Protecció internacional per a les persones migrants climàtiques

/ /by

[FOTO: AFP]

Reclamem als nostres responsables polítics i governamentals, el compromís d’avançar i donar resposta a les persones que fugen del canvi climàtic.

MANIFEST

Entenem per migració climàtica aquella en què el deteriorament irreversible de l’hàbitat, provocat pel canvi climàtic, és la causa més destacada de la migració, encara que no sigui l’única. Es tracta d’un tipus de migració que ja s’està donant en les àrees tropicals del planeta. Hi ha zones en què els conreus agrícoles i les pastures perden productivitat, perquè les temperatures ja no són les idònies, o fins i tot desapareixen, transformant-se en desert; altres hàbitats es deterioren perquè ha augmentat la freqüència dels ciclons, les pluges torrencials i les inundacions; també la pujada del nivell del mar està fent desaparèixer hàbitats costaners.

Les persones que fugen d’aquests impactes climàtics van, majoritàriament, a les ciutats del seu propi país, esdevenen desplaçades internes; però una part d’elles emigra a altres països, convertint-se en migrants climàtiques. Aquestes, generalment, es queden en els països veïns, i només una petita part fa una migració de llarga distància (a l’igual que passa amb altres migracions forçades, com són les provocades per conflictes bèl·lics).

Quina resposta han de donar els governs a aquestes persones que arriben als seus territoris fugint dels impactes climàtics? Haurien d’estar obligats a donar-los una protecció similar a la que es dóna a les persones refugiades? Ara no ho estan: l’obligació de donar acollida i protecció a les persones refugiades es deriva d’un tractat internacional, la Convenció de Ginebra sobre Refugiats de 1951, que no inclou la causa climàtica, i no hi ha cap tractat internacional que obligui a donar entrada i acollida a les persones migrants (excepte per acords subscrits entre països). Tanmateix, els migrants climàtics tenen en comú amb els refugiats l’ésser víctimes d’una acció política.

El dret a la protecció internacional se’ls atorga a aquelles persones que són víctimes d’alguna acció política reprovable que les ha obligat a sortir del seu país; una acció política que posava en perill la seva vida o la seva integritat física, sigui una persecució (ètnica, religiosa, per opinions polítiques, etc.) o un conflicte bèl·lic. Ser víctimes polítiques és el que les vincula amb la idea que tenim sobre el que són les persones refugiades. Doncs bé, les persones que fugen dels seus països pels impactes climàtics també són víctimes d’una acció política reprovable, la dels governs que han vulnerat els tractats internacionals sobre el clima que han subscrit.

El canvi climàtic que ara estem vivint no és un fenomen natural, està provocat pels gasos d’efecte hivernacle que venim emetent des de l’inici de la industrialització. Això és una cosa que sabem des de fa bastants dècades, però, a més, en les tres últimes s’han anat succeint els tractats internacionals dirigits a reduir les emissions. El primer d’ells va ser la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic de 1992 (després vindria el Protocol de Kyoto, l’Acord de París …). Aquests tractats han estat sistemàticament vulnerats, ja que les emissions de gasos d’efecte hivernacle no han fet més que créixer.

Hi ha una responsabilitat política dels governs que no pot ser eludida, i això és el que converteix les víctimes del canvi climàtic a mereixedores de protecció internacional. Si renunciem a incloure les migracions climàtiques en el dret a la protecció internacional, estem deixant un marge molt ampli als governs perquè eludeixin aquesta responsabilitat, estem afavorint que les identifiquen com migracions econòmiques i que no se sentin interpel·lats per l’obligació d’atorgar-acollida i protecció.

En les últimes dècades hem considerat de facto com a refugiades a les persones que fugen dels conflictes bèl·lics, tot i que no van ser esmentades en la Convenció de Ginebra sobre Refugiats de 1951 (com tampoc ho van ser en el desenvolupament que se li va fer amb el Protocol de Nova York de 1967). Aquest ha estat un pas molt important d’ampliació del dret a la protecció internacional.

Hem d’avançar per aquest camí per donar resposta a les persones que fugen del canvi climàtic. S’ha d’obrir el debat polític sobre el marc jurídic de què hem de dotar-nos per fer efectiva la seva protecció. Reclamem aquest compromís als nostres responsables polítics i governamentals, i ens prestem a ser part activa d’aquest debat.

 

Subscriuen * aquest manifest:

Àlex Guillamón (Entrepobles), Ana María López Sala (Instituto de Economía, Geografía i Demografía del CSIC), Ángeles Solanes (catedràtica de Filosofia del Dret, Universitat de València), Aurelia Álvarez (Dret Internacional Privat, Universidad de León), Beatriz Felipe (CEDAT, Universitat Rovira i Virgili), Blanca Garcés (coordinadora d’investigació del CIDOB), Cecilia Carballo (directora de Programes de GREENPEACE), Cristina Blanco (presidenta del Foro para la Integración Social de los inmigrantes), Cristina Monge (Sociologia, Universidad de Zaragoza), Daniel Ibarz (president de Red Acoge), Estrella Galán (directora general de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado, CEAR), Fernando Mudarra (director general d’Ayuda en Acción), Ferran Camas (director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, Universitat de Girona), Francisco Checa (catedràtic d’Antropologia Social, Universidad de Almería), Javier de Lucas (catedràtic de Filosofia del Dret, Institut de Drets Humans, Universitat de València), Jesús Marcos Gamero (Grup d’Investigació en Canvi Climàtic, Universidad Carlos III), José Antonio Oleaga (Fundación Begirune. Analítica en torn a les migracions), José Larios (president de la Fundación Transición Verde), José Luis Rodríguez Candela (Dret, Universidad de Málaga), Julia Fernández Quintanilla (presidenta d’ACCEM), Julia Shershneva (directora de Ikuspegi, Observatorio Vasco de Inmigración), Liliana Suárez-Navaz (directora del Instituto Universitario de Migración, Etnicidad y Desarrollo Social, Universidad Autónoma de Madrid), Macarena Vallejo (Antropologia Social, Universidad de Málaga), Miguel Pajares (GRECS, Universitat de Barcelona, president de la CCAR), Nuria Blázquez (responsable d’Internacional d’Ecologistas en Acción), Olga Jubany (directora de la European Social Research Unit, Universitat de Barcelona), Ramón Almansa (director executiu de la Fundació Entreculturas), Ricard Zapata-Barrero (catedràtic GRITIM, Universitat Pompeu Fabra), Rosa Aparicio (investigadora del Instituto Universitario Ortega y Gasset – G. M.) Sergio de Otto (Projecte Migracions Climàtiques d’ECODES), Sònia Parella (coordinadora de CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona), Susana Borrás (CEDAT, coordinadora del Máster en Dret Ambiental, Universitat Rovira i Virgili), Victoria Columba (portaveu del Moviment #RegularizaciónYa), Verónica Barroso (responsable de Relacions Institucionals d’Amnistía Internacional), Xabier Aierdi (Fundació Begirune. Analítica en torn a les migracions).

(*) Encara que figura l’entitat a la qual pertany cadascú, les firmes són a títol individual.

Recuperem el futur: Teixim alternatives

/ /by

Recuperem el futur | 2, 3 i 4 de juliol a Barcelona

 

La Xarxa per la Justícia Climàtica i entitats amigues convoquen la trobada “Recuperem el futur: teixim alternatives” per al proper mes de juliol. Es tracta d’una trobada oberta i àmplia de moviments per la justícia social, climàtica i feminista. Reserva’t la data!

L’arribada de la pandèmia ha accelerat una crisi que mai havia desaparegut. Vivim un moment d’intersecció d’emergències que no s’aturen –sanitària, econòmica, política, ecològica, de cures, humanitària…– i que han anat de la mà de restriccions i controls de mobilitat, alimentant els discursos d’odi, la criminalització i els tancaments de fronteres. Hem vist com s’han accentuat problemes en l’àmbit laboral amb ERTOS que s’han convertit en EROS, tancaments, reestructuracions i acomiadaments, en un context protagonitzat per una ofensiva contra drets tan bàsics, com el de l’habitatge, amb desnonaments continuats, normalització de la pobresa i un consecuent creixement de l’exclusió social. I en tot aquest temps, aquelles en primera línia, les que sostenen totes les esferes de la vida i que han estat imprescindibles per la supervivència, segueixen invisibles als ulls d’un sistema que mai les ha valorat.

Davant d’un escenari que ens omple de ràbia i d’impotència, ens neguem a resignar-nos. Volem recollir les lliçons de la crisi de 2008, els sabers i experiències de les mobilitzacions del cicle anterior i de l’impuls dels feminismes i moviments climàtics d’aquests darrers anys i, a través seu, construir col·lectivament l’horitzó cap a on volem transitar. Trobar-nos, apoderar-nos, organitzar-nos per avançar, reconeixe’ns entre nosaltres i posar les bases per una transformació col·lectiva

D’aquí neix la proposta de construir un espai obert, divers, interseccional i intergeneracional, que parli de vides dignes i utopies, que ens desbordi, obri i democratitzi debats estratègics de conjunt. Una trobada presencial, on combinar formació, estratègia, debat i cultura, amb la convicció que la transició ecosocial no és només cosa d’ecologistes i les lluites pel futur no només són de les joves. Necessitem de la força dels feminismes, sindicalismes combatius, antiracisme, moviments decolonials, ecologistes, de defensa del territori i de la solidaritat i tendresa internacional per avançar i no deixar a ningú enrere.

Per això, des de la Xarxa per la Justícia Climàtica i entitats amigues, fem una crida oberta a totes les que posen el cos per unes vides dignes, les que treballen per construir un futur que valgui l’alegria de ser viscut i les que saben de cor que una altra manera de viure és possible i desitjable. El 2, 3 i 4 de juliol de 2021 a Barcelona ens trobem per recuperar el futur i teixir aliances per seguir construint utopies!

Properament anunciarem el programa de la trobada. Estigueu atentes!

Diálogos Feministas y Ecologistas

Diàlegs Feministes i Ecologistes

/, , /by

Diàlegs feministes i ecologistes neix com una trobada d’intercanvis d’experiències i propostes d’alternatives des dels feminismes diversos, incorporant, entre molts altres elements, l’ecologisme social tan necessari per a la transició ecosocial a la qual hem de dirigir-nos, juntes, de manera col·lectiva per superar i desbordar la tan assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal, racista, i que opera contra la base de la vida i el dret a les cures col·lectives que garanteixin vides dignes per a totes les persones i el planeta.

Caminant cap a les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.

Aquests diàlegs feministes i ecologistes permeten que les nostres lluites tinguin inferència real, es realimentin d’esperança, de somnis i veus que interpel·lin noves formes de conducta humana, capaces de transformar-nos per un futur ple de reptes quotidians.

→Diàlegs feministes i ecologistes: justícia social i ambiental per a (re) conèixer sabers, accions i experiències que garanteixin vides dignes

Al llarg d’aquestes jornades de posada en comú i construcció de paradigmes emancipadors vam poder compartir les nostres experiències més significatives i les nostres capacitats reflexives per articular discursos i pràctiques, envoltades d’una vitalitat feminista plena d’energia i passió, rebel·lia i dignitat.

Intercanvi d´experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.

Tenim la possibilitat de posar aquestes pràctiques comunitàries al servei, no solament de les comunitats, sinó de la globalitat, del món. Construcció d’espais que ens permetin seguir intercanviant experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.

Una de les propostes d’aprenentatge més interessant [entre molts altres] va ser la d’imaginar davant de la crisi capital-vida noves formes d’organitzar la societat. Perquè els conflictes pels béns comuns no són fets aïllats, responen a un model capitalista neoliberal extractivista, que es repeteix i es retroalimenta entre el nord, el sud, el centre i la perifèria.

Com la usurpació, la despulla i la mercantilització dels béns comuns posen en evidència profundes violacions als drets humans, on fins i tot hi ha dones, en els respectius territoris, que estan exposant la seva vida per la defensa d’una cosa que és comunitària i pel bé de tot el planeta.

Les diferents ponències de les dones que ens van acompanyar ens han servit per mostrar, un cop més, la capacitat autosuficient dels feminismes i la seva interacció a diverses escales globals. D’aquí la importància de les relacions internacionals, de les aliances per poder enfrontar la defensa del que és comú i la intolerància reiterada de les violacions constants dels drets humans.

 

 

El nostre horitzó s’albira en la llunyania. És una qüestió comuna a totes les dones. Es tracta d’un horitzó de transformació emancipadora. Algunes de les estratègies que ens plantejaven les nostres companyes provenen d’una lluita activa i militant del sud. D’un sud global on la despulla i l’extorsió es perceben en l’ordre del dia junt amb la desobediència, la rebel·lia i la resistència.

 

 

Posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

És per això que hem de desenvolupar estratègies de democratització del coneixement i la comprensió crítica de la nostra realitat social: difondre-la, comunicar-la, transmetre-la per inferir en noves polítiques feministes -econòmiques, culturals, socials, de les cures- que ens permetin desenvolupar un canvi real en els nostres espais de vida quotidiana, posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

D’aquí, potser, puguem crear noves aliances insòlites. La nostra capacitat de polititzar a la ciutadania ha d’observar-se més enllà de la seva única realitat, en el cas d’occident, i aprendre noves formes d’activisme nodrint-nos de les experiències de resistència del sud.

Les nostres companyes feministes ja han bregat amb temes tan escèptics per la societat com la defensa del territori i béns comuns, per part de dones i homes que posen en risc la seva vida i els seus cossos, canvi climàtic, a través de diverses formes d’activisme de consciència, aconseguint mostrar la fractura que vincula el desenvolupament del model neoliberal al medi ambient. Donant evidència a aquesta crisi mitjançant el seu activisme, han aconseguit dotar de consciència al moviment per la vida, superposant l’estrat individualista del sistema polític i econòmic tradicional, cap a una nova lògica en la qual les relacions humanes i l’entorn s’anteposen al mercat, i que paradoxalment té a veure també amb el reconeixement de la saviesa i les cosmovisions dels pobles indígenes, en definitiva amb la sostenibilitat de la vida, de les persones i el planeta.

 

 

I és que pot no resultar tan paradoxal pensar i reconèixer que des dels feminismes comunitaris i pobles originaris fa molts segles que es viu en harmonia amb la natura sense causar danys irreparables en el seu entorn. Això hauria de servir per replantejar-nos: 

¿Cap a on dirigim les nostres lògiques productives?

Camins entrellaçats que ja ens mostren les dones que participen en aquests diàlegs a través d’intercanvis d’experiències des de diferents territoris, lluites i rebel·lies, alternatives i accions connectades que podem recuperar a través de la sistematització de les sessions i les càpsules audiovisuals de les Jornades Internacionals Diàlegs Feministes i Ecologistes, que van tenir lloc al desembre de 2020 i que pots visionar en aquest enllaç

 

Un dels objectius de recuperar tot aquest intercanvi de sabers i rebel·lies és avançar en aquestes articulacions i aliances feministes des de l’ecologisme social que ens permetin continuar construint des de la diversitat i la inclusió.

Seguirem connectades per poder trobar-nos de nou per aquesta posada en comú en el marc de les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.

Pots revisar la relatoria de “L´acord comercial UE-Mercosur, un cop de mercat” 

«Construcció de nous paradigmes per la sostenibilitat de la vida, de les persones y el planeta»

«Juntes soms més forts: Imaginaris col.lectius i pràctiques comunitaries des del bon vivir»

«Rescatar l´esperança: No deixem el futur a les seves manos»

Per a més informació pots contactar-nos a través del nostre correu electrònic:

educacio@entrepobles.org

Río Gualcarque

Comunicat a la UE davant greus retrocessos a Amèrica Llatina

/, , , /by

EU-LAT Network, xarxa de 40 organitzacions europees de drets humans i desenvolupament, observa amb molta preocupació la reculada de l’Estat de Dret i la separació de poders en alguns països llatinoamericans, així com el deteriorament de l’ordre democràtic i la conseqüent acceleració del ja reduït espai per a la societat civil. Amèrica Llatina segueix ostentant els índexs més alts de violència contra persones defensores -el 75% dels atacs al món-.

Per això, fem una crida a la Unió Europea a:

a) mantenir el seu paper com a observadora internacional en drets humans, crucial en aquests moments,

b) incrementar la seva veu política en els diàlegs formals i informals i

c) augmentar els fons de cooperació amb la regió. 

A Colòmbia, les protestes de la ciutadania davant la reforma tributària han estat reprimides violentament, desfermant un caos sense precedent i el debilitament de les institucions democràtiques. D’acord amb la Defensoria del Poble, organitzacions internacionals de drets humans i mitjans, el tràgic saldo a 7 de maig és de 31 persones mortes en fets que involucren abús de la força i armes de foc contra civils (1). La implementació de l’acord de pau al país ha estat entelada amb la mort violenta de 272 excombatents en el que semblaria ser una eliminació sistemàtica dels signants de la pau. Les negatives del govern colombià a establir un diàleg inclusiu, i atendre de manera efectiva les necessitats de protecció als Drets Humans de comunitats, manifestants, líders i defensors de drets humans, fan que avui veiem una crisi acumulada i un esclat social sense precedents en els últims trenta anys (2).

Al seu torn, volem cridar l’atenció sobre el debilitament de l’Estat de Dret i els impactes que aquesta situació podria tenir en l’estabilitat democràtica de la regió centreamericana, en particular en països com El Salvador, Hondures, Guatemala, i Nicaragua, posant en perill també la independència judicial. Per exemple, a El Salvador (3), l’1 de maig a través de l’Assemblea Legislativa va decidir destituir els magistrats titulars i magistrats suplents de la Sala del Constitucional de la CSJ, així com el fiscal general de la Nació, la qual cosa evidencia la ruptura de sistema de pesos i contrapesos i una alta concentració dels poders públics per part de l’òrgan executiu, el que representa un perill latent per als pilars de l’Estat de dret.

Volem esmentar específicament Nicaragua, país que arrossega una crisi sociopolítica i de drets humans des de 2018. Al març d’aquest any, els Estats membres de el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (4), van condemnar l’agudització de la repressió al país, instant l’Estat de Nicaragua a combatre la impunitat i a buscar justícia per a les víctimes de violacions de drets humans, considerant necessari que es duguin a terme investigacions independents i imparcials sobre les múltiples formes de repressió i violència, incloses les “presumptes” execucions extrajudicials ocorregudes en el context de 2018 i denunciades anteriorment per diverses organitzacions de drets humans. 

Un procés electoral pot permetre la transició cap a la sortida  de la crisi. En aquest context, ens preocupa la reforma electoral recent, que amenaça de repetir un frau electoral al novembre d’aquest any, el que negaria la possibilitat d’una sortida pacífica i democràtica a la greu crisi que ja viu Nicaragua i mantindria en el poder a l’ actual règim per temps indefinit. 

Sense oblidar que a Mèxic, organitzacions de drets humans, periodistes i organismes internacionals han estat blanc de difamacions per part d’Andrés Manuel López Obrador. Aquests assenyalaments públics contribueixen a una polarització social i a una forta estigmatització de la societat civil mexicana. Han provocat també atacs massius en xarxes socials contra les organitzacions assenyalades i preocupa que funcionaris públics de menor nivell repliquin aquestes pràctiques i fins i tot escalin a atacs més greus contra la integritat física i psicològica de les persones defensores. Al mateix temps, la militarització de la seguretat pública continua sent la principal estratègia de seguretat de l’Estat Mexicà, tot i que des del 2006, nombrosos informes han qüestionat aquesta fórmula per enfrontar les causes estructurals de la violència. 

Tota aquesta situació ha estat agreujada per l’actual pandèmia, que ha accelerat les desigualtats econòmiques, de gènere i racials; i l’accés just i equitatiu a les vacunes. El virus no ens afecta a tots els col·lectius per igual. Ha quedat en evidència la manca de polítiques públiques de qualitat, com en l’àrea sanitària, i la necessitat de comptar amb un sistema de protecció social universal. Les vacunes contra la covid-19 són una eina fonamental per a la sortida de la crisi. Tanmateix, segons l’Organització d’Estats Americans, el 90% de les persones en països de baixos ingressos no tindran accés a vacunes en 2021. Des de la Xarxa EU-LAT s’ha fet una crida a la solidaritat, fent-se ressò de les declaracions de la Comissió Interamericana de Drets Humans: “les vacunes han de ser un bé públic mundial i estar a l’abast de totes les persones.” Per a això, “els règims de propietat intel·lectual han de deixar de ser un obstacle que impedeixi la producció de vacunes segures i efectives” (5). 

Les desigualtats i els impactes diferenciats s’han exacerbat especialment sobre tres grups: les dones, els pobles indígenes i les persones defensores. Segons Nacions Unides, el 54% de les dones treballen en la informalitat, la qual cosa comporta un increment alarmant de la pobresa. “Lluny d’hospitals i atenció mediàtica, les persones indígenes emmalalteixen i moren sense accés als mitjans essencials per protegir-se. El 40% de llars indígenes no té accés a aigua. Les infraestructures sanitàries són molt deficitàries: al Perú, per exemple, tot just un 10% de les comunitats camperoles indígenes compta amb llocs de salut”. La formalització del treball informal ha de ser una prioritat per al continent, atès els beneficis que poden aportar a la reducció de la pobresa, l’accés a la protecció social. El treball digne ha de prevaler amb el ple respecte dels drets sindicals fonamentals (8 normes fonamentals de l’OIT). 

En aquest context, la Xarxa EU-LAT lamenta que s’estigui donant prioritat a les indústries extractives en els plans de recuperació econòmica, ja que aquestes activitats són focus potencial de risc i representen un perill ecològic significatiu a més de no oferir condicions de treball digne per als seus treballadors. El Perú, està actualment considerat el quart país del món més perillós per a defensores de la terra i líders ambientals. La defensa del territori per part de comunitats indígenes contra diferents economies d’extracció com la fusta o minera, els està costant la vida. Aquesta situació es veu agreujada per la crisi política que es manté tot i la primera ronda d’eleccions, on l’agenda de drets humans suposa un repte en la possible composició de el poder legislatiu.

La ratificació de l’Acord d’Escazú pels països d’Amèrica Llatina és fonamental. Al seu torn, recordem la importància de l’actual procés legislatiu europeu per a una Directiva sobre deguda diligència en matèria de drets humans i medi ambient, i fem una crida a la UE perquè la nova llei sigui prou forta i ambiciosa per prevenir vulneracions de drets humans i per reparar les víctimes. 

El paper de la Unió Europea com a cooperant, donant suport a la societat civil i com a observador internacional és crucial en aquests moments. Cal adaptar-se a la situació i buscar noves formes de seguir acompanyant processos com a observacions internacionals, si les condicions sanitàries no permeten fer-ho de manera presencial, aprofitant-se de les oportunitats de les noves tecnologies.

Comunicat d´EU-LAT Network de la qual Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte forma part

(1) Temblores & INDEPAZ, organitzacions de societat civil, reporten 47 morts a Fonts de societat civil s’indiquen a data 10 de Maig.

(2)  OIDHACO, https://www.oidhaco.org/wp-content/uploads/2021/04/National-Strike-Press-Release-April-2021.pdf

(3) FIDH, El Salvador: Ad portas del autoritarismo, el Estado de Derecho y la independencia judicial en peligro, 05/2

(4) Vegeu Resolució de Consell de Drets humans a Nicaragua

(5) Font: https://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/Resolucion-1-21-es.pdf 

(6) Font: Informe Oxfam 2020, “Evitar el etnocidio”.

Emergencia Climática

Una llei del clima insuficient, una oportunitat perduda

/, /by

Hem d’insistir en la lluita per corregir la seva falta d’ambició

Un centenar d’organitzacions ecologistes i socials se sumen al manifest sobre la recentment aprovada Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. 

Les organitzacions assenyalen que el text actual no permetrà a l’Estat espanyol complir els seus compromisos climàtics en 2030, com reclama la comunitat científica. Per això segueixen reclamant una llei a l’alçada de l’emergència climàtica 

Fa més de dos anys que es va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que acaba de ser aprovat pel Congrés dels Diputats. Durant tot aquest temps les conseqüències de l’emergència climàtica avancen, el planeta dona cada vegada més senyals de greus alteracions climàtiques: les pluges torrencials, els episodis de sequera i els grans incendis forestals segueixen adquirint enormes dimensions i terribles conseqüències. De fet, l’any 2020 és de nou un dels més càlids mai registrats.

Després de cinc anys de la signatura de l’Acord de París la llei climàtica falla novament a atendre les indicacions científiques, el que ens portarà a un increment de la temperatura global molt per sobre de l’1.5C i 2 ºC. En 2019 la comunitat internacional i científica va advertir de la necessitat de reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un ordre superior al 7,6% anual. Un ritme de reduccions que hauria de portar l’Estat espanyol a una meta de reducció d’emissions GEH superior al 55% el 2030 respecte al 1990. Tanmateix, la llei recentment signada es limita a una escassa reducció del 23%, que es queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les institucions europees. Aquest és un aspecte clau, que, per si sol, fa que la llei neixi clarament obsoleta.

La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei per fer-li front, però els continguts amb què se’ns presenta arriben amb més d’una dècada de retard. Hi ha avenços com la prohibició de la mineria d’urani i de les prospeccions de combustibles fòssils, la rehabilitació energètica o el càlcul de la petjada de carboni en el sector financer, així com la incorporació d’un objectiu 100% renovable, encara que només per al sistema elèctric i massa llunyana. Però, la falta de concreció d’algunes de les propostes, el deixar pendents els objectius fonamentals a normatives posteriors o la manca d’una aposta clara per autèntics mecanismes de participació ciutadana posen en risc els tímids avenços que es donin en els propers anys.

Al llarg d’aquests més de dos anys de tramitació, nombroses persones s’han mobilitzat als carrers exigint justícia climàtica, s’han traslladat nombroses observacions al text, s’han publicat nombroses notes de premsa i manifestos reclamant mesures a l’altura del repte que afrontem.

El text final no recull aquestes peticions. De fet, el projecte de llei s’ha debilitat durant aquest procés al deixar la porta oberta als combustibles fòssils i permetre l’ús del gas a tot el transport, la qual cosa és inadmissible. Tampoc contempla l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils i mesures necessàries per frenar l’increment dels viatges en avió o la creixent i insostenible industrialització de l’agricultura i la ramaderia.

Amb l’aprovació d’aquesta llei es tanca una finestra d’oportunitat per a enfrontar de forma real l’emergència climàtica. Un moment per respondre a la manca de mesures capaces de frenar un model de producció i consum que genera el canvi climàtic, i que a més, es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de les persones, precaritzant-les i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de la població mundial; els ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest planeta.

En la llei es promet un procés de revisió dels seus objectius, que ja avui estan totalment desfasats, per 2023, reclamem que s’iniciï ja un debat públic i ciutadà sobre uns objectius climàtics molt més adients. En aquest sentit seguirem atentament la gestió que es faci de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que contempla la llei, ja que, amb l’experiència dels precedents al Regne Unit i França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de representativitat, independència respecte a partits i parts interessades, transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es limiti a un simulacre.

La norma incorre a més en les atractives falses solucions del capitalisme verd, que ens parlen dels miracles impossibles i dels avenços tecnològics sense tenir en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i energia, acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència de les cures essencials.

Seguirem lluitant pel canvi necessari, un canvi que posi en el centre les persones, els cossos, els territoris i la Terra, sense deixar ningú enrere.

 

PLATAFORMAS FIRMANTES

Rebelión por el Clima

Xarxa per la Justícia Climàtica

 

ORGANIZACIONES QUE APOYAN:

Abrir Brecha
Abrir Fenda
Acció Ecofeminista
Acció Ecologista Muntanyera
Alianza por el Clima IBIZA
Almáciga
Alternativa Antimilitarista.MOC Las Palmas/ADNV
Amigos de la Tierra
Amycos.org
Arcó. Asociación Rural Cepeda Órbigo.
Asamblea Antimilitarista de Madrid
Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos
Asociación Ibiza Conciencia
Asociación Ibiza Ecologic
Asociación Libélula Verde
Asociación NOVACT Instituto Internacional para la Acción Noviolenta
Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE)
Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l'Arpa (BCN)
Associació de veïns i veïnes barri Rei En Jaume d'Alboraia
Associació per la Solidaritat/Plataforma de Suport Pers. Refugiades (Santa Coloma de
Cervelló)
Associació Som del Barri
ATTAC España
Bosco Global
Bumerang Takeaway SL
Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris
CGT
CIDES
Climaccio
Col.lectiu Agudells
Colectivo Memoria Viva de los Pueblos
Colectivo Pensionistas de Avilés COSPA
Colectivo TURCÓN-Ecologistas en Acción
Consell de la Joventut de Barcelona
COODECyL Coordinadora de Organizaciones de Desarrollo Castilla y León
Cooperaccio
Coordinadora Balear en Defensa per les Pensions Públiques
Coordinadora d'ONG Solidàries
Coordinadora Ecoloxista d'Asturies
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
Creatives For The Planet
DonesXDones
ECOAR))) Global
Ecologistas en Acción
Ecoresiliencia
Edualter
El Brote Rebelde
Energetix Poble-sec
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte

Eurosolar (seccions espanyola i catalana)
Extinction Rebellion Cádiz
Extinction Rebellion Cantabria
Extinction Rebellion Málaga
Extinction Rebellion Spain
Extinction Rebellion València
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
Federación Gijonesa de AAVV
Feministas por el Clima
Fondo Verde
Fridays For Future Barcelona
Fridays For Future León
Fridays For Future Sevilla
Fridays For Future Vinaròs
Germanor Obrera d'Acció Catòlica
GOB Mallorca
Greenpeace España
Grupo de Consumo La Vida Buena
Hort Fortalesa
Ingeniería Sin Fronteras
Intersindical Región Murciana – Medioambiente
Intersindical Valenciana
Justicia Alimentaria
Justícia i Pau Barcelona
Juventud por el Clima/ Fridays For Future España
KEM–MOC Bilboko talde antimilitarista
La Transicionera
Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
L'Animeta Associació per l’Agricultura Ecológica
La Villana de Vallekas
Loom Sustainable Experiences
Madres por el Clima
Marxa Mundial de Dones
Movimiento Ibérico Antinuclear
Mugarik Gabe
Mujeres de Negro contra la Guerra (Madrid)
Mujeres de Negro contra la guerra de Sevilla
Obrir Escletxa
Observatori DESC
ODG
Ongd AFRICANDO
Plataforma Antitérmica La Pereda
Plataforma Aprofitem els Aliments
Plataforma Aturem la C-32
Plataforma Emergència Climàtica Pla de L'Estany
ProuTransit
Rebel·lió o Extinció Barcelona
Rebel·lió o Extinció Girona (XRGirona)
Rebel·lió o Extinció Gramenet
Rebelión por el clima Málaga
Red canaria de entidades de promoción e inserción sociolaboral ANAGOS (REAS
Canarias)
Revo Prosperidad Sostenible
Salmorejo Rebelde
Secretariat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona

Servei Civil Internacional de Catalunya
SETEM Catalunya
Solidaridad Internacional Andalucía
Solidaritat i Comunicació
Som Energia, SCCL
Stop Ecocidio España
Te lo sirvo verde
TeachersForFutureSpain/ profes por el Futuro
Tenik, asociación canaria para el fomento de la bioconstrucción y la recuperación del
patrimonio arquitectónico
Verdegaia
Voluntaris Eivissa
Xarxa d'Economia Solidària
Xarxa Feminista (Catalunya)
XR Ibiza

Retroceso democrático y de vulneración de derechos en El Salvador

/ /by

[Foto de portada: EDH/ Jonatan Funes ]

Entrepueblos se solidariza con el pueblo de El Salvador ante la grave situación política que está viviendo el país, tras los hechos sucedidos el pasado 1 de mayo.

En la primera sesión de la nueva Asamblea Legislativa, en un acto ilegal e inconstitucional, se aprobó la destitución de las y los magistrados de la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justicia y del Fiscal General de la República de El Salvador, con el nombramiento inmediato de nuevos titulares.

Estos hechos violentan la separación de poderes, el Estado de Derecho, los valores democráticos y los derechos humanos. En este sentido, nos adherimos al comunicado del Foro de Organizaciones de Cooperación Internacional Solidaria con El Salvador (FOCIS), del cual formamos parte.

San Salvador, 4 de mayo de 2021

El Foro de Organizaciones de Cooperación Internacional Solidaria con El Salvador (FOCIS) aglutina a una treintena de organizaciones internacionales que trabajamos junto a organizaciones sociales y comunitarias salvadoreñas, por el fortalecimiento del Estado de Derecho y la garantía de los Derechos Humanos en El Salvador.

Ante los hechos sucedidos el pasado 1 de mayo, realizados en la primera sesión de la nueva Asamblea Legislativa, en la cual, en un acto ilegal e inconstitucional, se aprobó la destitución de las y los magistrados de la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justicia y del Fiscal General de la República de El Salvador, procedido por el nombramiento inmediato de nuevos titulares; estos hechos violentan la separación de poderes, el Estado de Derecho, los valores democráticos y los derechos humanos,

Por todo lo anterior:

  • Compartimos las preocupaciones manifestadas por las diversas expresiones de la sociedad civil salvadoreña, mostrando nuestra solidaridad, compromiso y acompañamiento.
  • Solicitamos a nuestros respectivos gobiernos y parlamentos estatales y territoriales, incluyendo la Unión Europea, que muestren su clara condena ante los hechos sucedidos y que insten a la Asamblea Legislativa y al Gobierno de El Salvador a respetar los mecanismos y principios de la democracia; así como a mantenerse vigilantes ante cualquier otro indicio de retroceso democrático y de vulneración de derechos por parte de instituciones del Estado, dando seguimiento a los mecanismos internacionales de derechos humanos que se han activado.
  • Invitamos a la sociedad civil internacional a realizar acciones para la defensa solidaria del Estado de Derecho en El Salvador, condición básica para que el país avance en justicia social y desarrollo.
Concentración Madrid solidaridad pueblo colombiano

Grave violación de los derechos humanos en Colombia

/, , /by

Entrepueblos nos solidarizamos con la lucha del pueblo colombiano y con todas aquellas personas que en Colombia están saliendo a las calles, exponiendo su cuerpo para exigir una vida digna en condiciones de equidad y justicia social. Además denunciamos la grave violación de derechos humanos que están viviendo y junto con las organizaciones abajo firmantes enviamos la siguiente carta:

Carta a la Embajada Colombiana y al Ministerio de AAEE de España por la violación de derechos humanos en Colombia

A la atención de

Sr. Luis Guillermo Plata
Embajador de Colombia en España

Sra. Arancha González Laya
Ministra de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación

7 de mayo de 2021

Las organizaciones abajo firmantes les hacemos llegar la siguiente carta al Embajador de Colombia en España y a la Ministra de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en relación a la grave violación de los derechos humanos que se está cometiendo en Colombia.

Desde hace una semana se están produciendo amplias movilizaciones de la población en Colombia que siguen la convocatoria del paro nacional del 28 de abril. Las colombianas y los colombianos salieron a las calles en respuesta a la reforma tributaria impulsada por el gobierno de Iván Duque. Éstas derivaron en una ola de protestas sociales a través de las cuales se demandan cambios estructurales relacionados con medidas eficaces contra la desigualdad y en favor de la protección y los derechos de los sectores de la población con mayor vulnerabilidad. Las protestas masivas han sido de carácter pacífico y, frente a ello, el gobierno ha respondido recurriendo al terrorismo de Estado.

El uso de la violencia en contra de la protesta social en Colombia no es un hecho aislado y hace poco más de un año, en el marco del Paro Nacional, el pueblo colombiano enfrentó graves hechos de violencia institucional. Las estrategias del Estado colombiano y su ejército, policía y ESMAD, que violan los derechos humanos, no sólo no remiten sino que se extienden en un país que, a ojos de la comunidad internacional, está en una situación de postconflicto y paz.

Estos días hemos visto cómo las fuerzas de seguridad del Estado colombiano y sicarios han sido parte de acciones de extrema violencia y han llegado a disparar a sangre fría, para matar a las personas manifestantes. Según los datos del Instituto de Estudios para el Desarrollo y la Paz a la fecha de 5 de mayo de 2020 (corte 10 a.m de la mañana) se han producido 34 homicidios presuntamente por parte de la Policía Nacional, ESMAD y por agentes sin identificar. Hasta el 4 de Mayo existe también registro de otras violencias de Estado entre las que destacamos: 87 personas dadas por desaparecidas, 1.220 personas heridas, 200 agresiones por parte de la policía, 18 víctimas de heridas en los ojos, 672 detenciones arbitrarias, 1.565 hechos violentos registrados y 9 víctimas de violencia sexual. “Hacemos un llamamiento al Estado colombiano a proteger los derechos humanos, incluyendo el derecho a la vida, y a facilitar el ejercicio del derecho a la libertad de reunión”, ha afirmado la portavoz del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los derechos Humanos.

En este contexto, las organizaciones firmantes exigimos:

1) La desmilitarización y el cese inmediato de la represión y la violencia contra la protesta social por parte del Estado colombiano.

2) El respeto de los derechos básicos como es el derecho a la protesta, en un país que pretende ser democrático.

3) La investigación, esclarecimiento y asunción de responsabilidades políticas y penales por las graves violaciones de derechos humanos que se han cometido.

4) Que el gobierno español realice una declaración pública de condena y se respalde las exigencias de protección de los derechos humanos realizado por la Alta Comisionada de Naciones Unidas para los Derechos Humanos.

5) Que el gobierno español exija la cláusula democrática y paralice el acuerdo comercial con Colombia. Asimismo, que paralice la venta de armamento y municiones al gobierno colombiano, y paralice los acuerdos en materia de defensa y militar, ante la fundada sospecha de que dicho gobierno los esté empleando en la represión de la protesta y violaciones de DDHH.

6) Que la comunidad diplomática y las Naciones Unidas pidan al Estado colombiano que brinde las garantías suficientes para el ejercicio del legítimo derecho a la protesta social y promueva escenarios de diálogo para tomar acciones constructivas que permitan superar el actual estado de crisis de derechos humanos por el que atraviesa el país.

Igualmente queremos mostrar nuestra solidaridad con todas aquellas personas que en Colombia están saliendo a las calles, exponiendo su cuerpo para exigir una vida digna en condiciones de equidad y justicia social.

Organizaciones firmantes de la carta:

A.C.C.S. Córdoba Solidaria, Amigos de la Tierra, Asociación Colectivo Memoria Viva de los Pueblos, Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos – AIETI, Asociación Paz con Dignidad, Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE), Centro de Iniciativas para la Cooperación – Batá (CIC BATÁ), Comisión de Ayuda al Refugiado en Euskadi (CEAR Euskadi), Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Comisión de Derechos Humanos Hispano-Guatemalteca, Comisiones Obreras (CCOO), Ecologistas en Acción, Entrepueblos, Grupo Intercultural Almáciga, ICID (Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo), Iniciativa Mesoamericana de Mujeres defensoras de Derechos Humanos, Mundubat, Mugarik Gabe, Mujeres en Zona de Confllicto

Carta sobre la violación de derechos humanos en Colombia >>

Foto de portada tomada en la Concentración realizada en Madrid el 6 de mayo en apoyo al pueblo de Colombia. Cortesía: Patricio Realpe/ChakanaNews

Por un Estado Plurinacional sin privatizaciones en Ecuador

/ /by

En Ecuador el pasado 11 de abril de 2021 fue electo el conservador Guillermo Lasso, del partido CREO, como nuevo presidente. Tras realizar los primeros anuncios sobre las políticas que implementará en su gobierno, desde el Pueblo Kitu Kara, que forma parte del Movimiento Indígena de Ecuador, han querido plasmar algunas reflexiones en este manifiesto

Manifiesto contra el neoliberalismo por la Construcción del Estado Plurinacional sin privatizaciones 

A las organizaciones del movimiento indígena ecuatoriano
A las organizaciones populares y de izquierda
A la ciudadanía en general

Frente a los primeros anuncios realizados por el presidente electo Guillermo Lasso, respecto a las políticas que implementará en su gobierno a partir de mayo, desde el Pueblo Kitu Kara consideramos necesario poner sobre la mesa algunas reflexiones en torno a la posición que deberíamos asumir como Movimiento Indígena, Pachakutik, Movimientos Sociales y Sectores Populares.

1. La historia de los últimos 30 años en el Ecuador nos demuestra que los acuerdos con el FMI aumentan las desigualdades sociales y económicas, aumenta la pobreza, la represión, el debilitamiento de la institucionalidad y la democracia, provocando sufrimiento para la mayoría del pueblo ecuatoriano y las nacionalidades indígenas. Ninguna de las políticas del FMI: privatizaciones, reducción de derechos sociales, flexibilización laboral, desregulación financiera, disminución de impuestos y remisión a los grandes capitales han beneficiado a las poblaciones empobrecidas, ni en el Ecuador, ni en ningún lugar del mundo. En los años 90s ese modelo nos llevó a la subida permanente de los combustibles y productos de primera necesidad, al feriado bancario, a la extrema pobreza, al desamparo social de millones de personas, a la destrucción de los sistemas públicos de educación y salud, y provocaron grandes migraciones al exterior, incluso desde dentro de las comunidades. Actualmente, la aplicación de los nuevos acuerdos con el FMI están provocado el incremento progresivo en el precio de los combustibles, el alza del pasaje, el aumento del precio de los productos de consumo, un pésimo manejo de la pandemia y el plan de vacunación, pero por otro lado aumenta los privilegios de los tradicionales grupos de poder.

2. El señor Lasso ha dicho también que “seguirá el modelo del ex presidente colombiano, Álvaro Uribe, incluso su primera visita internacional ha sido para saludar al gobierno neoliberal de Iván Duque. Para todos es conocido que tanto Uribe como Duque, aplicaron a sangre y fuego el modelo neoliberal, beneficiando a grandes industriales, terratenientes, agroindustriales, exportadores, incluido el narcotráfico, llevando la guerra interna a extremos genocidas que continúa aun con asesinatos selectivos de campesinos, indígenas, opositores, críticos, dirigentes sociales, artistas e intelectuales de izquierda. Por otro lado saluda e invita al presidente brasileño, Jair Bolsonaro, quien imbuido de fanatismo evangélico, racista, machista y militarista ataca a las organizaciones sociales y deja que el pueblo brasileño muera masivamente víctima de uno de los peores manejos sanitarios a nivel mundial de la pandemia del COVID 19. Por eso, y por otras enseñanzas de la historia, debemos recordar que el neoliberalismo viene siempre con violencia, destrucción, pobreza y muerte para el pueblo.

3. En el levantamiento de octubre de 2019 vimos con claridad como todas las derechas se juntaron en un solo bloque de poder para hacer frente a la protesta indígena y popular contra las políticas neoliberales. Ese bloque de derecha en el poder reprimió con inusitada violencia la protesta social, dejando varios muertos, más de mil heridos, mil detenidos y varios dirigentes y luchadores enjuiciados. La derecha se mostró sin escrúpulos para detener a un pueblo levantado. Ahí estuvieron Nebot, el PSC, las Cámaras de Comercio, los grandes medios de comunicación, CREO y Guillermo Lasso presionando al presidente Moreno para que aplique “mano dura”, enviando a  todas las fuerzas represivas del Estado, con Oswaldo Jarrín y María Paula Romo a la cabeza, en contra del pueblo.

4. El triunfo de Guillermo Lasso abre un gran espacio para la rearticulación de las derechas y los sectores más reaccionarios del país. Esto debe obligarnos a todas las organizaciones sociales a priorizar dos cosas urgentes: a privilegiar la unidad por sobre todas las diferencias; y, a una renovación y ampliación de las propuestas anticapitalistas. La plurinacionalidad, el feminismo, el ecologismo, las juventudes deben ser perspectivas que deben dar cuenta de las nuevas realidades y condiciones estructurales y de la coyuntura. Teniendo en cuenta esta necesidad, actuar privilegiando las diferencias y rivalidades organizativas internas no solo nos llevan a confusiones, dispersión política, sino que pone en riesgo a nuestras propias organizaciones. Lo que está en juego en este momento para el Movimiento Indígena y Pachakutik es cómo dar cuerpo y viabilidad al mandato expresado por las y los ecuatorianos en el levantamiento de octubre y en el proceso electoral. Nuestro enemigo principal en este momento no es otro que el neoliberalismo y su nuevo gobierno, y contra él hay que posicionarse con firmeza y claridad.

5. El Movimiento Pachakutik surgió en medio de la lucha contra las políticas neoliberales de los gobiernos de los años 90s. Nació como un espacio amplio de articulación de varios sectores sociales y la izquierda ecuatoriana: Movimiento Indígena, organizaciones poblacionales urbanas, Coordinadora de Movimientos Sociales -CMS-, sindicatos, y otros sectores populares, que luchábamos contra las privatizaciones, los recortes de la inversión pública en educación, salud, infraestructura, etc. En este sentido, Pachakutik se posicionó como una opción política para las grandes mayorías del pueblo ecuatoriano, Pueblos y Nacionalidades Indígenas, sectores populares, clases medias bajas, pueblo afro, mujeres, jóvenes, jubilados, etc. La historia nos ha enseñado que nuestras luchas como Pueblos y Nacionalidades deben apuntar en la dirección del bien común de las grandes mayorías, no solamente por nuestros legítimos derechos; ¡Nada sólo para los indígenas! era la consigna. Si bien el Movimiento Indígena es la fuerza principal de Pachakutik, su capacidad como espacio de convergencia nacional de los sectores sociales y populares debe ser potenciada, ampliada y renovada, sobre todo a partir del inmenso apoyo electoral recibido el 7 de febrero y el 11 de abril. Ahí hay un mandato dado por cerca de dos millones de ecuatorianos y ecuatorianas y que debe ser construido urgentemente.

6. Cuando hemos dejado de lado las alianzas y convergencias, la retroalimentación y ampliación de nuestras propuestas, generalmente sucede que terminamos debilitados y aislados del resto de organizaciones del campo popular y de la sociedad, sin los cuales resulta mucho más difícil avanzar en la lucha. Por ello, la articulación con otros sectores sociales, de las organizaciones populares y de izquierda es absolutamente importante y necesaria, más en estos momentos en que las derechas se unifican en torno al gobierno de Lasso. Nosotros, como organizaciones de izquierda, no podemos seguir en disputas internas fratricidas, por más legítimas que éstas sean, pues lo único que provocaremos es el debilitamiento y la inacción política, abriendo las puertas a la posibilidad de una fuerte derrota estratégica. En este sentido, es totalmente necesario y urgente la conformación de un gran Frente Plurinacional, popular y anti neoliberal en donde confluyan todas las fuerzas anti neoliberales que tengan como objetivo el bien de toda la sociedad ecuatoriana. Este Frente debe articularse tanto al interior de la Asamblea Nacional así como en las calles.

7. Igualmente es urgente recoger las propuestas que construimos al calor de las acciones del levantamiento de octubre. La propuesta “Minga por la Vida” del Parlamento de los Pueblos debe ser una de las bases de la articulación, el debate y la acción político organizativa. Esta agenda urge ser socializada, debatida, ampliada y profundizada como base para definir prioridades legislativas en la Asamblea Nacional, así como para situar con claridad con quiénes podemos alcanzar acuerdos y alianzas en base a coincidencias programáticas en pos del bienestar de toda la sociedad ecuatoriana.

8. Finalmente recordar que, con la lucha de octubre y con los resultados del proceso electoral, a pesar de todas las dificultades, hemos logrado posicionarnos como una fuerza de izquierda legítima y viable contra el neoliberalismo y a favor de la construcción del Estado Plurinacional con justicia, derechos, equidad económica y democracia para todos los ecuatorianos. Fuerza y legitimidad que no se pueden olvidar, desechar ni manchar por agendas personales, grupales ni mucho menos por coqueteos con la derecha, eso equivale a traicionar los horizontes históricos de nuestras luchas que tanto sacrificio nos ha costado construir y sostener.

 

Por el Estado Plurinacional e Intercultural

 

Víctor Cochambay
Presidente (e) del Consejo de Gobierno
Pueblo Kitu Kara

Fernando Cabascango
Asambleísta Electo por Pichincha.

Justicia para Berta es justicia para el mundo

/ /by

Después de más de 5 años del asesinato de Berta Cáceres

Su asesinato afecta tanto a las víctimas directas como a la sociedad en su conjunto.

Berta Cáceres, mujer, indigena y defensora del medioambiente, denunció activamente violaciones de los derechos humanos y actos de corrupción perpetuados contra las personas más vulnerables en Honduras, por ello fue asesinada.

¡Es indispensable la búsqueda de la verdad y la justicia integral!

En la Causa Berta Cáceres es imprescindible, que el sistema judicial hondureño resuelva con independencia y avance en la implicación de los autores intelectuales, y que el Estado garantice que los procesos legales se desarrollen de acuerdo con los mejores estándares internacionales y la normativa interna.

David Castillo, es uno de los responsables del asesinato de Berta Cáceres. Empleado de la familia Atala Zablah, también involucrada en este crimen: Daniel Atala Midence, Jacobo Atala, Pedro Atala y José Atala, propietarios y directivos de la empresa DESA. El 7 de abril del 2021 fue suspendido el juicio iniciado un día antes, ante nuevas maniobras dilatorias de su defensa.

¡Estemos atentas! Este lunes 26 de abril, se ha reiniciado el juicio en contra de David Castillo

“El asesinato de Berta Cáceres tuvo su origen cuando se otorgó la concesión ilegal del Río Gualcarque a la empresa DESA. Esta empresa fue empleada para cometer actos de corrupción y atacar al pueblo Lenca”.

“David Castillo es responsable del crimen de Berta Cáceres, se valió de su cargo y posición de poder como presidente de DESA realizando actos previos y posteriores a su muerte siendo pieza clave para entrelazar la estructura conformada por funcionarios y empleados de DESA y la operativa que ejecutó el asesinato”.

(Acusación Privada)

¿Por qué se suspendió el 7 de abril?

Este cortísimo juicio se había iniciado con total falta de transparencia, obstaculizando por parte de la defensa la justicia para las víctimas y para el pueblo hondureño.

Laura Zúniga, una de las hijas de Berta Cáceres, tuvo que presentar al tribunal una petición de respeto y garantía a sus derechos como víctima en el juicio contra David Castillo, ya que el martes 6 de abril, el tribunal le negó el ingreso en la audiencia. Audiencia que, por otro lado, se había iniciado sin participación presencial de observadores nacionales e internacionales.

Las investigaciones del Ministerio Público y de expertos independientes señalaron que el asesinato de Berta Cáceres tuvo su origen en las denuncias que hizo contra el Proyecto Agua Zarca, la empresa DESA, la familia Atala y los funcionarios públicos que aprobaron el proyecto.

Además, abogados de la familia de Berta Cáceres presentaron pruebas que demuestran el vínculo comercial y sicarial entre Castillo y la familia Atala, como la transacción de 1 millón 200 mil dólares por parte de Daniel Atala a David Castillo el 29 de febrero del 2016, dos días antes del asesinato de Berta Cáceres.

La impunidad del poder financiero y la corrupción del Estado hondureño, continúan violando derechos ante la persistencia de sus proyectos extractivistas. Por ello y ante la magnitud de esta causa, todas las responsabilidades deben ser determinadas para una justicia integral y garantía de no repetición de más crímenes por defender el medioambiente y el territorio.

Desde Entrepueblos seguiremos acompañado esta lucha por la verdad y la justicia, denunciando las iregularidades de este proceso.

Nos sumamos al comunicado de la Red Europea de Solidaridad con Honduras

Comunicado público en solidaridad con la familia de Berta Cáceres y COPINH

6 de abril de 2021

La Red Europea de Solidaridad con Honduras (RESH), venimos caminando junto a Berta Cáceres por su legado de lucha integral, búsqueda de justicia y solidaridad que nos convoca para continuar con su cosecha de despertares y para exigir que se haga justicia por su asesinato.

Berta Cáceres, lideresa indígena del pueblo lenca en Honduras, defendió la madre tierra, los guancascos comunitarios para garantizar la vida y los derechos humanos, oponiéndose a las opresiones con las que operan empresarias y empresarios para imponer sus proyectos de muerte y de las autoridades que se supone están para resguardarlas ante las violencias.

Berta Cáceres fue asesinada por su lucha de justicia, solidaridad y por ser una mujer indígena lenca que no se doblegó ante estas opresiones patriarcales y capitalistas. Pasando a ser un feminicidio político y crimen de lesa humanidad.

Hoy, martes 6 de abril, más de 5 años después de su asesinato, se da inicio a la audiencia oral y pública contra el señor Roberto David Castillo Mejía, presidente ejecutivo de la empresa Desarollos Energéticos S.A. (DESA) y como tal subordinado a miembros de la familia Atala Zablah.

Desde las organizaciones que conformamos la RESH manifestamos lo siguiente:

Hay pruebas contundentes que señalan que Castillo es coautor del asesinato de Berta Cáceres por su acción en defensa de la vida y los ríos del pueblo Lenca, en concreto por su lucha en contra del proyecto hidroeléctrico “Agua Zarca” en el río Gualcarque. Sería de gran importancia que se juzgue a Castillo con imparcialidad y siguiendo las reglas del debido proceso sin recaer en irregularidades.

Con la sentencia de un coautor no se acabará la búsqueda de justicia en la Causa Berta Cáceres. Debe continuar hasta llegar a los autores intelectuales y complices del crimen.

Los jueces que fallaron sobre el juicio de los siete hombres condenados como autores materiales e intermedios por el asesinato de Berta Cáceres notaron en su veredicto oral que los ejecutivos de la empresa DESA conocían y consentieron el plan para asesinar a Berta Cáceres.

El Informe del Grupo Asesor Internacional de personas expertas (GAIPE) ya en el año 2017 constató que „se debe investigar, juzgar y sancionar tanto a los autores vinculados a la empresa DESA como a los organismos de seguridad del Estado que formaron y fortalecieron las estructuras criminales que han actuado en contra de las comunidades lencas de Río Blanco e integrantes del COPINH con el fin de desmantelar dichas estructuras y prevenir futuros actos de intimidación y violencia.“

Estaremos atentas y atentos a la actuación del Tribunal de Sentencia que anuncie justicia en la causa Berta Cáceres cómo feminicidio político y crimen de lesa humanidad. Así demostrando que es posible construir justicia en Honduras y que uno de los poderes del estado está cumpliendo con su labor dando esperanza a un pueblo que está siendo flagelado con un contexto político manchado de corrupción, de impunidad y de falta de garantías sociales para una vida digna, contexto que ha traspasado fronteras y está siendo visibilizando a nivel internacional.

Así se estará ratificando un camino de justicia en el caso de Berta Cáceres y velando por los derechos de sus familiares y del COPINH y marcando precedentes que ante la vulneración de derechos humanos habrá menos impunidad. Nadie está encima de la ley, tampoco miembros de familias pudientes de la oligarquía y que ante cualquier violencia a las defensoras y los defensores estos serán juzgados.

Los gobiernos europeos y su cooperación con el régimen narco-dictatorial tienen muchas responsabilidades sobre lo que pasa en Honduras: a partir del apoyo que se ha brindado y se brinda a los régimenes posgolpes, a los impactos de empresas transnacionales y bancos europeos, a los cuales han abierto la puerta, gracias a las políticas neoliberales de países europeos. Por lo que también nombramos a la ciudadanía internacional a que se plantee estar vigilantes de sus impuestos y de la creación de instancias honestas, para que haya auditorías a los fondos destinados a proyectos que llevan la muerte a las comunidades.

Reiteramos nuestro apoyo incondicional a la familia de Berta y al COPINH, la Solidaridad Internacional no detendrá su lucha hasta obtener la justicia, o sea hasta que se tornen efectivos los derechos de verdad, justicia, reparación y garantías de no repetición.

Estaremos pendientes de la audiencia contra Castillo y por eso se espera que el Poder Judicial transmita el mismo en vivo y con calidad técnica a través de sus medios. Nos unimos a las demás voces internacionales con acciones solidarias exigiendo justicia integral que incluya juzgar a la totalidad de los autores intelectuales y para que se revoque la concesión otorgada de manera fraudulenta sobre el río Gualcarque.

¡JUSTICIA PARA BERTA ES JUSTICIA PARA EL MUNDO!

 

→ Sigue toda la información en https://copinh.org/ y redes sociales

DONA’M CINE, Dona’m Feminismes

/ /by

DONA’M CINE és un concurs internacional de curtmetratges realitzats per dones que vulguin expressar-se a través del llenguatge audiovisual amb una perspectiva feminista. Se celebra bianualment a través d’Internet, per tal de reivindicar i celebrar la importància de les narradores feministes en el món audiovisual, sempre a través de les seves mirades feministes i diverses, orientades cap a la transformació social i crítiques a l’heteropatriarcat, que ens expliquen històries transversals i sorores, per i des de la transformació ecosocial i les resistències creatives.

El cinema com a escenari on projectar futurs feministes dignes de ser viscuts. El cinema com a eina per a la transformació feminista. Aquest és el plantejament principal de DONA’M CINE. Perquè necessitem imaginaris que ens projectin, que concebin futurs feministes dignes de ser viscuts, antipatriarcals, no normatius, no binaris, descolonials i antiracistes.

Aquest festival va néixer el 2010 com a iniciativa d’Entrepobles, associació de cooperació, solidaritat internacional i educació emancipadora, compromesa amb els feminismes i altres moviments socials, i Doble Banda, productora amb una àmplia experiència en cinema i documentals de contingut social.

Des del seu origen, l’objectiu base de DONA’M CINE és ser difusora de la veu de dones de tot el món en el relat de les seves realitats, els seus sabers i les seves rebel·lies diverses, i posar el feminisme com un eix vertebrador de tots els relats des de la “pedagogia de la desobediència” per transformar pràctiques i valors heteropatriarcals. Així mateix, aspira a contribuir a la construcció d’una societat amb més justícia social, inclusiva i solidària, que garanteixi els drets humans i l’equitat de gènere entre dones, identitats dissidents i homes, a través de l’audiovisual com a eina per a la transformació social.

DONA’M CINE en la seva V Edició (2020-2021) i amb un total de més de 400 curtmetratges inscrits en aquests 10 anys de vida, s’ha consolidat com la plataforma de creativitat i cultura en línia, de construccions col·lectives i de mirades feministes diverses, construint un espai per fer visibles produccions audiovisuals que no tenen cabuda en els mitjans de comunicació convencionals.

DONA’M CINE té un caràcter internacional, entenent que vivim en un món globalitzat i complex. En la realitat de les dones es barregen el gènere, la classe social, la identitat, el sexe, l’origen, l’ètnia, l’edat, la religió, la territorialitat i els contextos polítics. L’origen de les desigualtats és molt complex, però alhora permet una gran diversitat d’alternatives, rebel·lies i formes de teixir relacions, afinitats, vincles i aliances.

V EDICIÓ: DONA’M FEMINISMES. DONA’M CINE

Convocatòria oberta fins el 9 de maig de 2021

→ BASES                → INSCRIU-TE

 

Malgrat totes les vicissituds plantejades en aquests mesos, des de DONA’M CINE llancem aquesta V edició sota el lema “Dona’m feminismes. Dona’m Cine“, que posa en relleu les resistències protagonitzades per dones arreu del món, com les lluites feministes per la defensa del territori i de la vida, en aquesta ocasió sobre el rerefons de la pandèmia que estem travessant. I és que en el moment de llançament d’aquesta edició, no podem oblidar que en pocs mesos ens hem vist sorpreses a tot el món per una “emergència sanitària” provocada per la pandèmia de la COVID-19, que els seus impactes s’han sumat als ja provocats al llarg de dècades per les crisis alimentària, energètica, de les cures, crisi econòmica i financera, crisi migratòria i de refugiats, crisi climàtica i ecològica. Per això mateix, en aquesta edició, MÉS QUE MAI, les temàtiques a concurs continuen enfocades en els feminismes diversos: transversalitat, interseccionalitat, sororitat, transformació ecosocial, resistències creatives i crítica a l’heteropatriarcat.

– PREMI DEL JURAT –

El jurat constituït per a la V Edició DONA’M CINE triarà entre les obres seleccionades la guanyadora del PREMI DONA’M CINE.

– PREMI BERTA CÀCERES –

Una de les temàtiques que proposem des de la tercera edició del concurs posa el focus en les dones activistes i defensores dels drets de les dones, de la seva col·lectivitat i dels béns comuns de la naturalesa, en tant que la seva criminalització és un fenomen global en creixement, amb tendències que s’expressen en diferents graus i contextos. El “Premi Berta Càceres” es consolida un any més i serà un dels tres premis atorgats en la V edició de DONA’M CINE.

– PREMI DEL PÚBLIC –

Totes les obres seleccionades es sotmetran a votació popular a través de la pàgina web de DONA’M CINE. L’obra que aconsegueixi més vots serà la guanyadora del PREMI DEL PÚBLIC.

– CICLE DE PROJECCIONS V Edició DONA’M CINE –

Es programaran activitats culturals i de sensibilització social amb l’objectiu de visibilitzar, generar debats i reflexions al voltant dels temes de concurs. Aquestes activitats divulgatives sempre es realitzen sense ànim de lucre.

 

En aquesta cinquena edició de DONA’M CINE comptem amb la col·laboració de Dones Visuals, FemArt, Ca la Dona, La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, DEMUS Perú (Estudi per a la Defensa dels Drets de la Dona), Institut de Drets Humans de Catalunya, SICOM – Solidaritat i Comunicació, Zumzeig (Cinema-Cooperativa) i, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Fem visibles les produccions audiovisuals que no tenen lloc en els mitjans de comunicació convencionals. Visibilitzem el cinema feminista.

#DonamCineFeminista #DameCineFeminista

→ https://www.facebook.com/donamcine/
→ https://www.instagram.com/donamcine
→ https://twitter.com/donamcine