El 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira ‘Yasunitzem el Món’, que recorrerà 10 localitats espanyoles

/, , /by

El pròxim 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira estatal ‘Yasunitzem el Món’ que, fins al 3 de novembre, recorrerà 10 punts de la geografia espanyola. Sota el títol ‘Trobades per a avançar en una transició ecosocial’, tres dels protagonistes de la Consulta del Sí al Yasuní compartiran amb entitats socials i ecologistes de cada ciutat com es va dur a terme el procés de mobilització de les organitzacions i els pobles indígenes de l’Equador i com es va desenvolupar la campanya per obtenir el suport de la ciutadania de l’Equador i aconseguir la protecció del Yasuní, el lloc amb major biodiversitat del Planeta.

La gira ‘Yasunitzem el Món’ té lloc dos mesos després de la històrica victòria del “Sí” en la Consulta Nacional sobre el Yasuní a l’Equador i vol avançar solidàriament i a escala internacional en la transició cap a un model econòmic i social que protegeixi la vida i la naturalesa, sense combustibles fòssils. El resultat del referèndum del passat 20 d’agost representa un important assoliment de la democràcia i de la voluntat popular enfront de la poderosa indústria petroliera. A més, assenyala el desig de la ciutadania d’un canvi social i polític que defensi els drets humans i el medi ambient.

Durant la gira, les participants buscaran també promoure el suport internacional perquè la Consulta es faci efectiva en els terminis previstos per la Cort Constitucional equatoriana, ja que l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el termini d’un any.

10 Dades Clau per entendre les conseqüències de la Consulta del Yasuní (PDF en cast)

La gira està coordinada per Associació Entrepobles, aliada internacional de les organitzacions equatorianes Yasunidos, Acción Ecológica, Conaie i UDAPT, quatre de les impulsores de la Consulta. En els mesos de juliol i agost de 2023, Entrepobles va col·laborar en la difusió de la campanya de Si al Yasuní i en la sensibilització i informació a la població equatoriana que viu en l’Estat Espanyol.

Participaran en la gira:

  1. Jorge Andrés Espinosa. Portaveu de la campanya #SíAlYasuní. Arquitecte i activista pels drets humans i de la naturalesa. Cofundador de Yasunidos en 2013 i membre del col·lectiu Quipa.
  2. Zenaida Yasacama. Vicepresidenta de Conaie (Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador). Forma part del poble kichwa de Pakayaku en Pastaza, on ha estat presidenta en tres ocasions consecutives. Va estudiar Economia en la Facultat de Ciències Econòmiques en la Universitat de Camagüey.
  3. Alberto Acosta. Economista i activista dels moviments socials. Professor universitari. Exministre d’Energia i Mines (2007). Expresident de l’Assemblea Constituent (2007-2008). Jutge del Tribunal Internacional dels Drets de la Naturalesa.

 

La gira Yasunitzem el Món visitarà Madrid, on tindran lloc unes jornades per a la ciutadania, Albacete, Valencia, Alicante, Murcia, Zamora, Burgos, Tarragona, Barcelona i Bilbao.

DESCARREGA’T AQUÍ TOT EL DOSSIER DE LA GIRA I LES JORNADES (CAST)

#YasunitzemElMón

MANIFIEST #28S Acció Global per la Despenalització de l’Avortament: “Per un avortament lliure i amb cures feministes!”

/, /by

Un any més, com cada 28 de setembre, des d’Entrepueblos–Entrepobles–Entrepobos–Herriarte ens sumem a les accions convocades per les organitzacions feministes que a tot el món celebren i reivindiquen el #28S Acció Global per la Despenalització de l’Avortament.

Una jornada reivindicativa, i més encara actualment, davant l’ofensiva de grups d’extrema dreta, religiosos, grups antielecció i antidrets, governs conservadors i partits polítics que a tot el món opinen, debaten, legislen i restringeixen el dret a decidir sobre el nostre propi cos, sobre la nostra sexualitat i sobre la nostra maternitat.

La decisió de declarar el 28 de setembre com una jornada reivindicativa i de mobilitzacions als carrers es va prendre en el V Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe celebrat en Sant Bernardo, l’Argentina, del 18 al 24 de novembre de 1990 en el Taller sobre Avortament, considerant que les complicacions per l’avortament insegur i clandestí era i continua sent, la primera causa de mortalitat de les dones en molts dels països de la regió.

A partir d’aquest moment, ens hem sentit compromeses amb les organitzacions feministes i la resta de les organitzacions de la societat civil que promouen cada any accions per a sensibilitzar a la societat i incidir en els governs sobre el greu problema de salut pública, drets humans, justícia social i equitat de gènere que comporta l’avortament insegur i il·legal. D’aquí la necessitat de generar polítiques públiques per a la despenalització total de l’avortament, el gaudi ple dels drets sexuals i els drets reproductius, els drets humans i la justícia global.

  • Sobre el dret a l’avortament al món

En l’actualitat, en la major part dels països d’Àfrica i cinc països d’Amèrica Llatina (El Salvador, Haití, Honduras, Nicaragua i República Dominicana), l’avortament està totalment prohibit. Recordem la repressió, criminalització i empresonament de dones a El Salvador (l’avortament és penalitzat sota qualsevol circumstància), però també les accions reivindicatives i la solidaritat. Abracem la campanya internacional #JusticiaParaBeatriz. Beatriz, la dona salvadorenca que va ser obligada a parir malgrat la inviabilitat del fetus, qui patia lupus i insuficiència renal, va ser forçada a continuar amb un embaràs INVIABLE, la qual cosa va afectar greument la seva salut fins a la seva mort. El març passat, el seu cas va arribar a la Corte Interamericana de Derechos Humanos, ara estem en espera d’una #SentenciaJustaParaBeatriz que responsabilitzi a l’estat salvadorenc.

Per un avortament lliure i amb cures feministes!

En alguns països d’Àsia, l’avortament està severament restringit i, fins i tot quan és legal, les dones han de sofrir costos elevats i la inaccessibilitat de l’atenció adequada. En diversos països d’Europa (sis països europeus mantenen lleis molt restrictives i no permeten l’avortament a petició o per motius socials amplis), i cada vegada més als Estats Units, les dones s’enfronten a feroços atacs dels grups fonamentalistes religiosos i de dretes que desitgen reduir la seva llibertat sexual i reproductiva, imposant restriccions legals i financeres, un major estigma i discriminació i obstaculitzant encara més l’accés de les dones a avortar.

Aquest 28 de setembre celebrem amb les companyes feministes i germanes de México la sentència del Tribunal Supremo que despenalitza l’avortament a nivell federal.

Tot el nostre reconeixement al treball que durant anys han impulsat les organitzacions feministes d’Amèrica Llatina, que ha permès que l’avortament es convertís en llei a l’Argentina, i anar ampliant el petit grup de països de la regió conformat per l’Argentina, l’Uruguai, Cuba, Guyana, Guaiana Francesa i Puerto Rico.

  • Sobre el dret a l’avortament a l’Estat Espanyol

El mes d’agost de 2022 el Consell de Ministres va donar llum verda a la nova llei de l’avortament, Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Avanços i reivindicacions feministes pendents amb aquesta llei:

  1. La nova llei aporta la interrupció voluntària de l’embaràs sense permís patern a menors a partir dels 16 anys.
  2. Suposa l’eliminació del termini de reflexió d’almenys tres dies per a les dones que decideixen avortar.
  3. Es garantirà la interrupció voluntària de l’embaràs en tots els serveis públics, es resideixi on resideixi, i de no ser possible en els serveis de salut [els públics], es gestionarà de forma que el dret quedi garantit, s’exerceixi en un hospital públic o en un centre o clínica acreditada (tal com recull ja la Llei de l’Avortament de 2010). Per a garantir el servei del sistema públic, aquesta proposta d’Igualtat recull un registre d’objectors de consciència que es posarà en marxa en cada autonomia.
    En relació amb l’Objecció de Consciència, hi ha professionals que directament s’oposen per raons morals, però també és evident, que continua sent una pràctica estigmatitzada i no normalitzada sobre la qual no es parla i no es forma a professionals, no dona prestigi ni suma en la carrera professional.
  4. El manteniment dels terminis, és a dir, que l’avortament és lliure fins a la setmana 14 de gestació. A partir d’aquí i fins a la setmana 21, podrà realitzar-se el que es coneix com un avortament terapèutic, és a dir, una interrupció per causes mèdiques com a malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. Les organitzacions de defensa de drets sexuals i reproductius continuen reivindicant la despenalització dels avortaments a partir de la setmana 22, quan existeixen malformacions fetals. El text de la nova llei, aprovada en el Consejo de Ministros, no modifica aquest aspecte i deixa a les gestants en mans d’un comitè ètic.
  5. En aquest nou text de la llei no queda garantit, en els serveis de salut públics, el dret a l’avortament per a les dones migrants que no poden accedir a una sanitat pública, universal i de qualitat per processos burocràtics de regularització.
  6. Una altra assignatura pendent és invertir els recursos necessaris per a implementar l’educació sexual integral obligatòria i l’accés universal als anticonceptius.

#28S ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT 

Denunciem que milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

Mostrem la nostra solidaritat amb totes persones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per defensar el dret a l’avortament.

Denunciem l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+.

Donem suport a les reivindicacions dels col·lectius feministes i de drets humans, que inclouen la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) com a part dels drets sexuals i reproductius, i defensen la seva consideració com a drets humans i de salut pública:

  • Avortament lliure, gratuït, antiracista, segur i dins del sistema públic de salut per a totes les dones, sense excepcions.
  • Educació sexual per a decidir. Anticonceptius per a avortar i avortament lliure, gratuït, universal i segur per a no morir.
  • Ni un pas enrere, cap reculada en el reconeixement del dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra maternitat.

Us convidem a participar activament en les accions convocades per les organitzacions feministes en els vostres territoris

La activista medioambiental Miriam Miranda

Denunciem l’intent d’atemptat contra la defensora hondurenya Miriam Miranda i les amenaces a la comunitat garífuna d’Hondures

/, , , /by

Ahir vam conèixer a través de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya-OFRANEH, l’intent d’atemptat cap a l’activista ambiental Miriam Miranda. Quatre homes desconeguts, armats amb fusells d’assalt, van intentar accedir a la casa de la defensora a Vallecito, Colón. Van ser identificats pel seu equip de seguretat.

Per a Ofraneh, “aquest atemptat forma part d’un Pla de Genocidi i Extermini contra el poble garífuna que s’ha anat executant a través de múltiples agressions, que van des d’amenaces, assassinats constants fins a desaparicions forçades, que hem anat denunciant des de l’Ofraneh i que continuen incrementant els alts nivells d’impunitat i racisme que enfrontem com a poble“.

Des d’Entrepobles, que col·labora i acompanya a Ofraneh a Hondures, volem transmetre el nostre suport i solidaritat amb la companya Miriam Miranda i amb tota la comunitat garífuna. Denunciem aquesta agressió i exigim al govern d’Hondures la protecció i el cessament de la fustigació cap als defensors i defensores afro indígenes.

Set dies més tard, una altra membre de la comunitat garífuna, Norma Lino, i un altre 8 integrants més de Puerto Castilla, un d’ells menor d’edat, van ser també atacats per tres homes armats, causant-los ferides per les quals van rebre atenció mèdica, segons una informació de la Red Nacional de Defensoras de Derechos Humanos de Honduras.

Fa un mes, a Entrepobles vam denunciar que des de fa 3 anys, quatre activistes garífunes es troben desapareguts a la comunitat de Triunfo de la Cruz

Miriam Miranda és una de les protagonistes de l’exposició ‘Activistes per la vida‘, del fotoperiodista Gervasio Sánchez (l’imatge d’aquest article pertany a la mostra), que al desembre vinent s’inaugurarà a Madrid.

Miranda és beneficiària del Sistema Nacional de Protecció de Defensors, Defensores de Drets Humans, Periodistes, Comunicadors Socials i Operadors de Justícia (SNP), creat a Hondures a 2015.

Aquests dies, l’Ofraneh havia sol·licitat una reunió del Comitè Tècnic del Mecanisme Nacional de Protecció, implementat per l’Estat hondureny per a respondre a la violència estructural contra determinats grups socials i persones amenaçades, per a una revisió de les mesures de seguretat gestionades per la lideresa garífuna i altres dirigents comunitaris.

Considerem urgent que el govern de Xiomara Castro revisi aquest Mecanisme Nacional de Protecció per a garantir la seguretat dels qui defensen la seva vida i territoris.

Són moltes les organitzacions nacionals i internacionals que han enviat el seu suport a Miriam Miranda, qui, a través de les xarxes socials, ens ha fet arribar aquest missatge d’agraïment.

 

Guanya el Sí en la Consulta del Yasuní a l’Equador. Guanya la vida.

/, , , /by

La victòria del Sí en la Consulta del Yasuní, el passat 20 d’agost de 2023, obre un període esperançador per a l’Equador i per als pobles llatinoamericans. Aquest plebiscit nacional ha deixat clar que una majoria social de tot l’Equador aposta per una alternativa econòmica, social i ambiental, per deixar de costat el model del petroli i la mineria (aquest mateix dia va arrasar la Consulta per a protegir de la megaminería el Chocó Andino, una altra de les reserves naturals del país), per preservar la naturalesa i a les comunitats que habiten en ella. El resultat, sens dubte, marcarà un abans i un després en la lluita pels pobles i els territoris a tot el món: són molts els Yasuní, moltes les consultes pendents en tot el Planeta.

Per al Nord global, en deute ecològic amb l’Equador, és el moment d’aprendre d’aquesta Consulta, aconseguida gràcies a la unitat i la perseverança de les organitzacions socials, indígenes i ecologistes del país. Les nostres legislacions han de recollir la possibilitat que sigui la ciutadania la que decideixi directament sobre política climàtica, ja que actualment no és possible a l’Estat espanyol.

Yasunitzem el món!

Igualment, urgeix impulsar organismes i instruments legals perquè les empreses que operen a l’estranger, especialment les petrolieres i les companyies de mineria, no vulnerin els drets humans ni els drets de la naturalesa. Iniciatives com el Centre d’Empreses i Drets Humans van en aquest camí i és important continuar treballant perquè realment contribueixin a una transició social i econòmica justa i equitativa a Llatinoamèrica.

Després de la victòria del diumenge 20, les entitats i organitzacions que han impulsat la consulta van oferir una roda de premsa, de la qual recollim quatre extractes. Ha estat un orgull per a Entrepobles col·laborar en aquesta campanya, justa, bella i diversa, que ens recorda que la naturalesa és la casa gran, que la vida sempre ha d’estar en el centre, i que la democràcia només té sentit des de baix, escoltant als qui habiten i cuiden els territoris.

Alejandra Santillana, Yasunidos: “La democràcia des de baix és el camí possible per a mitigar aquest col·lapse”

 

Leonidas Iza, president de la CONAIE: “Aquest procés és un fet històric en la lluita contra la devastació dels pobles indígenes”

 

Esperanza Martínez, Acción Ecológica: “Cap candidat ha tingut tant suport com el Yasuní i com el Chocó Andino”

 

José Fajardo, UDAPT: “Petroecuador té el rècord més gran de desastres ambientals en la Amazonía equatoriana: 1.588 vessaments des de 2012 en la part de Sucumbios i Orellana”

Volem un Centre català d’Empresa i drets humans!

/, , /by

El Grup català d’Empresa i Drets Humans, format per entitats de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, i en el que Entrepobles forma part amb altres entitats, donem suport a la  proposta de Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, perquè volem un Centre que s’asseguri que les empreses que operen a Catalunya no vulneren drets humans a l’exterior.

La llei s’ha registrat ja dues vegades, una primera el 2020 – el canvi de legislatura va obligar a tornar a registrar la Llei – i una segona el 5 de juliol de 2021.

Ara volem incidir sobre els grups parlamentaris i diputades del Parlament de Catalunya perquè s’aprovi aquesta llei i, en particular perquè el Centre Català d’Empreses i Drets Humans sigui Independent, Eficaç, Compromès, Accessible i Valent.

En aprovar-se el Centre, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a escala internacional, situant-se per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer-lo realitat i, de fet, el Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta.

A més, aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials. A més, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que el formen 20 entitats de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector.

Actualment, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives hi donen suport.

Volem el Centre català d’Empresa i drets humans perquè la justícia global és justícia per a totes!

El grup català d’empresa i drets humans exigeix al Parlament l’aprovació d’un Centre independent. Noticia 9 de maig de 2023

Més de 700 persones i entitats signen en suport al Si en la Consulta pel Yasuní

/, , , /by

El pròxim 20 d’agost, coincidint amb les Eleccions Presidencials a l’Equador, els equatorians i equatorianes tenen l’oportunitat històrica de participar en la Consulta del Yasuní, d’àmbit nacional i que es realitzarà telemàticament. Es tracta de la primera Consulta en el món en què la ciutadania podrà decidir si vol posar fre a l’extracció petroliera, després de dècades d’explotació en l’àrea natural amb major biodiversitat del Planeta.

En concret, la ciutadania decidirà sobre la permanència sota terra del cru dels camps Ishpingo, Tiputini i Tambococha, el bloc petrolier 43, també anomenat ITT, en el cor del Parc Nacional Yasuní, declarat reserva de la biosfera per la Unesco en 1989, i en el qual habiten 150 espècies d’amfibis, 121 de rèptils, 598 espècies d’ocells, unes 204 de mamífers i prop de 3.100 tipus de plantes. En aquesta zona habiten a més els tagaeri i taromenane, últims Pobles Indígenes en Aïllament Voluntari.

 

 

Per al col·lectiu Yasunidos, que des de fa 10 anys defensa la celebració d’aquesta Consulta, la cita del pròxim 20 d’agost “és una fita històrica en la defensa dels drets dels pobles i nacionalitats, de la naturalesa i de la democràcia“. “Aquesta consulta és una aposta per un futur en el qual la ciutadania participa directament i pot decidir-se a protegir la vida per sobre dels ingressos d’una indústria en declivi“, afirmen.

El dictamen de la Cort Constitucional equatoriana que va donar llum verda a la Consulta després d’anys d’obstacles polítics i legals, estableix clarament els efectes de la pregunta, per la qual cosa de guanyar el Sí, l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el terme d’un any.

Suport d’entitats del Nord Global

Entrepueblos ha coordinat un Manifest Internacional en suport a la Consulta, que ha estat signat ja per més de 700 persones, a títol personal o com a representants d’organitzacions socials, acadèmiques o ecologistes. El manifest va sorgir per a recollir suports al SI al Yasuní en l’Estat espanyol, però, com a petició en línea, s’han sumat persones i organitzacions d’altres països d’Amèrica Llatina i Europa.

Entre les signants del Manifest estan Yayo Herrero, Olga Rodríguez, Núria Alabao, Joan Martínez-Alier, Amaia López-Orozco, Antonio Turiel o David Fernández, entre altres activistes, periodistes o especialistes en medi ambient.

Com assenyala el Manifest, “tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, camperoles i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció“.

Com votar des de l’Exterior

A més, els i les signants volen animar i fer costat a la diàspora equatoriana a Europa a participar en la Consulta per a aconseguir la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ” i que hi hagi una observació transparent del procés d’escrutini.

 

La Consulta por el Yasuní “es un precedente extremadamente importante, que puede replicarse en todo el mundo y debería ser una señal de esperanza (…) de que la gente puede decidir en qué dirección quiere ir”, tal y como señala Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku.

Els suports al Sí al Yasuní en l’últim mes han vingut de tot arreu del món, tant des de membres de l’Església com de celebritats com l’actor Leonardo DiCaprio, que han pres partit per a defensar aquest pulmó verd del Planeta.

9 d’agost de 2023

El Parlament inicia la tramitació d’una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal

/, , /by

El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.

Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc  jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.

Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració  a l’estat espanyol.

Perquè la societat civil catalana dona suport al reconeixement de l’ecocidi com a crim

Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.

L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.

 

 

A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.

Barcelona, 27 de juliol 2023

Acte presentació del llibre: “Voces desde las economías feministas: resistencias, arraigos, cuidados” a Ca la Dona

/ /by

Pots adquirir el llibre aquí: https://entrepueblos.org/publicaciones/voces-desde-las-economias-feministas-resistencias-arraigos-cuidados/

El dimarts 18 d’abril de 2023 des de Entrepobles i Xarxa Feminista vam presentar un nou llibre “Voces desde las economías feministas: resistencias, arraigos, cuidados” en Ca la Dona. Dialoguem entorn al llibre amb Cristina Carrasco, editora del llibre i referent en les economies feministes , Fernanda Moscoso i Carme Díaz Corral, escriptores del llibre. Amb la presentació de Kenia Castaldo, membre d’Entrepueblos i Mireia Bofill de Xarxa Feminista.

En l’acte es va dialogar sobre el paper de les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala, i d’alguns capítols en concret com a “Estrategias feministas ante la insistencia neoliberal: recorridos desde la revuelta de octubre” escrit per Fernanda Moscoso Briceño, que va participar en l’acte, Amparo Bravo Arias, Camila Baron i Catalina Valencia. També parlem de les cooperatives amb Carme Díaz, que va comentar el capítol “Mujeres, cooperativas, cuidados: los cambios en las subjetividades promueven la transformación de las estructuras”.

Per a veure l’acte sencer:https://youtu.be/BNz36FSjUvU

D

Des d’Entrepobles portem prop d’any i mig treballant des de la línia de les economies feministes en xarxa amb altres col·lectius, i per fi tot aquest treball col·lectiu s’ha fet realitat en un nou llibre: “Voces desde las economías feministas: resistencias, arraigos, cuidados” de la mà de Cristina Carrasco Bengoa i Corina Rodríguez Enriquez, com a editores del llibre.

Aquest llibre és el resultat d’inquietuds compartides sobre els diàlegs entre els feminismes i les economies feministes denominades eurocèntriques i les economies feministes de Abya Yala.  El llibre recull un conjunt d’articles amb mirades diverses sobre feminismes i economies feministes. Algunes eurocèntriques (Euskadi i Catalunya, en l’Estat espanyol) i altres més lligades a la realitat històrica de Abya Yala (diferents països). En aquest llibre intentem visibilitzar i destacar nexes, punts de trobada i fils conductors que afavoreixin i continuïn el diàleg entre aquestes mirades.

Creiem que el llibre és, simultàniament, una compilació de reflexions crítiques i una invitació a continuar pensant col·lectivament.

Textos de: Cristina Carrasco Bengoa, Corina Rodríguez Enríquez, Amaia Pérez Orozco,
Silvia Piris Lekuona, Colectiva XXK, Nalu Farias, Tica Moreno, Camila Baron, Amparo Bravo Arias, Fernanda Moscoso Briceño, Catalina Valencia, Miriam Nobre, Claudia Korol, Ana Felicia Torres Redondo, Patricia Amat, Verónica Gago, Aura Cumes, Breny Mendoza, Carmen Díaz Corral, Valeria Mutuberría Lazarini, Georgina Alfonso González.

Demana-ho en les teves llibreries de confiança!

Capítols

Presentación y Introducción: Diálogos posibles para ampliar miradas – Cristina Carrasco Bengoa y Corina Rodríguez Enríquez

1. SOSTENER LA VIDA FRENTE AL AVANCE DEL NEOLIBERALISMO

  • En defensa de la vida arraigada – Amaia Pérez Orozco, Silvia Piris Lekuona y Colectiva XXK
  • Desde la vida, contra el capital: reflexiones desde una economía feminista en movimiento – Nalu Faria y Tica Moreno
  • Estrategias feministas ante la insistencia neoliberal: recorridos desde la revuelta de octubre – Amparo Bravo Arias, Fernanda Mosocos Briceño y Catalina Valencia.

2. MUJERES ARRAIGAS AL TERRITORIO

  • Escalas y tiempo: entrecruces de agroecología, feminismo y antiracismo – Miriam Nobre
  • La economía feminista: semillas, frutos y caminos – Claudia Korol
  • La re-existencia como resistencia. Visión ética y política del Movimiento de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna – Ana Felicia Torres Redondo

3. DESPOJOS , EXTRACTIVISMO Y RESISTENCIAS

  • Comunes y comunidad en la disputa extractivista – Patricia Amat
  • Extractivismo financiero: deuda, violencia y territorios – Verónica Gago
  • Si los pueblos indígenas no se autorregularan, ya no existirían – Aura Cumes
  • Manifiesto feminista decolonial: los nuevos principios de la democracia – Breny Mendoza

4. UNA MIRADA FEMINISTA AL COOPERATIVISMO

  • Mujeres, cooperativas, cuidados: los cambios en las subjetividades promueven la transformación de las estructuras. – Carme Díaz Corral
  • Las cooperativas como herramienta de transformación social y ampliación de derechos. Aportes desde las experiencias argentinas – Valeria Mutuberría Lazani
  • La economía que nos debemos cuando la vida apura – Georgina Alonzo González

Nou Suplement “Diàlegs entre economies feministes” en col·laboració amb la Directa.

/ /by

Ja et pots descarregar-lo a través d’aquest enllaç.

Les economies feministes s’han mostrat com una eina imprescindible per abordar el conflicte capital-vida a partir de les premisses que la fonamenten: sortir de la lògica productivista, visibilitzar el treball de cures, comprenent els rols de gènere i la divisió sexual del treball, minimitzada i desvalorada pel sistema econòmic capitalista, i el compromís polític per a contribuir a la construcció d’un sistema socioeconòmic més just i inclusiu.

Amb aquest plantejament, des de l’Associació Entrepobles volem enfortir i aprofundir la nostra implicació amb els feminismes i ecologismes socials que defensen la construcció d’un món sostenible, com a únic camí cap a transicions ecosocials justes, descolonials i en interconnexió amb el Sud global.

Per això, des d’Entrepobles i en col·laboració amb La Directa hem tret el nou suplement “Diàlegs entre Economies Feministes”, on trobaràs diferents articles i entrevistes sobre el paper de les Economies Feministes, així com experiències alternatives al model neoliberal que existeixen a Amèrica Latina i Catalunya.

Els 10 moments més destacats de la nostra Assemblea General 2023

/, /by

Al maig va tenir lloc l’Assemblea General Entrepobles 2023 a València. Més de 60 socis i sòcies de tot l’Estat espanyol ens van reunir per a defensar la justícia global i traçar el camí de la nostra associació per a fer front a l’emergència climàtica i la urgent defensa dels drets humans i de la naturalesa. Van ser dos dies plens de trobades entranyables i debats necessaris. Destaquem deu moments que difícilment oblidarem:

  1. Validació de la nostra estratègia per afrontar les crisis i desafiaments actuals. Després d’una etapa de reflexió i concreció en diferents espais de la nostra associació, a l’Assemblea General de maig es va presentar l’última versió de la Estratègia 2023-2027, el nostre full de ruta. Ben aviat, estarà també maquetada per compartir-la amb totes vosaltres, ja que recull a la perfecció la nostra manera d’afrontar la cooperació solidària.
  2. Moments de retrobament i reflexió. La tecnologia ens permet suplir part de la distància als nostres debats, activitats i presa de decisions, però no hi ha res com trobar-nos i poder compartir experiències en persona. També vam donar la benvinguda a les persones que s’han incorporat a l’associació el darrer any. 👉En aquest àlbum pots veure les fotos del nostre retrobament.
  3. Relleu en òrgans de representació. L’Assemblea és un espai per explicar tot el que vam fer en l’últim exercici,  aprovar documents clau, i, cada dos anys, renovar la nostra Junta Directiva. Així ha estat també a València. 👉Pots conèixer en aquest enllaç la nova directiva d’Entrepobles.
    Integrantes de la Junta Directiva Entrepueblos 2023

    Integrants de la Junta Directiva Entrepobles 2023

     

  4. Compartim lluites per la defensa de la vida enfront de la violació dels drets humans per part d’empreses i institucions.Sens dubte, un dels moments més interessants va ser la taula rodona sobre Drets Humans i Empresa, moderada per la nostra companya de l’Oficina Territorial de València, Ana Fornés. Van intervenir Lola Cubells, especialista en drets dels pobles indígenes; Alicia Rodríguez, de l’àrea de Cooperació d’Entrepobles, i Marián Sintes,  de la Comissió Ciutat Port de València
    Cubells ens va explicar com els drets humans, des del punt de vista occidental, han ignorat la relació amb la naturalesa i s’han tractat d’imposar al llarg de les colonitzacions i la globalització econòmica, obviant formes de vida, altres maneres d’entendre la justícia i les organitzacions socials, polítiques i ciutadanes del Sud Global.

    Alicia Rodríguez va centrar la seva intervenció en casos d’incidència contra transnacionals i empreses que coneixem molt bé des d’Entrepobles, com la defensa de la Amazonía davant els projectes petroliers de Repsol o Chevron-Texaco. Va recordar també la victòria del col·lectiu Yasunidos, que ha aconseguit que el 20 d’agost tingui lloc la primera consulta ciutadana per a decidir sobre l’explotació petrolífera d’una de les zones del Yasuní (l’Equador) i la iniciativa del Centre d’Empreses i Drets Humans, que comença a prendre forma al Parlament de Catalunya gràcies a la pressió de les entitats socials.

    Per part seva, Marián Sintes, metgessa d’Atenció Primària, ens va explicar com el projecte d’ampliació del port de València posa en perill la salut de la ciutadania a més de l’entorn natural i la vida cultural i social de la zona. 👉Recupera aquí el fil de Twitter de la taula rodona. 

  5. Tallers per a despertar humanitats, transformar amb la comunicació i millorar la nostra organització. Dissabte a la tarda vam treballar com fer que la nostra comunicació sigui transformadora i mobilitzi a la gent que vol col·laborar en la defensa dels drets humans i els territoris. També vam tenir un taller sobre participació i presa de decisions en organitzacions i un espai molt especial d’autocures i enfortiment institucional impartit per les companyes d‘Asociación Mujeres Maya Kaqlà. 👉Mira les fotos dels tallers.
  6. Música, afecte i energia.
    L’Assemblea va començar amb una tamborada que ens va omplir de força i energia. Gràcies a les artistes de Rebombori per fer-ho possible! També vam gaudir d’una sessió DJ amb vinils de música tropical (i alguna rumbita catalana), menjar bo i una riquíssima orxata. I les nostres companyes d’Alacant ens van fer riure amb ‘Activista valenciana’, la seva versió de la cançó ‘Horchatera valenciana’.
  7. Els comptes clars. Com a part del nostre compromís amb la transparència i l’austeritat, vam dedicar el matí del diumenge a revisar les nostres activitats de 2022, compartir els resultats dels nostres projectes, respondre els dubtes de les nostres associades i activistes així com exposar els comptes de l’organització . Ben aviat, tots els socis i sòcies rebreu la Memòria 2022 al costat de la Revista 79 per a conèixer a què es destina la vostra aportació econòmica, fonamental per a mantenir-nos independents i crítics davant els poders públics i corporatius.
  8. Un passeig per la València revolucionària.
    Cal agrair, un any més, al nostre company José Anton Valero, que es converteixi en el nostre cicerone per a passejar les nostres ciutats i, com en el cas de València, conèixer la seva història, vinculada a la revolució i la República.
  9. Els ‘peques’ demanen la paraula. Entrepeques és l’assemblea dels més petits d’Entrepobles, que van treballar sobre un mapa  els grans problemes del Planeta. Ara, ens toca als i les adultes solucionar-los per deixar-los un futur millor, habitable i just.

  10. Gràcies companyes! Només podem dir Gràcies, gràcies, gràcies (tres vegades, com ens van ensenyar les companyes ‘mayas’) a tota la gent d’Entrepobles del País Valencià que amb tant de detall van organitzar l’Assemblea 2023, i també a la Intersindical Valenciana per prestar-nos el seu local en el qual vam poder unir tota la força entrepoblina. Són molts els reptes que tenim per davant per defensar a qui ens defensa i fer front als qui posen obstacles a la justícia, la igualtat i la cura de la vida i el planeta.

Us esperem a totes a l’Assemblea 2024!