Les xiquetes triomfen! l’Equador i Nicaragua condemnats per forçar a xiquetes a la maternitat.

/ /by

Aquest 20 de gener de 2025 el Comité de Drets Humans de Nacions Unides ha condemnat a l’Equador i Nicaragua per violar els drets humans de Norma, Lucía i Susana, tres xiquetes que han sobreviscut a la violència sexual. A aquestes menors se’ls va negar l’accés a la interrupció de l’embaràs, forçant-les a convertir-se en mares.

Aquesta decisió, impulsada per les demandes del “Movimiento Son Niñas, No Madres”, obliga els Estats a garantir l’accés ple als drets sexuals i reproductius i a erradicar aquesta forma de violència institucionalitzada.

Des d’ Entrepobles hem donat suport a l’organització equatoriana Surkuna, part d’aquest moviment, i celebrem aquesta fita històrica que ajudarà a previndre futures violacions a xiquetes a Amèrica Llatina i en el món. A més, la fallada exigeix una reparació integral per a les supervivents i la implementació de polítiques públiques que protegisquen les xiquetes d’embarassos imposats, reafirmant que han de ser xiquetes, no mares.

Aquesta victòria global reforça la lluita per un canvi estructural que pose fi a les maternitats forçades, promoga la justícia i garantisca el dret de totes les xiquetes a decidir sobre les seues vides, lliures de violències.

Pots llegir el comunicat del “Movimiento Son Niñas, No Madres” ací: https://www.ninasnomadres.org/alza-la-voz/wp-content/uploads/2025/01/Comunicado-Decisiones-Son-Ni%C3%B1as-No-Madres.docx-1.pdf

25 de novembre: un crit global per erradicar les violències masclistes

/, /by

Por un compromiso feminista internacionalista desde Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte.

Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències contra les Dones i les Nenes, les organitzacions feministes omplim els carrers d’arreu del món per clamar amb força: prou violències masclistes.

Reivindiquem el nostre dret a una vida lliure de violències, conscients que aquestes constitueixen una greu vulneració dels drets humans, sistèmica i estructural, contra més de la meitat de la població. Afecten totes les societats, tot i que romanen invisibilitzades o minimitzades.

Es parla poc de les violències masclistes; només es veu la punta de l’iceberg quan hi ha feminicidis o casos greus d’agressions físiques. Però les violències que patim les dones travessen les nostres vides de manera profunda i multidimensional: violències sexuals, discriminacions laborals, prejudicis de gènere, violència econòmica i patrimonial, violència institucional, violència vicària, violència digital…

Les violències masclistes són l’engranatge que ordena i estructura la nostra societat. No obstant això, socialment no es reconeixen com a tals. Segons alguns estudis, les notícies que neguen les violències masclistes multipliquen el seu impacte a les xarxes socials. Per la seva banda, el sensacionalisme i la justificació de les agressions reben una cobertura mediàtica molt superior a les informacions amb context i perspectiva de gènere.

Denunciem que les violències masclistes no són fets aïllats, sinó part d’una estructura patriarcal interconnectada que afecta totes les dones i les identitats dissidents, tot i que amb intensitats diverses.

A l’Estat espanyol, exigim visibilitzar aquelles violències masclistes oblidades i silenciades:

  • Les que pateixen les dones grans per la manca de cures dignes i els abusos en residències.
  • Les agressions a les treballadores de la llar i de les cures, sovint migrades i precaritzades.
  • Les exercides contra dones i identitats dissidents que desafien els rols de gènere imposats.
  • Les violències obstètriques que menyspreen la salut de les dones.

També denunciem accions institucionals que perpetuen aquestes violències, com la recent obertura a Alacant d’una “oficina de suport a la maternitat.” Finançada amb fons públics, aquesta oficina antiavortista incompleix les legislacions que regulen els drets sexuals i reproductius i constitueix un acte de violència institucional i de gènere.

Un panorama global de violència estructural

Les violències masclistes no es limiten a les nostres fronteres.
A Mesoamèrica, entre el 2012 i el 2023, la Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores de Drets Humans (IM-Defensoras) va documentar:

  • Més de 35.000 agressions contra 8.926 defensores i 956 organitzacions a El Salvador, Hondures, Mèxic i Nicaragua.
  • Durant aquest període, 200 defensores van ser assassinades i 228 van sobreviure a intents d’assassinat.

Aquestes agressions, perpetrades en molts casos per autoritats estatals, evidencien com el patriarcat busca silenciar les veus de les dones i les dissidències sexuals que lluiten per un món més just. Davant d’això, les xarxes de protecció integral feminista han demostrat ser essencials.
Des del 2010, IM-Defensoras ha protegit més de 18.000 defensores en risc mitjançant més de 19.000 accions d’acompanyament, construint esperança davant les violències.

Exigim un canvi estructural

Reivindiquem una vida lliure de violències per a totes les dones, nenes i identitats dissidents. Som supervivents, no víctimes, i no acceptem més silenci ni complicitat.
Exigim compromisos reals dels governs i institucions per combatre la precarietat, la desigualtat i les violències.

Ens solidaritzem amb:

  • Les dones migrades i racialitzades, víctimes de les violències de fronteres, lleis d’estrangeria i guerres que perpetuen el colonialisme i el militarisme patriarcal.
  • El poble palestí, condemnant el seu genocidi.

També alcem la veu i expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades per la recent DANA, que ha devastat comunitats senceres. En particular, denunciem la gestió irresponsable i inhumana al País Valencià, amb resultats de morts evitables i injustes. Exigim en cada territori un sistema d’emergències eficaç i integral que incorpore un enfocament feminista i de gènere. Ens sentim identificades amb les organitzacions feministes valencianes, que expressen: “Des del dolor i la ràbia, les feministes ens organitzem, treballant en una resposta col·lectiva, no sols davant aquesta catàstrofe, sinó també enfront de la crisi permanent a la qual ens aboca el capital”.

Crida feminista i global

Ens alcem com a feministes internacionalistes, teixint xarxes i construint un front comú que Ens alcem com a feministes internacionalistes, teixint xarxes i construint un front comú que transforme aquest sistema que perpetua opressions patriarcals, racistes i colonials.

És hora de construir una societat on puguem viure amb llibertat, dignitat i sense violències masclistes. Juntes i diverses, ho farem possible.

Les nostres consignes:

  • Per un futur de suport mutu i esperança!

  • Prou violències masclistes, s’ha acabat!

  • Ni una menys! Ens volem vives!

  • Que la por i la vergonya canviïn cap als agressors!

  • Que els governs i els estats assumeixin responsabilitats!

  • Ni més violència ni impunitat: feminismes diversos, antiracistes i decolonials!

  • Aturem el genocidi del poble palestí! feminisme antimilitarista!

  • Juntes, diverses i rebels, derroquem el patriarcat global!

  • Ni un pas enrere: dignitat i feminismes als carrers!

Nou suplement “Dones entre lluites” en col·laboració amb La Directa

/ /by

Des d’Entrepobles i en col·laboració amb La Directa publiquem “Dones entre lluites” una investigació coordinada per Entrepobles i Berta Camprubí de La Directa, per mostrar com moltes dones del sud global lideren resistències els territoris colpejats per la violència física i econòmica o les vulneracions dels drets humans. Algunes es veuen obligades a migrar per salvaguardar la vida i han d’encarar noves formes de lluita en els llocs de destí.

Descarrega a través d’aquest enllaç el suplement

Defensores de la vida i el territori, contra l’extractivisme de persones i recursos

Les activistes per la vida, especialment dones del Sud Global, defensen els seus territoris, el medi ambient i els drets humans, enfrontant-se sovint a la violència i les amenaces d’actors poderosos i extractivistes. Dones com Roseli Finscue i Yessica Trinidad arrisquen la seua vida per a protegir les seues comunitats i recursos naturals de l’explotació. Malgrat aquestes adversitats, moltes es resisteixen a abandonar les seues terres, encara que unes altres, com Regina Zoe o Luz Helena Ramírez Hache, es veuen forçades a migrar per a protegir-se. Per a algunes, aquest desplaçament és l’única eixida davant les creixents amenaces a la seua integritat i la de les seues famílies.

En la seua migració cap al nord, aquestes defensores s’enfronten a noves formes d’extractivisme laboral, treballant en condicions precàries i sense drets laborals, moltes vegades en ocupacions de cura i domèstics. Així i tot, algunes aconsegueixen trobar en els seus nous contextos l’oportunitat de continuar la seua lluita, ara en defensa de les persones migrants i contra les polítiques restrictives d’immigració, com la llei d’estrangeria o el pacte europeu d’asil. Així, aquestes activistes no sols defensen el seu dret a una vida digna, sinó que també desafien les dinàmiques globals que obliguen les seues comunitats a desplaçar-se i que perpetuen l’explotació i la injustícia social.

 

Col·laboració econòmica DANA

/ /by

Moltes de les nostres sòcies i socis, amigues, amics, família ens heu preguntat per la manera de col·laborar econòmicament amb les persones afectades per l’impacte de la DANA a València, que ha causat una catàstrofe sense precedents en els nostres territoris, des d’Entrepobles posem a la vostra disposició dos comptes corrents d’organitzacions/col·lectius de confiança que treballen en alguns dels pobles més afectats.

Una es Kordinadora de Kolectivos del Parke Alcosa, un col·lectiu amb més de 39 anys creant iniciatives socials a l’Horta Sud. Estan en les zones d’Alfafar, Benetússer i Massanassa, una de les més afectades per la DANA. Han posat a disposició el número de compte ES94 3159 0020 2728 4519 8924 SWIFT BCOEESMM159

L’altra la Fundació Horta Sud una fundació comunitària amb 52 anys d’experiència i treball a l’Horta Sud. Elles estan “al costat de les persones afectades per la DANA a l’Horta Sud” . També es pot fer el pagament per transferència: ES43 3159 0013 9630 4769 6921, BIC/SWIFT BCOEESMM159

Altra alternativa és la campanya #CultivemSolidaritat té com a objectiu recaptar fons per a fer costat als agricultors i agricultores familiars de les comarques valencianes, els qui han patit greus pèrdues a causa de la DANA. Es pot fer la donació a través de FIARE Banca Ètica ES16 1550 0001 2200 1337 5126 o PayPal: https://bit.ly/CultivemosSolidaridad

Des d’Entrepobles ressaltem els valors de solidaritat i suport mutu com a pilars fonamentals de tota societat, sent les accions de la població i dels serveis d’emergència que estem observant, un signe d’esperança en moments tan complexos.

Uneix-te a la VI edició de Dona’m Cinema: una nit de cinema feminista i transformació!

/ /by

Portem 14 anys organitzant aquest festival juntament amb altres col·lectius i entitats, quan era un concurs, ara continuem com a Festival. Des d’Entrepobles volem mantindre el nostre compromís amb les dones activistes i defensores dels drets de les dones, defensores dels cossos-territoris, des de la col·lectivitat i el treball en defensa dels béns comuns.

Aquesta edició ha estat especialment significativa per la seva aposta per les noves categories Noves Mirades i Xarxes i Comunitats, que reconeixen la creativitat jove i col·lectiva. Durant la cerimònia, conduïda per la guionista i crítica de cinema Marta Armengou, s’entregaran els premis a les obres guanyadores, incloent-hi el Premi Berta Cáceres i el Premi Dona’m Cine del jurat.

Vine a celebrar amb nosaltres! Aquesta nit de cinema feminista ens ofereix una oportunitat única per connectar amb històries que qüestionen el món que ens envolta, desafien el cisheteropatriarcat i visibilitzen resistències creatives. Les cineastes premiades ens inspiren amb la seva força i originalitat, i la seva obra és una mostra del poder transformador del cinema.

No et perdis aquesta vetllada on el cinema feminista serà el protagonista, celebrant la diversitat i la creativitat com a eines de resistència i canvi.

Data: 30 d’octubre
Hora: 18:30h
Lloc: Cine Zumzeig, Barcelona
Entrada: Places limitades

Equip Entrepobles i Dona’m Cine.

 

1 any del #SíalYasuní: la Nacionalitat Waorani reclama formar part de la recuperació social i ambiental del territori

/, , , /by

El primer aniversari de la Consulta del Yasuní, el 20 d’agost, va ser la constatació que la societat civil i, especialment, les poblacions indígenes locals treballen ja en un nou escenari social i econòmic post extractivista, deixant enrere dècades d’explotació petroliera en la Amazonia equatoriana.
Al llarg de la jornada, es va commemorar el resultat de la Consulta de 2023, que va tenir un suport de gairebé 60% de la ciutadania a favor de deixar sota terra el petroli sense explotar, una fita en la justícia climàtica i de la democràcia participativa a l’Equador i el Planeta. Però, sobretot, es va reivindicar que siguin les comunitats locals pobladores les que decideixin sobre la transició en el Yasuní.

“El govern no ha complert amb el compromís que va fer amb la Amazònia. Venim de tan lluny i som aquí per a demanar que es respectin els drets dels Waorani i dels pobles en aïllament voluntari, Tagaeri i Taromenane”, va dir Alicia Cahuiya, líder Waorani.

Al costat de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE) i altres organitzacions socials i ambientals, la Nacionalitat Waorani de l’Equador (NAWE) es va mobilitzar a Quito enfront del Ministerio de Energía y Minas per a exigir, en paraules del seu president Juan Bay, que el poble que representen (el grup humà més nombrós que habita aquest Parc Nacional) “sigui considerat part del Comitè d’Execució de la Voluntat Popular Yasuní”, creat el mes de maig pel president Daniel Noboa.
En aquest sentit, la NAWE va organitzar una cimera internacional pel Yasuní els 28, 29 i 30 d’agost en Puyo, Pastaza, en la qual va començar a desenvolupar un Pla d’Acció Post-Consulta Popular, promovent alternatives a l’extractivisme.

Des d’Acción Ecológica, una de les nostres organitzacions aliades a l’Equador i referent en la defensa ambiental, assenyalen que el gran repte per a dur a terme una transició justa és saber “què fer amb les zones que ja van ser sacrificades i amb la infraestructura que ja està posant en condicions de vida “no digna” a les poblacions que habiten aquests llocs“.

 

“Si mirem enrere al que va passar amb els grans desastres com Brumadinho (trencament d’una presa el 2019, al Brasil), el cas Chevron-Texaco a l’Equador, o ara, amb el canvi climàtic (…) ens adonem de l’important que és parlar del desmantellament i reparació de les zones ja afectades, i crec que aquesta és la gran oportunitat. l’Equador pot ser el líder, no sols per aconseguir amb el vot de 5 milions d’equatorians parar una operació i salvar una àrea protegida, sinó perquè aprendrem que una vegada les zones són sacrificades, la decisió no pot ser l’abandó”, explica Esperanza Martínez.

 

Auditoria transparent de las concessions mineres

Amb motiu del 20 d’agost, Acción Ecológica destaca també l’èxit de l’altra Consulta Ambiental que va tenir lloc fa 12 mesos, coincidint amb les eleccions presidencials a l’Equador: la decisió ciutadana de preservar el Chocó Andino i eliminar les concessions de mineria metàl·lica.

“És crucial que les institucions de l’Estat realitzin una auditoria transparent de les concessions mineres, i, que es protegeixi el Chocó Andino, un territori que els seus habitants defensen amb pràctiques sostenibles i culturalment adequades“, va explicar l’organització en la roda de premsa del col·lectiu Quito sin Minería.

Acción Ecológica dedica un butlletí especial (que us recomanem llegir) a totes dues lluites i al futur imminent de cadascuna d’elles.

A Entrepobles, com a part del nostre suport i acompanyament a la defensa del Yasuní, donem suport a la reivindicació de la nacionalitat waorani i treballem ja en noves accions de la nostra campanya Yasunitzem el Món per donar suport a una transició ecosocial justa en la Amazonia equatoriana donis de la corresponsabilitat que les nostres institucions i empreses tenen en aquest territori.

Entrevista de Climàtica a tres dels impulsors de la Consulta del Yasuní (publicada al juny de 2024).

Col·laborem en l’enviament de fons als hospitals de Awda de la Franja de Gaza

/, , , /by

Entrepobles continua col·laborant en tots els seus territoris amb la situació provocada a Gaza pels atacs israelians des del passat 7 d’octubre. Com a part de la nostra solidaritat amb les i els ciutadans gazians i gazianes, hem contribuït a l’enviament de fons als hospitals que gestiona l’organització palestina Al Awda Health and Community Association (Awda) en la Franja de Gaza, a través de l’organització Paz con Dignidad.

A més, continuem actives en les protestes i actes reivindicatius per a exigir a Europa la fi del genocidi i el bloqueig econòmic i cessament de venda d’armament a Israel, com les que van tenir lloc a Bilbao i Pamplona el passat 9 de juny, amb motiu de les Eleccions Europees.

El nostre company Gonçal Barris, com a representant de la Plataforma Unitària del Camp en Solidaritat amb el Poble Palestí, va participar aquest mes en l’acte de reconeixement per l’ambaixador de Palestina en l’Estat espanyol. Aquesta Plataforma de l’àmbit de Camp de Tarragona està formada per 14 grups (partits polítics, sindicats i entitats de la societat civil com la Coordinadora d’ONG de Tarragona, que al seu torn està formada per 9 ONG).

I, a Barcelona, vam estar en l’acampada feminista antimilitarista convocada el 24 de maig per la pau i el desarmament.

 

Neix la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central

/, , , , /by

  • Un total de 20  ONGDs formen part de la nova xarxa, que va iniciar la seva activitat amb les jornades ‘Drets humans i Pau a l’Amèrica Central: reptes i oportunitats’, els dies 18 i 19 de juny a Barcelona.

16 defensors i defensores de drets humans i de la naturalesa de Centreamèrica van participar els dies 18 i 19 de juny a Barcelona en les jornades ‘Drets humans i Pau a Amèrica Central: reptes i oportunitats’, al Museu d’Història de Barcelona (Sala Martí l’Humà).

Aquesta trobada, amb la presència de més de 150 persones, ha suposat l’inici de l’activitat de la  Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central, una xarxa de 20 organitzacions no governamentals i per al desenvolupament (ONGDs) que vol reforçar el diàleg i la resposta de Catalunya davant els problemes de vulneració de drets humans a Guatemala, Hondures, El Salvador i Nicaragua.

“El context de repressió, persecució i violència política que viu la regió ens fa convocar-nos per a dirigir l’atenció internacional en pro de reforçar els molts llaços de solidaritat ja existents”, assenyala la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.

Amb aquest propòsit la Taula va convocar, al costat del ICIP (Institut Català Internacional per a la Pau), “aquestes primeres jornades de reflexió i diàleg entorn dels importants reptes que té per davant Centreamèrica, però també per a donar visibilitat a les denúncies, idees, iniciatives i alternatives que es presenten des de la societat civil i que pretenen tornar a posar en el centre dels debats el valor de la vida”.

Dues setmanes per posar la mirada a Centroamèrica

En el marc de les jornades ‘Drets humans i Pau a Amèrica Central: reptes i oportunitats’, i amb la intenció de dedicar tota una setmana a conèixer i reflexionar sobre la situació actual a Centreamèrica, van tenir lloc també els següents esdeveniments:

Dia 20 de juny: Lliurament del premi Valors del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, als advocats i advocades de Nicaragua, que recollirà personalment una de les persones que serà present en les jornades, Ana Margarita Vigil.

  • A les 18 hores, en el Col·legi de l’Advocacia de Sabadell.

Dia 21 de juny: Presentació del Informe de IM-Defensoras ‘Datos que nos duelen, redes que nos salvan’ 10+ años de agresiones contra defensoras de derechos humanos de Mesoamérica (2012-2023). Es tracta de l’informe més important d’aquesta organització que registra i documenta les agressions a defensores de DDHH a Centreamèrica anualment i en aquesta publicació presenta les conclusions de més d’una dècada de treball.

  • A les 12 hores, en LaFede.cat

Les entitats que formen part de la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central (Mesa Catalana por los Derechos Humanos y la Paz en América Central) son:

  • Alternativa Intercanvi Pobles Indígenes
  • Asociación de Mujeres Migrantes Diversas
  • Assemblea Catalana per la Pau
  • Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres
  • Associació Entrepobles
  • Brigades Internacionals de Pau
  • Calala
  • Comissió Catalana pels Drets Humans a Nicaragua
  • Comitè Óscar Romero
  • Cooperacció
  • Desos Opció Solidària
  • Farmamundi
  • Grup de Suport Con Vos
  • Huacal
  • InteRed
  • Justícia Alimentària
  • Oxfam Intermón
  • Reds – Red de Solidaridad para la transformación social.
  • SUDS

 

 

Assemblea Entrepobles 2024: Revalidem el nostre compromís amb la defensa de la justícia social ecofeminista

/, , , /by

Madrid va acollir l’Assemblea General Entrepobles 2024. Més de 70 socis, sòcies i activistes ens vam reunir a l’Escuela Sindical de CCOO Juan Zapico per a traçar la nostra Estratègia 2024 i revalidar el nostre compromís amb la defensa de la justícia social ecofeminista.

Durant el cap de setmana, va haver-hi temps per a tota mena d’emocions: riures amb la impro de Calambur Teatre, dolor amb els testimonis de les companyes del Sud que ens van acompanyar, intercanvi d’experiències sobre economies feministes, moments reivindicatius, reflexions internes sobre cures i noves estratègies… Cada assemblea (i aquesta ha estat la 36) és una celebració per retrobar-nos i unir lluites des de cada territori i amb les organitzacions que acompanyem a Llatinoamèrica.

Aquest és un resum en 10 punts del molt que va donar de si aquesta trobada:

    1. Crear contrapoder.

      Ens ho van dir les companyes de les cooperatives Garaldea i Desbordada, l’economista Marta Soler, i les col·legues de Fridays for Future Madrid: Com ens articulem des dels feminismes i les cures per a fer front a la ultradreta i els retrocessos en drets que tracten d’imposar-nos? No és fàcil, però no és la primera vegada que unides com a ‘gates’ podem fer front al tigre. La conclusió: Articulem-nos per a crear una opció real de contrapoder internacionalista.

    2. Defensores no estan soles.

      Companyes migrades o exiliades per raons polítiques ens van explicar la situació dels seus països i les conseqüències que l’actual llei d’Estrangeria té en les seves vides: violències, precarietat, absències, discriminació… Vam compartir el seu dolor per a sanar ferides i recordar-les que no estan soles.

    3. Des de la reflexió, però també des del desig.

      Molts mons són possibles, no sols el que ens tracta d’imposar el sistema mediàtic capitalista. Cal plantejar a la ciutadania aquestes vides, més justes, més humanes i més connectades amb la naturalesa.

    4. Cuidar  la nostra imatge, cuidar casa nostra.

      Gràcies a la cooperativa Granissat, vam reflexionar sobre la imatge visual d’Entrepobles, per a avançar en un canvi d’acord amb els nostres nous reptes de comunicació transformadora. Ens aliem per a cuidar la nostra imatge, que és cuidar la casa comuna de totes.

    5. Les cures ens inclouen també a nosaltres.

      Excés de burocràcia, càrregues de treball, recursos limitats… Vam parlar de com els activismes i el treball del dia a dia en la nostra associació requereix una profunda reflexió perquè les cures se situïn també al centre de les nostres vides.

    6. Intercanvi generacional.

      Va ser una trobada de connexió intergeneracional entre les més joves i les veteranes de l’associació. Des de Fridays for Future i Garaldea ens van explicar com resolen els seus conflictes i tracten d’anar ampliant la seva perspectiva interseccional, també incorporant els coneixements de les més adultes al seu activisme.
      I molt important, la mirada d’Entrepeques, preocupades per la falta d’arbres i la situació dels ossos polars. I sempre despertant-nos tendresa i somriures.

    7. Menys jerarquies, més ordits.

      La idea d’una gran xarxa de suport i d’articulació va ser clau en l’Assemblea 2024. Com assenyala la feminista anticolonial Carolina Meloni, “menys mapes, menys jerarquies i més ordits“. Teixim una xarxa bigarrada que no expulsi a cap!

    8. Salutacions de les nostres companyes del Sud.

      Diumenge vam recordar tot el treball comú de 2023 i vam projectar un videoresum. Especialment emotiu va ser escoltar els missatges d’organitzacions amb les quals col·laborem com CONFRAS i MOVIAC, a El Salvador; i Acció Ecològica, a l’Equador.

    9. Noves estratègies per a nous temps.

      Vam dedicar la tarda de dissabte a exposar com cada organització territorial afronta les relacions amb altres entitats i la implicació en la seva comunitat. També la situació dels fons de cooperació en les administracions locals i autonòmiques. Iniciem així un debat sobre noves vies de finançament i col·laboració.

    10.  Transparència i decisions compartides

      Cada any, a Entrepobles rendim comptes amb els socis i sòcies que mensual, trimestralment o anualment col·laboreu amb les vostres aportacions a l’associació. Sense aquest suport, el nostre treball i independència seria impossible. Així, vam exposar els nostres comptes i planificació d’activitat per la seva aprovació en plenària.

    Gràcies a totes les persones que vau assistir a l’Assemblea 2024 i molt especialment als companys i companyes de l’organització territorial de Madrid per la seva calor i acolliment.

    Continuem sembrant solidaritat!

Continuen sense confirmar-se les sentències contra els responsables de l’assassinat de Berta Càceres #JusticiaparaBerta

/, , , /by

A 8 anys de l’assassinat de la defensora ambiental Berta Cáceres, el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) i la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos (IMD) denuncien que “les sentències condemnatòries en contra dels autors materials i el coautor del crim encara no són ferms i el procés de justícia sota atac“.

En un comunicat en el qual sol·liciten l’adhesió de persones i organitzacions, totes dues entitats expliquen que “en dies recents, Juan Carlos Sánchez Cantillano i Ritza Antúnez, advocats de David Castillo, condemnat com a coautor de l’assassinat de Berta Cáceres pel Tribunal de Sentència el 5 de juliol de 2021, han desenvolupat una campanya de falsedats amb l’interès d’afectar el procés de justícia per a Berta Cáceres i la confirmació de les sentències dels responsables de la seva mort. Aquest atac intenta criminalitzar a la perit del Ministeri Públic i cerca entorpir el deure que té la Sala penal de ratificar la sentència condemnatòria contra David Castillo i els altres assassins de Berta Cáceres“.

Els assenyalaments fets per la defensa de David Castillo pretenen crear dubte i confusió, no obstant això, han estat desmentits a través de comunicats pel COPINH i les seves organitzacions aliades. I ja han estat desestimats en judici pel Tribunal de Sentencia que va condemnar a Castillo.

Pots llegir tots els detalls en el Comunicat+Formulari d’Adhesió

Paral·lelament, accions per part de Sergio Ramón Ramírez Orellana, un altre condemnat per l’assassinat de Berta Cáceres, busquen manipular el treball de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos. “Totes aquestes accions busquen afectar negativament els resultats que ha ofert el sistema penal en aquest cas, fruit de l’exigència de justícia de la família, del COPINH i de la lluita contra la impunitat i per la preservació de l’Estat de Dret“, assenyala el comunicat.

Les organitzacions signants condemnem aquestes maniobres que posen en risc el procés i a les persones que intervenen en ell. D’igual manera, exigim a la Corte Suprema de Justicia presidida per la magistrada Rebeca Raquel, i la Sala Penal composta pels magistrats Walter Raúl Miranda Sabio, Mario Rolando Díaz i Nelson Danilo Mairena Franco, la immediata confirmació de la sentència ja emesa contra els 7 homes responsables de l’autoria material de l’assassinat de Berta Cáceres i la sentència contra David Castillo, com a coautor d’aquest crim.

Les defensores són la sustentació de la vida en les seves comunitats. Per això, cada acció contra les defensores és un atemptat contra la comunitat en conjunt, que mostra un model de desenvolupament extractivista, capitalista i depredador, que és profundament patriarcal i per això ataca de manera específica i diferenciada a les dones.

En Entrepobles ens sumem a aquest comunicat del COPINH perquè la comunitat nacional i internacional romanguem alertes i vigilants del funcionament del sistema de justícia d’Hondures per a garantir al poble lenca l’efectiu accés a la veritat, justícia, reparació i a mesures de no repetició.