ACTIVISTES PER LA VIDA: ENTREPOBLES PRESENTA LA UNITAT DIDÀCTICA I L’ESPAI INTERACTIU D’ACTIVISTES PER LA VIDA ENTRA A L’ESPAI INTERACTIU…
Elaborada conjuntament amb La Periférica y Gustavo Castro, defensor mexicà i pedagog.
Presentem la nova unitat didàctica: Activistes per la vida, on acostarem la realitat dels Drets Humans a Guatemala i Hondures a les aules de secundària. Es tracta d’un projecte interdisciplinari sobre la criminalització de les defensores i defensors a Centreamèrica, especialment en contextos marcats per tota mena de violències impunes: des de l’extractivisme, dut a terme per grans empreses europees, fins a la violència patriarcal.
El principal objectiu d’aquesta proposta didàctica és ajudar a integrar en els currículums de secundària l’estudi de la vulneració de drets humans, tant al Nord Global com al Sud Global, posant l’èmfasi en les veus i experiències de les defensores i defensors amb l’objectiu de contribuir en la protecció i l’enfortiment de les seves estructures comunitàries.
El més important és que l’alumnat comprengui la importància dels drets humans i el seu defensa, tant al Nord Global com el Sud Global.
La unitat didàctica està enfocada a l’alumnat de primer, segon i tercer cicle d’ESO. La proposta proposa una seqüència d’11 tasques i activitats que es concreten en l’elaboració d’un vídeo col·laboratiu que expliqui el mapa de vulneracions de drets humans en el seu entorn pròxim.
El contingut de cada activitat està relacionat a conèixer determinades qüestions vinculades als drets humans i les situacions de vulnerabilitat que sofreixen els defensors i defensores a Hondures i Guatemala.
Les tasques se centren a fer que l’alumnat analitzi, aprofundeixi i reflexioni sobre els drets humans a Centreamèrica i desenvolupin actituds de defensa i promoció dels drets en els diferents contextos, globals i locals, i àmbits de la seva vida quotidiana.
L’espai interactiu acompanya a la unitat didàctica amb l’objectiu d’adaptar-nos a les noves realitats pandèmiques i les seves virtualitats. A través d’aquest enllaç trobaràs l’espai interactiu de l’unitat.
Consulta la nova unitat didàctica d’Activistes per la vida a través d’aquest enllaç.
L’unitat didàctica està a la disposició de professionals, docents, centres educatius, centres de formació, col·lectius, etc.
*Ara mateix la unitat didàctica està disponible en castellà amb la seva adaptació al currículum estatal. En breus estarà disponible en català, amb l’adaptació al currículum català.
Escriu-nos a educacio@entrepobles.org per a més informació.
Gràcies als ponts que ha anat creant Entrepobles al llarg dels anys, ha estat molt enriquidora la diversitat de mirades de les ponents: procedències,…
Un documental de SICOM i Entrepobles. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l’Agència Catalana de…
L’associació Entrepobles i Port de Tarragona inauguren l’exposició “Activistes per la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La mostra, que documenta la situació de defensors i defensores de la naturalesa i dels drets socials i humans a Guatemala i Hondures, es podrà visitar de forma gratuïta al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona del 16 de setembre al 9 de gener de 2022.
“Activistes per la vida” explica la història de 40 homes i dones que lluiten pel seu territori i la seva naturalesa —per la riquesa de les seves terres i els seus rius— i pels drets de les dones i les llibertats ciutadanes. Aquesta defensa dels drets humans entra en conflicte amb els interessos d’inversors, empreses o grups transnacionals que extreuen amb impunitat els recursos naturals i les matèries primeres d’Hondures i Guatemala per vendre’ls al mercat mundial.
Les lleis d’Hondures i Guatemala afavoreixen els drets d’aquestes empreses, mentre que eliminen els drets de la ciutadania. Aquesta situació, lligada a la persecució i a les amenaces de mort constants, a l’elevat índex de violència i a la corrupció policial, política i jurídica de les regions, fa que milers de famílies se n’hagin anat dels territoris. No obstant això, hi ha comunitats indígenes i camperoles que lluiten enfront d’aquests poderosos interessos i aconsegueixen protegir les seves terres.
A través de fotografies, text i videoentrevistes, “Activistes per la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida d’homes i dones que tot i estar amenaçats de mort lluiten pels seus drets.
“La realitat que s’explica en aquest projecte fotogràfic té a veure amb la vida quotidiana de persones que poden ser assassinades en qualsevol moment, persones perseguides per la defensa de la integritat dels seus llogarets, persones que lluiten com a defensors de la terra, persones que lluiten contra les grans empreses extractivistes, persones que lluiten per la naturalesa i la riquesa dels rius, i periodistes que intenten denunciar el que passa a Guatemala i Hondures”, explica Gervasio Sánchez.
“Activistes per la vida” està organitzada per Entrepobles i el Port de Tarragona, i compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’acte comptarà amb la presència de Gervasio Sánchez. Per assistir-hi és imprescindible confirmar a epoblest@tarragona.tinet.cat
Estem davant de la primera pandèmia realment global, que deixa al descobert les enormes mancances, supremacies, desigualtats d’un món globalitzat amb…
Vides contra el capital Lluites i exilis dels pobles de Mesoamèrica Aquest treball que presentem, Vides contra el capital. Lluites i exilis dels pobles…
Defendiendo derechos, protegiendo el planeta. Comunidades originarias, organizaciones de base y defensoras/defensores ejercen sus derechos y participan…
Diàlegs feministes i ecologistes neix com una trobada d’intercanvis d’experiències i propostes d’alternatives des dels feminismes diversos, incorporant, entre molts altres elements, l’ecologisme social tan necessari per a la transició ecosocial a la qual hem de dirigir-nos, juntes, de manera col·lectiva per superar i desbordar la tan assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal, racista, i que opera contra la base de la vida i el dret a les cures col·lectives que garanteixin vides dignes per a totes les persones i el planeta.
Caminant cap a les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.
Aquests diàlegs feministes i ecologistes permeten que les nostres lluites tinguin inferència real, es realimentin d’esperança, de somnis i veus que interpel·lin noves formes de conducta humana, capaces de transformar-nos per un futur ple de reptes quotidians.
Al llarg d’aquestes jornades de posada en comú i construcció de paradigmes emancipadors vam poder compartir les nostres experiències més significatives i les nostres capacitats reflexives per articular discursos i pràctiques, envoltades d’una vitalitat feminista plena d’energia i passió, rebel·lia i dignitat.
Intercanvi d´experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.
Tenim la possibilitat de posar aquestes pràctiques comunitàries al servei, no solament de les comunitats, sinó de la globalitat, del món. Construcció d’espais que ens permetin seguir intercanviant experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.
Una de les propostes d’aprenentatge més interessant [entre molts altres] va ser la d’imaginar davant de la crisi capital-vida noves formes d’organitzar la societat. Perquè els conflictes pels béns comuns no són fets aïllats, responen a un model capitalista neoliberal extractivista, que es repeteix i es retroalimenta entre el nord, el sud, el centre i la perifèria.
Com la usurpació, la despulla i la mercantilització dels béns comuns posen en evidència profundes violacions als drets humans, on fins i tot hi ha dones, en els respectius territoris, que estan exposant la seva vida per la defensa d’una cosa que és comunitària i pel bé de tot el planeta.
Les diferents ponències de les dones que ens van acompanyar ens han servit per mostrar, un cop més, la capacitat autosuficient dels feminismes i la seva interacció a diverses escales globals. D’aquí la importància de les relacions internacionals, de les aliances per poder enfrontar la defensa del que és comú i la intolerància reiterada de les violacions constants dels drets humans.
El nostre horitzó s’albira en la llunyania. És una qüestió comuna a totes les dones. Es tracta d’un horitzó de transformació emancipadora. Algunes de les estratègies que ens plantejaven les nostres companyes provenen d’una lluita activa i militant del sud. D’un sud global on la despulla i l’extorsió es perceben en l’ordre del dia junt amb la desobediència, la rebel·lia i la resistència.
Posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.
És per això que hem de desenvolupar estratègies de democratització del coneixement i la comprensió crítica de la nostra realitat social: difondre-la, comunicar-la, transmetre-la per inferir en noves polítiques feministes -econòmiques, culturals, socials, de les cures- que ens permetin desenvolupar un canvi real en els nostres espais de vida quotidiana, posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.
D’aquí, potser, puguem crear noves aliances insòlites. La nostra capacitat de polititzar a la ciutadania ha d’observar-se més enllà de la seva única realitat, en el cas d’occident, i aprendre noves formes d’activisme nodrint-nos de les experiències de resistència del sud.
Les nostres companyes feministes ja han bregat amb temes tan escèptics per la societat com la defensa del territori i béns comuns, per part de dones i homes que posen en risc la seva vida i els seus cossos, canvi climàtic, a través de diverses formes d’activisme de consciència, aconseguint mostrar la fractura que vincula el desenvolupament del model neoliberal al medi ambient. Donant evidència a aquesta crisi mitjançant el seu activisme, han aconseguit dotar de consciència al moviment per la vida, superposant l’estrat individualista del sistema polític i econòmic tradicional, cap a una nova lògica en la qual les relacions humanes i l’entorn s’anteposen al mercat, i que paradoxalment té a veure també amb el reconeixement de la saviesa i les cosmovisions dels pobles indígenes, en definitiva amb la sostenibilitat de la vida, de les persones i el planeta.
I és que pot no resultar tan paradoxal pensar i reconèixer que des dels feminismes comunitaris i pobles originaris fa molts segles que es viu en harmonia amb la natura sense causar danys irreparables en el seu entorn. Això hauria de servir per replantejar-nos:
¿Cap a on dirigim les nostres lògiques productives?
Camins entrellaçats que ja ens mostren les dones que participen en aquests diàlegs a través d’intercanvis d’experiències des de diferents territoris, lluites i rebel·lies, alternatives i accions connectades que podem recuperar a través de la sistematització de les sessions i les càpsules audiovisuals de les Jornades Internacionals Diàlegs Feministes i Ecologistes, que van tenir lloc al desembre de 2020 i que pots visionar en aquest enllaç
Un dels objectius de recuperar tot aquest intercanvi de sabers i rebel·lies és avançar en aquestes articulacions i aliances feministes des de l’ecologisme social que ens permetin continuar construint des de la diversitat i la inclusió.
Seguirem connectades per poder trobar-nos de nou per aquesta posada en comú en el marc de les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.
Pots revisar la relatoria de “L´acord comercial UE-Mercosur, un cop de mercat”
«Construcció de nous paradigmes per la sostenibilitat de la vida, de les persones y el planeta»
«Juntes soms més forts: Imaginaris col.lectius i pràctiques comunitaries des del bon vivir»
«Rescatar l´esperança: No deixem el futur a les seves manos»
Per a més informació pots contactar-nos a través del nostre correu electrònic:
EU-LAT Network, xarxa de 40 organitzacions europees de drets humans i desenvolupament, observa amb molta preocupació la reculada de l’Estat de Dret i la separació de poders en alguns països llatinoamericans, així com el deteriorament de l’ordre democràtic i la conseqüent acceleració del ja reduït espai per a la societat civil. Amèrica Llatina segueix ostentant els índexs més alts de violència contra persones defensores -el 75% dels atacs al món-.
Per això, fem una crida a la Unió Europea a:
a) mantenir el seu paper com a observadora internacional en drets humans, crucial en aquests moments,
b) incrementar la seva veu política en els diàlegs formals i informals i
c) augmentar els fons de cooperació amb la regió.
A Colòmbia, les protestes de la ciutadania davant la reforma tributària han estat reprimides violentament, desfermant un caos sense precedent i el debilitament de les institucions democràtiques. D’acord amb la Defensoria del Poble, organitzacions internacionals de drets humans i mitjans, el tràgic saldo a 7 de maig és de 31 persones mortes en fets que involucren abús de la força i armes de foc contra civils (1). La implementació de l’acord de pau al país ha estat entelada amb la mort violenta de 272 excombatents en el que semblaria ser una eliminació sistemàtica dels signants de la pau. Les negatives del govern colombià a establir un diàleg inclusiu, i atendre de manera efectiva les necessitats de protecció als Drets Humans de comunitats, manifestants, líders i defensors de drets humans, fan que avui veiem una crisi acumulada i un esclat social sense precedents en els últims trenta anys (2).
Al seu torn, volem cridar l’atenció sobre el debilitament de l’Estat de Dret i els impactes que aquesta situació podria tenir en l’estabilitat democràtica de la regió centreamericana, en particular en països com El Salvador, Hondures, Guatemala, i Nicaragua, posant en perill també la independència judicial. Per exemple, a El Salvador (3), l’1 de maig a través de l’Assemblea Legislativa va decidir destituir els magistrats titulars i magistrats suplents de la Sala del Constitucional de la CSJ, així com el fiscal general de la Nació, la qual cosa evidencia la ruptura de sistema de pesos i contrapesos i una alta concentració dels poders públics per part de l’òrgan executiu, el que representa un perill latent per als pilars de l’Estat de dret.
Volem esmentar específicament Nicaragua, país que arrossega una crisi sociopolítica i de drets humans des de 2018. Al març d’aquest any, els Estats membres de el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (4), van condemnar l’agudització de la repressió al país, instant l’Estat de Nicaragua a combatre la impunitat i a buscar justícia per a les víctimes de violacions de drets humans, considerant necessari que es duguin a terme investigacions independents i imparcials sobre les múltiples formes de repressió i violència, incloses les “presumptes” execucions extrajudicials ocorregudes en el context de 2018 i denunciades anteriorment per diverses organitzacions de drets humans.
Un procés electoral pot permetre la transició cap a la sortida de la crisi. En aquest context, ens preocupa la reforma electoral recent, que amenaça de repetir un frau electoral al novembre d’aquest any, el que negaria la possibilitat d’una sortida pacífica i democràtica a la greu crisi que ja viu Nicaragua i mantindria en el poder a l’ actual règim per temps indefinit.
Sense oblidar que a Mèxic, organitzacions de drets humans, periodistes i organismes internacionals han estat blanc de difamacions per part d’Andrés Manuel López Obrador. Aquests assenyalaments públics contribueixen a una polarització social i a una forta estigmatització de la societat civil mexicana. Han provocat també atacs massius en xarxes socials contra les organitzacions assenyalades i preocupa que funcionaris públics de menor nivell repliquin aquestes pràctiques i fins i tot escalin a atacs més greus contra la integritat física i psicològica de les persones defensores. Al mateix temps, la militarització de la seguretat pública continua sent la principal estratègia de seguretat de l’Estat Mexicà, tot i que des del 2006, nombrosos informes han qüestionat aquesta fórmula per enfrontar les causes estructurals de la violència.
Tota aquesta situació ha estat agreujada per l’actual pandèmia, que ha accelerat les desigualtats econòmiques, de gènere i racials; i l’accés just i equitatiu a les vacunes. El virus no ens afecta a tots els col·lectius per igual. Ha quedat en evidència la manca de polítiques públiques de qualitat, com en l’àrea sanitària, i la necessitat de comptar amb un sistema de protecció social universal. Les vacunes contra la covid-19 són una eina fonamental per a la sortida de la crisi. Tanmateix, segons l’Organització d’Estats Americans, el 90% de les persones en països de baixos ingressos no tindran accés a vacunes en 2021. Des de la Xarxa EU-LAT s’ha fet una crida a la solidaritat, fent-se ressò de les declaracions de la Comissió Interamericana de Drets Humans: “les vacunes han de ser un bé públic mundial i estar a l’abast de totes les persones.” Per a això, “els règims de propietat intel·lectual han de deixar de ser un obstacle que impedeixi la producció de vacunes segures i efectives” (5).
Les desigualtats i els impactes diferenciats s’han exacerbat especialment sobre tres grups: les dones, els pobles indígenes i les persones defensores. Segons Nacions Unides, el 54% de les dones treballen en la informalitat, la qual cosa comporta un increment alarmant de la pobresa. “Lluny d’hospitals i atenció mediàtica, les persones indígenes emmalalteixen i moren sense accés als mitjans essencials per protegir-se. El 40% de llars indígenes no té accés a aigua. Les infraestructures sanitàries són molt deficitàries: al Perú, per exemple, tot just un 10% de les comunitats camperoles indígenes compta amb llocs de salut”. La formalització del treball informal ha de ser una prioritat per al continent, atès els beneficis que poden aportar a la reducció de la pobresa, l’accés a la protecció social. El treball digne ha de prevaler amb el ple respecte dels drets sindicals fonamentals (8 normes fonamentals de l’OIT).
En aquest context, la Xarxa EU-LAT lamenta que s’estigui donant prioritat a les indústries extractives en els plans de recuperació econòmica, ja que aquestes activitats són focus potencial de risc i representen un perill ecològic significatiu a més de no oferir condicions de treball digne per als seus treballadors. El Perú, està actualment considerat el quart país del món més perillós per a defensores de la terra i líders ambientals. La defensa del territori per part de comunitats indígenes contra diferents economies d’extracció com la fusta o minera, els està costant la vida. Aquesta situació es veu agreujada per la crisi política que es manté tot i la primera ronda d’eleccions, on l’agenda de drets humans suposa un repte en la possible composició de el poder legislatiu.
La ratificació de l’Acord d’Escazú pels països d’Amèrica Llatina és fonamental. Al seu torn, recordem la importància de l’actual procés legislatiu europeu per a una Directiva sobre deguda diligència en matèria de drets humans i medi ambient, i fem una crida a la UE perquè la nova llei sigui prou forta i ambiciosa per prevenir vulneracions de drets humans i per reparar les víctimes.
El paper de la Unió Europea com a cooperant, donant suport a la societat civil i com a observador internacional és crucial en aquests moments. Cal adaptar-se a la situació i buscar noves formes de seguir acompanyant processos com a observacions internacionals, si les condicions sanitàries no permeten fer-ho de manera presencial, aprofitant-se de les oportunitats de les noves tecnologies.
Comunicat d´EU-LAT Network de la qual Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte forma part
(1) Temblores & INDEPAZ, organitzacions de societat civil, reporten 47 morts a Fonts de societat civil s’indiquen a data 10 de Maig.
(2) OIDHACO, https://www.oidhaco.org/wp-content/uploads/2021/04/National-Strike-Press-Release-April-2021.pdf
(4) Vegeu Resolució de Consell de Drets humans a Nicaragua
(5) Font: https://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/Resolucion-1-21-es.pdf
(6) Font: Informe Oxfam 2020, “Evitar el etnocidio”.
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
+34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per: