MANIFEST 8 MARÇ 2021

#ActivistesPerLaVida
#8Mnoemquedoacasa
#TotesJuntesIDiverses

Aquest any la COVID no permetrà visibilitzar-nos juntes, diverses i multitudinàries, però les feministes de tot el món no renunciarem a prendre els carrers (guardant totes les mesures de seguretat), no tindrem por, estarem en milers i milers de territoris.

Durant l’any 2020, la irrupció de la pandèmia de la Covid19, ha arribat a les nostres vides, i als territoris de tot el món, ocasionant al nostre voltant un panorama de dolor, mort i por, que ha transformat profundament les nostres relacions.

En aquest desastre com en totes les crisis, estem sent les dones, i en especial les que es troben en situació de més vulnerabilitat, les que més han patit les conseqüències d’aquesta pandèmia, i la seva gestió en els diferents àmbits.

La pandèmia ha donat nous aires al patriarcat i al capitalisme per tornar a ficar-nos a casa, posant el fre de mà a les múltiples i massives mobilitzacions de carrer dutes a terme per les dones. En aquestes cases en què, a més de la distància social, hem hagut de patir la pressió sobre les nostres espatlles, de les cures familiars, de l’atenció a l’educació de filles i fills, i suportar en molts casos amb més força, la violència domèstica i la convivència amb el maltractador.

A tot això se li uneix la precarització de les feines desenvolupades per dones. A primera línia, han estat les companyes sanitàries, les professionals de l’assistència domiciliària, les treballadores de camp -immigrants majoritàriament- professores, caixeres de supermercats, de l’hostaleria, entre d’altres sectors essencials, les que han vist minvats els seus ingressos i perillar els seus llocs de treball amb acomiadaments i tancaments i en molts casos amb cap o escassos mitjans de protecció sanitària.

Enmig de tot aquest caos, i d’emergència, urgia la regularització de les persones migrants que viuen al nostre país i que han estat patint condicions extremes d’amuntegament i de vida en els treballs de camp -cuidant la nostra sobirania alimentària- o en els treballs d’ajut domiciliari i atenció a la gent gran. La petició de regularització duta a terme per centenars d’entitats, amb una gran campanya de recollida de signatures, intervenció al Congrés dels Diputats, etc. va ser rebutjada pel Govern.

Aquestes situacions de precarietat no han estat acompanyades per polítiques públiques per al rescat de les persones com és l’exemple de la minsa i reduïda aplicació i desenvolupament de l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.

No volem oblidar-nos de les dones i homes grans, que s’han vist abandonats a la seva sort-mort, a les residències de gent gran, amb total impunitat i denigrant els seus drets bàsics d’una vida i una mort dignes. Ara s’ha vist la crueltat d’aquest negoci, que durant molts anys ha amassat fortunes a costa de la vulnerabilitat, i amb el consentiment de les institucions que l’han permès, externalitzant aquests serveis públics essencials a empreses “voltors”, i no han pres les mesures necessàries i urgents, abans, durant, o després de l’emergència.

També mirem amb molta preocupació, la situació que pateixen a Amèrica Llatina, les nostres companyes Defensores el Territori, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, en connivència amb els governs de torn.

Al nostre voltant, també són moltes les dones i homes dels barris empobrits, que estan patint l’extractivisme de les empreses elèctriques, que enmig d’aquesta crisi terrible, han deixat sense llum a milers de persones a llocs com la Cañada Real i en altres Cañadas que existeixen en el nostre territori, i en el Sud (entre altres la comunitat indígena urbana de Cantagallo de Lima-Perú) amb les institucions incapaces de solucionar aquesta emergència i altres emergències socials i d’empobriment, que han sorgit amb l’aturada de les petites empreses o mercats locals informals.

En aquest dolorós context, s’aprova els Fons de el Pla de Recuperació Europeus (anomenats Next Generation UE) amb 140.000 milions d’euros, que lluny de prioritzar l’atenció a les persones, sota el criteri de potenciar la transició verda i digitalització, tornen a posar el centre de les ajudes a grans empreses com Repsol, Ferrovial, Telefónica, ACS, Endesa, o al Corte Inglés, les prioritats de negoci i vulneració de drets, coneixem sobradament.

Tanmateix, enfront de tot aquest dolor, molts grups de dones s’han organitzat als barris, a les ciutats, o al camp, amb accions solidàries, de suport mutu, amb olles comunes, repartiment d’aliments i abric a persones “sense sostre “, atenció a les persones vulnerables, treballs comunitaris, oferint solucions i denunciant la falta d’atenció i l’abandonament de les diferents administracions.

En aquest difícil temps, són molts els debats i trobades on-line organitzats per grups i associacions de dones a tot el món, tractant de plantejar propostes davant els grandíssims reptes que els Moviments feministes tenen per davant. Les respostes feministes contra el sistema capitalista, patriarcal, colonial i racista en la defensa de la vida de les persones, del planeta i de tots els éssers vius, i la necessitat d’establir aliances i suport en uns feminismes internacionalistes, són algunes de les idees prioritàries, amb la sororitat com a eix fonamental per construir una vida més humana i vivible.

A l’estat espanyol, hi ha postures divergents i confrontades, entre els diversos col·lectius feministes, en temes com la prostitució/treball sexual, o la transsexualitat, en formes que no afavoreixen gens el diàleg col·lectiu, la diversitat i el pluralisme dels cossos, les experiències i els feminismes. Els reptes i alternatives davant aquesta crisi sense precedents en què ens trobem, plena d’incerteses i abismes, ens han de fer mirar amb amplitud les nostres lluites i propostes davant la precarització, les violències i els nous atacs als drets i les vides de les dones. En cap cas ens podem permetre agreujar la marginalització d’alguns col·lectius de dones més discriminats, l’avanç en drets per a unes que no sigui a costa de retrocessos per a altres.

Aquí estem un nou 8 de març, disposades a seguir denunciant la contradicció entre el capital i la vida, i exigint com sempre, i més que mai, LA VIDA DE LES PERSONES I EL PLANETA AL CENTRE:

• Fi a la impunitat de les morts i desaparicions de Defensores el Territori.
• Que se suspenguin tots els projectes denunciats per les defensores de drets humans i ambientals, especialment els d’empreses espanyoles
• Politització de la feina de cures, perquè deixi de recaure sobre les vides de les dones.
• Compliment dels drets humans i qüestionament de l’actual sistema de fronteres.
• Regularització de les persones immigrants que resideixen al nostre país
• Integració de les treballadores de la llar i les cures a el Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets laborals. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT.
• Enfortiment dels serveis bàsics de salut, educació, i habitatge destinant fons per a la prevenció i l’emergència.
• Per un model social equitatiu i just que acabi amb la desigualtat social i de gènere en la nostra societat.
• Que es destinin recursos per dignificar la vida, ens només en les etapes juvenils de formació i productives, també fins a la fi dels seus dies, les seves cures, atencions i respecte i reconeixement per tota la societat
• Que els fons europeus prioritzin l’atenció a les persones i no a les empreses.
• No a les retallades en drets i als acomiadaments.
• Llibertat d’expressió en totes les seves manifestacions

Els nostres lemes:

-ACTIVISTES PER LA VIDA
-JUNTES, DIVERSES I A TOTES
-TOTES LES VEUS, TOTS
-FEMINISMOS AMB TOTES
-CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA
-JUSTÍCIA SOCIAL I AMBIENTAL
-POLITITZAR LES CURES
-PLURALIDAD I DIVERSITAT PER LA NOSTRA ACCI
-CAP DONA ÉS IL·LEGAL
-REGULARIZACIÓN IMMIGRANTS JA ‘
-CONTRA LA MILITARITZACIÓ DE LA VIDA
-ECONOMIA FEMINISTA PER A LA VIDA
-COMBATIVAS CONTRA LA POBRESA
-COMBATIVAS PER LA DIGNITAT
-REBELDÍAS FEMINISTES DIALOGANTS
-CONTRA LA POBRESA FEMENINA
-ELS CURES BÉ SOCIAL
-LES DONES EMPOBRIDES, PRIMER ¡
-COSSOS I TERRITORIS SENSE VIOLÈNCIA
-TOTES LES VIDES COMPTEN ‘
-FONS PER A LA GENT, NO PER A EMPRESES

 [Imagen de portada manifestación a favor de la legalización del aborto en Honduras, de Fredy Rodriguez/Reuters]

Ja fa gairebé una dècada des que Entrepobles vam decidir crear Cultopías, un espai web on homenatjar, agrair i donar a conèixer a persones i col·lectius que posen les seves experiències creadores i generositat solidària a el servei de la transformació social i cultural.

Cultopías va néixer, impulsada amb aquesta pretensió de mostrar les diverses formes en què les disciplines artístiques s’acosten a les problemàtiques socials, que acompanyen la vida social i cultural als països objecte de la nostra preocupació, que serveixen de suport i reforç a la feina solidària i de denúncia que des d’Entrepobles volem impulsar. Ens referim a aquelles persones, entitats socials i col·lectius que fan del teatre, de la música, de l’escriptura, de la imatge, etc. la seva aportació a aquesta solidaritat i denúncia de la qual parlem.

Per incloure aquest apartat social, necessitàvem un nou espai que visibilitzés notícies, assenyalés enllaços a altres webs, donés a conèixer locals, artistes i les seves obres i informés d’estrenes culturals amb compromís social. Una eina difusora d’experiències artístiques i de trobada amb una mirada transformadora i uns objectius molt clars: fomentar la cooperació solidària i l’educació emancipadora a través de les disciplines artístiques i culturals, així com apropar i posar en valor el punt de trobada entre art i compromís social al servei de la solidaritat i el treball social com a eina de recursos per a la ciutadania global.

En aquests deu anys, Cultopías ha mostrat prop de mil notícies i creacions que esperem hagin servit almenys per donar a conèixer diferents experiències culturals transformadores al voltant del planeta. Algunes d’elles estan vinculades directament als col·lectius i moviments socials amb els que treballem o acompanyem en diferents països, moltes són també iniciatives professionals que amb la seva qualitat faciliten la comunicació.

Tanmateix, a les alçades de 2018 el sistema de publicació de Cultopías havia quedat obsolet i incompatible amb les noves versions del llenguatge de programació, i això feia que el web fos molt vulnerable. Aquestes circumstàncies “tècniques” ens van animar a repensar la web amb un nou disseny i un altre enfocament menys estàtic que la versió anterior, amb nous sistemes de gestió de continguts, amb un sistema de programari obert i lliure, d’acord amb els principis d’Entrepobles, i que s’adapta millor a l’ús de les xarxes socials.

Mitjançant el projecte “Cultopías, iniciatives per transformar a el món”, cofinançat per la Junta de Castella i Lleó, vam poder posar-nos a aquesta tasca.

Per a aquesta nova estrena, vam veure oportú recollir les consideracions dels representants de col·lectius de Castella i Lleó vinculats a l’art, a la gestió cultural i a ONG. Per a això, vam establir nombroses entrevistes presentant-los la iniciativa, recaptant propostes i suggeriments, i valorant la seva necessitat. D’aquesta manera va sorgir aquest projecte, que des del seu origen va ser creat a manera de motxilla o sarró on reunir “IniciARTives” “artivistes”, experiències artístiques o esdeveniments culturals, nacionals i internacionals, que acompanyen i posen veu a les lluites dels moviments per la justícia social.

Els continguts de la nova Cultopías consisteixen en hipervincles a PDF que ja són públics, tràilers que figuren a les webs oficials, espais públics de lliure difusió i/o Creative Commons. Cap enllaç es vincula a obres protegides per drets d’autor-a, i tots són sense ànim de lucre. En aquest punt, també cal ressaltar que les il·lustracions de Pep Boatella www.pepboatella.com són creacions originals realitzades específicament per a Cultopías, per a les que comptem amb la seva cessió d’ús.

Amb ell vam realitzar la presentació pública de la nova Cultopías a Castella i Lleó, juntament amb un seguit d’activitats entrellaçades amb els objectius del web en diverses localitats de Castella i Lleó comptant amb la col·laboració de l’activista dels drets de les dones i lideresa indígena guatemalenca, Lolita Chávez, amb La Otra, cantautora i música involucrada amb els moviments socials i el feminisme, presentada per les cantants val·lisoletanes Llei Mostassa, així com amb l’àcida ironia i afilat humor sarcàstic d’Irantzu Varela, introduïda per Susana Rioseras, polifacètica creadores artística burgalesa.

I és que en aquests temps estranys que ens ha tocat viure, s’ha fet més palpable si escau la necessitat d’aquest tipus d’iniciatives “IniciARTivas” “artivistes”, que treballen, abans i després de la COVID-19, en pro de la transformació social, per potenciar la veu de col·lectius i persones preocupades pels problemes socials apressants, models i ritmes de vida que hem portat fins ara, tremendament injustos i fràgils, que ens porten a creure, ara més que mai, en la necessitat d’estimular la creativitat i la comunicació col·lectiva mitjançant la paraula, el cos i la interacció a través dels mitjans disponibles, per fer efectiva la necessitat de generar consciència social i exigir compromisos als qui ens governen.

El nostre afany resideix en poder donar una llarga continuïtat en el futur a aquest projecte, més dinàmic i proper, perquè tota la feina i bagatge acumulat a les nostres esquenes no caigui en sac trencat, i per a això necessitem les teves Cultopías. Perquè volem seguir avivant la flama de l’activisme i la mobilització ciutadana, continuar arribant a la gent, a un gran públic cada vegada més divers i inquiet a qui saciar les seves ganes de saber alhora que generem més fam de coneixements, d’expandir els seus horitzons culturals i ampliar les seves mirades cap a una visió més prismàtica i perifèrica de la realitat, a través d’altres existències. Vides carregades de problemes apressants que s’apilen en aquest sistema neoliberal i masclista que dóna més poder a les multinacionals extrtactivistes que als drets humans, i que alimenta crisi climàtiques que expulsen comunitats i pobles dels seus territoris provocant migracions que al seu torn tanquen portes a aquelles persones que es veuen obligades a migrar.

I a través d’aquest caminar arribem a tu que ens llegeixes, i que et mous a l’artivisme. Volem compartir amb tu aquest projecte, al què et convidem a participar. Acompanya’ns per poder apropar els teus coneixements i sabers, i qui sap … potser crear alguna cosa juntes.

Carolina Sáez, Elena Frare i Manuel Espinilla (Entrepobles Valladolid)

Butllletí 74: Activistes per la vida

El comunicat de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, intitulat “Una muntanya a alta mar”, es pot llegir en: http://enlacezapatista.ezln.org.mx/2020/10/05/sexta-parte-unamontana-en-altamar/

Donat a conèixer pel seu portaveu, el Subcomandant Moisès, el 5 d’octubre passat, conté reflexions de llarg alè sobre la realitat nacional i mundial. Així com l’anunci d’una propera sortida de delegacions zapatistes pels cinc continents, començant per Europa, i planejant arribar a Madrid, la capital espanyola, el 13 d’agost de al 2021, “500 anys després de la suposada conquesta del que avui és Mèxic.” 

En aquest món que els maies zapatistes observen “malalt i fragmentat en milions de persones, obstinades en la seva supervivència individual, però unides sota l’opressió d’un sistema que va en contra de l’existència del planeta Terra”, amb” la naturalesa ferida de mort, i que, en la seva agonia, adverteix a la humanitat que el pitjor està encara per venir”, les seves delegacions aniran a trobar, sostenen, “el que els fa iguals.”

Volen, específicament, parlar amb els pobles de l’estat espanyol: “No per amenaçar, retreure, insultar o exigir. No per demanar-que ens demani perdó. No per servir-los ni per servir-nos. Anirem a dir dues coses senzilles: Una: Que no ens van conquerir. Que seguim en resistència i rebel·lia. Dos: Que no tenen per què demanar que els perdonem res. Ja n’hi ha prou de jugar amb el passat llunyà per justificar, amb demagògia i hipocresia, els crims actuals i en curs, com el del germà Samir Flores Soberanes; els genocidis amagats darrere de megaprojectes, concebuts i realitzats per content del poderós -el mateix que flagel·la tots els racons del planeta; l’alè monetari i d’impunitat per als paramilitars; la compra de consciències i dignitats per 30 monedes.”

Davant les manipulacions de la història des del poder presidencial, s’externen les crítiques severes del zapatisme al que considera “nacionalisme passat de moda”, que “vol sembrar la rancúnia racial (…) amb el supòsit esplendor d’un imperi, l’asteca, que va créixer a costa de la sang dels seus semblants, i que ens vol convèncer que, amb la caiguda d’aquest imperi, els pobles originaris d’aquestes terres vam ser derrotats. Ni l’Estat Espanyol ni l’Església Catòlica han de demanar-nos perdó de res. No ens farem ressò dels farsants que es munten sobre la nostra sang i així amaguen que tenen les mans tacades d’ella.”

Assenyalen que els poderosos s’amaguen i repleguen en els anomenats Estats Nacionals i els seus murs. “I, en aquest impossible salt cap enrere, reviuen nacionalismes feixistes, xovinismes ridículs i un xerrameca ensordidora”, i, en aquest punt, adverteixen guerres per arribar, “les que s’alimenten d’històries falses, buides, mentideres i que tradueixen nacionalitats i races en supremacies que s’imposaran per la via de la mort i destrucció.”

I en aquesta foscor i confusió que precedeix a aquestes guerres, el zapatisme denuncia “l’atac, cèrcol i persecució de qualsevol indici de creativitat, intel·ligència i racionalitat. Davant el pensament crític, els poderosos demanen, exigeixen i imposen els seus fanatismes.”

Aquesta audaç iniciativa de viatge planetari es correspon amb la seva persistent voluntat política de trencar els cèrcols que l’Estat mexicà ha imposat a l’EZLN en els múltiples fronts de la guerra contrainsurgent –militar, paramilitar, mediàtic, xarxes socials, programes clientelars, campanyes difamatòries delirants -, ja sigui amb la històrica multiplicació de cinc a 12 Juntes de Bon Govern, que va tenir lloc al 2019; les reunions internacionals de milers de dones de més de 40 països en els seus territoris, el 2018 i 2019; el seminari sobre el pensament crític enfront de l’hidra capitalista, en el qual es va convocar a la formació de l’intel·lectual col·lectiu que requereix la lluita dels pobles, el 2015; els cursos de la “Escuelita”, el 2013, en què van compartir el seu procés autonòmic; les marxes multitudinàries per les capçaleres municipals el 2012, amb motiu de la “fi del món”; i els seus recorreguts, ja memorables, pel país, com les dels 1111, el 1997, o la Marxa del Color de la Terra de l’any 2001, la Trobada Intergalàctica de 1996, la primera reunió contra el neoliberalisme en l’àmbit mundial, després de la implosió de l’URSS i el suposat “fi de la història”.

Aquest falsedat d’un moviment aïllat, essencialista, corporatiu, propalat pels serveis d’intel·ligència de l’Estat mexicà i els seus portaveus en els mitjans de comunicació de pagament, i que ara reprenen els defensors a ultrança de la 4 T, no té cap aspecte de credibilitat o sosteniment.

Davant neoliberals i neoconservadors, l’EZLN representa la consciència crítica de país, invisibilitzada per uns i altres. Tanmateix, el seu missatge de resistència, rebel·lia i vida trobarà, sens dubte, oïdes receptius, en aquest món nou que es construirà des de baix.

Gilberto López y Rivas

Butllletí 74: Activistes per la vida

➕ #ViajeZapatistaPorLaVida

Centreamèrica és una de les regions més privilegiades, i dures al mateix temps, del planeta. La seva ubicació, connectant el Nord i el Sud de Abya Yala –terra en plena maduresa, com anomenava el poble kuna a Amèrica-, entre el Carib i el Pacífic, solcada per serralades i volcans, boscos i selves tropicals, sacsejada per huracans i terratrèmols, va convertir a aquesta estreta cintura en un paisatge original curull d’aigua i biodiversitat, a més de riqueses minerals.

En el que avui són Guatemala i Hondures, es van assentar els pobles que van donar origen a la civilització maia, una de les més complexes i avançades de l’antiguitat. Tanmateix aquests pobles van veure bruscament truncat el seu esdevenir fa uns 500 anys, amb l’arribada dels galions, la pólvora, el cavall, la verola i la creu de la colonització espanyola. A partir d’aleshores es va interrompre el desenvolupament endogen de la seva economia, societat i cultura, i es va imposar un altre tipus de desenvolupament orientat al servei de les successives potències colonials que els van parasitar.

Aquestes potències van utilitzar també del segrest de centenars de milers de persones a l’Àfrica per a esclavitzar-les en mines, plantacions i servituds domèstiques, la descendència de les quals trobem avui principalment en la costa atlàntica de la regió.

Sota formes i actors diferents, i fins als nostres dies, el colonialisme ha tingut com a finalitat principal l’apropiació d’aquestes matèries primeres que la regió oferia, i continua oferint, en abundància.

Precisament és a això al que l’economista equatorià Alberto Acosta denomina “la maledicció de l’abundància”. Actualment les regions més riques en béns naturals, semblen condemnades a viure en les societats més desiguals i violentes. I avui aquesta maledicció té un diagnòstic: extractivisme.

Vivim en un món en el qual l’1% de la població mundial posseeix tant diners líquids o invertits com el 99% restant. En el qual el valor nominal dels derivats financers supera en molt més de 10 vegades el valor del PIB mundial. I en el qual una gran part d’aquestes inversions financeres demanden l’extracció a gran escala de matèries primeres, per a exportar-les en cadenes transnacionals per a la seva transformació industrial en energia i “béns de consum”, i, per tant, en beneficis lucratius, una gran part dels quals acaba acollida en paradisos fiscals. Al mateix temps moltes d’aquestes matèries primeres són cada vegada més escasses, és a dir, tenen un horitzó d’esgotament més pròxim, la qual cosa accentua la seva avidesa, en lloc de la seva protecció.

Si en uns altres temps l’apropiació dels béns naturals es va fer mitjançant un règim colonial directe, ara aquest paper el compleixen els anomenats “tractats de comerç i inversió”, entramats jurídics que blinden els drets dels inversors, empreses o grups transnacionals, per sobre de la resta de drets implicats.

I és que el desenvolupament ple de l’extractivisme acaba requerint models polítics coercitius i autoritaris, sense mecanismes de control, diàleg o compensació. Requereix l’eliminació de traves al seu desenvolupament, com són les institucions i lleis que regulen la protecció de la naturalesa, les llibertats ciutadanes, la vida lliure de violències per a les dones o el control de la corrupció.

Centreamèrica és una d’aquestes regions del món en què la pressió dels interessos extractius sobre els ecosistemes, sobre les comunitats humanes i sobre la governabilitat democràtica és tan intensa que crea una atmosfera irrespirable.

Tan irrespirable que milers de famílies es veuen abocades a un èxode d’alt risc: més de 3 milions i mig han aconseguit sortejar els murs dels Estats Units i 800 mil han sol·licitat asil a Europa (a les quals se sumen altres centenars de milers de rebutjades o invisibilitzades). Irrespirable especialment per a les dones, blanc de totes les formes de violència patriarcal, amb els més alts índexs de feminicidis i impunitat en el món. Irrespirable per a qualsevol persona que s’obstini a defensar els seus drets, els de la seva comunitat o els de la naturalesa, com testifiquen les xifres de defensores criminalitzades, assetjades i assassinades en l’última dècada.

Però tindríem una visió molt parcial del que està succeint a Centreamèrica si solament dirigíssim la nostra mirada cap a aquestes tendències destructives. Com acostuma a dir l’ambientalista mexicà Gustavo Castro, si hi ha conflicte és perquè hi ha resistència.

Al mateix temps que tot l’anteriorment descrit, avui, tant a Hondures com a Guatemala, veiem a centenars de comunitats indígenes i camperoles plantant-se en els seus territoris enfront de poderosos interessos i aconseguir en molts casos protegir-los. Veiem també a les dones jugant un paper qualitativament decisiu en aquestes resistències i fent-se valer enfront de tota mena de d’agressions patriarcals. Veiem comunitats definint els seus projectes de vida, basats tant en les cosmovisions ancestrals hereves de les seves matrius culturals originàries, com en conceptes i pràctiques encunyades per moviments socials de les últimes dècades com la sobirania alimentària, l’agroecologia, l’economia social, l’autogestió territorial o els feminismes. O donant a peu a conceptes mixtos com el del feminisme comunitari.

La vida s’expressa a través d’aquestes persones i comunitats diverses que, contra pronòstic, ho arrisquen tot tractant de convertir en oxigen socialment respirable l’atmosfera tòxica de l’extractivisme. Tal com diuen, “som la naturalesa defensant-se”… I defensant-nos a tota la humanitat, caldria afegir-los.

En aquests temps en què als països industrialitzats desperta la consciència sobre l’emergència climàtica i ecològica, aquests rostres i veus que ens arriben des de Centreamèrica ens plantegen la necessitat de qüestionar el model de creixement il·limitat del consum material com a base del benestar. El seu missatge ens adverteix que, esgotant els béns naturals i la biodiversitat d’aquests territoris, estem soscavant les mateixes bases de la nostra pròpia supervivència.

Ens conviden a respondre a la cadena transnacional de l’extractivisme amb la cadena internacional de la solidaritat, és a dir, de la consciència que en aquest món social i ecològicament interconnectat, cada agressió a una persona defensora, cada extinció d’una nova espècie, cada hectàrea de bosc incendiat, cada riu segrestat, sigui on sigui, ens afecta cada vegada més directament.

Protegir les comunitats que defensen els seus territoris i les seves cultures és, doncs, protegir la cadena global de la vida. I podem fer-ho de diverses formes, entre elles:

– Cuidant els nostres hàbits personals i familiars, per a disminuir el consum, apostant pels circuits de proximitat i el reciclatge, evitant alimentar les cadenes transnacionals de l’extractivisme i les vulneracions de drets.

– Exigint als nostres governs que promoguin mecanismes internacionals vinculants de defensa dels drets humans i de la naturalesa, enfront de la impunitat amb què moltes inversions transnacionals evadeixen avui les seves responsabilitats.

– Obrint els nostres ulls als rostres i noms de les persones i comunitats que estan sent amenaçades per defensar els seus territoris. Acostant-les, per a fer-los present la nostra companyia. Amb accions de pressió perquè les institucions nacionals i internacionals no es desentenguin de l’obligació de protegir la vida per sobre de tot. Rebutjant l’assetjament, l’ús de la violència i l’assassinat com a recursos vàlids en la inversió empresarial.

– Donant suport al nostre país als drets de les persones immigrants-refugiades, que han hagut de fugir de la violència i la destrucció de condicions de vida digna, enfront de les lleis i prejudicis xenòfobs i racistes.

És per aquesta contribució que volem agrair en primer lloc al fotoperiodista i amic Gervasio Sánchez que hagi posat el seu ull i la seva càmera, la seva professionalitat solidària i el seu tan sol·licitat temps a la disposició d’aquest projecte d’“Activistes per la vida”, que, articulat entorn d’una exposició fotogràfica, desplega una sèrie de formats audiovisuals, comunicatius  i didàctics per a tendir un pont de solidaritat amb les persones defensores i les seves comunitats. I, per descomptat, a totes les persones protagonistes d’aquesta història, a les que apareixen i a les que han preferit no aparèixer, a les benvolgudes organitzacions i comunitats de Guatemala i Hondures que ens han brindat la seva confiança i la seva col·laboració perquè aquest projecte fos possible. A l’Institut de Drets Humans de Catalunya que ens acompanya en el projecte. I a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que va creure i va apostar des del primer moment per aquesta proposta.

Ara la continuïtat d’aquesta història està també a les teves mans.

Àlex Guillamón. Entrepobles