‘El Clatellot’, la revista de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris.
‘El Clatellot‘, la revista de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. En ella fem un repàs a les propostes…
‘El Clatellot‘, la revista de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. En ella fem un repàs a les propostes…
El pròxim 20 d’agost, coincidint amb les Eleccions Presidencials a l’Equador, els equatorians i equatorianes tenen l’oportunitat històrica de participar en la Consulta del Yasuní, d’àmbit nacional i que es realitzarà telemàticament. Es tracta de la primera Consulta en el món en què la ciutadania podrà decidir si vol posar fre a l’extracció petroliera, després de dècades d’explotació en l’àrea natural amb major biodiversitat del Planeta.
En concret, la ciutadania decidirà sobre la permanència sota terra del cru dels camps Ishpingo, Tiputini i Tambococha, el bloc petrolier 43, també anomenat ITT, en el cor del Parc Nacional Yasuní, declarat reserva de la biosfera per la Unesco en 1989, i en el qual habiten 150 espècies d’amfibis, 121 de rèptils, 598 espècies d’ocells, unes 204 de mamífers i prop de 3.100 tipus de plantes. En aquesta zona habiten a més els tagaeri i taromenane, últims Pobles Indígenes en Aïllament Voluntari.
Per al col·lectiu Yasunidos, que des de fa 10 anys defensa la celebració d’aquesta Consulta, la cita del pròxim 20 d’agost “és una fita històrica en la defensa dels drets dels pobles i nacionalitats, de la naturalesa i de la democràcia“. “Aquesta consulta és una aposta per un futur en el qual la ciutadania participa directament i pot decidir-se a protegir la vida per sobre dels ingressos d’una indústria en declivi“, afirmen.
El dictamen de la Cort Constitucional equatoriana que va donar llum verda a la Consulta després d’anys d’obstacles polítics i legals, estableix clarament els efectes de la pregunta, per la qual cosa de guanyar el Sí, l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el terme d’un any.
Entrepueblos ha coordinat un Manifest Internacional en suport a la Consulta, que ha estat signat ja per més de 700 persones, a títol personal o com a representants d’organitzacions socials, acadèmiques o ecologistes. El manifest va sorgir per a recollir suports al SI al Yasuní en l’Estat espanyol, però, com a petició en línea, s’han sumat persones i organitzacions d’altres països d’Amèrica Llatina i Europa.
Entre les signants del Manifest estan Yayo Herrero, Olga Rodríguez, Núria Alabao, Joan Martínez-Alier, Amaia López-Orozco, Antonio Turiel o David Fernández, entre altres activistes, periodistes o especialistes en medi ambient.
Com assenyala el Manifest, “tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, camperoles i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció“.
A més, els i les signants volen animar i fer costat a la diàspora equatoriana a Europa a participar en la Consulta per a aconseguir la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ” i que hi hagi una observació transparent del procés d’escrutini.
Cada #SÍalYasuní es importante.
Si vives fuera de Ecuador y quieres hacer un cambio en el futuro de tu país, sigue estos pasos. Recuerda que debes estar empadronado en el exterior para votar. pic.twitter.com/kHiagxa0lx— YASunidos (@Yasunidos) August 9, 2023
La Consulta por el Yasuní “es un precedente extremadamente importante, que puede replicarse en todo el mundo y debería ser una señal de esperanza (…) de que la gente puede decidir en qué dirección quiere ir”, tal y como señala Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku.
Els suports al Sí al Yasuní en l’últim mes han vingut de tot arreu del món, tant des de membres de l’Església com de celebritats com l’actor Leonardo DiCaprio, que han pres partit per a defensar aquest pulmó verd del Planeta.
El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.
En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.
Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.
Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració a l’estat espanyol.
Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.
L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.
A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.
Barcelona, 27 de juliol 2023
Revista 79 Des d’Entrepobles us portem la nova revista número 79 on analitzem amb la salvadorenca Morena Herrera, presidenta de l’Agrupació…
(Vegeu les signatures al final del manifest)
La Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“. (Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku).
JA HAN SIGNAT PEL SÍ AL YASUNÍ:
El canvi climàtic està afectant la vida de persones, comunitats i pobles, obligant-les, en moltes ocasions, a abandonar les seves llars i llocs d’origen.…
La semana pasada finalizó el programa formativo en derechos con enfoque de género, dirigido a lideresas y activistas de las provincias de Chumbivilcas, en Espinar, y otros territorios de Cusco (Perú) afectados por la contaminación minera, zonas con altos índices de conflictividad social y de violencias machistas. Las participantes analizaron los impactos de la violencia institucional, empresarial y familiar sobre las vidas de las mujeres, construyendo estrategias para la defensa y el ejercicio de sus derechos.
La actividad de cierre se realizó el 26 de mayo en Santo Tomás, Chumbivilcas, en el marco del programa ejecutado por Derechos Humanos Sin Fronteras en alianza con Entrepueblos y con el apoyo de la Generalitat Valenciana.
En el marco de este proyecto, que finaliza en junio de 2023, se ha realizado también el documental ‘Guardianxs del Agua’, impulsado con Grufides, que reivindica el papel de las personas que cuidan los ríos de Cajamarca, donde corren peligro las últimas fuentes de agua limpia, que se encuentran en lugares concesionados y amenazados por proyectos mineros y la contaminación.
El miércoles 10 de mayo recibimos la noticia de que la Corte Constitucional de Ecuador había aprobado la Consulta Popular por el Yasuní, impulsada por el colectivo YASunidos desde 2013 y que permitiría a los ecuatorianos y ecuatorianas frenar la explotación petrolera en una de las zonas con mayor riqueza biológica del planeta.
Una semana más tarde, se confirmaba que el 20 de agosto de 2023, coincidiendo con las elecciones legislativas y presidenciales tras la llamada ‘muerte cruzada’ (disolución de la Asamblea Nacional) del presidente Guillermo Lasso, tendrá lugar la consulta popular bajo la pregunta:
“¿Está usted de acuerdo en que el gobierno ecuatoriano mantenga el crudo del ITT, conocido como bloque 43, indefinidamente en el subsuelo?”.
En concreto, la ciudadanía decidirá acerca de la permanencia bajo tierra del crudo de los campos Ishpingo, Tiputini y Tambococha, el bloque petrolero 43 (que hace frontera con Perú), también llamado ITT, en el entorno del Parque Nacional Yasuní, declarado reserva de la biosfera por la Unesco en 1989.
“Aunque una gran parte de la infraestructura petrolera ya está construida, tocará decidir si el crudo que aún está en el subsuelo permanece allí y que con esto la frontera petrolera no se extienda sobre el Ispingo –campo que linda con la zona intangible–, territorio de los pueblos Tagaeri y Taromenane (en aislamiento voluntario)”, escribía Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, una de las organizaciones que integran Yasunidos y con la que cooperamos en Entrepueblos, en su artículo para la Revista Entrepueblos 78.
El fallo judicial confirma que Petroecuador (petrolera estatal que opera ya en esta zona) tendría por tanto que salir de la zona ITT en el plazo de un año de forma ordenada y progresiva si la consulta tiene un resultado positivo, explicó Jorge Espinosa, integrante de Yasunidos, en una entrevista a Wambra Medio Comunitario.
Éxito para la democracia participativa
Además del reconocimiento de los derechos ambientales y la oportunidad histórica de no avanzar más en la destrucción del Yasuní, en su sentencia, la Corte Constitucional “reprocha el conjunto de acciones estatales que en su momento obstaculizaron el pleno ejercicio de los derechos de participación de los solicitantes”. En efecto, las integrantes de Yasunidos fueron acosadas y criminalizadas por su reivindicación de la consulta, boicoteada a lo largo de esta década por los sucesivos gobiernos de Correa, Moreno y Lasso.
“Todos estos actores políticos no se comprometían, en parte, porque el extractivismo encadena al sector político, no es posible hacerlo dentro de toda esta lógica del crecimiento absoluto del Estado a cambio de la extracción de los recursos. Por eso esta consulta es un ‘bypass’ a toda esta lógica de la corrupción y la abundancia, a todo el sistema. Por primera vez, en todo el Planeta, estamos decidiendo colectivamente dejar el petróleo, y es la única medida real de hacer frente al cambio climático”, añade Espinosa.
“El Yasuní llegó a ser una de las utopías más concretas del ecologismo ecuatoriano. Los últimos 12 años han sido una franca batalla por la utopía, por la comprensión de otras formas de pensar la existencia y por abrir fisuras con la participación ciudadana para conservar este territorio”, subraya también Esperanza Martínez.
Tras 10 años de lucha y activismo, esta decisión de la Corte supone un hecho histórico en Ecuador, ya que es la primera consulta popular de alcance nacional propuesta por la ciudadanía. Esto también marca un precedente mundial sobre la defensa de los derechos humanos y de la naturaleza.
Para Yasunidos, “esta consulta popular realza la importancia de la participación ciudadana y demuestra que podemos fiscalizar directamente al Estado e incluso detener actividades extractivas a través de procesos democráticos“.
“El haberla conseguido es una muestra clara de que la organización popular puede defender derechos, impulsar cambios significativos y frenar el extractivismo que está destruyendo al planeta. Este proceso democrático abrirá un importante debate sobre el modelo de desarrollo actual y plantea nuevas opciones para el futuro del Ecuador. Estamos seguros de que este será el primero de muchos casos impulsados por una ciudadanía que busca un mejor futuro para todos y todas“, concluye Yasunidos.
La pregunta que desde YASunidos se propone para la consulta es:
Fuente: Yasunidos.
El pasado 5 de mayo, finalizó la caravana de 10 días por el sur de México, para recorrer las zonas afectadas por los megaproyectos del mal llamado Tren Maya y el Corredor Interoceánico. Una caminata que culminó en San Cristóbal de las Casas, en Chiapas, México. Allí tuvo lugar el encuentro internacional ‘El Sur Resiste 2023: Contra el capitalismo corporativo, patriarcado planetario, autonomías en rebeldía’, en el CIDECI, Universidad de la Tierra de Chiapas, los días 6 y 7 de mayo.
“Luchamos contra los megaproyectos que quieren poner aquí en Chiapas, y si no hacemos nada, entonces donde quedarán nuestros hijos el día de mañana cuando hayan hecho todo lo que dicen“.
Saludo a la Caravana “El Sur Resiste” de las compañeras de Palenque, Chiapas.
Durante el encuentro, más de 1.200 personas, entre ellas una representante de Entrepueblos, se encontraron para “visibilizar el despojo de territorios a nivel nacional y mundial por empresas y proyectos capitalistas, y extractivistas; la violencia que viven los Pueblos Originarios, las mujeres, las infancias como resultado de las guerras y la violencia del crimen organizado; y la imposición de megaproyectos que destruyen el medio ambiente en todo el mundo“, tal y como explica la organización de El Sur Resiste.
En la clausura del encuentro, se subrayaron el dolor y los destrozos que provoca en los cuerpos y los territorios la voracidad del gran capitalismo mundial y, más en concreto, de los daños del tren turístico y otros megaproyectos, así como la cultura de la violencia que ha permeado toda la sociedad, afectando especialmente a las mujeres, las jóvenes, las personas migrantes y los y las defensoras de derechos humanos y ambientales. “Esta infraestructura refleja la profundización de un modelo, basado en la extracción de hidrocarburos fósiles, que durante el siglo XX aceleró, de manera nunca antes vista, los indicadores de contaminación y del calentamiento global, reforzado por energías supuestamente limpias en manos del gran capital extranjero que no representa ninguna transición energética justa para los pueblos”, señalaron las portavoces en la lectura del pronunciamiento del Encuentro Internacional.
Las jornadas unieron en torno a este grito de resistencia a un total de 940 personas del Congreso Nacional Indígena pertenecientes a 38 pueblos originarios, así como a activistas y pensadores de varias partes de todo México y visitantes internacionales de América, Europa y otros lugares como Kurdistán.
El passat 20 d’abril, el defensor Bernardo Caal va ser absolt dels càrrecs d’apropiació indeguda, després de 10 anys de criminalització i persecució. La sentència favorable al líder maia Q’eqchi‘ ha arribat un any i dos mesos després de la seva sortida de presó. “Només van ser delictes fabricats. Han estat diversos anys de desgast que ha afectat la vida de la meva família, però la lluita segueix“, va explicar a través del seu compte de Twitter.
Caal, mestre i defensor del riu Cahabón, ha estat perseguit i amenaçat des que va denunciar la tala de boscos i la construcció d’una hidroelèctrica sense consulta comunitària prèvia. En concret, va ser condemnat a més de set anys de presó per liderar el procés contra les hidroelèctriques OXEC i Grup Cobra, aquesta última amb capital del Grup ACS de Florentino Pérez, en aquest riu del departament d’Alta Verapaz, Guatemala.
El tram afectat del riu Cahabón, un dels més importants del país, era un dels principals mitjans de vida de 30.000 persones del poble maia que han deixat de tenir aigua a causa de la pèrdua de cabal del riu per la construcció del projecte hidroelèctric Renace, una de les majors vulneracions dels drets humans i de la naturalesa que han tingut lloc a Centreamèrica i a tot el món.
Pots conèixer la història de Bernardo Caal en la web activistesperlavida.cat
*Fotografia de Gervasio Sánchez per al projecte ‘Activistes per la Vida’.
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
c +34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per: