Carta Abierta a la UE sobre las violaciones de derechos humanos en Perú (EU-LAT)

/, , , /by

Desde Entrepueblos nos solidarizamos con el pueblo peruano, ante los asesinatos, personas heridas y detenciones que vienen aconteciendo en el país, fruto de la represión de la legítima protesta. Estos hechos constituyen graves violaciones de derechos humanos que deben ser investigadas y sancionadas.

Compartimos los pronunciamientos suscritos en el marco de las plataformas de las cuales formamos parte:

Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP):

En una Carta Abierta dirigida a las autoridades europeas, la Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP) expresan su gran preocupación sobre las violaciones de Derechos Humanos ocurridas a la luz de los recientes acontecimientos políticos en Perú.

Desde los acontecimientos del 7 de diciembre de 2022, un alarmante número de más de 50 ciudadanos peruanos han muerto y más de 500 nacionales han sido heridos durante las protestas ciudadanas. Mientras tanto, manifestantes y personas defensoras de los derechos humanos han sido víctimas de detenciones arbitrarias y de la negación del derecho al debido proceso.

Teniendo en cuenta la gravedad y la duración de la situación, la Red EU-LAT insta a la Unión Europea a que en sus intercambios con el gobierno peruano insista en el cumplimiento de las normas internacionales de derechos humanos. A tal fin, es esencial mantener canales de comunicación abiertos y articulados con las organizaciones locales de la sociedad civil y las personas defensoras de los derechos humanos en todas las zonas afectadas de Perú.

Lee la Carta aquí

Comunicado de la COEECI (Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional).

Lee el Comunicado (24 de enero) aquí.

Otros manifiestos a los que nos hemos adherido (desde el inicio de la crisis en diciembre de 2022).

Sororidad para combatir la violencia en Cajamarca

Sororitat per a combatre la violència

/, , /by

Joves víctimes de violència de Cajamarca realitzen un mural per a sensibilitzar a la població de la seva ciutat sobre les agressions a les dones

Com manifestar el dolor, la tristesa, l’angoixa, les ferides que ens produeix la vida quan falten les paraules? Les habitants de la Casa Llar de la Nena Belén, alberg femení situat en Cajamarca (el Perú), tenen una resposta contundent per a aquesta difícil pregunta: la sororitat. Així, almenys, ho van expressar en el taller de tres dies que va tenir lloc entre el 16 i el 18 de novembre de 2022, en el qual es va plantejar a les menors emprendre un procés de creació col·lectiva que desembocaria en el disseny i confecció d’un mural per a decorar una de les parets d’aquesta ciutat, emplaçada en els Andes peruans.

Per a això, es va emprar la tècnica de Teatre Fòrum. Impulsada en la dècada dels setanta per Augusto Boal al Brasil prenent les aportacions de la Pedagogia Crítica de Paulo Freire, forma part del que es coneix com a Teatre de l’Oprimit. Tal com assenyala Pierre Medina, actor, director teatral i responsable del taller realitzat a la Casa Llar de la Nena Belén, el Teatre Fòrum situa a l’actor o a l’actriu enfront del seu propi context. “A partir del que entenen com la seva realitat s’explica el que succeeix en escena”, puntualitza. És, així, un camí alternatiu per a conèixer indirectament les vivències de les menors en l’alberg de manera menys agressiva i invasiva. D’acord amb Medina, aquesta és precisament la clau de l’èxit d’aquesta manera d’abordar-les, ja que tot el que exposen “part d’elles“: “Hi ha llibertat, lleugeresa per a poder treballar amb les menors”.

“Un gest, una acció pot ajudar-nos”

Durant les sessions, es va convidar a aquestes nenes i adolescents, totes elles procedents d’entorns en els quals han patit diferents vulneracions de drets, incloses agressions físiques, a reflexionar entorn d’una solució pacífica als conflictes. Les escenes havien de ser representades, a més, sense mediar paraula. El taller, per tant,  proposava una valuosa lliçó: expressar-se quan una realitat resulta inefable. D’acord amb el responsable, “aquesta comunicació no verbal podria servir-les a elles per a moments en què parlar les costi. Per exemple, en les imatges que sortien durant el taller relatives a la sororitat estava molt present el fet de prendre’s de les mans, abraçar-se. Això és una mostra clara de suport i d’enteniment. A tothom ens costa parlar moltes vegades i solament un gest, una acció pot ajudar-nos”.

D’imatges en moviment a la proposta visual estàtica

Dones que són perseguides, assetjades, violentades per una ombra amenaçadora que s’albira en els marges del marc. Dones que cauen en braços d’altres iguals per a, a la fi, salvar-se. Perquè, davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.

Davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.

Aquesta és la proposta visual que, finalment, va ser destil·lada del taller realitzat amb les menors de la Casa Llar de la Nena Belén. El treball plàstic va donar principi amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, commemorat el 25 de novembre, concloent-se l’11 de desembre de 2022. En paraules d’Aarón Medina, director artista tècnic del pintat del mural, es va buscar visibilitzar l’expressat per les menors “sense victimitzar-les, sinó traient el positiu d’elles“. Així, segons l’artista, el mural pretén donar a entendre la problemàtica que les embolica, matisada per aquest sentiment de sororitat compartida. En aquest procés encaminat a promoure la sensibilització de la societat cajamarquina sobre la violència masclista, una altra de les seves fortaleses va ser comptar amb treball voluntari per a plasmar l’aposta visual. Així, durant les més de dues setmanes en què va ser dut a terme el mural, voluntàries i voluntaris van donar forma a les idees expressades per les menors. Com valora Medina: “Les persones que van estar ho van fer amb molt de cor, obstinació i compromís”.

 

Cajamarca: 2.857 casos de violència contra la dona

En societats patriarcals com les actualment existents, aquesta obstinació conscienciadora resulta indispensable. En aquest sentit, els Centres d’Emergència Dona (CEM), dependents del Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables (MIMP), van atendre en Cajamarca un total de 2.857 casos per violència cap a la població femenina entre gener i novembre de 2022, segons assenyala la Defensoria del Poble. D’acord amb aquesta font, per al mateix període, es van registrar, així mateix, 344 denúncies per desaparició, de les quals el 70%, això és, 240 van afectar dones en tot el seu cicle vital. Seixanta-tres d’elles romanien en parador ignorat en el moment en el qual l’organisme públic va oferir el reporti (22 de desembre de 2022). Cal recordar, a més, que en contextos de conflicte ecoterritorial, com els que viuen algunes comunitats emplaçades en el departament de Cajamarca, la violència cap a les dones s’aguditza. Donada la seva condició de gènere, elles estan exposades a tipus específics de violència com les violacions, l’assetjament sexual i les agressions verbals de contingut sexual.

L’acompanyament de Entrepobles

Tant la posada en marxa del taller com la creació posterior del mural commemoratiu amb motiu del 25N han estat impulsats per la Xarxa Nacional de Promoció de la Dona-Cajamarca. Aquesta entitat està conformada per més de 700 persones i institucions procedents de tot el Perú que treballen per a “la promoció i defensa dels drets de les dones i la millora de la seva posició i condició, en un marc de desenvolupament humà sostenible”, tal com s’expressa en la seva pàgina web. Grufides, sòcia local de Entrepueblos des del 2007, pertany a aquesta xarxa, havent pres part activa en tot el procés descrit. L’organització cajamarquina, promotora de la defensa dels drets humans i el medi ambient, duu a terme les seves intervencions des de criteris d’equitat de gènere, entenent que es tracta d’un element essencial en la construcció de la seva proposta en favor del bon viure.

Reportatge i fotografies de Laura Ibáñez, Perú. Vídeo: Edgar Mejía

Pablo Fajardo, en una reunión de la UDAPT el pasado mes de noviembre.

“Les transnacionals sempre gaudeixen d’impunitat”

/, , , /by

Entrevista a Pablo Fajardo, activista i advocat equatorià

“La suposada moral de Chevron val per a tot el sistema molt més que tota l’Amazonía, que tota la vida de la gent, que els pobles indígenes”.

Fa cinc anys, la Cort Constitucional de l’Equador confirmava en última instància la històrica sentència que obligava a la petroliera Chevron (llavors Texaco) a indemnitzar amb 8.560 milions de dòlars a l’Amazònia equatoriana per abocar llots tòxics sense control durant dècades. És la multa més elevada a una transnacional per un delicte mediambiental i va suposar una gran fita per a la defensa dels drets humans dels pobles pagesos i indígenes equatorians.
No obstant això, aquest cas, liderat per l’advocat Pablo Fajardo, es veu aombrat pel fet que la petroliera no sols no ha pagat una multa que permetria reparar part del mal fet (parlem de 450.000 hectàrees de bosc tropical amazònic i 30.000 víctimes) sinó que continua pledejant contra l’Equador i amenaçant als qui van liderar la causa, utilitzant com a eina l’anomenada “arquitectura de la impunitat”, un entramat corporatiu i institucional, que Fajardo ens explica en aquesta entrevista.

Pregunta: Vist des de la perspectiva d’aquests trenta anys de causa judicial i 5 de la sentència definitiva, què va suposar per a la lluita de l’Amazònia equatoriana el ‘cas Chevron’?

És un dels precedents més importants del món, perquè fins a aquesta data no existia una sentència contra una transnacional d’aquesta naturalesa. Va retornar l’esperança als pobles d’accés a la justícia i per això volem continuar treballant per a aconseguir que paguin i es repari l’Amazònia. Però som conscients que el sistema que s’ha creat d’impunitat corporativa global és molt forta, molt poderós i dificulta el nostre accés a aquesta justícia.

P: Quines són aquestes dificultats?

El ‘cas Chevron’ és un dels reflexos més interessants de l'”arquitectura de la impunitat” i de com deixar en total indefensió als pobles. El nostre cas el plantegem als Estats Units, però Chevron va dir: “No m’agraden les corts nord-americanes, vull ser jutjada a l’Equador”. Posteriorment, a l’Equador, els seus representants legals van dir: “No m’agraden les corts equatorianes, són corruptes, són febles…”. I els preguntem: “On volen ser jutjats?” En el fons Chevron volia que el seu crim mai hagués estat jutjat i que mai hi hagués una sentència condemnatòria. Perquè no existeix una cort internacional que permeti jutjar a una transnacional.

“El mal és real, és evident…, a mi mai ningú podrà dir-me mai que aquí no va haver-hi un crim que, cinquanta anys més tard, es continua cobrant vides humanes”.

P: Malgrat això, els van jutjar i els van condemnar.

Sí, finalment va haver-hi quatre sentències condemnatòries de totes les institucions jurídiques de l’Equador, fins a la Cort Constitucional del país. Perquè el mal és real, és evident…, a mi mai ningú podrà dir-me mai que aquí no va haver-hi un crim que, cinquanta anys més tard, es continua cobrant vides humanes.
Però després de la sentència es va activar tota la maquinària de l'”arquitectura de la impunitat” de la qual parlàvem. D’una banda, tota una campanya mediàtica en contra nostra i de l’Equador. Chevron va contractar 2.000 advocats perquè la defensessin i per a atacar als qui formem part d’aquest procés. En segon lloc, es va activar la protecció dels Estats Units cap a la seva empresa transnacional, Chevron Corporation. I va començar un atac sistemàtic al govern equatorià a través dels arbitratges internacionals i un ús interessat del sistema financer internacional que es tradueix en el fet que el Fons Monetari Internacional li dona crèdits a l’Equador condicionats al fet que ajudi a Chevron a sortir d’aquesta situació.

P: Com s’articula l'”arquitectura de la impunitat”?

És el que han anat construint les transnacionals en els últims cinquanta anys, o fins i tot abans, amb molta astúcia, utilitzant tot l’entramat de les empreses hòlding o auxiliars i els denominats paradisos fiscals, que no sols usen per a evadir impostos sinó també per a evadir responsabilitats.
En paral·lel, s’han anat aprovant tractats bilaterals d’inversions o tractats de lliure comerç en els quals posen clàusules i regles al capital o al comerç que protegeixen les inversions, però deixen en indefensió als pobles víctimes de crims corporatius. I es crea tot un sistema d’arbitratges internacionals que garanteix aquesta “seguretat a la inversió” però desmantella els processos judicials de drets humans. Institucions com a Nacions Unides, a través dels grups regionals, també conformen aquesta arquitectura de la impunitat, així com els mitjans de comunicació servils i part del sistema acadèmic i les universitats, que acaben investigant el que convé a qui finança la recerca.
I finalment, una peça clau és tot el sistema financer internacional, amb el Fons Monetari i el Banc Mundial, que concedeixen crèdits condicionats. Tots aquests elements regeixen el planeta i l’entramat es tanca amb les portes giratòries, ja que membres de les empreses acaben formant part dels governs, suposadament en càrrecs de control.
Chevron usa moltíssim els elements d’aquesta arquitectura de la impunitat i aconsegueix exactament això: impunitat corporativa davant el crim comès a l’Equador.

P: Quant ha pagat Chevron fins avui?

No han pagat res. Han utilitzat tots els elements de l’arquitectura de la impunitat per a anar demorant el procés i, és més, avui són ells els que volen que l’Estat equatorià els pagui.
El juny de 2018, la Cort Constitucional de l’Equador, en ultimíssima instància, va emetre la condemna: una sentència executable, irrevocable i que conté tots els elements per a exigir a Chevron que pagui tot el que deu a l’Amazònia equatoriana. Però, dos mesos més tard, a l’agost, l’empresa va obtenir un laude arbitral d’un panell d’arbitratge internacional amb seu a La Haia, i en aquest laude es disposen algunes coses bastant aberrants, com ordenar a l’Estat equatorià que anul·li la sentència dels demandants del cas, és a dir nosaltres. Imagini’s, un panell d’arbitratge li ordena a un estat sobirà que anul·li una sentència de la Cort Constitucional d’un país! És un abús a la sobirania de l’Estat i trenca amb la divisió de poders.
A més, els àrbitres afegeixen que si no s’anul·la la sentència, l’Estat equatorià ha d’impedir-nos als demandants del cas que puguem executar la sentència a l’Equador o en qualsevol part del món.
I li diuen a l’Estat de l’Equador que ha de pagar a Chevron les costes judicials i el mal moral que li han causat en aquests 25 anys de procés judicial. És brutal. Un Estat sobirà, independent, amb un govern seriós mai acataria això. Aquí han mort milers de persones de càncer, leucèmia, hi ha pobles indígenes extingits, una naturalesa devastada… Però, la suposada moral de Chevron val per a ells molt més que tota l’Amazonía, que tota la vida de la gent, que els pobles indígenes.

“El que està en joc és que s’estableixi un precedent nefast que jugui en contra dels drets humans en tot el planet”.

P: Com ha respost el govern equatorià davant aquest cas?

La Procuradoria de l’Equador, en comptes de defensar les seves institucions, ha acabat per defensar els interessos de Chevron, l’Estat ha estat capturat per una transnacional, lloc al servei de gran una empresa i en contra de la seva pròpia població i institucions. És gravíssim, perquè el que està en joc no és solament l’Amazònia equatoriana, aquest no és un cas sol de la Unió d’Afectats i Afectades per les Operacions Petrolieres de Texaco (UDAPT) en contra de Chevron. El que està en joc és que s’estableixi un precedent nefast que jugui en contra dels drets humans en tot el planeta. Amb aquests antecedents, en el futur, quin jutge, en qualsevol part del món, s’atrevirà a condemnar a una transnacional?

P: Tenen previstes noves accions legals?

Tenim diverses accions legals previstes, en altres estats i no descartem interposar demandes davant el Sistema Interamericà de Drets Humans en contra de l’Estat equatorià, per interferir en un procés del qual no és part. Estem analitzant totes aquestes possibilitats, però un altre gran problema és l’econòmic perquè els pobles indígenes no tenen recursos.

P: La UDAPT participa en les converses per a un Tractat Vinculant de les Nacions Unides per a Empreses Transnacionals en matèria de drets humans. Com ha anat la vuitena conversa que va tenir lloc el mes d’octubre?

La informació que em van transmetre els meus companys és que va rumb a l’abisme. No volen un tractat vinculant per a les transnacionals.

P: Per què seria tan important avançar en la consecució d’aquest tractat?

Fins ara en el context global no existeixen regles ni institucions que permetin jutjar a les empreses transnacionals quan cometen una vulneració de drets humans. En les corts internacionals o regionals es jutja a les persones o estats, però aquestes empreses sempre gaudeixen d’impunitat.
I aquestes corporacions han anat crescuts tant que algunes són més grans econòmicament que molts estats junts. I són les que més incideixen en l’escalfament global, per exemple, i les que més vulneren els drets dels pobles indígenes, de la naturalesa, de la sobirania dels estats. S’espera que el tractat vinculant sigui aquest instrument que escurci la gegantesca asimetria que existeix entre transnacionals i drets humans.

P: En quin moment es va encallar el tractat?

Les empreses han anat capturant el sistema global de drets humans, dels grups regionals i del procés del tractat vinculant en compliment de la Resolució 26/09. Són molt forts en Nacions Unides i exerceixen una enorme pressió. No tinc la dada actual, però fins fa uns anys, quan anava a Europa i visitava la Unió Europea, em trobava a més lobbistes que eurodiputats. I en l’ONU ocorre igual, et trobes més lobbistes que delegacions dels estats oficials.
La Unió Europea en el seu discurs s’embeni com un grup regional en el qual es respecten els drets humans, la naturalesa i la vida, però, en la pràctica, les seves transnacionals són les que destrueixen gran part del Planeta i incideixen en la vulneració de drets. Per això, no volen un tractat vinculant, igual que els EUA, la Xina… Les grans potències, on més es vulneren els drets humans, són les que més s’oposen a la seva regulació.

Més info: Així dona suport Entrepobles a la UDAPT

Montse Barba, Comunicació Entrepobles

Oferta de trabajo: Técnico/a de proyectos de educación y dinamización de la base social (Madrid)

/, /by

Oferta de trabajo: Técnico/a de proyectos de educación para la justicia global y dinamización de la base social en Asociación Entrepueblos (Madrid)

Entrepueblos busca una persona técnica de proyectos para ejecutar un proyecto de educación al desarrollo financiado por el Ayuntamiento de Madrid “Acción por el clima: Ciudadanía global comprometida con la agenda 2030, el desarrollo humano y medioambiental sostenible y los valores de la Unión Europea en la ciudad de Madrid a través de la formación y la sensibilización para la sostenibilidad de la vida”, y realizar tareas de dinamización de las actividades de la organización territorial de Entrepueblos en Madrid, así como para participar en espacios de incidencia.

El proyecto a ejecutar, tiene entre sus actividades principales acciones de sensibilización, formación e incidencia social:

  1. Organización de la exposición fotográfica que versa sobre el papel de las defensoras en Guatemala y Honduras, revalorizando su figura ante la crisis climática, “Activistas por la vida”, sus materiales anexos, y las distintas actividades que conlleva durante el tiempo de exposición, estableciendo puentes con organizaciones de defensoras, solidarias, vecinales, juveniles,…
  2. Organizar y desarrollar la puesta en marcha de las Unidades didácticas de Activistas por la Vida y Emergencia Climática en la Comunidad de Madrid dirigida a IES y profesorado. Esta labor en su conjunto tiene, entre otros, un marcado carácter educativo, que puede ser desarrollado, tanto específicamente en el ámbito de la educación formal, como en el ámbito comunitario y social.
  3. Organización y ejecución de Jornadas Internacionales en torno a una sociedad global ambientalmente sostenible, reivindicando el papel de las defensoras de DH.
  4. Organización de un curso de formación especializada sobre instrumentos internacionales como garantes del cumplimientos de los DH y ambientales.

FUNCIONES, en coordinación directa con la organización territorial de Madrid, el área de Educación de Entrepueblos y la coordinación colegiada:

En relación con la ejecución de proyectos de educación en Madrid:

  • Coordinación, gestión y ejecución de las actividades previstas en los proyectos. Incluye organización de actos, eventos, visitas guiadas y talleres.
  • Coordinación y gestión de las acciones precisas con las entidades participantes: institutos, ayuntamientos, universidades…
  • Coordinación permanente con el área de educación y el de comunicación de la oficina técnica de Entrepueblos y las personas de la organización territorial de Madrid.
  • Consultas técnicas y relación con D.G. Cooperación y Ciudadanía Global del Ayuntamiento de Madrid, en relación al proyecto.
  • Participar en reuniones con otras entidades para la incidencia y/o campañas sobre alguna temática relacionada con los proyectos y las acciones previstas.
  • Elaboración de informes narrativos y financieros de seguimiento y finales, de acuerdo con la normativa del Ayuntamiento de Madrid. Aplicación y recopilación de registros para fuentes de verificación y evaluación: listados de asistencia, autorizaciones de uso de imagen, evaluaciones, fotografías…
  • Organización y facilitación de la documentación y contenidos para la elaboración de auditorías e informes de evaluación, de acuerdo con la normativa del Ayuntamiento de Madrid.
  • Elaborar las formulaciones de posibles proyectos de educación para el desarrollo de continuidad en las administraciones de la comunidad de Madrid.

En relación con la dinamización de las actividades de la organización territorial:

  • Elaboración y desarrollo inicial de un plan de trabajo junto con las socias de la organización territorial de Madrid orientado a aproximar personas voluntarias y socias en las acciones de sensibilización e incidencia social propias del quehacer de Entrepueblos, aprovechando el impulso del proyecto.
  • Coordinación, seguimiento y atención de las personas que colaboran de manera voluntaria en la Comunidad de Madrid.
  • Participar en actividades para la divulgación, sensibilización e incidencia relacionadas con las temáticas establecidas en la estrategia de Entrepueblos (feminismos, soberanías y DDHH y justicias), ya sean, reuniones, charlas, cursos, campañas,… aportando una visión crítica sobre las relaciones Norte-Sur, los desequilibrios internacionales, así como sus causas inmediatas y profundas y de sus movimientos emancipatorios.
  • Gestionar posibles giras de defensores y defensoras de América Latina en la comunidad de Madrid.
  • Velar por que en todas las iniciativas, materiales y actividades a desarrollar en su ámbito se contemple la perspectiva feminista.
  • Facilitar contenidos del proyecto y de las actividades desarrolladas al área de comunicación, para que puedan ser difundidas.

PERFIL REQUERIDO:

FORMACIÓN:

  • Titulación de Grado, Diplomatura o Licenciatura preferentemente en los ámbitos de ciencias sociales.
  • Formación complementaria en Cooperación al desarrollo y en Educación social (o similar).
  • Formación específica en género, derechos humanos y medio ambiente.

COMPETENCIAS Y EXPERIENCIA:

  • Formación y experiencia en la gestión de proyectos de educación para el desarrollo (formulación, ejecución, gestión y justificación) y difusión de los mismos.
  • Capacidad de organización, gestión, planificación y trabajo en equipo.
  • Experiencia en el ámbito asociativo y/o de movimientos sociales.
  • Experiencia en dinamización de grupos y colectivos diversos.
  • Experiencia de gestión en la gestión de cursos y talleres formativos, y de acciones de sensibilización cómo exposiciones.
  • Dominio de informática a nivel de usuario (Excel, Word y Power Point) y manejo de redes sociales.
  • Dominio del castellano (oral y escrito).
  • Poseer al menos dos años de experiencia en funciones similares a las descritas.

SE VALORARÁ:

  • Experiencia en el campo de los DDHH, feminismos y medio ambiente.
  • Formación y experiencia en el uso de metodologías participativas y conocimientos de herramientas de educación popular.
  • Experiencia de gestión de voluntariado en entidades de carácter social.
  • Creatividad, proactividad, trabajo en equipo, autonomía, optimismo, fiabilidad técnica y personal, prudencia, capacidad de organización, flexibilidad y adaptación al cambio.
  • Vinculación a activismos en la comunidad de Madrid.

CONDICIONES:

  • Dedicación estimada de 30 horas/semana y salario según baremo interno.
  • Incorporación: Inmediata. Enero 2023
  • Lugar de trabajo: Madrid, con posibles desplazamientos a la oficina técnica de Barcelona.

DOCUMENTACIÓN PARA PRESENTAR CANDIDATURAS:

Las personas interesadas deberán enviar un correo electrónico a ep.madrid@entrepueblos.org, indicando en el asunto “Técnica/o de educación Madrid” antes del próximo 15 de enero de 2023.

Es necesario adjuntar la siguiente documentación:

– Carta de motivación (300 palabras máximo).

– Curriculum Vitae actualizado.

Deberá indicar dos contactos de referencia de los últimos trabajos realizados (nombre, organización, puesto y teléfono del contacto).

Se convocará a las personas preseleccionadas a una entrevista y prueba de selección.

Descarga a través de este enlace toda la información

Homenatge a Josep Cabayol, periodista, activista i amic d’Entrepobles

/ /by

Pep Cabayol ens vas deixar molt aviat aquest passat mes d’agost (2022) i des d’Entrepobles volem fer-te un reconeixement per tota la feina que has desenvolupat ja sigui com a periodista a diversos mitjans de comunicació, com a director i productor de documentals, com activista impulsor de molts processos de denúncia, resistència i resiliència entorn del dret a la informació, el dret a la salut, la migració i el dret a moviment, el dret a l’habitatge i el canvi climàtic, un visionari i una persona amb un fort compromís social molt implicat en diferents moviments socials. 

Et vam conèixer de prop, gràcies a la nostra amiga i sòcia d’Entrepobles, Trinidad Cuesta (activista veïnal per la sanitat pública), durant una campanya de sensibilització a Nou Barris sobre els efectes de la vacuna del papil·loma humà.

Voldríem agrair-te el privilegi que hem tingut de treballar plegades amb tu i les companyes i companys de SICOM durant uns quants anys en la coproducció de documentals.

Ens queda com a llegat una obra immensa amb un rerefons de pensament crític i de capacitat d’adaptació als nous reptes que dia a dia afrontem, però sobretot moltes hores de treball compartint la passió radical per la veritat, per la humanitat, la natura i contra tota mena d’injustícies i vulneració de drets humans.

Tots aquests documentals coproduïts i compartits ens han permès conèixer moltes entitats, col·lectius arreu de tot el territori de Catalunya, però també de l’Estat Espanyol i d’altres països d’arreu del món.

El millor reconeixement que et podem fer és compartir amb tota la gent que ens segueix aquest llegat compartit:

“50 GRAUS”. DOCUMENTAL SOBRE COM FER FRONT L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA (2021).

 

“50 GRAUS” ofereix una visió sobre què suposa el canvi climàtic i les amenaces que se’n deriven: augment de la temperatura, del nivell del mar, de la intensitat i freqüència de les tempestes, debat territorial, energia, alimentació, processos de retroalimentació, punts de capgirell, migracions climàtiques.
Dona un conjunt d’elements per entendre la necessitat de prendre mesures urgents pel canvi de model cultural, educatiu, social, econòmic, entre d’altres, que necessitem fer en un planeta amb recursos limitats i finits.
En aquest sentit, des d’Entrepobles, tant en l’àmbit de cooperació internacional com d’Educació per a la Justícia Global al nostre país, treballem junt amb Sicom i altres col·lectius i moviments per la justícia climàtica, des dels feminismes, l’ecologisme i la defensa de drets, fent esment a les persones i col·lectius del Sud Global.

Un documental de SICOM i ENTREPOBLES. Participen i col·laboren científiques, expertes, activistes, pageses, etc. que aporten amb els seus coneixements i experiències, anant més enllà del clima, incorporant i visibilitzant que quan parlem de canvi climàtic ens hem de referir a una àmplia diversitat de causes i conseqüències, que ja fa molts anys que s’estan fent paleses, com és el cas de l’informe de 1972 Els límits del creixement.

“DESCENDENTS”. DOCUMENTAL SOBRE LES ADVERSITATS VISCUDES PER JOVENES DESCENDENTS DE FAMÍLIES MIGRANTS (2020).

I tu d’on ets? Una pregunta que han de respondre els i les protagonistes, fills i filles de persones migrants africanes, asiàtiques, llatinoamericanes que van venir a Catalunya i que ara formen part activa de la comunitat catalana. Un qüestionament constant, tant en l’àmbit institucional com social.

Per a moltes d’aquestes persones descendents, néixer en l’Estat Espanyol no es tradueix en una obtenció automàtica de nacionalitat, no tenen dret a vot, no tenen accés a treballs públics. Néixer aquí és sobreviure entre prejudicis racials, d’exclusió, falta de referents, violència de gènere… És la cerca constant d’una identitat pròpia que bascula entre dues cultures amb el racisme, el classisme i el masclisme de l’entorn.

Un documental de SICOM i ENTREPOBLES. Una visibilització de totes aquestes adversitats viscudes en primera persona per aquestes i aquests joves i sobretot la seva capacitat per a transformar aquestes realitats fent de la diferència i la diversitat un valor.

“LA MEVA PELL”. DOCUMENTAL RELAT DE 8 DONES MIGRANTS. LLIBERTAT SIGNIFICA MOVIMENT (2018).

És el relat de vuit dones valentes amb arrels, identitats, orígens i sabers diferents. Dones que han viscut l’experiència del procés migratori en primera persona. Dones que han deixat el seu país a la recerca d’un futur a Europa. Dones que han d’afrontar una mar de “fronteres invisibles”, a causa dels incompliments dels estats membres de la UE a les polítiques migratòries.

Un documental realitzat per SICOM i ENTREPOBLES (amb la col·laboració d’organitzacions feministes, organitzacions de dones migrants, organitzacions d’acolliment) que reflexiona sobre la migració, sobre el dret a migrar posant el focus en l’acolliment i des de l’experiència de les dones com a supervivents d’una doble discriminació, migrant i dona. Missatges de denúncia enfront de les devolucions en calent i, a favor del tancament dels CIEs. Una mirada que posa el focus en la frontera sud, Melilla i Ceuta, que ha esdevingut un espai de greu vulneració massiva de DH.

“PAPIL•LOMA: LES DONES HEM DE DECIDIR” . DOCUMENTAL SOBRE LA VACUNA (2016).

Aquest documental “Papil·loma: les dones hem de decidir” va ser possible gràcies al treball de les entitats coproductores CAPS, SICOM i ENTREPOBLES. Sinergies des de l’àmbit de la salut, la comunicació, la cooperació solidària i l’educació transformadora. Un reconeixement explícit de les dones i les nenes com a subjectes actius de la seva pròpia salut, un rebuig a la patologització del cos de les dones i la consegüent medicalització de les seves vides.

“Papil·loma: les dones hem de decidir” és el resultat d’un treball de recerca sobre les vacunes del VPH que actualment s’administren de forma generalitzada. Han col·laborat professionals de la salut, investigadors científics, activistes per a la salut pública, activistes feministes, associacions de mares i pares, associacions d’afectades, i responsables d’institucions públiques de la salut, entre altres. Una eina de reflexió i debat crític amb l’objectiu que la ciutadania tingui tots els elements per a decidir.

dia del migrante

Declaració conjunta amb motiu del Dia Internacional del Migrant

/, , , /by

Des d’Entrepobles, com a associació que forma part de la Marxa a Brussel·les, ens sumem a aquesta declaració conjunta amb motiu del Dia Internacional del Migrant.

Nosaltres, organitzacions, col·lectius i xarxes compromeses amb els drets de les persones exiliades i havent participat en les trobades i mobilitzacions transnacionals de la Marxa a Brussel·les de setembre 2022, publiquem aquest comunicat conjunt amb motiu del Dia Internacional de les persones migrants aquest 18 de desembre.

En l’Estat Espanyol, continuem denunciant que el govern de l’Estat es nega a assumir les seves responsabilitats per les desenes de morts el 24 de juny a la frontera del Marroc amb Melilla, alguna en territori sota responsabilitat espanyola, i reforça la col·laboració amb la monarquia marroquina i altres Estats africans en la repressió de les persones migrants. Aquestes polítiques, que confirmen la voluntat del nostre govern i el conjunt de governs de la Unió Europea de restringir l’accés als drets i criminalitzar als exiliats privats de permís de residència provoca centenars o milers de morts en els trajectes i situacions d’explotació laboral i de tota mena de les persones en situació irregular i que el govern es nega a regularitzar.

L’anterior s’inscriu en una tendència mundial cap a l’enduriment de les polítiques de control i classificació de la immigració, costi el que costi. A punt de celebrar-se el 18 de desembre, compartim aquesta constatació: l’any ha tornat a estar marcat per la restricció de drets, la criminalització, les expulsions i la violència quotidiana contra les persones que es desplacen i romanen al país de manera il·legal; per noves morts i desaparicions a les fronteres, des d’Amèrica Central fins als Balcans, passant pel Sàhara i el Mediterrani. El passat 24 de juny, al Marroc, 27 persones van morir, centenars de ferides, desenes de detingudes i desaparegudes en el seu intent de creuar la barrera de Melilla: el nombre més gran de morts mai registrat en aquesta frontera terrestre.

El 2 de novembre es va renovar automàticament l’acord entre Itàlia i Líbia per a evitar la migració en el Mediterrani central, i amb ell el sistema d’intercepció de migrants, trànsit i tortura documentat des de fa anys. Mentrestant, el desplegament de Frontex continua als Balcans o a Àfrica, malgrat el qüestionament de l’agència per part de l’OLAF i de moltes organitzacions. L’agència també és present en la costa de la Mar del Nord, mentre un informe condemnatori assenyala les responsabilitats dels serveis de rescat francesos i britànics en el naufragi del 24 de novembre de 2021 al Canal de la Mànega. Les mostres de solidaritat amb les persones que fugen de la guerra a Ucraïna, que podrien haver suscitat l’esperança d’un millor acolliment per a tots i totes, han resultat ser selectives, donant clar testimoniatge del racisme i de l’oportunisme polític i econòmic que subjau en les polítiques migratòries de la Unió Europea i els seus Estats membres.

 Exigim la fi immediata del règim fronterer repressiu i l’aplicació de polítiques migratòries basades en el respecte de la dignitat humana i la igualtat de drets.

Així, des del nivell local fins al transnacional, s’organitza la solidaritat i es reforcen les aliances entre col·lectius de migrants, persones i associacions solidàries, sindicats i autoritats locals. Aquestes lluites adopten moltes formes: assistència i resistència al llarg de les rutes migratòries, mobilitzacions de persones privades de permís de residència per a la seva regularització, campanyes contra l’explotació colonial dels recursos i les poblacions del Sud Global, acompanyament jurídic contra la criminalització de la migració i la solidaritat, defensa contra el confinament i les deportacions… La solidaritat també s’organitza per a recordar, al costat dels seus familiars, a les persones desaparegudes en les rutes terrestres i marítimes mitjançant “conmemorAcciones“. Finalment, els nostres moviments treballen per a construir alternatives i promoure polítiques basades en els drets humans, polítiques d’acolliment dignes i sostenibles. En resposta al Pacte Europeu sobre Migració i Asil, que només avala una lògica de rebuig i negació de drets, Nombroses organitzacions reclamen un Pacte mundial de solidaritat.

Així, en vespres del 18 de desembre, denunciem alt i clar les polítiques repressives que s’obstinen a posar en marxa molts Estats, amb la complicitat d’empreses de seguretat i armament i organismes internacionals, desafiant els drets més fonamentals i desenes de milers de vides humanes. Exigim la fi immediata del règim fronterer repressiu i l’aplicació de polítiques migratòries basades en el respecte de la dignitat humana i la igualtat de drets.

Més informació sobre la Marxa a Brussel·les.

alerta perú

Actualització: Sobre els lamentables fets dels últims dies al Perú

/, , , /by

Des de la Coordinadora d’Entitats Estrangeres de Cooperació Internacional (COEECI), que agrupa 51 organitzacions civils de cooperació internacional, entre elles Entrepobles, que treballen a Perú, a l’empara dels tractats de drets humans (DDHH) i altres lleis internacionals, expressem la nostra profunda tristesa i preocupació per la irreparable pèrdua de vides humanes i la greu situació que travessa el país.

Com a membres de la societat civil internacional, fem un anomenat a les autoritats de complir amb les seves obligacions en matèria de drets humans, i en particular:

  1. Garantir el cessament immediat de la repressió desproporcionada contra la protesta social i l’ús excessiu de la força per part d’agents públics, garantint en tot moment el respecte dels drets humans dels/de les manifestants, i en particular, la seva integritat personal. Així mateix, cridem la ciutadania a exercir el seu dret a la protesta de manera pacífica i sense violència.
  2. Reprendre immediatament el diàleg públic i transparent en totes les regions del país afectades per la violència, amb els representants dels Poders Executiu i Legislatiu, prioritzant les demandes de les seves comunitats. La instauració accelerada d’estats d’emergència, en comptes del diàleg, sol ser ineficaç per a restaurar la pau social, i més aviat crea escenaris propicis per a la violència que provoca la pèrdua inestimable de vides de civils i policies. Per tant, suggerim que es revisen les estratègies per a la gestió i resolució de conflictes, per a no continuar endolant i polaritzant a la nostra societat.
  3. Investigar amb celeritat, imparcialitat i exhaustivitat les denúncies de violacions de drets ocorregudes en el context d’aquesta crisi, amb especial èmfasi en els fets que han resultat en persones mortes i ferits de gravetat, entre ells, nenes, nens i adolescents.

Juntament amb les organitzacions defensores dels drets humans de la societat civil peruana, la COEECI i les organitzacions que la conformen continuarem vigilant el desenvolupament d’aquesta crisi extrema, esperant que sigui solucionada molt aviat en benefici de tot el poble peruà.

Lima, 13 de desembre del 2022

 

*Dimecres, 13 de desembre: Entrepobles se suma també al comunicat de la Plataforma Europa Perú, que pots llegir aquí, i demana que l’Estat peruà garanteixi el respecte als drets humans
de totes i tots els peruans, i que investigui de manera imparcial i immediata tota denúncia de violacions de drets humans que s’hagin donat durant la crisi actual.

*Divendres, 15 de desembre: Ens adherim al comunicat del Foro de ONG’s Españolas i demanem el cessament de la repressió desproporcionada contra la protesta social, les detencions arbitràries i l’ús excessiu de la força per part d’agents públics, garantint en tot moment el respecte dels drets humans dels i de les manifestants.

Gràcies per la teva amistat i el teu compromís incansable, ‘Pato’

/ /by

Aquesta nit ens ha deixat el nostre company Patricio Realpe, ‘Pato’, amb la seva càmera, el seu gran cor i la seva vitalitat. Fotògraf incansable, el seu compromís li va portar a posar llum en els marges, allà on habiten les i els invisibles, buscant que el món es voltegés a veure.

‘Pato’, la teva absència ens deixa una mica més orfes. Continuarem caminant, sempre al teu costat.

*’Pato’ ha col·laborat en mil ocasions amb Entrepobles, aportant els seus coneixements com a fotògraf i editor gràfic, per exemple en els Butlletins del Canvi Climàtic de 2007, una publicació pionera en la defensa de la justícia climàtica.

Manifestación de defensoras de derechos humanos del norte de Perú, en noviembre de 2022.

Manifest#25N Construïm col·lectivament territoris lliures de violències patriarcals!

/, /by

Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i les Nenes, ens sumem a la crida de les organitzacions feministes en l’àmbit internacional que:

  • Visibilitzen les seves reivindicacions per a un canvi social estructural i apel·len al compromís i a la corresponsabilitat de tota la societat per a erradicar les violències masclistes.
  • Denuncien la insuficient acció dels governs i les seves polítiques públiques en l’àmbit de la prevenció, acompanyament, protecció i reparació per a un abordatge integral feminista de les violències masclistes.

Les violències masclistes (també violències patriarcals) són la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans. La complexitat de les violències masclistes se sosté en estructures patriarcals inscrites profundament en cada persona, però, sobretot, en les relacions comunitàries i en totes les seves institucions, tant públiques com privades.

La cultura masclista i patriarcal encoratja, estimula i consent l’ús de la violència contra les dones, contra les seves filles i els seus fills, i contra les identitats dissidents i persones no binàries, com a exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: increment de la violència institucional, la categorització dels cossos i les vides, la subordinació d’uns cossos i unes vides sobre unes altres, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants altres. Les violències masclistes tenen moltes formes i l’impacte en les vides dels qui la sofreixen en la seva pròpia pell depèn, en gran manera, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Constitueixen un component central del patriarcat, estant més relacionades amb l’exercici del poder que amb el sexe.

Els moviments feministes de tot el món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències masclistes i han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, militarista, racista i colonial. Les organitzacions feministes han generat una onada de sororitat per a reconèixer la veu de les dones que denuncien i acompanyar-les en els seus processos de recuperació i reparació.

Manifestació contra les Violències Masclistes. Foto: Raquel García/Unplash

En l’estat espanyol estem assistint aquests dies a una allau mediàtica de crítiques a la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual (Llei del ‘Solo sí es sí’). Una falsa alarma social en la qual no s’ha aprofundit sobre els continguts de la llei en relació amb la prevenció i reparació de les supervivents de violències masclistes. És necessari que la societat entengui la necessitat d’un canvi de paradigma, per a centrar els esforços en les dones supervivents de violència sexual, i que penes de presó més elevades no responen a la idea d’una justícia feminista.

Per a sortir d’aquestes lògiques necessitem aprofundir sobre el concepte de justícia feminista, enfortint els nostres vincles i llaços socials com a clau per a pensar alternatives possibles. Necessitem una mirada més integral sobre l’autonomia de les dones, incorporant l’autonomia reproductiva, l’autonomia subjectiva i la inviolabilitat del seu cos com a entramats indissolubles.

EXIGIM polítiques de prevenció i reparació, les quals han d’estar prou dotades de recursos econòmics i requereixen de la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

EXIGIM la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut i el dret a l’educació.

Campaña de Demus Perú por el 25 de noviembre 2022.

Campanya de Demus Perú pel 25 de novembre 2022.

 

En Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem el nostre compromís des d’una perspectiva de cooperació feminista internacionalista:

  1. DENUNCIEM, com una de les conseqüències de les violències patriarcals, la criminalització de dones defensores de drets humans en Abya Yala. La criminalització és conseqüència de l’avanç del neoliberalisme, del desenvolupament capitalista voraç, dels governs corruptes, autoritaris i conservadors dels seus països, de l’acompliment de les empreses del nord global que allí operen, amb la complicitat dels seus països d’origen, així com de les violències estructurals racistes i misògines que continuen imperant. Els feminicidis territorials, la violència sexual, l’estigmatització i la criminalització són múltiples, orquestrades des de governs i sistemes policials i parapolicials, de connivència amb campanyes de mitjans de comunicació, al servei d’empreses extractivistes i governs, que gaudeixen de total impunitat, dificultant l’accés a la justícia de les dones defensores, els qui posen els seus cossos i exposen les seves vides per la defensa dels béns comuns.
  2. DONEM SUPORT a xarxes de solidaritat internacional feminista que permetin sostenir, visibilitzar i abraçar les lluites de les nostres companyes del Abya Yala contra les violències patriarcals i la criminalització de les defensores de drets humans.
  3. DENUNCIEM que la frontera és el mètode decisiu per a convertir la força de treball en mercaderia. El que vol veritablement el mercat són persones amb capacitat de producció espantada i clandestina, i la Llei d’Estrangeria promou aquesta situació de por i de clandestinitat, al servei de l’agricultura, la indústria o el treball de la llar i les cures. Les treballadores migrades en el camp sofreixen explotació laboral, carregada d’estereotips racistes i masclistes, arribant a vegades als abusos sexuals (recentment denunciades a la Regió de Múrcia, o durant la recollida de la maduixa de Huelva). Se’ls exigeixen favors sexuals a canvi de no perdre el seu lloc de treball. Així les treballadores més pobres, racialitzades i amb fills i filles als seus països d’origen, suporten, a més de condicions de vida infrahumanes (infrahabitatge, amuntegament, falta d’aigua, llum…) assetjament sexual, que els impedeix l’accés als mínims drets humans per al desenvolupament de les seves vides en la nostra societat.
  4. DONEM SUPORT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.
  5. DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un gran impacte sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència. D’altra banda, sobreviure a situacions de violència masclistes és un dels factors que poden portar a les dones a situacions de pobresa i exclusió social.
    El risc d’exclusió social a Espanya és molt superior als països del seu entorn. A més, cal tenir en compte l’impacte de la pandèmia COVID-19, que va desplomar l’activitat econòmica durant 2020 i part de 2021.
    El sensellarisme, generat per causes econòmiques, polítiques i socials, dificulta a les persones l’accés a drets bàsics com l’habitatge o l’ocupació, i afecta cada vegada més a les dones. Segons xifres de l’Organització de Nacions Unides, el 70% de les persones pobres en el món són dones. És alarmant veure que una de cada cinc nenes en el món sofreix de pobresa extrema. És a dir, està per sota del llindar de pobresa.
  6. EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.
  7. DONEM SUPORT les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones en situacions de vulnerabilitat i de violències masclistes.
  8. DENUNCIEM els assassinats i persecució de les dones a l’Iran. L’assassinat de la jove Mahsa Amini, detinguda el passat 13 de setembre a Teheran per la denominada policia de la “moral” iraniana perquè no portava correctament posat el hijab, ha deslligat una ona de protestes a l’Iran. Les dones i els joves han desafiat al règim i la seva política restrictiva i patriarcal. L’ús del vel està en el centre dels debats, però el règim iranià té molts altres assumptes que poden minar la seva supervivència. Aquest tipus de persecucions i discriminacions cap a les dones constitueixen una greu violació als drets humans, que a vegades les obliguen a escapar dels seus països d’origen i convertir-se en refugiades.
  9. EXIGIM garantir els drets de la Llei d’Asil d’Espanya, norma reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària, que assenyala explícitament que la persecució per motius de gènere està reconeguda com a causa d’asil. L’equitat de gènere és un dret humà fonamental que ha de garantir-se en qualsevol lloc del món.

Aquest 25 de novembre les resistències feministes s’expressen a tot el món i estan més vives que mai. Volem sentir especial proximitat amb les gents de Centreamèrica, Palestina, Ucraïna, l’Iran, Rojava, l’Afganistan… Sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat a tot el món perquè són també els nostres batecs.