Des d’Entrepobles us portem la nova revista número 80 on analitzem la situació política i social de Guatemala i incloem un especial ‘Yasunitzem…
En el marc de la Conferencia de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP 28, Associació Entrepobles, com a entitat compromesa amb l’educació transformadora i la cooperació solidària, fa una crida a la comunitat internacional perquè la crisi climàtica s’abordi com una qüestió fonamental de drets humans i justícia social.
Entrepobles, amb més de 30 anys treballant en la defensa dels drets dels pobles i la natura des d’una perspectiva feminista, insta a líders i lideresses mundials i participants de la COP 28 a reconèixer que la crisi climàtica no és només un desafiament ambiental, sinó també un assumpte crític de drets humans.
L’associació emfatitza que l’impacte del canvi climàtic afecta desproporcionadament les comunitats més vulnerables, exacerbant les desigualtats existents i comprometent els drets fonamentals als països del Sud global.
Amb motiu de la Cimera del Clima, insistim en la necessitat de visibilitzar casos emblemàtics que il·lustren com els desafiaments ambientals estan profundament connectats amb els abusos de les multinacionals extractives i la vulneració dels drets humans. Des de la defensa dels territoris i drets de les comunitats afro indígenes a Hondures fins a la persistent lluita per justícia en el cas de Berta Cáceres, passant per l’emblemàtica batalla legal de tres dècades contra Chevron–Texaco a l’Equador, Entrepobles defensa que la justícia climàtica és inseparable de la justícia social.
L’associació també posa el focus en la situació política i social a Guatemala i l’assetjament a entitats socials i feministes a El Salvador, mostrant com les polítiques governamentals poden influir negativament en la societat civil i els drets humans. A més, la campanya ‘Sí al Yasuní’ d’Equador o la recent protesta de la població per a aconseguir parar l’extracció de coure a Panamà són un exemple de resistència democràtica contra l’extractivisme i de defensa del medi ambient davant la qual els governs i organitzacions supranacionals no es poden posar de costat. Una lluita que estan liderant els i les joves en tot el Planeta.
A Entrepobles creiem fermament que sense aquesta integració de justícia social i ambiental, la Cimera del Clima no complirà amb el seu propòsit de protegir les persones i el planeta.
No hi ha temps a perdre!
Des de l’Asociació Entrepobles suscribim el manifest de Lafede.cat, Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global, i la nostra repulsa tant a l’ofensiva d’Hamàs, com a la declaració de guerra de l’Estat d’Israel contra la Franja de Gaza. Volem manifestar la nostra solidaritat amb totes les víctimes entre la població civil i recordem que aquests atacs contra la població civil constitueixen crims de guerra. Fem una crida a aturar l’escalada de violència, a respectar el Dret Internacional Humanitari i la protecció de la població civil, així com a garantir l’accés a l’ajuda humanitària.
Vivim amb molta preocupació la reacció del govern d’Israel i amb l’anunci d’un setge total. Gaza ja era una regió que vivia en règim de setge des de 2007 i en conseqüència en una crisi humanitària crònica. El mateix govern espanyol afirma que aquesta crisi humanitària era fruit dels 75 anys d’ocupació, de la paràlisi del procés de pau i de les violacions del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans en general. La situació a més s’havia degradat encara més amb la pandèmia i les hostilitats de maig de 2021. Segons els organismes internacionals un 80% de la població de Gaza depèn de l’ajuda internacional. És incomprensible decretar un setge total contra una regió on el 50% de la població són menors de 18 anys, i on segons Unicef 1,1 milions de nens i nenes ja necessitava ajuda humanitària abans d’aquest nou esclat de violència.
No podem oblidar el context que ens ha portat fins aquí. L’Estat d’Israel ha imposat, a través d’un complex conjunt d’eines militars i legals, un sistema colonial i militar d’opressió i violència generalitzada contra el poble palestí els últims 75 anys, que està a l’arrel del problema. Això és, la construcció d’assentaments israelians a la Cisjordània ocupada, la construcció del mur de separació, assassinats sumaris, detencions administratives, i el bloqueig de la Franja de Gaza des de fa 16 anys, entre d’altres. La insostenible acumulació de violacions sistemàtiques de drets humans ha estat possible gràcies al silenci còmplice de la comunitat internacional que ha permès una total impunitat de l’Estat d’Israel.
Aquest sistema ha estat denunciat per les grans organitzacions de drets humans internacionals com ara Human Rights Watch-HRW que hi veu “la intenció del Govern d’Israel de mantenir la dominació dels israelians jueus sobre els palestins de tot Israel i el Territori Palestí, inclosa Jerusalem Oriental” i qualifica d’inhumans els actes comesos contra la població palestina. Tant HRW com Amnistia internacional han definit la situació com a equivalent a un delicte d’apartheid i de persecució contra el poble palestí.
Des de la societat civil catalana també fa anys que demanem una pau realment justa i basada en els drets humans a la regió. Hem col·laborat i col·laborarem amb totes les organitzacions de la societat civil palestina i israeliana que denuncien les vulneracions de drets humans i treballen per la pau a la regió. La Federació ha denunciat reiteradament les accions militars d’Israel i com han traspassat tots els límits de la Convenció de Ginebra. Una vegada més fem una crida a la comunitat internacional perquè s’impliqui de manera real i efectiva en la resolució del conflicte, i en posar fi a l’actual règim d’ocupació i d’apartheid. En aquesta oportunitat demanem:
*Imatge de la Manifestació unitaria del 21 d’octubre a Barcelona. Autor: Miguel Gutiérrez.
El pròxim 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira estatal ‘Yasunitzem el Món’ que, fins al 3 de novembre, recorrerà 10 punts de la geografia espanyola. Sota el títol ‘Trobades per a avançar en una transició ecosocial’, tres dels protagonistes de la Consulta del Sí al Yasuní compartiran amb entitats socials i ecologistes de cada ciutat com es va dur a terme el procés de mobilització de les organitzacions i els pobles indígenes de l’Equador i com es va desenvolupar la campanya per obtenir el suport de la ciutadania de l’Equador i aconseguir la protecció del Yasuní, el lloc amb major biodiversitat del Planeta.
La gira ‘Yasunitzem el Món’ té lloc dos mesos després de la històrica victòria del “Sí” en la Consulta Nacional sobre el Yasuní a l’Equador i vol avançar solidàriament i a escala internacional en la transició cap a un model econòmic i social que protegeixi la vida i la naturalesa, sense combustibles fòssils. El resultat del referèndum del passat 20 d’agost representa un important assoliment de la democràcia i de la voluntat popular enfront de la poderosa indústria petroliera. A més, assenyala el desig de la ciutadania d’un canvi social i polític que defensi els drets humans i el medi ambient.
Durant la gira, les participants buscaran també promoure el suport internacional perquè la Consulta es faci efectiva en els terminis previstos per la Cort Constitucional equatoriana, ja que l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el termini d’un any.
10 Dades Clau per entendre les conseqüències de la Consulta del Yasuní (PDF en cast)
La gira està coordinada per Associació Entrepobles, aliada internacional de les organitzacions equatorianes Yasunidos, Acción Ecológica, Conaie i UDAPT, quatre de les impulsores de la Consulta. En els mesos de juliol i agost de 2023, Entrepobles va col·laborar en la difusió de la campanya de Si al Yasuní i en la sensibilització i informació a la població equatoriana que viu en l’Estat Espanyol.
La gira Yasunitzem el Món visitarà Madrid, on tindran lloc unes jornades per a la ciutadania, Albacete, Valencia, Alicante, Murcia, Zamora, Burgos, Tarragona, Barcelona i Bilbao.
Descarga la Guia Didàctica “Activistes per la vida” a través d’aquest enllaç El projecte “Activistes per la Vida”, centrat en…
Ahir vam conèixer a través de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya-OFRANEH, l’intent d’atemptat cap a l’activista ambiental Miriam Miranda. Quatre homes desconeguts, armats amb fusells d’assalt, van intentar accedir a la casa de la defensora a Vallecito, Colón. Van ser identificats pel seu equip de seguretat.
Per a Ofraneh, “aquest atemptat forma part d’un Pla de Genocidi i Extermini contra el poble garífuna que s’ha anat executant a través de múltiples agressions, que van des d’amenaces, assassinats constants fins a desaparicions forçades, que hem anat denunciant des de l’Ofraneh i que continuen incrementant els alts nivells d’impunitat i racisme que enfrontem com a poble“.
Des d’Entrepobles, que col·labora i acompanya a Ofraneh a Hondures, volem transmetre el nostre suport i solidaritat amb la companya Miriam Miranda i amb tota la comunitat garífuna. Denunciem aquesta agressió i exigim al govern d’Hondures la protecció i el cessament de la fustigació cap als defensors i defensores afro indígenes.
Set dies més tard, una altra membre de la comunitat garífuna, Norma Lino, i un altre 8 integrants més de Puerto Castilla, un d’ells menor d’edat, van ser també atacats per tres homes armats, causant-los ferides per les quals van rebre atenció mèdica, segons una informació de la Red Nacional de Defensoras de Derechos Humanos de Honduras.
Fa un mes, a Entrepobles vam denunciar que des de fa 3 anys, quatre activistes garífunes es troben desapareguts a la comunitat de Triunfo de la Cruz
Miriam Miranda és una de les protagonistes de l’exposició ‘Activistes per la vida‘, del fotoperiodista Gervasio Sánchez (l’imatge d’aquest article pertany a la mostra), que al desembre vinent s’inaugurarà a Madrid.
Miranda és beneficiària del Sistema Nacional de Protecció de Defensors, Defensores de Drets Humans, Periodistes, Comunicadors Socials i Operadors de Justícia (SNP), creat a Hondures a 2015.
Aquests dies, l’Ofraneh havia sol·licitat una reunió del Comitè Tècnic del Mecanisme Nacional de Protecció, implementat per l’Estat hondureny per a respondre a la violència estructural contra determinats grups socials i persones amenaçades, per a una revisió de les mesures de seguretat gestionades per la lideresa garífuna i altres dirigents comunitaris.
Considerem urgent que el govern de Xiomara Castro revisi aquest Mecanisme Nacional de Protecció per a garantir la seguretat dels qui defensen la seva vida i territoris.
Són moltes les organitzacions nacionals i internacionals que han enviat el seu suport a Miriam Miranda, qui, a través de les xarxes socials, ens ha fet arribar aquest missatge d’agraïment.
El Grup català d’Empresa i Drets Humans, format per entitats de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, i en el que Entrepobles forma part amb altres entitats, donem suport a la proposta de Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, perquè volem un Centre que s’asseguri que les empreses que operen a Catalunya no vulneren drets humans a l’exterior.
La llei s’ha registrat ja dues vegades, una primera el 2020 – el canvi de legislatura va obligar a tornar a registrar la Llei – i una segona el 5 de juliol de 2021.
Ara volem incidir sobre els grups parlamentaris i diputades del Parlament de Catalunya perquè s’aprovi aquesta llei i, en particular perquè el Centre Català d’Empreses i Drets Humans sigui Independent, Eficaç, Compromès, Accessible i Valent.
En aprovar-se el Centre, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a escala internacional, situant-se per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer-lo realitat i, de fet, el Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta.
A més, aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials. A més, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.
La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que el formen 20 entitats de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector.
Actualment, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives hi donen suport.
Volem el Centre català d’Empresa i drets humans perquè la justícia global és justícia per a totes!
‘El Clatellot‘, la revista de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. En ella fem un repàs a les propostes…
El pròxim 20 d’agost, coincidint amb les Eleccions Presidencials a l’Equador, els equatorians i equatorianes tenen l’oportunitat històrica de participar en la Consulta del Yasuní, d’àmbit nacional i que es realitzarà telemàticament. Es tracta de la primera Consulta en el món en què la ciutadania podrà decidir si vol posar fre a l’extracció petroliera, després de dècades d’explotació en l’àrea natural amb major biodiversitat del Planeta.
En concret, la ciutadania decidirà sobre la permanència sota terra del cru dels camps Ishpingo, Tiputini i Tambococha, el bloc petrolier 43, també anomenat ITT, en el cor del Parc Nacional Yasuní, declarat reserva de la biosfera per la Unesco en 1989, i en el qual habiten 150 espècies d’amfibis, 121 de rèptils, 598 espècies d’ocells, unes 204 de mamífers i prop de 3.100 tipus de plantes. En aquesta zona habiten a més els tagaeri i taromenane, últims Pobles Indígenes en Aïllament Voluntari.
Per al col·lectiu Yasunidos, que des de fa 10 anys defensa la celebració d’aquesta Consulta, la cita del pròxim 20 d’agost “és una fita històrica en la defensa dels drets dels pobles i nacionalitats, de la naturalesa i de la democràcia“. “Aquesta consulta és una aposta per un futur en el qual la ciutadania participa directament i pot decidir-se a protegir la vida per sobre dels ingressos d’una indústria en declivi“, afirmen.
El dictamen de la Cort Constitucional equatoriana que va donar llum verda a la Consulta després d’anys d’obstacles polítics i legals, estableix clarament els efectes de la pregunta, per la qual cosa de guanyar el Sí, l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el terme d’un any.
Entrepueblos ha coordinat un Manifest Internacional en suport a la Consulta, que ha estat signat ja per més de 700 persones, a títol personal o com a representants d’organitzacions socials, acadèmiques o ecologistes. El manifest va sorgir per a recollir suports al SI al Yasuní en l’Estat espanyol, però, com a petició en línea, s’han sumat persones i organitzacions d’altres països d’Amèrica Llatina i Europa.
Entre les signants del Manifest estan Yayo Herrero, Olga Rodríguez, Núria Alabao, Joan Martínez-Alier, Amaia López-Orozco, Antonio Turiel o David Fernández, entre altres activistes, periodistes o especialistes en medi ambient.
Com assenyala el Manifest, “tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, camperoles i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció“.
A més, els i les signants volen animar i fer costat a la diàspora equatoriana a Europa a participar en la Consulta per a aconseguir la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ” i que hi hagi una observació transparent del procés d’escrutini.
Cada #SÍalYasuní es importante.
Si vives fuera de Ecuador y quieres hacer un cambio en el futuro de tu país, sigue estos pasos. Recuerda que debes estar empadronado en el exterior para votar. pic.twitter.com/kHiagxa0lx— YASunidos (@Yasunidos) August 9, 2023
La Consulta por el Yasuní “es un precedente extremadamente importante, que puede replicarse en todo el mundo y debería ser una señal de esperanza (…) de que la gente puede decidir en qué dirección quiere ir”, tal y como señala Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku.
Els suports al Sí al Yasuní en l’últim mes han vingut de tot arreu del món, tant des de membres de l’Església com de celebritats com l’actor Leonardo DiCaprio, que han pres partit per a defensar aquest pulmó verd del Planeta.
El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.
En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.
Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.
Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració a l’estat espanyol.
Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.
L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.
A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.
Barcelona, 27 de juliol 2023
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
+34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per: