarem davant les desigualtats, que des de totes les geografies volem transformar profundament totes les relacions de poder que perpetuen els privilegis i totes les formes de violència masclista i patriarcal. Que celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències en defensa d’una vida digna per a totes les persones i el planeta.

Dignificació de les cures i la vida

Aquí estem un nou 8 de març, disposades a continuar denunciant la contradicció entre el capital i la vida. Assumint per coherència i compromís feministes algunes de les reivindicacions que es faran visibles en molts territoris del planeta i que estan fonamentalment relacionades, amb la precarització de la vida de les dones i les cures:

  • Contra l’assetjament laboral i les pràctiques discriminatòries a les dones migrants Exigim el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar i les cures. Integració immediata al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball! Ratificació del Conveni 189 de l’OIT.
  • Contra la desigualtat i la dificultat d’accés als serveis i polítiques públiques, en les dones més empobrides. Exigim que ningú quedi enrere, i que els drets humans i de ciutadania siguin aplicables a tots els col·lectius vulnerables de la nostra societat.

Activistes per la vida. Defensores del territori.

En aquest difícil temps, són moltes les sinergies que es teixeixen entre col·lectius feministes de tot el món, tractant de plantejar propostes davant els grandíssims reptes que tenim al davant. Solidaritat i sororitat internacionalista són eixos fonamentals per a construir vides més humanes i vivibles per a totes les persones, el planeta i tots els éssers vius.

  • El futur serà sostenible si es possibilita una justícia social i climàtica accessible a les dones i les nenes en qualsevol lloc del món. En un context de crisi climàtica i de risc de desastres mediambientals, les persones més vulnerables i marginades són els qui sofreixen els seus efectes més nefastos. Les dones són més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic que els homes, ja que constitueixen la majoria de la població pobra del món i són més dependents dels recursos naturals que estan sota l’amenaça del canvi climàtic. Es veuen forçades a desplaçaments per desastres, la qual cosa denominem “refugiades climàtiques”. Les dones i les nenes en el món han demostrat el seu apoderament per a impulsar canvis per a aconseguir la mitigació i l’adaptació climàtiques.
  • Fi a la impunitat de les morts i desaparicions de Defensores del Territori. Mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen en Abya Yala, les nostres companyes Defensores del Territori, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.

Que se suspenguin tots els projectes denunciats per les defensores de drets humans i ambientals, especialment els d’empreses espanyoles
Justícia per a Berta Càceres!

Han passat sis anys i continuem demanant al costat de nombroses organitzacions de tot el món que s’enjudiciï a la família Atala Zablah com a autors intel·lectuals de l’assassinat, els qui des de la seva posició de poder busquen com frenar la digna lluita del poble lenca per defensar el seu riu, el seu territori i la vida.

La seva veu continua convocant a totes les nacions del món: Despertem humanitat, ja no hi ha temps!

Contra les violències, les fronteres i les guerres

  • Construïm territoris lliures de violències masclistes! Les violències masclistes s’expressen de nombroses formes: els assassinats i violències a l’àmbit de la parella o ex-parella, la violència vicària, l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’àmbit laboral, acadèmics i culturals i altres espais de relacions socials, la violència econòmica i institucional, les agressions sexuals, la violència digital, la violència obstètrica i un llarg etc. La violència contra les dones és l’expressió de la dominació i la desigualtat entre els gèneres i en els conflictes armats, ecoterritorials, conflictes provocats per fonamentalismes religiosos, per governs autoritaris i dèspotes, aquesta violència quotidiana es manifesta de manera brutal i massiva.
  • Compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres. El tancament immediat dels CIES… Regularització ja! de les persones immigrants que resideixen al nostre país. Derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que violenten i criminalitzen a les dones migrants.
  • Apostem per la pau, la no-violència i els drets humans. No volem més guerres ni a Europa, ni enlloc del món. Ens solidaritzem amb totes les dones i nenes ucraïneses víctimes de la violència contra els seus pobles i ciutats i amb les milers de detingudes russes per protestar contra ella, i també amb totes les dones que avui en el món estan sota els impactes d’altres conflictes armats, ecoterritorials, de dictadures de fonamentalismes religiosos, de governs autoritaris i repressius, totes elles dones lluitadores que ens inspiren a mantenir-nos unides i organitzades.
  • És urgent establir noves formes de cooperació pacífica per a construir un món més destral i just amb maneres no violentis de resoldre els conflictes. La mediació i el diàleg sense límits són l’única manera de resoldre els conflictes, respectant els drets humans dels pobles i dels persones. La pau global passa per la desmilitarització i el desarmament internacionals. Per una pau que sigui nostra, la de totes i per a totes. Totes les vides conten!

PER TOTS AQUESTS MOTIUS des d’Entrepobles us ANIMEM a participar activament en les accions amb motiu del 8M  Dia Internacional de las Dones. 

📣 ELS NOSTRES LEMES:

#ActivistesPerLaVida   #DefensoresDeLaVida

#JuntesIDiverses   #Niunpasenrrere #CossosiTerritorislliuresdeViolència

#Toteslesvidesconten