Continuen sense confirmar-se les sentències contra els responsables de l’assassinat de Berta Càceres #JusticiaparaBerta

/, , , /by

A 8 anys de l’assassinat de la defensora ambiental Berta Cáceres, el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) i la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos (IMD) denuncien que “les sentències condemnatòries en contra dels autors materials i el coautor del crim encara no són ferms i el procés de justícia sota atac“.

En un comunicat en el qual sol·liciten l’adhesió de persones i organitzacions, totes dues entitats expliquen que “en dies recents, Juan Carlos Sánchez Cantillano i Ritza Antúnez, advocats de David Castillo, condemnat com a coautor de l’assassinat de Berta Cáceres pel Tribunal de Sentència el 5 de juliol de 2021, han desenvolupat una campanya de falsedats amb l’interès d’afectar el procés de justícia per a Berta Cáceres i la confirmació de les sentències dels responsables de la seva mort. Aquest atac intenta criminalitzar a la perit del Ministeri Públic i cerca entorpir el deure que té la Sala penal de ratificar la sentència condemnatòria contra David Castillo i els altres assassins de Berta Cáceres“.

Els assenyalaments fets per la defensa de David Castillo pretenen crear dubte i confusió, no obstant això, han estat desmentits a través de comunicats pel COPINH i les seves organitzacions aliades. I ja han estat desestimats en judici pel Tribunal de Sentencia que va condemnar a Castillo.

Pots llegir tots els detalls en el Comunicat+Formulari d’Adhesió

Paral·lelament, accions per part de Sergio Ramón Ramírez Orellana, un altre condemnat per l’assassinat de Berta Cáceres, busquen manipular el treball de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos. “Totes aquestes accions busquen afectar negativament els resultats que ha ofert el sistema penal en aquest cas, fruit de l’exigència de justícia de la família, del COPINH i de la lluita contra la impunitat i per la preservació de l’Estat de Dret“, assenyala el comunicat.

Les organitzacions signants condemnem aquestes maniobres que posen en risc el procés i a les persones que intervenen en ell. D’igual manera, exigim a la Corte Suprema de Justicia presidida per la magistrada Rebeca Raquel, i la Sala Penal composta pels magistrats Walter Raúl Miranda Sabio, Mario Rolando Díaz i Nelson Danilo Mairena Franco, la immediata confirmació de la sentència ja emesa contra els 7 homes responsables de l’autoria material de l’assassinat de Berta Cáceres i la sentència contra David Castillo, com a coautor d’aquest crim.

Les defensores són la sustentació de la vida en les seves comunitats. Per això, cada acció contra les defensores és un atemptat contra la comunitat en conjunt, que mostra un model de desenvolupament extractivista, capitalista i depredador, que és profundament patriarcal i per això ataca de manera específica i diferenciada a les dones.

En Entrepobles ens sumem a aquest comunicat del COPINH perquè la comunitat nacional i internacional romanguem alertes i vigilants del funcionament del sistema de justícia d’Hondures per a garantir al poble lenca l’efectiu accés a la veritat, justícia, reparació i a mesures de no repetició.

La activista medioambiental Miriam Miranda

Denunciem l’intent d’atemptat contra la defensora hondurenya Miriam Miranda i les amenaces a la comunitat garífuna d’Hondures

/, , , /by

Ahir vam conèixer a través de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya-OFRANEH, l’intent d’atemptat cap a l’activista ambiental Miriam Miranda. Quatre homes desconeguts, armats amb fusells d’assalt, van intentar accedir a la casa de la defensora a Vallecito, Colón. Van ser identificats pel seu equip de seguretat.

Per a Ofraneh, “aquest atemptat forma part d’un Pla de Genocidi i Extermini contra el poble garífuna que s’ha anat executant a través de múltiples agressions, que van des d’amenaces, assassinats constants fins a desaparicions forçades, que hem anat denunciant des de l’Ofraneh i que continuen incrementant els alts nivells d’impunitat i racisme que enfrontem com a poble“.

Des d’Entrepobles, que col·labora i acompanya a Ofraneh a Hondures, volem transmetre el nostre suport i solidaritat amb la companya Miriam Miranda i amb tota la comunitat garífuna. Denunciem aquesta agressió i exigim al govern d’Hondures la protecció i el cessament de la fustigació cap als defensors i defensores afro indígenes.

Set dies més tard, una altra membre de la comunitat garífuna, Norma Lino, i un altre 8 integrants més de Puerto Castilla, un d’ells menor d’edat, van ser també atacats per tres homes armats, causant-los ferides per les quals van rebre atenció mèdica, segons una informació de la Red Nacional de Defensoras de Derechos Humanos de Honduras.

Fa un mes, a Entrepobles vam denunciar que des de fa 3 anys, quatre activistes garífunes es troben desapareguts a la comunitat de Triunfo de la Cruz

Miriam Miranda és una de les protagonistes de l’exposició ‘Activistes per la vida‘, del fotoperiodista Gervasio Sánchez (l’imatge d’aquest article pertany a la mostra), que al desembre vinent s’inaugurarà a Madrid.

Miranda és beneficiària del Sistema Nacional de Protecció de Defensors, Defensores de Drets Humans, Periodistes, Comunicadors Socials i Operadors de Justícia (SNP), creat a Hondures a 2015.

Aquests dies, l’Ofraneh havia sol·licitat una reunió del Comitè Tècnic del Mecanisme Nacional de Protecció, implementat per l’Estat hondureny per a respondre a la violència estructural contra determinats grups socials i persones amenaçades, per a una revisió de les mesures de seguretat gestionades per la lideresa garífuna i altres dirigents comunitaris.

Considerem urgent que el govern de Xiomara Castro revisi aquest Mecanisme Nacional de Protecció per a garantir la seguretat dels qui defensen la seva vida i territoris.

Són moltes les organitzacions nacionals i internacionals que han enviat el seu suport a Miriam Miranda, qui, a través de les xarxes socials, ens ha fet arribar aquest missatge d’agraïment.

 

Comunicado del mes de abril de 2023 de Eulat sobre la situación de Perú

Crisis en Perú: EU-LAT pide el fin de la discriminación racial y la acusación de terrorismo a las personas manifestantes

/, , , /by

La red de incidencia EU-LAT, de la que formamos parte en Entrepueblos, ha emitido un nuevo comunicado en relación a la crisis social y política que atraviesa Perú, haciendo énfasis en la necesidad de proteger y respetar los derechos humanos de todos y todas las manifestantes. Así, en una Carta al Parlamento Europeo con fecha del 14 de abril, EU-LAT pide que la cámara representativa europea exija al Estado de Perú “poner fin a la criminalización de la protesta haciendo uso político del derecho penal, llegándose al extremo de utilizar el tipo penal terrorismo, para garantizar el pleno ejercicio de los derechos humanos al conjunto de la sociedad“.

De igual manera, EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP), demandan al Parlamento Europeo que en sus intercambios con el Gobierno peruano insista en que se ponga “fin a la estigmatización y la discriminación racial a las personas que se manifiestan activamente y a las acusaciones de “terrorismo”, y que se atienda y proteja a la población indígena, cumpliendo con el respeto de sus derechos individuales y colectivos así como los compromisos en el desarrollo del país“.

En la Carta, que puedes leer íntegramente aquí, EU-LAT insiste en que la urgencia de investigaciones “imparciales, diligentes, exhaustivas y transparentes“, que esclarezcan los
hechos y establezcan las responsabilidades penales derivadas de ellos, con un seguimiento de los mecanismos fundamentales; que se garantice una reparación integral a las víctimas de las graves violaciones a los derechos humanos y que la Fiscalía peruana destine personal suficiente para realizar todas las diligencias de forma exhaustiva con condiciones de seguridad para los testigos y familiares de las víctimas.

EU-LAT/EU-LAT Network, a la que pertenece Entrepueblos, es una red reconocida de más de 40 organizaciones europeas desde la que se incide en las políticas europeas respecto a América Latina. Se promueven, entre otros elementos, el respeto de los derechos humanos, la protección de personas defensoras y el medio ambiente en América Latina, para que sean incluidos de forma prioritaria en el diálogo político, la cooperación y el comercio de la UE con la región.

Racismo institucional y ataques a la libertad de información

Según la Coordinadora Nacional de Derechos Humanos (CNDDHH), al menos 49 personas han sido asesinadas en ejecuciones extrajudiciales y uso excesivo de la fuerza durante la represión de las protestas. Por su parte, la Defensoría del Pueblo ha dado cuenta de 1.335 personas heridas (civiles y policías) en protestas, entre el 8 de diciembre de 2022 y el 10 de marzo de 2023.

Tras su misión a Perú a mediados de enero, el vicepresidente de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), Stuardo Ralón, condenó el “exceso del uso de la fuerza por parte de las fuerzas de seguridad” y la “fuerte estigmatización por factores étnico, raciales y regionales por algunas autoridades que se han referido hacia todas la personas indígenas y campesinas como terroristas, terrucos, senderistas o indios, entre otras formas despectivas”. Asimismo, Amnistía Internacional alertó que esta violencia se ha desplegado mayoritariamente contra población indígena aymara y quechua, que hasta la fecha continúan su movilización demandando el cambio de las autoridades porque se sienten marginadas y excluidas. Es más, señaló que las fuerzas del orden hicieron uso indiscriminado de armas letales en contra de los manifestantes, que se puede vincular con el racismo sistémico arraigado en la sociedad peruana y en sus autoridades durante décadas.

Entre el estallido de las protestas y el 10 de enero de 2023, la Asociación Nacional de Periodistas (ANP) también registró al menos 72 casos de violaciones al trabajo de los medios y agresiones a periodistas. La mayoría de estos ataques fueron perpetrados por la policía y el ejército.